Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris anorèxia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris anorèxia. Mostrar tots els missatges

dimecres, 17 de juny del 2009

Nova victòria de les xarxes socials: el cas Deng Yujiao




Dissabte passat vaig participar com a ponent a la 3a RedNet del PSC. Una jornada interessant i, con a mínim, la Jordina Freixanet, en Cristian Alcázar i en Xavier Peytibi en fan referència als seus respectius blocs, us el recomano. A mi em va tocar parlar sobre la utilització, per part dels internautes, de les xarxes socials amb la finalitat d’aconseguir un objectiu concret. En el meu cas la retirada d’un anunci que podia incitar a l’anorèxia. Posteriorment a la meva intervenció i un cop a casa, quan estava ordenant les notes, em vaig adonar que em faltaven més exemples de lluita i organització espontània a la xarxa amb resultats positius. Em vaig proposar recollir-ne alguns.

No han passat gaires dies i ahir dimarts a la tarda vaig llegir a la Vanguardia en els seu format digital la notícia signada per Isidre Ambrós de l’alliberament de Deng Yujiao. Serà aquesta una història amb final feliç gràcies a la pressió exercida per les xarxes socials? A qui teniu, molt breument la història, jutgeu vosaltres mateixos.

Deng Yujiao és una jove xinesa que treballava de pedicura en un hotel, algunes fonts diuen que d’hostessa, probablement feia les dues funcions. Fa uns mesos, pocs, dos peixos grossos del seus municipi, de ben segur beguts, van intentar agredir-la sexualment, ella es va defensar amb un estri de manicura, ferint als dos agressors,. La fortuna no va estar del seu costat i una de les ferides que va produir va perforar de mort el pulmó d’un dels violadors. La noia es va lliurar voluntàriament a la policia.

Fins aquí el fets, o al menys tal i com ens han arribat. Tothom sap que la justícia xinesa té el gallet fàcil. L’enfrontament, amb resultat de mort, contra un alt dirigent polític local no jugava al seu favor. El més habitual hagués estat una sentència condemnatòria i posterior execució, però ha sortit absolta. Què ha passat? Els analistes, els corresponsals, els advocats... tots diuen el mateix. La noia s’ha salvat fonamentalment gràcies a la mobilització i la complicitat de molts de milers d’internautes xinesos cansats de les injustícies de la corrupció i prepotència dels funcionaris. Han agafat a la Deng Yujiao com paradigma de la lluita contra qualsevol opressió, injustícia o impunitat. Blocs, milers i milers de comentaris han produït una allau sense aturador possible, “obligant” als jutges del cas a “trobar” una solució al conflicte: absolució de l’acusada, tot i considera-la culpable, per pertorbació mental.

Queden algunes preguntes a l’aire, però sembla clar que les xarxes socials han tingut un paper important en la resolució del tema. Queda ara per veure si, com suggereix l’Isidre Ambrós al seu article, el paper d’internet com a contrapoder contra els abusos de poder a la Xina continuarà. Que així sigui.

dissabte, 13 de juny del 2009

La força de la xarxa, la força de la gent


Avui he fet de ponent a la 3a RedNet del PSC juntament amb part dels experts de la xarxa catalana. He parlat de l'experiència d'un blocaire novell que, gràcies a un breu post i les reaccions que va provocar al facebook i la col·laboració de la Unió de Consumidors de Catalunya, va aconseguir la retirada d'un anunci de pa integral que podia fomentar l'anorèxia.

La meva intervenció ha durat uns vuit minuts i, si haig de fer cas dels comentaris que m'han fet, sembla que el que dit ha agradat: la xarxa obre camins inexplorats per la defensa de les idees; arriba si el tema s'ho val al racó més insospitat; es treballa per l'interès de la col·lectivitat; es genera creativitat; fomenta la cooperació altruista...

Per acabar he passat un vídeo sobre formigues que pot explicar el que penso que poden ser les xarxes socials ben utilitzades enfront qualsevol problema, repte o lluita que mereixi la pena. Demostra la força de la xarxa, i recordem que la xarxa es composa de persones.

Un no és res, però molts ho som tot.
Tremoleu maleïts, la xarxa vigila!



dimarts, 24 de març del 2009

La força de la blogosfera.


(Versión en castellano en la parte inferior)


La nit del divendres al dissabte passat no podia dormir i vaig escriure un petit post. Entre d’altres coses parlava del mal gust i la poca sensibilitat d’un anunci del pa Silueta de la marca Bimbo. Considerava que l’espot podria ser contraproduent per a totes aquelles persones que podrien tenir alguns tipus de trastorn alimentari, que podia fomentar l’anorèxia. Finalment demanava a la casa Bimbo la seva retirada.

Van passar unes hores, i vaig començar a rebre missatges via facebook, alguns molts tendres altres molts esfereïdors. Tots recolzaven la meva proposta i se’m oferien a treballar en el que fos per aconseguir la retirada. Volien utilitzar la xarxa per pressionar. Vaig enviar un missatge a en Txetxu Sanz, de la Unió de Consumidors de Catalunya, per veure si teníem alguna possibilitat. L’UCC va prendre cartes en l’assumpte i va enviar un mail a la casa Bimbo (en diumenge!!!!) . Bimbo no va trigar en contestar i dilluns a la tarda va anunciar la retirada de l’anunci.

Estem a l’espera del comunicat oficial, però sembla que Bimbo complirà el seu compromís telefònic i retirarà l’anunci. La raó ha triomfat.

Però anem més enllà, què en podem treure de tot això? S’ha demostrat que la xarxa permet exercir la democràcia de forma activa, en primera persona. Que qualsevol persona, si la seva causa ho val, pot dir la seva, unir i coordinar esforços, lluitar i aconseguir resultats. La xarxa, ben utilitzada, contribueix a fer un món més just.

Avui la blogosfera ha guanyat, tots hem guanyat!




La fuerza de la blogosfera

La noche del viernes al sábado pasado no podía dormir y escribí un post muy breve. Entre otras cosas hablaba del mal gusto y la poca sensibilidad de un anuncio del pan Silueta de la marca Bimbo. Consideraba que el spot podía ser contraproducente para todas aquellas personas que tuvieran algún tipo de trastorno alimentario, que podía fomentar la anorexia. Finalmente pedía a la casa Bimbo su retirada.

Pasaron unas horas y comencé a recibir mensajes vía facebook, algunos muy tiernos otros muy estremecedores. Todos apoyaban mi propuesta y se me ofrecían a trabajar en lo que fuera para conseguir la retirada. Querían utilizar la red para presionar. Envié un mensaje a Txetxu Sanz, de la Unió de Consumidors de Catalunya, para ver si teníamos alguna posibilidad. La UCC tomó cartas en el asunto y envió un mail a la casa Bimbo (¡en domingo!). Bimbo no tardó en contestar y el lunes por la tarde anunció la retirada del anuncio.

Estamos a la espera del comunicado oficial, pero parece que Bimbo cumplirá su compromiso telefónico y retirará el spot. La razón ha triunfado.

Pero vayamos mas allá, ¿qué podemos sacar de todo esto? Se ha demostrado que la red permite ejercer la democracia de forma activa, en primera persona. Que cualquier persona, si su causa lo vale, puede hacer valer sus derechos, unir y coordinar esfuerzos, luchar y conseguir resultados. La red, bien utilizada, contribuye hacer un mundo mas justo.

Hoy la blogosfera ha ganado, todos hemos ganado.

dissabte, 21 de març del 2009

Ciberactivisme, insomni i anorèxia


Ahir vaig assistir a la constitució de la comissió sectorial de ciberactivistes del PSC. Una reunió força interessant que tenia com objectiu coordinar la tasca dels socialistes actius a la xarxa. Una de les exposicions va anar a càrrec de la Bego Floria i, entre altres consells interessants, ens parlava de que als blocs polítics s’ha d’escriure de tot. Ella, per exemple, al seu darrer post havia explicat que la darrera nit havia patit insomni. Doncs bé , ara són dos quarts de cinc de la matinada i el qui no pot dormir sóc jo. Desprès de donar voltes i més voltes al llit, he decidit llevar-me i escriure sobre un tema que fa dies que em roda pel cap. Potser així podré finalment dormir.

Fa una setmana, o potser una miqueta més, ha començat una campanya d’anuncis televisius de la casa Bimbo sobre el pa Silueta. A l’espot en qüestió una noia vestida amb abric passeja pel carrer, es dirigeix a la càmera i pregunta: ¿I si el verano llegara de repente? Sona una musiqueta i tot de noies normals i corrents, ni primes ni grasses, comencen a perdre la seva roba, la majoria es queden en calces i sostens, es tapen com poden i fugen de la càmera, com si tinguessin vergonya. La càmera torna a enfocar a la noia del principi ara ja va vestida d’estiu i mentre diu: ¿entonces a que esperas a cuidar tu silueta todos los días?, es treu la camisa i es queda en calces i sostens ( o bikini)... A casa meva aquest anunci ens espanta, coneixem de ben a prop un greu problema d’anorèxia i potser estem molt sensibilitats però creiem que no es bo fer publicitat d’aquest tipus. Crec que de la mateixa manera que està prohibit anunciar tabac o alcohol, haurien d’estar controlats d’alguna forma els espots que indueixen a tenir el cos prim, massa prim. Si s’ha aconseguit que a diferentes passarel·les de moda es demanin unes mides mínimes a les models per que no fer el mateix amb la publicitat? No hi manera que les marques anunciadores s’autoregulin? Haurem d’exigir a les autoritats a que actuïn? De moment, i fins que no hi hagi una regulació explícita, demano a la casa Bimbo que retiri immediatament l’anunci.

Per cert a la reunió del PSC hi ha assistit part de la “creme de la creme” del ciberactivisme socialista català. Hi eren entre d’altres en Miquel Iceta, la Lourdes Muñoz, en José Rodríguez, en José Antonio Donaire, la Jessica Fillol, en Carlos Guadián i molts més. Jo he anat a aprendre.