El Papa a twitter (1)

@Ebixu
El Papa dice que dios está arrinconado. Normal, lo han echado a patadas de la física, la biología, la astronomía...
@albertemontes
El Papa, como buen jubilado, viene a ver las obras (de la Sagrada Familia).
@Sota_de_Picas
la fauna llegada a bcn para ver al brujo de la tribu se divide en señoras de mediana edad con cara de estreñidas, adolescentes rubias de bote
@VictorCorreal
El Papa lo hace todo por estar con los niños pero ellos sólo lo ven como un amigo. Es un papafantas.
@c0rvid0
Si el papa dice que los tiempos de la republica eran malos... solo puede significar que son buenos.
@didacboza
Les paraules del Papa avui tenen molta càrrega de profunditat. Ratzinger qüestiona la democràcia quan qüestiona la laïcitat
@DonAire
Es muy imprudente meter a los niños en el Papamóvil para que los bese. No, hombre. Lo digo porque no lleva cinturón.
@MrInsustancial
¿laicismo agresivo? Ah, sí...claro, aquí La Inquisición laica quema católicos todos los días...siempre se me olvida.
@Netoraton
En papa viene a España...y yo me voy de cañas ;) (@ Plaza Herradores)
@Montsinya
Y por mi parte no hay más papa hasta mañana. Ma alegro de que haya aterrizado a tiempo para ver La Noria
@ebixu
Hola, mi nombre artístico es "PAPA" y he organizado una performance subvencionada por el estado español
@alexfrancesg
Me estoy empezando a emPAPAcharme...buf... TV3, ens veiem dilluns.
@PacoLuisGRX
Que un Jefe de Estado antidemocrático, homófobo y misógino venga a cuestionar la democracia española me pone enfermo :(
@LibrodeNotas
Las pérdidas de fe son como las pérdidas de orina: una vez que empiezan sólo un milagro puede pararlas.
@mrgomezponce
La perla de la emisión de la visita del Papa hoy: "...En el escenario, el Papa..." ¿El escenario? Será el altar!
@perejp
Lo de @TV3cat és pura pornografia catòlica:ni un mínim de respecte pels no creients.

Humor papal o terror fatal?

La visita del Papa a UK

No plou sempre al gust de tothom

Publicitat, religió i censura: el cas del gelats Antonio Federici

Una agosarada campanya de publicitat ha aixecat molta polseguera a Anglaterra. La marca italiana de gelats Antonio Federici, aprofitant la propera visita del Papa a Anglaterra, ha farcit les immediacions de Westminster amb cartells publicitaris amb unes imatges impactants.

Uns capellans a punt de petonejar-se, una monja prenyada o un capellà i una monja tenint relacions sexuals són algunes de les fotos triades per a la campanya. Fotos acompanyades de suggerents frases com “el petó de la sensació”, “concebuda immaculadament” o “el gelat és la nostra religió”.

La reacció no s’ha fet esperar. L’església catòlica anglesa ha protestat escandalizada, parla de la pèrdua de moralitat i de degradació. Altres organitzacions i particulars també s’han queixat. Advertising Standards Authority (ASA) que és l’organisme britànic encarregat de regular la publicitat ha actuat i ha decidit fer retirar la campanya. Fins aquí la noticia.


Penso que la maduresa democràtica d’una persona, d’un grup o d’una societat es demostra , en part, per la capacitat que es té en saber riure i ser crític de les seves virtuts i les seves mancances. Riures d’un mateix és sa i necessari. A alguns catòlics anglesos això no els va i han posat -mai millor dit- el crit al cel per la campanya. Llàstima que no han fet el mateix i han acceptat amb el seu silenci els constants abusos de membres de l’església catòlica contra menors. Són dues maneres de veure les coses. Es veu que profanar infants no es dolent, com que no es veu no existeix. El fariseisme és la norma de molts religiosos, amb mi que no comptin.

Per cert, felicitats als creatius de la campanya, han assolit els seus objectius. Tothom parla dels gelats Antonio Federici. Jo ja tinc ganes de tastar-los...

Visió clerical del matrimoni entre persones del mateix sexe

Des de México Luis ‘El Cartún’ Pérez ens fa els seu particular retrat de els diferents graus de mesurar.

Perill pederastes

Estan de moda, estan per tot arreu, provoquen rius de tinta la premsa, surten com bolets. Són els capellans pederastes. El propi Vaticà reconeix que els capellans amb “problemes” de pederàstia són “només” el 5 % de tot el clero. Bisbes i cardenals han esta durant anys i anys encobridors dels abusos, el mateix Papa ha fet els ulls grossos davant les agressions d’alguns del seus subordinats, diuen que el seu germà...

Davant aquesta situació es comencen veure davant d’alguna església senyals de perill -com la de la foto- que avisen als ciutadans del risc que corren els infants si se’ls deixa sense vigilància per la zona. Sé de bona tinta que alguns ja han encarregat vàris d’aquests senyals per posar-los als voltants de la Sagrada Família, la visita del Papa està a prop i cal estar preparats! Si ve el Papa a Barcelona, la ciutat s’omplirà de capellans i els nens i nenes barcelonins estaran en perill. Millor que no surtin de casa mentre ens envaeixi la plaga pederasta!

Els bisbes juguen a les famílies

L’emissora de ràdio de l’arquebisbat de Colònia, en motiu de la conferència episcopal que es celebrava a del 22 al 25 de febrer a la ciutat de Freiburg, ha editat un joc de cartes gratuït on els personatges son els bisbes membres de la conferència alemanya. La intenció és clara, es vol que els bisbes alemanys siguin coneguts pels seus feligresos.

El joc en qüestió es diu Bischofsquartett i és del tipus de les “famílies”. El que no sé és amb quin criteri han fet els grups. Ja m’imagino jugant: et demano el bisbe de la família dels integristes, o be dóna’m el bisbe de la família dels pederastes o tens el cardenal de la família dels encobridors? El que no em queda clar és com col•loquen aquells que pertanyen a dos o més grups? Serà a la família dels dimonis?

Pactes amb el diable

Fa uns dies vam poder llegir la notícia que el capellà d’Horta de Sant Joan havia estat denunciat per pares d’algunes nenes de segon d’ESO per retenir-les, suposadament, en contra la seva voluntat dins del cotxe.

Tot i que les informacions són contradictòries i no gaire clares, sembla ser desprès d’un sopar amb varis nois i noies de la població el capellà va convidar a tres noies i a un noi a visitar l’església sota la llum de les llanternes per veure un crucifix. Un cop dins al cotxe, al veure l’actitud estranya del capellà –bloquejar les portes, música a tota marxa i una arrancada a gran velocitat- els nens van intentar sortir. Tots van poder abandonar el vehicle menys la noia que anava de copilot que va ser retinguda. Les criatures es van espantar i van avisar als seus pares. No va passar res més, però sembla ser que el capellà va enviar un missatge a la nena demanant que no digués res.

Avui hem pogut llegir que els pares han pactat amb el bisbe de Tortosa la retirada de la denuncia a canvi del trasllat del capellà. Com és possible que uns pares que denuncien a algú que teòricament ha “molestat i espantat” als seus fills puguin retirar la denúncia? Com és possible que el bisbe de Tortosa pacti una sortida d’aquest tipus? Si els fets són com s'ha explicat la denúncia no hauria de ser retirada, si els fets denunciats són falsos el bisbe hauria de recolzar sense dubtes i fins al final al capellà. Pactar el trasllat del mossèn és admetre la seva culpa. Si és culpable, com és que el bisbe enlloc d’enviar-lo a fer mal a un altre lloc no el cessa? I per acabar de fer preguntes; encara que hagi un pacte entre les parts perquè la fiscalia no actua d’ofici?

Em sembla que en aquest cas algú ha pactat amb el diable.

Roucades o rucades?

Atenció mileuristes, aturats i aturades, prejubilats i prejubilades, immigrants amb i sense papers, acomiadats i acomiadades per baix rendiment, per aplicació d’un ERE o per tancament de l’empresa, estudiants sense feina en perspectiva, taxistes, treballadors i treballadores, autònoms, empresaris i empresàries amb problemes de finançament, pensionistes... ja sabem que la causa de la crisi, no és culpa dels bancs, de les hipoteques, dels especuladors, de les males previsions dels governs de tots colors, de la poca planificació, del capitalisme salvatge...

Avui, per inspiració divina, monsenyor Rouco Varela ha fet unes declaracions que ens ha fet sortir a tots de qualsevol dubte. Les causes espirituals son les culpables finals de la crisi, el que motiva la situació va més enllà de l’economia. Són temes ètics i morals. La situació necessita, per tant, una conversió de les consciències.

Els del PP desprès de sentir les paraules de Rouco s’estiren els pels. Rajoy, Aguirre i companyia s’enfronten a gran un dilema: si fan cas al cardenal ja no poden acusar a Zapatero de tots els mals del país, al menys de la crisi. Què faran?

Mentrestant els humans i les humanes ja sabem que hem de fer: a portar-nos bé -segons la fe catòlica- per foragitar la crisi.

Càstig diví

Diuen que la fe mou muntanyes, no ho sé, no ho comprovat mai. Les úniques vegades que he vist -per la tele- moure’s una muntanya ha estat un esllavissament, un desastre natural que no crec que ningú hagi encarregat a alguna de les moltes divinitats que afirmen que ronden pel nostre planeta.

El que si provoca la fe religiosa –portada a un extrem de fanatisme- és a situacions de risc gratuïtes. Aquí teniu l’exemple que, segons Associated Press, ha passat a Irkutsk (Rússia).

Resulta que 117 persones han hagut de ser hospitalitzades i 83 més medicades desprès que ingerissin aigua d’un llac al costat d’una església. Els russos ortodoxos creuen que l’aigua obtinguda a la Epifania -que ells celebren el 19 de gener- és sagrada, per tant no van tenir cap mena de mania per beure-la. El líquid del llac va resultar que estava contaminat i va intoxicar a molts dels creients. Haurà estat casualitat o és un càstig diví?

Col•leccionisme friki

El dia de cap d’any és un dia de descans, de relax, d’escoltar el concert, de menjar poc, de sofà, de becaines , de zapping, - avui he revist una gran pel•lícula “la vida de Brian”- i de més becaines.

Des del meu sofà, amb la Coca-Cola Zero a mà, estava mirant la tele quan m’he despertat de cop. Han passat un anunci d’un nou col•leccionable: Vírgenes y Santos. M’he quedat de pedra, estàtues de sants i fascicles amb la seva vida! Deixant de banda les qüestions religioses -que cadascú cregui el que vulgui- el que no puc deixar de comentar és la poca qualitat estètica de les figures que sent generosos semblen sortides del “xino” de la cantonada. Hi haurà algú que les compri? Qui s’atreveix a tenir una galeria del terror artístic a casa seva?

Càstig diví

El passat 12 d’octubre, mentre per la ciutat de Madrid alguns cridaven contra el Zapatero a la desfilada militar, mentre a Barcelona altres treien les estanqueres anticonstitucionals del bagul dels records i s’aplegaven a Montjuïc cantant himnes caducs fent la salutació feixista, mentre la majoria dels mortals de Madrid i Barcelona ens dedicàvem a passar un bon dia de festa, a la ciutat de Roma estava plovent.

A Roma no només va ploure molt, va caure una gran tempesta. Mireu com va quedar la plaça de Sant Pere. Sense un gat. Totes les cadires bolcades pel terra. Jo no crec gens en aquestes coses, però que passi això al Vaticà em fa mala espina, sembla com si algú d’allà dalt estigués molt enfadat. Jo, si fós el Ratzinger, m’ho faria mirar, alguna cosa no es deu estar fent bé. Potser és la postura de l'església católica sobre l’avortament, o sobre la sida, o sobre els mètodes anticonceptius, o sobre el paper de la dona a la societat i a dins de la pròpia església, o sobre l’homosexualitat, o sobre l’encobriment dels capellans pederastes o sobre...

El que va passar l'atre dia al Vaticà més que un temporal sembla un càstig diví.

Inquisidors a la cort d’Obama

Quan un organització de qualsevol tipus esmerça part dels seus esforços per controlar les activitats dels seus membres, quan l’obediència i la força autoritària de la direcció és l’única manera de mantenir unit un grup vol dir que alguna cosa no funciona, que el sistema està espatllat.

Això és el que li passa a l’església catòlica americana. Fa poc va haver d’afrontar centenars de denúncies per assetjaments sexuals als feligresos, d’acusacions de pederàstia de molts dels seus capellans. Desprès de molt judicis i investigacions ha hagut de reconèixer les “malifetes” de molts dels seus representants. Han hagut de pagar fortunes en indemnitzacions per tal que els afectats callin. Han tapat com han pogut el forat.

Ara tenen un nou problema, resulta que el Vaticà creu que la conducta de moltes de les congregacions de monges dels Estats Units d'Amèrica s’ha” liberalitzat” massa. Sembla ser que aquestes monges segueixen la filosofia emanada del congrés Vaticà Segon, alhora que incrementen el seu treball en activitats de caire caritatiu independentment del seu caràcter catòlic o no. Algunes d’aquetes monges van més enllà i defensen sense embuts l’ordenació sacerdotal femenina i l’abolició del celibat obligatori, i a més van sense hàbit!. Pels bisbes conservadors que fan costat a Ratzinger això ja es massa i han endegat una campanya per fer tornar a les “bones costums” a les monges divergents, a les monges massa progres pels seus ulls.

Per controlar a les monges s’ha encarregat a la Sagrada Congregació per la Doctrina de la Fe(La Santa Inquisició) que faci un estudi de totes les congregacions sospitoses, en tregui conclusions i actuï en conseqüència. A tal efecte hi han enviat inquisidors. El resultats de les investigacions no es faran públics i quedaran en mans dels bisbes (homes) per actuar, regular i imposar la seva llei sobre les monges (dones).

En fi, gris futur a la vista per les “monges progres ianquis”. Que Déu les agafi confessades.

Rouco rides again

La veritat és que no me’n puc estar. No ho volia fer, els meus detractors tornaran a tenir munició contra meu. Però el tema em pot, no em puc resistir. He llegit la noticia aquesta tarda al digital de El Público. Ho he comentat amb els companys de feina. Més tard a l’executiva del partit a les Corts també ha sortit el tema. He dit que no ho faria, que aquesta vegada ho deixaria passar, però m’he pogut resistir. L’assumpte és mes temptador que un Magum doble de xocolata.

L’arquebisbe de Madrid Rouco, President de la Conferéncia Episcopal Española, afirma que si les famílies de Madrid i Pozuelo de Alarcón resessin més el rosari, els aldarulls de Pozuelo no s’haguessin produït. Toma ja ! Ha descobert la sopa d’all i es queda tan ample! Es mereix, amb el permís d’en Jaume d’Urgell, un premi Príncipe de España a la millor frase del segle.

Només un comentari final. Si aquest és un dels dirigents de l’església catòlica espanyola com poden estranyar-se que cada vegada més la gent normal se’n aparti?

Apa per avui prou me’n vaig a resar el rosari.

Narco detingut en plena missa

La celebració dels 15 anys de la filla, un de les festes més importants per les noies mexicanes, va conduir a la detenció d’un dels narcos més perillosos i buscats per la policia internacional, en Miguel Ángel Beraza, alies la Troca, el rei de la droga sintètica: el cristall.

Mentre que fora vigilaven varies camionetes i un helicòpter, més de doscents policies armats van entrar a l’església i van detenir a més de 30 persones.

Les autoritats, les mexicanes i les americanes (DEA), estan satisfetes de l’èxit de l’operatiu en un clar exemple de l’estreta col·laboració entre els dos països en la lluita contra el narcotràfic. L’església catòlica, en canvi, recorda que de la missa és “l’acte sagrat més important pels fidels catòlics” i ha condemnat l’acció policial per “la manca de respecte i violència” i perquè “els fins no justifiquen els mitjans”.

Sembla mentida, els bisbes mexicans pensen que detenir narcotraficants no és una bona cosa. Potser posar delinqüents en mans de la justícia no es bo per a l’església catòlica. Potser no els agradi que “clients” tant bons ara estiguin empresonats. O no serà que estan tan emprenyats per què se’ls ha acabat un bon negoci?

La Setmana Tràgica no és cap bretolada

Indignació la que he tingut aquest matí quan he llegit al digital de “El Periódico”, que un grup autodenominat “La Gallinaire” ha atemptat contra 20 esglésies de Barcelona en commemoració dels 100 anys de la Setmana Tràgica.

Amb l’objectiu que no es pogués fer missa en una jornada històricament significativa, en el comunicat que han enviat als mitjans de comunicació asseguren que, entre d’altres canallades, han inutilitzat portes, deixat excrements i que han fet pintades a una vintena d’esglésies de la nostra ciutat.

Fa uns dies vaig fer un post on a part d’un breu comentari i de penjar unes quantes fotografies, em considerava hereu dels principis que defensaven els “revoltats“ durant els fets de la Setmana Tràgica de 1909, també és de tots coneguts el meu anticlericalisme militant, però això no treu que no sàpiga destriar el gra de la palla.

Estem en una democràcia, tothom té el dret d’expressar-se lliurement. Tothom pot opinar i jutjar les situacions segons el seu criteri. Hi ha prou canals per que cada un digui la seva. Malmetre els béns del demés, siguin públics o privats, no és el millor camí per fer conèixer qualsevol reivindicació. Ans al contrari, fets com els d’ahir fan reaccionar a la contra. Han embrutat la memòria d’una revolta contra l’opressió. A l’any 1909 es lluitava per uns ideals, els de “La Gallinaire” han fet una bretolada.

Nois aquest no és el camí, esteu fent el joc als vostres adversaris.

El cardenal, los 20.000 curas y los niños perdidos

El cardenal perfecto de la Congregación para el Clero del Vaticano, el brasileño Claudio Hummes, en unas recientes declaraciones en la revista romana “Vida Nueva” y recogidas por varias agencias de nuestros país, ha calificado a la pedofilia como un crimen terrible y aunque intenta dejar claro que la mayoría del clero no tiene nada que ver con esto reconoce que unos 20.000 sacerdotes católicos están implicados. La iglesia -continua diciendo- no puede aceptarlo y los culpables deben ser castigados.

Hasta aquí la noticia, valorémosla.

La cifra de 20.000 sacerdotes pederastas parece escandalosa, significaría que un 4% de los clérigos católicos lo son. Sin embargo, este dato contrasta con los aportados por el Departamento de Investigaciones sobre Abusos Religiosos (DIAR) que afirma -después de un extenso estudio- que un 30% de los sacerdotes mexicanos (de todas las religiones) comete abusos sexuales, un 30% de los cuales son cometidos con menores. El centro de información sobre sectas, religiones y nuevos movimientos espirituales de México afirma que en España existe un estudio con datos similares.

Las cifras dadas por el cardenal quedan pequeñas. Pero no todo es malo, parece ser que en Roma empiezan a darse cuenta de que esconder sus pecados les es contraproducente. ¿Se acabará de una vez la creencia que los curas son menos delincuentes que el resto de los humanos? ¿Se acabará por fin la ocultación de los casos? ¿Se acabará de una vez por todas la complicidad de las altas jerarquías eclesiásticas? Queda por ver cuándo dejan la calculadora a un lado y se empieza a denunciar a esos “20.000” a la justicia ordinaria, de momento hasta que la iglesia católica presente las pruebas que constan en su poder, el Papa es y será el último responsable de cada niño violado. ¿Podrá dormir tranquilo?

Mientras tanto miles y miles de niños y niñas de todo el mundo sufren en silencio su particular desgracia, un trauma de por vida y sus graves secuelas. Viven, perdidos, en su exclusivo País de Nunca Jamás (tú ya me entiendes Michael).

Humor anticlerical (5)

Humor anticlerical (4)

Humor anticlerical (3)

Més que humor és terror.
Más que humor es terror.