Qui diu les veritats…

La saviesa popular ens diu que “qui diu les veritats perd les amistats”. No és exactament el que m’està passant però des de que escric al bloc -i que consti que n’estic molt orgullós- moltes persones que em coneixien d'una manera tangencial ara tenen l’oportunitat de fer-ho molt millor.

Explicar el que em passa pel cap, les meves sensacions i opinions sobre fets quotidians, sobre l’actualitat política, sobre els meus sentiments personals, sobre els meus records fa que em quedi com despullat davant dels que em llegeixen, que sembli un pollastre desplomat. Alguns bons amics em diuen que en política sovint em mullo massa. Però escriure em serveix per reflexionar i prendre postura en temes que d’altra manera potser se’m quedarien al calaix. Ja ho diuen que ”qui no arrisca no pisca”, jo prefereixo arriscar.

Des de fa temps que rebo comentaris a favor i en contra de les meves opinions –no podria ser de cap altra manera-, precisament escric públicament per intentar crear opinió o, com a mínim, dubtes. Paradoxalment els comentaris que se’m fan no s’escriuen a bloc, m'agradaria que aquestes opinions –a favor o en contra- no fossin privades (al meu correu, al Facebook o per telèfon), m’agradaria poder-los contestar o compartir públicament al bloc. De tota manera, passi el que passi, seguiré escrivint.

Gràcies

Assignatura pendent: transgènics

Una de les principals avantatges d’escriure un bloc és que si vols ser una mica variat has de prendre postura en molts temes diferents. Et fa repensar postures que tenies arraconades, desades en el calaix de la memòria. La veritat que per mi no és gens fàcil escriure de tants temes sense por d’equivocar-me, de dir no el que és políticament correcte si no el que opino. Penso que el nombre de lectors d’un bloc no és el més important, penso que primer de tot cal que personalment surti content del que escric, penso que és important que algunes persones segueixin el que dic , que m’ho discuteixin, que dialoguem.

Durant aquest pocs mesos que escric, només cinc, al bloc he parlat de molts temes: bicicletes, inauguracions, actuacions policials, Barcelona, violacions, vagues , pederàstia, democràcia, animals, Les Corts, poetes, Amèrica, política, pobresa, còmics, feminisme, publicitat, ciberactivisme, Robin Hood i molts més temes. Sempre he pres postura, no m’amago de les meves idees, n’estic orgullós. A vegades critico al meu partit, no em sé estar callat. Els meus fills sovint em diuen que faig la pilota, no és veritat, escric tal com em surt del cor però amb el cap. Sóc responsable de tot el que publico.

Avui al Periódico hi un extens article sobre els aliments transgènics, per demà diumenge hi ha convocada una manifestació per reclamar al Parlament que accepti la iniciativa per prohibir els organismes modificats genèticament. Em trobo en un dilema, haig de confessar-ho: sobre el transgènics no tinc una opinió presa. Als meus temps – aquells que et formes les opinions de base que t’acompanyaran al llarg de la vida- no se’n parlava. No he discutit mai amb ningú del tema. Crec que el meu partit, el PSC, no en té tampoc una postura definida, al menys jo no la conec. No sé que opinar, no tinc prou elements o no els he volgut tenir. Ara ja és hora que tingui un criteri propi. (Si teniu arguments, en pro i/o en contra, ja sabeu...seran ben rebuts)

En aquest tema no em puc mullar, ... encara. És una de les meves assignatures pendents. L’aprovaré algun dia?

Nova victòria de les xarxes socials: el cas Deng Yujiao

Dissabte passat vaig participar com a ponent a la 3a RedNet del PSC. Una jornada interessant i, con a mínim, la Jordina Freixanet, en Cristian Alcázar i en Xavier Peytibi en fan referència als seus respectius blocs, us el recomano. A mi em va tocar parlar sobre la utilització, per part dels internautes, de les xarxes socials amb la finalitat d’aconseguir un objectiu concret. En el meu cas la retirada d’un anunci que podia incitar a l’anorèxia. Posteriorment a la meva intervenció i un cop a casa, quan estava ordenant les notes, em vaig adonar que em faltaven més exemples de lluita i organització espontània a la xarxa amb resultats positius. Em vaig proposar recollir-ne alguns.

No han passat gaires dies i ahir dimarts a la tarda vaig llegir a la Vanguardia en els seu format digital la notícia signada per Isidre Ambrós de l’alliberament de Deng Yujiao. Serà aquesta una història amb final feliç gràcies a la pressió exercida per les xarxes socials? A qui teniu, molt breument la història, jutgeu vosaltres mateixos.

Deng Yujiao és una jove xinesa que treballava de pedicura en un hotel, algunes fonts diuen que d’hostessa, probablement feia les dues funcions. Fa uns mesos, pocs, dos peixos grossos del seus municipi, de ben segur beguts, van intentar agredir-la sexualment, ella es va defensar amb un estri de manicura, ferint als dos agressors,. La fortuna no va estar del seu costat i una de les ferides que va produir va perforar de mort el pulmó d’un dels violadors. La noia es va lliurar voluntàriament a la policia.

Fins aquí el fets, o al menys tal i com ens han arribat. Tothom sap que la justícia xinesa té el gallet fàcil. L’enfrontament, amb resultat de mort, contra un alt dirigent polític local no jugava al seu favor. El més habitual hagués estat una sentència condemnatòria i posterior execució, però ha sortit absolta. Què ha passat? Els analistes, els corresponsals, els advocats... tots diuen el mateix. La noia s’ha salvat fonamentalment gràcies a la mobilització i la complicitat de molts de milers d’internautes xinesos cansats de les injustícies de la corrupció i prepotència dels funcionaris. Han agafat a la Deng Yujiao com paradigma de la lluita contra qualsevol opressió, injustícia o impunitat. Blocs, milers i milers de comentaris han produït una allau sense aturador possible, “obligant” als jutges del cas a “trobar” una solució al conflicte: absolució de l’acusada, tot i considera-la culpable, per pertorbació mental.

Queden algunes preguntes a l’aire, però sembla clar que les xarxes socials han tingut un paper important en la resolució del tema. Queda ara per veure si, com suggereix l’Isidre Ambrós al seu article, el paper d’internet com a contrapoder contra els abusos de poder a la Xina continuarà. Que així sigui.

La força de la xarxa, la força de la gent

Avui he fet de ponent a la 3a RedNet del PSC juntament amb part dels experts de la xarxa catalana. He parlat de l'experiència d'un blocaire novell que, gràcies a un breu post i les reaccions que va provocar al facebook i la col·laboració de la Unió de Consumidors de Catalunya, va aconseguir la retirada d'un anunci de pa integral que podia fomentar l'anorèxia.

La meva intervenció ha durat uns vuit minuts i, si haig de fer cas dels comentaris que m'han fet, sembla que el que dit ha agradat: la xarxa obre camins inexplorats per la defensa de les idees; arriba si el tema s'ho val al racó més insospitat; es treballa per l'interès de la col·lectivitat; es genera creativitat; fomenta la cooperació altruista...

Per acabar he passat un vídeo sobre formigues que pot explicar el que penso que poden ser les xarxes socials ben utilitzades enfront qualsevol problema, repte o lluita que mereixi la pena. Demostra la força de la xarxa, i recordem que la xarxa es composa de persones.

Un no és res, però molts ho som tot.

Tremoleu maleïts, la xarxa vigila!

Multes, xapata i curs de blocs

Nota previa: Aquesta entrada és el fruit dels deures del curs de blocs que he assistit avui (espero que la Lourdes em posi bona nota).

Avui ha estat un dia ple de diferents activitats. A primera hora anar a La Caixa, he pagat una multa d'aparcament, la primera vint anys! Al despatx a preparar la roda de premsa per presentar la campanya contra la crisi i a corre cuita cap al Museu Picasso. Feia un bon sol, el pati de la cafeteria és un lloc ideal per xerrar amb els periodistes. A les onze és una bona hora per un segon esmorzar, les xapates de pernil són extraordinàries, les recomano de tot cor. Acabada la trobada amb els mitjans, em poso el barret Feria de Abril, el problema de la invasió d'espai s'ha solucionat. Aquest any totes les casetes tenen la façana igual amb ratlles verdes o vermelles, quin avorriment. Em sembla que la feria es farà més llarga que mai.

Migdia de súpers, com cada divendres, avui ha estat ràpid. Dinar amb el Pau, becaineta curta i cap a la segona sessió del curs de blocaires del PSC Les Corts. La forta pluja ha fet que alguns no hagin arribat a l'hora. Hem tingut un parell de baixes per motius laborals. La nostra "mestra", la Lourdes Muñoz, domina el tema, s’explica bé, fa que les coses resultin fàcils. Avui sí que he aprés moltes coses noves, molts truquets. La llàstima és que el temps ha passat molt ràpid i hem hagut de plegar. La Marisa Escuer, la Pilar Solé i la Rosa Garrido han marxat. Ens hem quedat amb en Jaume Moreno i ens hem apuntant al technorati i hem fet de les nostres. A veure si serveix d’alguna cosa, com a mínim, i ja és molt, ens ho hem passat bé.

La força de la blogosfera.

(Versión en castellano en la parte inferior)


La nit del divendres al dissabte passat no podia dormir i vaig escriure un petit post. Entre d’altres coses parlava del mal gust i la poca sensibilitat d’un anunci del pa Silueta de la marca Bimbo. Considerava que l’espot podria ser contraproduent per a totes aquelles persones que podrien tenir alguns tipus de trastorn alimentari, que podia fomentar l’anorèxia. Finalment demanava a la casa Bimbo la seva retirada.

Van passar unes hores, i vaig començar a rebre missatges via facebook, alguns molts tendres altres molts esfereïdors. Tots recolzaven la meva proposta i se’m oferien a treballar en el que fos per aconseguir la retirada. Volien utilitzar la xarxa per pressionar. Vaig enviar un missatge a en Txetxu Sanz, de la Unió de Consumidors de Catalunya, per veure si teníem alguna possibilitat. L’UCC va prendre cartes en l’assumpte i va enviar un mail a la casa Bimbo (en diumenge!!!!) . Bimbo no va trigar en contestar i dilluns a la tarda va anunciar la retirada de l’anunci.

Estem a l’espera del comunicat oficial, però sembla que Bimbo complirà el seu compromís telefònic i retirarà l’anunci. La raó ha triomfat.

Però anem més enllà, què en podem treure de tot això? S’ha demostrat que la xarxa permet exercir la democràcia de forma activa, en primera persona. Que qualsevol persona, si la seva causa ho val, pot dir la seva, unir i coordinar esforços, lluitar i aconseguir resultats. La xarxa, ben utilitzada, contribueix a fer un món més just.

Avui la blogosfera ha guanyat, tots hem guanyat!

La fuerza de la blogosfera

La noche del viernes al sábado pasado no podía dormir y escribí un post muy breve. Entre otras cosas hablaba del mal gusto y la poca sensibilidad de un anuncio del pan Silueta de la marca Bimbo. Consideraba que el spot podía ser contraproducente para todas aquellas personas que tuvieran algún tipo de trastorno alimentario, que podía fomentar la anorexia. Finalmente pedía a la casa Bimbo su retirada.

Pasaron unas horas y comencé a recibir mensajes vía facebook, algunos muy tiernos otros muy estremecedores. Todos apoyaban mi propuesta y se me ofrecían a trabajar en lo que fuera para conseguir la retirada. Querían utilizar la red para presionar. Envié un mensaje a Txetxu Sanz, de la Unió de Consumidors de Catalunya, para ver si teníamos alguna posibilidad. La UCC tomó cartas en el asunto y envió un mail a la casa Bimbo (¡en domingo!). Bimbo no tardó en contestar y el lunes por la tarde anunció la retirada del anuncio.

Estamos a la espera del comunicado oficial, pero parece que Bimbo cumplirá su compromiso telefónico y retirará el spot. La razón ha triunfado.

Pero vayamos mas allá, ¿qué podemos sacar de todo esto? Se ha demostrado que la red permite ejercer la democracia de forma activa, en primera persona. Que cualquier persona, si su causa lo vale, puede hacer valer sus derechos, unir y coordinar esfuerzos, luchar y conseguir resultados. La red, bien utilizada, contribuye hacer un mundo mas justo.

Hoy la blogosfera ha ganado, todos hemos ganado.