de color taronja... salmó en salsa de cítrics amb daus de carbassa

Cuinar, ho dic sempre, ha de ser sobretot diversió, perquè, sinó, es converteix en una obligació pesada que ens fa avorrir la sola idea d'entrar a la cuina. I divertir-se vol dir buscar plats nous per fer, barrejar aliments, textures, colors. A mi m'agraden molt els plats amb contrastos de colors, alegres; però l'altre dia, buscant una altra combinació i gairebé sense voler, se'm va ocórrer aquesta recepta monocroma. Per què no?
Avui l'he fet per dinar, i escric encara emocionat pel resultat. Emocionat i tou, tou, perquè avui ha tocat la primera sortida amb la penya, després d'un hivern llarg, de sortir sol o amb algun company. Els meus companys ja han deixat la bicicleta de muntanya que prefereixen a l'hivern i hem sortit plegats per primer cop enguanay amb la de carretera. I això vol dir deixar-se de passejades, quan surts amb la colla t'esprems fins al límit per no fer un mal paper; encara que ni competim ni ens piquem, el que està clar és que a ningú li agrada que l'esperin, i això vol dir una marxa a un ritme molt més alt i vol dir arribar a casa tou.
Però la cuina, ja ho he dit, és diversió, i quan tens una cosa al cap, per més mal que et facin les cames, no et fa mandra posar-te a cuinar. El resultat m'ha agradat més que no em pensava en imaginar-me el plat.

Per aquesta recepta de color taronja, primer cal pelar un tros de carbassa, tallar-lo a daus i posar-los a coure en una paella amb una mica d'oli a foc mitjà, anant girant els trossos mentre es fan perquè quedin tous i no es torrin massa de cap costat. S'hi posa una mica de sal, i quan comencen a estar tous, s'hi afegeix una mica de sucre i es deixa caramel·litzar un parell de minuts.

En una altra paella, marquem el salmó pràcticament sense oli, només uns minuts per banda perquè quedi daurat de fora i cru per dintre; reservem el salmó i a la mateixa paella, si cal traient l'excés de greix, hi aboquem el suc de taronja i deixem que comenci a bullir. N'haurem reservat una mica en una tasseta en la qual desfarem farina de blat de moro (maizena) i l'abocarem a la paella, perquè espessi la salsa. HI afegim el salmó uns minuts, perquè s'acabi de coure a la salsa, i ja podem servir: en una banda els daus de carbassa caramel·litzats, i al costat, el salmó napat amb la salsa de taronja.
Per acompanyar el salmó he begut un vi que vaig encetar ahir per esmorzar, i que m'ha encantat. És un vi que no trobareu als cellers, perquè és de producció molt limitada. Es diu 'tres nadons' i és un monovarietal syrah que elaboren i venen a Ca l'Esteve, el restaurant de Castellbisbal on la setmana passada vam fer la calçotada del grup Gastroblocaires. Si el criança que ens van servir en el dinar em va agradar, aquest syrah del 2009 m'ha encantat, no sé si és perquè conec el 'pare', l'Esteve Esteve, i sé el 'carinyo' que posa tota la família en l'elaboració d'aquest vi, o perquè el Xesco, el gendre i cuiner de la casa, em va recomanar que me n'emportés més ampolles de les que tenia previst. Però us asseguro que pels 5 euros que val difícilment trobareu un vi millor.