Tú, que me enseñaste que el
horizonte se puede brindar a mis pies, que me mostraste las alas de la ilusión
y la luz del amanecer.
Tú, que dibujaste una sonrisa en
el cielo para poder contemplarla aun en los días de lluvia, que pintaste en mis
ojos esa alegría que los labios callan pero que la mirada es incapaz de
ocultar.
Tú, que pusiste en mi corazón los
acordes que mi alma canta, las notas que mis manos bailan, el ritmo que hace vibrar
todo mi ser.
Tú, que despejaste mi mundo para
que solo mostrara la belleza del amor, el respeto, la felicidad y la libertad que
da el saber que no existen límites a la voluntad.
Tu, que em vas ensenyar que l'horitzó es pot oferir als meus peus, que
em vas mostrar les ales de la il·lusió i la llum de l'alba.
Tu, que vas dibuixar un somriure al cel per poder contemplar-la fins i
tot en els dies de pluja, que vas pintar en els meus ulls aquesta alegria que
els llavis callen però que la mirada és incapaç d'ocultar.
Tu, que vas posar en el meu cor els acords que la meva ànima canta, les
notes que les meves mans ballen, el ritme que fa vibrar tot el meu ésser.
Tu, que vas buidar el meu món perquè només mostrés la bellesa de
l'amor, el respecte, la felicitat i la llibertat que dóna el saber que no hi ha
límits a la voluntat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario