MI PASADO / EL MEU PASSAT

Eres mi pasado, el hogar donde habitaron aquellos que crearon los caminos por donde hoy transcurre mi vida.

Eres mi historia, aquella que con sangre se escribió en las hojas del tiempo y aún hoy el viento susurra.

Eres mi roca, en la que la historia ha dejado grietas en las que la mano del tiempo ha ido escondiendo sus secretos.

Eres el pasado que dio paso a mi presente para mostrarme el futuro, la historia que los labios cuentan sólo para los oídos de los niños, la roca que me da fuerza en los momentos malos, asiento ante mi agotamiento y cobijo en los días de tormenta.

Ets el meu passat, la llar on van habitar aquells que van crear els camins per on avui transcorre la meva vida.

Ets la meva història, aquella que amb sang es va escriure en les fulles del temps i encara avui el vent murmura.

Ets la meva roca, en la qual la història ha deixat esquerdes en les quals la mà del temps ha anat amagant els seus secrets.

Ets el passat que va donar pas al meu present per a mostrar-me el futur, la història que els llavis conten només per a les oïdes dels nens, la roca que em dóna força en els moments dolents, seient davant el meu esgotament i recer en aquells dies de tempesta.

MAÑANA / MATÍ

No existe mejor mañana que la que empieza caminando por la carretera de los sueños y tú en mi horizonte. Mirarte el corazón me duele, me ciega, pero sólo con ver en mi sombra tu presencia ... ya soy feliz.

Tu ausencia deja un vacío que sólo la hada de los sueños puede hacer que él sobreviva y pueda respirar hasta el siguiente día. Es tu calor el que mantiene mi vida y el suave roce de uno de tus dedos en mi frente el cual cada mañana me marca el camino a seguir.

No existeix millor matí que el què comença caminant per la carretera dels somnis i tu en el meu horitzó. Mirar-te al cor em fa mal, em cega, però només amb veure en la meva ombra la teva presència... ja sóc feliç.

La teva absència deixa un buit que només la fada dels somnis pot fer que a ell sobrevisqui i pugui respirar fins al següent dia. És la teva calor el qual manté la meva vida i el suau frec d'un dels teus dits en el meu front el quin cada matí em marca el camí a seguir.

FAROLA / FANAL

Cae la noche y en el horizonte se puede escuchar el suave ruido del sol entrando en el mar, apagándose la luz del día y la luna aún no se atreve a salir, la oscuridad se apodera poco a poco de las calles hasta que tú con tu tímida mirada nos iluminas.

Los enamorados de tu luz huyen, buscando lejos de ti su cómplice sombra. Nadie te mira, todos te ignoran, pero cuando el eterno sueño te llega todos te añoran. Tu madre fue una estrella y tu padre el mismo hierro, aunque ni en sueños tu belleza vieron.

Cau la nit i en l'horitzó es pot escoltar el suau soroll del sol entrant en el mar, va apagant-se la llum del dia i la lluna encara no s'atreveix a sortir, la foscor s'apodera de mica en mica dels carrers fins que tu amb la teva tímida mirada ens il·lumines.

Els enamorats de la teva llum fugen, buscant lluny de tu la seva còmplice ombra. Ningú et mira, tots t'ignoren, però quan l'etern somni t'arriba tots t'enyoren. La teva mare va ser una estrella i el teu pare el mateix ferro, encara que ni en somnis la teva bellesa van veure.

VENENOSO / VERINÓS

Fue tan bonito conocerte como venenoso tu perfume, confié en ti y has matado a mi ilusión, has logrado hacer lo que pudo ser una bonita historia un campo de lágrimas en las que sólo la pena florece y las hierbas asfixian el amor.

Va ser tan bonic conèixer-te com verinós el teu perfum, vaig confiar en tu i has matat la meva il·lusió, has assolit fer del que va poder ser una bonica història un camp de llàgrimes en les què només la pena floreix i les herbes asfixien l'amor.

DAVID

De las manos de un hombre saliste y la perfección vas fregar, que bonita tu mirada perdida en el horizonte de tu triunfo, qué grandeza tu que el mundo entero se rinde ante ti, quien tuviera las manos que de una roca te sacaron, quien tuviera la mente de aquel que vio tu figura aún antes de nacer, quien fuera Miguel Ángel para verte crecer!

De les mans d'un home vas sortir i la perfecció vas fregar, que bonica la teva mirada perduda en l'horitzó del teu triomf, quina grandesa la teva que el món sencer es rendeix davant de tu, qui tingués les mans que d'una roca et van treure, qui tingués la ment d'aquell que va veure la teva figura encara abans de néixer, qui fos Miguel Àngel per a veure't créixer!

LE DIJO LA ROCA AL AGUA / LI VA DIR LA ROCA A L'AIGUA

Sin tu reflejo no existiría, sin la fricción que me produces al pasar no tendría forma alguna, sin tu silenciosa presencia la vegetación no nacería en mí.

Contigo el día empieza cuando el sol se mira en tus transparentes aguas y termina cuando la luna mira en tu espejo su bonito rostro, contigo la vida es posible y la esperanza bebe en tu orilla, contigo ser feliz es un hecho y sonrreir el baile que los pájaros hacen con sólo verte.

Sense el teu reflex no existiria, sense la fricció que em produeixes al passar no tindria forma alguna, sense la teva silenciosa presència la vegetació no naixeria en mi.

Amb tu el dia comença quan el sol es mira en les teves transparents aigües i acaba quan la lluna mira en el teu mirall el seu bonic rostre, amb tu la vida és possible i l'esperança beu en la teva riba, amb tu ser feliç és un fet i somriure el ball que els ocells fan amb només veure't.