Como es posible llenar tanto el universo que aún cuando te has ido te siento junto a mí, puedo oler tu perfume en la estela que ha dejado tu ausencia, tocar esa dicha que me has dejado, abrazar los recuerdos que me has tatuado, besar el aire que respiraste.
Como es posible no amar el valor del que se arriesga, la fuerza del que lucha, la sabiduría del que calla, la ayuda del que escucha. Como no querer tener la felicidad cuando se ha tenido tan cerca.
Com és possible omplir tant l'univers que encara quan t'has anat et sento al costat de mi, puc fer olor el teu perfum en el deixant que ha deixat la teva absència, tocar aquesta aquesta que m'has deixat, abraçar els records que m'has tatuat, besar l'aire que vas respirar.
Com és possible no estimar el valor del que s'arrisca, la força del que lluita, la saviesa del que calla, l'ajuda del que escolta. Com no voler tenir la felicitat quan s'ha tingut tan a prop.
Com és possible no estimar el valor del que s'arrisca, la força del que lluita, la saviesa del que calla, l'ajuda del que escolta. Com no voler tenir la felicitat quan s'ha tingut tan a prop.