Tan pequeña que con sólo una mano podía acogerte y con los
dedos de esta abrazar tu diminuto ser, tan grande que con sólo una mirada me
robaste el corazón, el alma y la voluntad.
Recuerdo como ascendías hasta dormirte en mi espalda y como me despertabas con el más
tierno cariño. Recuerdo a Petunia y sus cartas llenas de fantasía y las tardes
de alianza en las que uníamos nuestras fuerzas contra los que se llaman
adultos. Recuerdo las canciones que cantábamos como si fuéramos una sola y las
películas que veíamos como dos almas gemelas. Pero lo que más recuerdo es tu
mirada perdida en el viento, callando lo que pensabas, silenciado lo que
pensabas.
Lloramos juntas las mismas lágrimas, reímos los mismos
chistes (aun espero saber que le pasó al
loro con las naranjas), vivimos juntas todo aquello que la vida nos
mostraba.
Eres el sol que ilumina mis días y la brisa que mantiene mi
piel viva, eres la sangre que corre por mis venas y el latido que marca el
ritmo de mi corazón, tus heridas sangran en mmi alma y tus alegrías dan sentido
a mi vida, eres la confidente, la amiga, la sobrina… eres el tesoro que
cualquier barco pirata desearía poseer.
Y hoy ya eres mayor, responsable de tus actos, pisas fuerte
en tu silencio, acaricias el horizonte de esa vida que te anhela. Felicidades,
y que la vida adulta me permita continuar a tu lado, disfrutando del regalo de
ser tía.
Tan petita que amb només una mà podia
acollir-te i amb els dits d'aquesta abraçar el teu diminut ser, tan gran que
amb només una mirada em vas robar el cor, l'ànima i la voluntat.
Record com ascendies fins a dormir-te en la meva esquena i com em despertaves amb el més tendre afecte. Record a Petunia i les seves cartes plenes de fantasia i les tardes d'aliança en les quals uníem les nostres forces contra els quals es diuen adults. Recordo les cançons que cantàvem com si anéssim una sola i les pel·lícules que vèiem com dues ànimes bessones. Però el que més record és la teva mirada perduda en el vent, callant el que pensaves, silenciat el que pensaves.
Plorem juntes les mateixes llàgrimes, riem els mateixos acudits (àdhuc espero saber que li va passar al lloro amb les taronges), vivim juntes tot allò que la vida ens mostrava.
Ets el sol que il·lumina els meus dies i la brisa que manté la meva pell viva, ets la sang que corre per les meves venes i el batec que marca el ritme del meu cor, les teves ferides sagnen en la meva ànima i les teves alegries donen sentit a la meva vida, ets la confident, l'amiga, la neboda… ets el tresor que qualsevol vaixell pirata desitjaria posseir.
I avui ja ets major, responsable dels teus actes, trepitges fort en el teu silenci, acaricies l'horitzó d'aquesta vida que t'anhela. Felicitats, i que la vida adulta em permeti continuar al teu costat, gaudint del regal de ser tia.
Record com ascendies fins a dormir-te en la meva esquena i com em despertaves amb el més tendre afecte. Record a Petunia i les seves cartes plenes de fantasia i les tardes d'aliança en les quals uníem les nostres forces contra els quals es diuen adults. Recordo les cançons que cantàvem com si anéssim una sola i les pel·lícules que vèiem com dues ànimes bessones. Però el que més record és la teva mirada perduda en el vent, callant el que pensaves, silenciat el que pensaves.
Plorem juntes les mateixes llàgrimes, riem els mateixos acudits (àdhuc espero saber que li va passar al lloro amb les taronges), vivim juntes tot allò que la vida ens mostrava.
Ets el sol que il·lumina els meus dies i la brisa que manté la meva pell viva, ets la sang que corre per les meves venes i el batec que marca el ritme del meu cor, les teves ferides sagnen en la meva ànima i les teves alegries donen sentit a la meva vida, ets la confident, l'amiga, la neboda… ets el tresor que qualsevol vaixell pirata desitjaria posseir.
I avui ja ets major, responsable dels teus actes, trepitges fort en el teu silenci, acaricies l'horitzó d'aquesta vida que t'anhela. Felicitats, i que la vida adulta em permeti continuar al teu costat, gaudint del regal de ser tia.
