Como un caracol, despacio y
dejando huella llegaste a mi vida, lentamente hiciste de mi corazón tu hogar y
desde entonces no has podido marchar.
Sin tu paciencia no sé vivir, sin
tu calma no sé caminar, sin tu serenidad ya no puedo respirar.
Es tan grande el espacio que has
llenado en mi vida que sólo con tu presencia se ilumina mi día.
Por eso, amor mío, he de rogarte
que no cambies jamás pues tú me das la felicidad.
Com un cargol, a poc a poc i deixant petjada, vas arribar a la meva vida,
lentament vas fer del meu cor la teva llar i des de llavors no has pogut marxar.
Sense la teva paciència no sé viure, sense la teva
calma no sé caminar, sense la teva serenitat ja no puc
respirar.
És tan gran l'espai que has omplert en la meva vida que només amb la teva presència s'il·lumina el meu dia.
Per això, amor meu, haig de pregar-te que no canviïs mai doncs tu em dónes la felicitat.
