He Pintado la sinceridad de
pasión y le he llamado “ser visceral” para contarte a gritos lo mucho que
significas para mí.
He creado un lienzo de la rutina
y le he llamado “no me gustan los improvistos” porque quisiera regalarte un
mundo en el que el dolor no existiera.
He buscado un lugar entre la
multitud y le he llamado “soledad” para
que cuando necesites un espacio en el que ser tu misma tengas en mi tu hogar.
He formado un horizonte lleno de
las más ásperas texturas y le he llamado ser “agria” para que tu tacto conozca lo que tu corazón jamás será
capaz de albergar.
He luchado por la verdad personal
y le he llamado “soberbia” porque es en ella en la que te veo luchar por tu
propia verdad.
He guardado en mi memoria cada
arañazo recibido y le he llamado “rencor” para que la historia que he vivido
pueda mostrarme en cada paso la experiencia del saber.
Para aquellos que confían a
diario en que un defecto es sólo una virtud llevada al extremo y el extremo un
paraíso del que salir para crecer.
He Pintat la sinceritat de passió i li he cridat “ser
visceral” per explicar-te a crits el molt que signifiques pel mi.
He creat un llenç de la rutina i li he cridat “no
m'agraden els “improvistos” perquè volia regalar-te un món en el qual el dolor
no existís.
He buscat un lloc entre la multitud i li he cridat
“solitud” perquè quan necessitis un espai en el qual ser la teva mateixa
tinguis en la meva la teva llar.
He format un horitzó ple de les més aspres textures i li
he cridat ser “agra” perquè el teu tacte conegui el que el teu cor mai serà
capaç d'albergar.
He lluitat per la veritat personal i li he cridat
“supèrbia” perquè és en ella en la qual et veig lluitar per la teva pròpia
veritat.
He guardat en la meva memòria cada esgarrapada rebuda i
li he cridat “rancor” perquè la història que he viscut pugui mostrar-me en cada
pas l'experiència del saber.
Per a aquells que confien diàriament que un defecte és
només una virtut portada a l'extrem i l'extrem un paradís del que sortir per
créixer.
