Brèvola en ses mans de roure, no es coneix morta però
[cluca els ulls
i foragita els sentiments. Cau com canyes de sucre en moles [d’espellofar.
L’endemà l’acompanyen tots els dies i les nits que ha viscut i
[un seguit de gent
desconeguda. Les cases es descrosten, la caixa apareix entre les mans is’enfila a les espatlles. Veuen la boca fosca com l’engoleix.
Els jardins es transformen en catifes inanimades. Les portes metàl•liques
es solden per sempre més. És la darrera vida abans de recomençar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada