Conscient de que cada vegada em costa més escriure amb regularitat a La muntanya russa, enceto el bloc Sant Ignasi 2.0 amb la intenció de que les imatges facin poc necessàries les paraules. La càmera del mòbil i la voluntat de retratar al voltant de Sant Ignasi de Loiola, de la Plaça Sant Ignasi, dels voltants de Sant Ignasi i de la gent de Sant Ignasi. Espero que us agradi.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Metabloc. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Metabloc. Mostrar tots els missatges
dissabte, 18 d’octubre del 2008
dimarts, 15 de juliol del 2008
Preguntes
Abans del parèntesi escrivia evitant fer preguntes. Em semblava descuidat. Feia lleig qualsevol signe que no fos una lletra. Fins i tot els números intentava escriure’ls sense utilitzar xifres. La nova entrada ja evita discriminar grafismes per motius de no pertinença al grup sonor. Fins i tot n’abusa de la utilització.
Per a seguir la tònica trasllado tres preguntes retòriques que no pretenen ser discriminatòries:
- Perquè quan em desperto a les tres de la matinada alarmat pels crits que arriben del carrer, aquests mai són en català?
- Perquè quan en un semàfor passa un cotxe amb les finestres abaixades i el volum de la música al màxim mai porta una adhesiu del burro català o un CAT enganxat a la matrícula?
- Perquè quan circula una motocicleta amb el tub d’escapament rebentat emprenyant tot el barri les paraules que s’escolten no són en el meu idioma?
Atenció als filòsofs més observadors: No confonguem els subconjunts amb el conjunt, però ja és curiós que cap dels subconjunts faci intersecció amb cap element de fora del conjunt.
Per a seguir la tònica trasllado tres preguntes retòriques que no pretenen ser discriminatòries:
- Perquè quan em desperto a les tres de la matinada alarmat pels crits que arriben del carrer, aquests mai són en català?
- Perquè quan en un semàfor passa un cotxe amb les finestres abaixades i el volum de la música al màxim mai porta una adhesiu del burro català o un CAT enganxat a la matrícula?
- Perquè quan circula una motocicleta amb el tub d’escapament rebentat emprenyant tot el barri les paraules que s’escolten no són en el meu idioma?
Atenció als filòsofs més observadors: No confonguem els subconjunts amb el conjunt, però ja és curiós que cap dels subconjunts faci intersecció amb cap element de fora del conjunt.
dissabte, 3 de maig del 2008
Llista de medis pública

La muntanya russa vers Mediaclic

De les visites que ens van ocupar el dia em va sorprendre comprovar que fins en tres ocasions va sortir La muntanya russa a la conversa amb un coneixement molt anterior a la preparació de la visita. Vull dir que no va ser la típica curiositat d’última hora de quan hom vol fer un informe de la persona amb qui t’has d’entrevistar a partir d’una busca ràpida al Google. L’Immi.cat a més de comptar amb les comunitats estrangeres de Catalunya també compta amb un apartat dels Casals Catalans a l’exterior (a més de les interiors però que no són governades per la Generalitat de Catalunya) i quina va ser la meva sorpresa quan vaig comprovar que per a fer aquesta secció es van fixar en el reguitzell de botons que tinc a la dreta del bloc a baix de tot per afegir-los al portal.
Més d’hora amb Marc havíem presentat Mediaclic a Jordi Iparraguirre i a Irene Cabrera, Director General i de Comunicació respectivament de la Fundació puntCat i ens havíem trobat que a l’hora de mostrar els catàlegs Jordi va confessar haver-ne vist la pre–impressió unes setmanes abans quan l’havia presentat il•lusionat a La muntanya russa. Tot i que a Joan, que és qui porta la imatge a Mediaclic, no li va semblar gaire bé que pengés el catàleg perquè diu que talla el factor sorpresa (cas de Jordi de la Fundació puntCat) crec que també està bé que els lectors del bloc que potser mai visitaré professionalment puguin compartir la nostra il•lusió pels petits avanços.
La tercera visita que per prudència no puc avançar encara es va produir en gran part (no tota) pel coneixement que tenien de mi a través de La muntanya russa. És innegable que La muntanya russa i Mediaclic s’aniran enllaçant en el futur i tot i que inevitablement hauré de ser més curós en algunes entrades que una vegada escrites em semblen un pèl vanitoses (aquesta mateix), no rebaixaré el to quan escrigui de política o de qualsevol altra cosa. Perquè al cap i a la fi que personalment pensi d’una manera no m’incapacita per a ocupar-me de la meva feina amb professionalitat, i ocupant-me de la meva feina amb professionalitat puc tenir una opinió personal de les coses.
Per cert, Marc és qui porta les consultories d'imatge i comunicació i qui s'ocupa d'assessorar en els temes contractuals.
dimecres, 30 d’abril del 2008
Es digui Carretero, es digui Carod

El debat o el problema no és si tinc o no tinc raó, és que s’arribi a posar en dubte la procedència del meu plantejament i s’insinuïn interessos dels sectors oficials o fins i tot dels socialistes. I que aquest discurs es generalitzi a qualsevol crítica en aquest sentit com en les millors esquizofrènies d’Stalin que ja sé que era d’esquerres però en aquest cas els extrems es toquen. Continuo pensant el mateix: el discurs i l’actitud de Carretero o, dit d’una altra manera, prioritzar l’eix nacional fent-lo passar davant (o oblidant-se directament) de l’eix social és fer política de dretes, i no només de dretes, sinó de dretes irresponsable. D’aquella política de dretes que no és que tingui una política social injusta i poca sensibilitat en la forma, sinó d'aquella que no té política social ni complexos de forma.
I això ho escric així perquè és així com ho sento. De la mateixa manera que sento que Carod hauria de retirar-se a una plaça honorífica i que Puigcercós ha aprofitat una estructura controlada de l’aparell i que ha desitjat el desastre de les passades eleccions espanyoles per a poder fer el salt. Però encara crec que aquestes dues darreres afirmacions no haurien de ser necessàries per validar la primera. Que a Catalunya hi ha molta gent que pensa com Carretero i no és necessari amagar-se’n, però les coses s’han de dir pel seu nom. No m’he oblidat de nomenar Renyer que és potser l’opció més asserenada de totes i que a un mes vista gairebé apostaria que acabarà fent tàndem amb Puigcercós per possibilitar a aquest la petita empenta que sembla que ara necessita per assegurar-se el triomf.
dimarts, 29 d’abril del 2008
Preocupacions estètiques

Hi gaudeixo però quan arriba el vespre i vull escriure a La muntanya russa em trobo amb moltes notícies però poca opinió. Evidentment no és qüestió d’escriure notícies ja que no sóc periodista ni crec que sigui la funció d’un bloc, ni del bloc d’un periodista però tampoc vull escriure opinió sense tenir-la ben desenvolupada. Més d’una vegada tot i pensar-hi m’he hagut de fer endarrere d’algun comentari equivocat, només faltaria que escrigués sense prestar-hi gaire atenció. Sempre he pensat que mantinc el bloc per l’ànim de ser llegit i per la teràpia que em significa escriure fins quan no en tinc ganes. És per això que aquests darrers dies he anat emprenyat més preocupat per l’estètica dels meus escrits que pel contingut de fons ja que sóc conscient que no hi he destinat el temps de maduració necessari. Espero que m’ho sapigueu disculpar.
dimarts, 15 d’abril del 2008
Més etiquetes i fi de correus

Paral•lelament a això afegiré dues o tres etiquetes transversals perquè en moltes ocasions m’he trobat que el ventall encara no cobria les meves urgències classificatòries. Per una part encetaré una etiqueta referent al Medi Ambient i una altra referida al Territori que inclourà temes referents a la vertebració i a les infraestructures bàsicament. Possiblement afegeixi també una etiqueta de seguiment als missatges de Mediaclic amb la intenció de compartir les il•lusions, les ànsies i les pors que pugui tenir. Finalment canviaré l’etiqueta categòrica de Blogosfera per 2.0 per a fer-hi cabre tots aquells apunts que facin referència també a les eines que existeixen a la xarxa per a socialitzar els nostres pensament.
dijous, 10 d’abril del 2008
No és un intercanvi...

Avui pujaré el Siono a l’apartat d’individuals completant la desena. I ho faig avui perquè ella em va citar, sens dubte, però no perquè m’hi senti en deute ni perquè vulgui creure que hem de fer un intercanvi d’enllaços, sinó perquè si no m’hagués citat segurament no l’hagués conegut fins més endavant. Però com que sovint estic “un pel massa insistent amb controlar públicament el seu (per meu) bloc en quant a popularitat i visites”, doncs repassant les meves visites diàries vaig descobrir un origen desconegut que em va acompanyar fins a una renglera d’ampolles d’Absolut. Però que ningú dubti que més tard o més d’hora, per una trobada casual o per una busca desesperada, el Siono hauria acabat a la cartel·la dels fotografiats. Ha estat avui i millor avui que demà.
Siono és un bloc de crítica a blocs que és implacable quan creu que ho ha de ser i dolç quan una cosa li agrada, però que sempre és fresc, ofert i natural. Imaginar la seva autora és pensar en algú que riu mentre llegeix i gaudeix mentre escriu, que té una empatia desbordant per a situar-se en el moment en que el blocaire executa i viure amb ell les seves emocions, les seves indignacions i els seus raonaments. Siono més que blocs retrata blocaires i ho fa d’aquella manera d’aspre dolçor del suc de llimona amb sucre.
Des d’aquí li agraeixo la menció i el reconeixement perquè m’alimenta aquella vanitat sana de pensar que és millor ser ben llegit que molt llegit i perquè d’una altra manera hauria passat més temps fins a trobar-la i hauria d’haver estat més estona per llegir-me els seus tenaços escrits endarrerits.
divendres, 4 d’abril del 2008
Enllaços de Feevy

Seguint el mateix ordre que m’ofereix Feevy són ‘De mica en mica’ de Jordi Masdeu, ‘Inquietuds’ d’Anna Pons, ‘De Suïssa estant’ de Ramon Boixet, ‘Penyagolosa’ de Josep Lluís Gozalbo, ‘GIS’ del Grup Independent de Súria, ‘el blog del Marañón’ d’Albert Marañón, ‘Ara li fan el mànec’ de Ramon Marquillas, ‘Ciudad e Innovación’ d’Alain Jorda, ‘Oriol Puig’ i ‘Blog de Jonatan Triviño’. Només apuntar que les actualitzacions no són sempre ràpides i que pot ser normal que entremig tardi alguna hora a actualitzar-se.
Primer trimestre de l'any

Totes les estadístiques que apuntaré estan extretes del Google analytics que tot i que dóna uns resultats significativament més baixos que els contadors convencionals m’ajuden a assegurar unes dades que no pequin per excés. Des de l’u de gener fins al trenta-u de març La muntanya russa ha rebut un total de 6.179 visites provinents de 2.425 usuaris únics que han generat un trànsit de 10.466 pàgines vistes. Fent la mitjana es desprèn que cada visita genera 1,69 pàgines vistes i que cada usuari ha visitat el bloc 2,55 vegades aquest trimestre. Les mitjanes diàries són 67,90 visites, 26,65 usuaris i 115,01 pàgines vistes. El dia que el bloc va rebre més visites va ser el quatre de març coincidint amb l’entrada ‘Les eleccions de la CUP’ amb 167 visites i el dia que en va rebre menys va ser el 23 de març en ple diumenge Sant després de la Vetlla Pasqual amb 17 visites.
De totes les visites rebudes un 36,51% van ser visites d’usuaris nous i la mitjana de temps de cada visita es va situar en 2:50 minuts. Els visitants van arribar de 34 països diferents essent Catalunya amb 5.498 visites, Espanya amb 335, Estats Units amb 52, Holanda amb 47 i Suïssa amb 41 les que van generar més trànsit. Els escrits que de manera independent es van visitar més durant aquest primer trimestre d’any són per aquest ordre ‘Una poca-soltada a la Catosfera’, ‘Catalunya no és Kosovo’, ‘L’inici de la fi de Carod-Rovira’, ‘Les eleccions de la CUP’ i ‘Xirinacs també a Sant Joan de Vilatorrada’.
Aquestes xifres ja són prou significatives per veure tendències, preferències i gustos i es d’agrair que un 63,49% de les visites siguin de repetidors ja que m’ajuda a visualitzar una certa fidelitat de qui entra a La muntanya russa. Ja m’he mirat prou el melic. No ho tornaré a fer fins el mes de juliol per traslladar-vos les dades del segon trimestre de l’any com si fos la declaració de l’IVA o l’IRPF.
dilluns, 31 de març del 2008
Enllaçant Feevy

Casualment navegant per Girona, per la blogosfera Convergent, pel bloc de Jordi Xuclà en concret, he descobert Feevy. Ja he dit moltes vegades que vaig descobrint poc a poc noves eines de la xarxa i tot i que imaginava que hi hauria alguna utilitat que cobrís la meva necessitat mai m’havia posat a buscar-la seriosament. Feevy permet enllaçar tants blocs com es vulgui i mostra les darreres actualitzacions que s’hi produeixen. Després tries quin número de les darreres actualitzacions vols mostrar i com en la majoria de programes d’aquest estil presenta un HTML que enganxes on vols que aparegui.
En el cas de La muntanya russa he triat blocs bagencs de caire polític sense distincions ideològiques sempre que anessin signats pel seu autor. Per ara n’he punxat una desena i es mostren les tres darreres actualitzacions. A mi m’anirà bé per tenir una referència ràpida del que s’escriu a nivell polític al Bages i espero que tots hi trobem la nostra utilitat, des dels enllaçats fins als lectors. Com no podia ser d’altra manera la meva referència principal ha estat la Bagesfera però si m’he descuidat algú prego que m’ho faci saber.
divendres, 21 de març del 2008
Quatre dies a Sant Sebastià

Em fa especial il•lusió un trajecte que recordo haver fet diverses vegades de solter i arribar i gaudir del barri antic de la capital guipuscoana, de la Contxa i d’Igeldo, de la seva gastronomia i de la seva bellesa estructural. Vull anar també a Irun i a Hondarríbia. Per encarar la tornada amb el cervell preparat deixo l’ordinador a casa amb la previsió que a partir de dimarts s’haurà de convertir en una extremitat més del meu cos. Aquest és l'apunt cent cinquanta, un bon número per arribar a Pasqua.
dilluns, 17 de març del 2008
Spam a La Tafanera

El darrer fins i tot ha generat un debat de comentaris al mateix espai sobre què és spam i sobre què no i és curiós de veure com s’ha anat enfilant la cosa arribant al punt que quatre vots negatius (que és una xifra considerable per comparació) conviuen amb catorze de positius (que també és considerable per comparació). Prenc nota sobretot dels vots negatius i em comprometo a no pujar rés més a La Tafanera però voldria deixar apuntades unes quantes coses al respecte.
Les primeres respecte a la naturalesa de La Tafanera i a la filosofia de la seva utilització. La Tafanera és una eina de promoció de notícies o escrits que interessen a algú i creu que poden interessar a més gent. Si jo escric un apunt al meu bloc ho faig perquè crec que és un tema interessant que pot interessar algú, sinó no ho escriuria. És lògic doncs que un cop escrit sigui el primer a enviar-ho a La Tafanera. Jo mateix sóc conscient de quins apunts són susceptibles de ser tafanejats i quins no. També puc estar equivocat i per això ja hi ha vots negatius que valoren les notícies com a intranscendents, com a sensacionalistes o com a errònies. El cert és que d’aquests set apunts enviats conscientment (sense ser de prova) he obtingut una mitjana d’onze vots que no crec que sigui la votació normal d’un apunt irrellevant.
Les segones per comentar que podria haver aprofitat que La Tafanera permet crear múltiples perfils o que em podria posar a enviar notícies sense cap mena de criteri per colar entremig apunts del meu bloc i baixar aquest percentatge que sembla que em delata. No ho vaig fer ni ho faré. Perquè no m’agrada, no en tinc necessitat, no crec que s’ho mereixin la majoria de tafaners i per respecte als gestors del promotor de notícies algun dels que conec personalment.
Entenc que un vot negatiu per spam s’ha d’aplicar quan algú envia tots i cadascun dels seus apunts i ho fa sense criteri ni contenció empès per la febre de les visites, però no poden ser utilitzats com a eines de repressió inflexible. Em pregunto quin grau d’intransigència han de tenir aquestes persones voltant pels carrers de les seves ciutats quan amb una eina d’utilitat pública com La Tafanera actuen amb tanta gelosia. Envio aquest apunt com a darrer i us deixo amb la vostra joguina.
[tafaneja-la]
dijous, 6 de març del 2008
En el top deu d'actualitat

dijous, 21 de febrer del 2008
Experimentant el twitter

Per ell mateix el twitter no sembla gran cosa si no s’aprofita la connectivitat amb el mòbil o la PDA i la veritat és que per ara no la utilitzaré. Només faltaria que a la feina o en el meu temps lliure rebés un missatge per cada actualització dels blocs què segueixo o per cada missatge curt que escriuen els meus blocaires preferits. Per a això ja tinc la calma del vespre i la nit. De totes formes segur que hi aniré entrant a diari per a familiaritzar-me amb el format. És possible que existeixin altres funcions que encara no li he sabut trobar però per ara, que no és poc, només el veig com una extensió d’aquest bloc a l’hora d’informar gairebé a temps real de les seves actualitzacions.
Com a lector és una manera de fer-te un portal de titulars dels blocs que segueixes sovint i poder fer una ullada ràpida sense haver de moure pestanyes ni destriar. Com a blocaire és una forma de que qui vulgui pugui saber quan actualitzo el bloc i quin és el títol de l’escrit. La veritat és que hores d’ara no li trobo cap més utilitat, que no vol dir que digui que no la té i que d’aquí a tres dies hagi de tornar a escriure corregint la meva ignorància.
Per ara ja m’he intercanviat seguiments amb Toni del Cau del Drac i amb Xavier del Catalans. Poc a poc aniré buscant més blocaires coneguts per anar fent xarxa.
dijous, 14 de febrer del 2008
Reorganització del bloc

Un darrer apunt. Com que ja són, amb aquest, 106 els apunts de La muntanya russa i la tasca de classificació no és tan fàcil com pugui semblar si es vol fer bé, per ara només he etiquetat 33 entrades. Espero acabar la feina abans de diumenge.
divendres, 25 de gener del 2008
Tres mesos després d’Analytics (i II)

Altres paraules que han tingut prou protagonisme han estat les referents a Més Manresa, TLBGrup, el nom del seu president i del seu exgerent; darrerament la Bagesfera; també Saül Gordillo, reagrupament.cat, Xirinacs, els antifeixistes, Anglada (de quan va fer presència al ple de Manresa) i el rei d'Espanya en diferents formats (per la crema de fotos i pel conflicte amb Chaves). Val a dir que l’èxit o fracàs d’unes paraules per sobre d’unes altres depèn sobretot de la posició on et situï el buscador i aquesta és una “sort” que depèn d’unes variables que no conec encara que les sospiti llunyanament.
Pel que fa als enllaços directes o cites textuals que durant aquests tres mesos han creat un flux de visites cap a La muntanya russa hi ha blocs bagencs i catalans i fins i tot un enllaç (que jo conegui) des d’un web del cor d’Europa. No els cito pel nombre de visites per no ser descortès: kaosenlared, poliblocs, catablocs, manresacalidoscopi, manresa.blocsciutadans, jonatantrivino, diaridemanresa, manres.blogspot, topcatala, catapings, bitacoles, aml1987, xbs, blocsdelletres, cup, alianzo, desuissaestant, marcvidal, casalcatala.nl, palabras-fugaces, cau, cucu, cucadellum, diariexcursionista, josepsort, technorati, victoralexandre, vilaweb/saulgordillo i tot un gruix amb

No voldria acabar aquest anàlisi sense destacar que en només tres mesos La muntanya russa s’ha situat en el lloc vint-i-u de l’escala Alianzo dels blocs d’actualitat general escrits en català. Aquesta pujada fulgurant en tant poc temps a més d’enorgullir-me (tots els blocaires tenim un punt de vanitat) m’obliga a ser curós amb els escrits i l’aspecte del meu bloc.
A partir d’ara faré un breu cada tres mesos destacant el que cregui més important de les estadístiques internes de La muntanya russa, però hi passaré més per sobre. M’organitzaré també un llibre d’estil per unificar la utilització de les cometes, els parèntesis, els claudàtors i els diversos símbols. Avui ha estat la última llicència que m’he pres en aquest sentit.
dijous, 24 de gener del 2008
Ni polític ni sobiranista

D’altre banda, amb un matís diferent al fet de ser polític, sóc sobiranista perquè no puc ser altra cosa. Però no sóc sobiranista com a distinció amb els demés. De fet el sobiranisme com a element polític ha de morir. Per més que primer Saül Gordillo i després Marc Vidal em definissin a mi i al meu bloc com a sobiranistes assenyalant una diferència o un advertiment respecte de la resta, el meu bloc i jo només som sobiranistes en la mateixa mesura que som, que existim, com tothom. O permetrà qualsevol altre blocaire que jo vagi a explicar-li com ha d’administrar-se, com ha de viure o escriure o contestar? Oi que dirà que ell és sobirà de les seves accions?

Perquè que a ningú se li escapi que ser espanyol, ser francès o ser català no és diferent; el que sí és diferent és que sense ser-ho em facin ser espanyol (o francès) quan si algun dia Catalunya és independent tothom tindrà clar que només definirem com a català aquell que ho vulgui ser. A partir d’ara quan escrigui de neosobiranisme assenyalaré aquell atribut permanent que hauríem de tenir tothom clavat a l’os i que ens defineix com a persones que assumim la nostra sobirania i acceptem i respectem la dels demés. No com ens trobem massa sovint prou a la vora.
(Un apunt: Saül i Marc poden seguir definint el meu bloc com a sobiranista sempre que vulguin. Només faltaria! El seu currículum blocaire els permet tenir llicència per parlar de mi encara que sigui per bé)
diumenge, 20 de gener del 2008
Tres mesos després d’Analytics (I)
Vaig descobrir tard el Google Analytics, just un mes després de començar el bloc i malgrat que continuo orientant-me al llarg del dia amb el comptador d’EstadisticasGratis la informació que de veritat em serveix per seguir les xifres del bloc és la que m’arriba des dels informes del gegant americà. Les dades són molt completes i detallades i alhora resulten decebedores quan les compares amb qualsevol comptador més senzill, però el cap i a la fi del què es tracta és d’obtenir uns resultats reals.
Des del quinze d’octubre, mes a mes, les entrades més visitades han estat aquestes:
Des del quinze d’octubre, mes a mes, les entrades més visitades han estat aquestes:
Del 15 d’octubre al 14 de novembre.

Del 15 de novembre al 14 de desembre.
Del 15 de desembre al 14 de gener.
La tònica general és que les entrades dedicades a Manresa i el Bages sempre sobresurten en les estadístiques sigui perquè hi ha més bagencs que em llegeixen o perquè també han estat les entrades amb més suc.
Imatge, imatge, imatge...

Subscriure's a:
Missatges (Atom)