La toponímia asconenca en l'obra de Carmel Biarnés i Andreu Carranza

Fa uns dies es va presentar a Ascó el llibre La toponímia asconenca en l'obra de Carmel Biarnés i Andreu Carranza. Una proposta literària, de la Montserrat Ferrús Salvadó. L'interès de l'obra és evident però probablement el mèrit és que es tracta del treball de recerca de batxillerat de la Montserrat i que prèviament a la seva publicació, ha estat guardonada amb el Premi de Treballs de Recerca de Batxillerat sobre la Ribera d'Ebre (CERE), el Premi Ramon Calvo (Institut de Deltebre), el Premi Treball de Recerca en Turisme, Hoteleria i Gastronomia de Batxillerat (Fundació Gaspar Espuña-CETT) i el Premi IDECE per fomentar la projecció de les Terres de l'Ebre (IDECE).

Què hi podem trobar? Doncs una proposta de rutes literàries per Ascó i el seu terme a partir dels llibres La Creu de la mitja lluna i El meu riu, l'Ebre, de Carmel Biarnés (Ascó, 1928-1992); i Anjub, d'Andreu Carranza (Ascó, 1957). Així que ofereix un recull d'espais del poble i els seus voltants que ambienten les obres esmentades, i en el treball de la Montserrat Ferrús, hi apareixen amb una fotografia d'aquests indrets i amb una localització en un mapa. A més, hi podem trobar els fragments de les obres on apareixen esmentats els topònims.

Quant a rutes literàries que proposa, en trobem un total de set: dues pel poble i cinc pel terme municipal d'Ascó acompanyades d'un mapa, de les fotografies dels llocs que es visiten i dels textos més significatius de cada autor. 

Ara el que ens caldria és poder dur a terme alguna d'aquestes rutes.

Sens dubte, una tasca més que remarcable que ha fet la Montserrat Ferrús, que ha reivindicat el territori i ens aproxima la literatura de casa nostra.

Toponímia d'Ascó

FONS JOSEP SALVANY -BIBLIOTECA DE CATALUNYA (1915)

Seguint amb el post d’ahir, Carmel Biarnés, al programa de festa major de 1969, també fa una relació d’indrets d’Ascó que tenen un nom que podria relacionar-se amb la llengua basca. Aquests són els exemples que ell ens donava després de contactar amb autoritats acadèmiques de l’èuscar:
- PICOXA que significa cim de muntanya
- VALL XIQUÉ i XIQUIE que vol dir petit.
- AIXE, lloc de vent o adverbi de facilitat
- MOSSOLLO és un espantall d’ocells
- FONT XINXELLA i XINXILLA és una campaneta o esquella de bestiar
- VALL DE POTXOS i POTZU és un pou
- ANDISC i ANDIC, vol dir enllà, i enllà de l’Ebre està l'Andisc.

El nom d'Ascó

FONS JOSEP SALVANY -BIBLIOTECA DE CATALUNYA (1915)

Un estudiós està duent a terme una investigació sobre la toponímia –l’origen dels noms- dels pobles de la ribera de l’Ebre, tant catalana com aragonesa. Després d’haver contactat amb mi per disposar d’informació d’Ascó, el que se m’ha acudit és facilitar-li el text que Carmel Biarnés va publicar al programa de la festa major de 1969 que duia per títol El nom d’Ascó. Amb aquest treball Carmel exposava diferents denominacions que el poble havia rebut al llarg de la història en diferents documents: AFCO (al Llibre de Tarifes de 1726 i als Ordinaments de la Vila de 1520) AZCHO (en incorporar l’orde de l’Hospital els béns del Temple, 1317), ASCONIS (documentació de Guillem de Limona com a comanador d’Ascó, 1313), AZCON (donació de Pere II a favor dels templers, 1218), AZCO (el rei accepta del Temple el castell d’Ascó com a penyora, 1168), ATCHONE (1167), i altres que apareixen al Diccionari Enciclopèdic de la Llengua Catalana com ASCON, AZCONA i ASCUA.
Carmel Biarnés lliga l’origen del nom a la presència dels ligurs –poble establert a la Provença el 600 abans de Crist- entre l’Ebre i el Pirineu. Per tant, parlaria d’un substrat preromà, més concretament basc. Així trobem que paraules com ASCO, ASCON, AZCON, AZCONA i AZCUA es troben a l’èuscar significant molt, dard o habilitat.