Declaració de Prada

Crida a la mobilització per la llengua

En els darrers anys, diferents indicadors mostren que la situació de la llengua catalana és d’emergència lingüística. Actualment, amb només el 32 % de parlants habituals, l’ús social del català s’ha reduït a tots els territoris del domini lingüístic. Per superar la minorització de la llengua, a part de la tasca que han de fer les diferents administracions (locals, nacionals, estatals i europees), de la qual no es poden desentendre de cap manera, són fonamentals els comportaments quotidians de tothom -persones individuals i entitats o col·lectius- per tal d’evitar una societat fragmentada, segregada i amb desigualtat d’oportunitats.

Amb la ferma voluntat i compromís de voler incidir socialment i influir políticament, els sotasignats fem una crida a situar la llengua catalana al centre del debat polític i social de tots els territoris de parla catalana. És cabdal que les persones i entitats de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya del Nord, Andorra, la Franja de Ponent i l’Alguer s’impliquin de manera activa i conscient en la defensa i promoció de la llengua.

Instem i proposem a les entitats de la societat civil i a la ciutadania de tot l’àmbit lingüístic que actuïn de forma urgent en els àmbits següents:

1. Parlar en català amb tothom, oferir la llengua catalana com a punt de trobada i com a element clau per obrir fronteres, en el marc de la interrelació de valors i persones. El coneixement i ús del català és, i ha de ser encara més, eina de cohesió social i d’augment d’oportunitats per a tothom.

2. Consumir i gaudir de cultura i entreteniment en llengua catalana. Sigui en plataformes de continguts audiovisuals, llibres, espectacles en viu, etc. Això reforçarà un mercat cultural en tot l’àmbit, impulsant circuits d’arts escèniques i visuals, música, literatura, audiovisuals i cultura popular i tradicional.

3. Conscienciar el conjunt de la societat que tots som referents lingüístics, i de la importància del nostre exemple individual i col·lectiu. Ciutadania i entitats socials han de ser agents actius en la creació i transmissió de consciència lingüística, i esdevenir referents per a tothom.

4. Reivindicar que les entitats de qualsevol tipus (socials, culturals, esportives, científiques, lúdiques, ONG, etc.) han d’estar compromeses amb la llengua i fer les seves activitats i comunicacions sempre en català.

5. Col·laborar amb entitats de defensa de la llengua a través de la participació activa i/o a través de la col·laboració econòmica. Ens cal organitzar la pressió ciutadana i vehicular-la cap on pot ser més eficaç.

6. Enfortir les xarxes veïnals que vertebren la vida quotidiana dels nostres pobles i ciutats perquè incorporin el català com a llengua de comunicació i cohesió en el seu dia a dia.

7. Exigir als representants dels estats espanyol, italià i francès la reciprocitat total dels mitjans de comunicació en català als territoris de parla catalana.

8. Exercir amb plenitud els nostres drets lingüístics en els àmbits de la sanitat, la justícia, les administracions públiques, el consum i el comerç de qualsevol tipus i els serveis d’atenció a les persones usuàries.

9. Afavorir que les entitats dels territoris de parla catalana comparteixin experiències professionals, lúdiques, activitats, etc. que permetin viure en català amb normalitat i reforcin la consciència d’unitat lingüística i el sentiment de pertinença a una cultura comuna de Salses a Guardamar i de Fraga a l’Alguer.

Els sotasignats apel·lem a la responsabilitat individual i col·lectiva de tota la ciutadania i del teixit associatiu per refermar el compromís amb la llengua, aturar el procés de desnaturalització cultural, i situar-ho tot al centre del debat polític i social de tots els territoris de parla catalana.

Andorra

• Juli Minoves Triquell. Ministre de Cultura, Turisme i Ensenyament Superior
• Susanna Vela Palomares. Ministra d’Educació i Cultura

Balears

• Fanny Tur Riera. Consellera de Cultura
• Esperança Camps Barber. Consellera de Transparència, Participació i Cultura
• Bàrbara Galmés Chicón. Consellera d’Educació i Cultura
• Damià Pons Pons. Conseller d’Educació i Cultura
• Gabriel Oliver Oliver (Biel Majoral). Consell Insular de Mallorca

Catalunya del nord

• François Calvet. Diputat a l’Assemblea Nacional Francesa i senador
• Joan Pau Alduy Triaire. Senador i batlle de Perpinyà
• Jaume Roure. President de la Regidoria de Cultura Catalana de Perpinyà

Catalunya del sud

• Lluís Puig Gordi. Conseller de Cultura
• Joan Manuel Tresserras Gaju. Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació
• Àngels Ponsa Roca. Consellera de Cultura
• Laura Borràs Castanyer. Consellera de Cultura
• Ferran Mascarell Canalda. Conseller de Cultura
• Josep-Lluís Carod-Rovira. Vicepresident de la Generalitat de Catalunya
• Clara Ponsatí Obiols. Consellera d’Ensenyament
• Oriol Izquierdo Llopis. Director de la Institució de les Lletres Catalanes
• Pau Villòria i Sistach. Secretari General de Cultura

Franja d’Aragó

• Josep Antoni Chauvell Larrégola. President Comarcal de La Llitera
• Rosa M. Domènech Vidal. Vicepresidenta del Consell Comarcal i consellera de Cultura

L’Alguer

• Esteve Campus. President de la Consulta Cívica per les Polítiques Lingüístiques
• Carles Sechi Ibba. Síndic de l’Alguer

País Valencià

• Josep Lluís Albinyana i Olmos. President de la Generalitat Valenciana
• Àgueda Micó Micó. Diputada i portaveu de Compromís al Congrés dels diputats espanyol
• Jordi Sebastià Talavera. Diputat al Parlament Europeu
• Rafael Climent Gonzàlez. Conseller d’Economia Sostenible
• Francesc Xavier Rius Torres. Responsable de l’Àrea de Cultura a la Diputació de València

Universitat Catalana d’Estiu, Prada de Conflent, 22 d’agost de 2024

Manifest del Correllengua 2024

El dia 3 de setembre de l’any passat es va morir M. Carme Junyent, una autèntica donassa, una lingüista excepcional que s’hauria pogut dedicar exclusivament a la recerca acadèmica, a la universitat, però que va veure que calia treballar per restablir l’equilibri ecolingüístic del planeta. I, fruit d’aquesta tasca, es va abocar a estudiar la situació del català i a fer propostes per a redreçar-la. 

Ella estava convençuda que la convivència de moltes llengües era un gran avantatge per al català. Veia el multilingüisme no pas com un perill, sinó com una riquesa. L’enemic a combatre, insistia, era el bilingüisme, un parany letal, com va argumentar a bastament. 

M. Carme Junyent creia en la gent, en la força transformadora de la societat. I alhora era crítica amb els polítics. Va denunciar ja fa molts anys que la immersió a les escoles havia fracassat. També es va oposar tenaçment a la política lingüística oficial, perquè veia que els governants no eren capaços de convertir-la en un projecte de país. Malgrat aquesta posició crítica, quan el govern li va demanar que s’arromangués es va arromangar. Vegeu, per exemple, la llista de propostes que van sortir del Consell Lingüístic Assessor, que ella va presidir. I què se n’ha fet, d’aquelles mesures proposades? No hi ha polítics valents, capaços de garantir que als instituts s’hi facin totes les classes en català? I que els ensenyants siguin lingüísticament competents? 

La realitat és complexa. Però M. Carme Junyent no defugia mai aquesta complexitat, sinó que sabia veure-hi oportunitats. I per això feia propostes aplicables i que podien ser guanyadores. 

Del manifest del Correllengua de l’any 2021, escrit per ella, se’n destaquen tres missatges, com tres fars que ens il·luminen. El primer, “Encara hi som a temps”. El segon, “Uns tenim la responsabilitat de preservar el llegat que ens han transmès i els altres de respectar-lo”. I el tercer, “Cal que reaccionem, que fem viure la nostra llengua amb tothom i en tots els entorns. I que la fem viure amb la consciència que, quan la compartim, estem donant el millor que tenim i estem dient: tu també ets nosaltres”

Si fem nostre el primer d’aquests missatges, no ens hem de sentir derrotats. Sabem que tenim poc temps, però encara no s’ha acabat. En segon lloc, hem de saber que cadascú té una responsabilitat i que tots plegats tenim molta feina, principalment la de convèncer els indiferents, parlin la llengua que parlin, perquè sense ells no ens en podríem sortir. I el tercer missatge ens diu quin paper ha de tenir el català per a poder reeixir: el paper de llengua de convivència, de força de cohesió, d’instrument d’integració. La llengua no és cap barrera, com ens volen fer creure, sinó una eina d’acostament. Mantenir tothora el català no és una falta de respecte, sinó una invitació respectuosa i generosa a formar part del nostre poble.

Seguint l’exemple de M. Carme Junyent, doncs, cal que reaccionem. 

No diguem que és complicat: actuem. No diguem que és impossible: fem-ho possible. 

Visca el Correllengua, visca la llengua catalana i visca els Països Catalans! 

Jordi Badia 

Filòleg i escriptor 

Nova proposta de mapa dialectal del català

Fa uns dies es va donar a conèixer una nova proposta de mapa dialectal del català elaborat pels professors Pere Navarro (Universitat Rovira i Virgili) i Vicent Beltran (Universitat d'Alacant). Aquest nou mapa proposa nous subdialectes com el gironí o el valencià mallorquí, i també incorpora franges de transició entre subdialectes que s'ajusten més a la realitat lingüística de poblacions amb contacte i barreja entre parlars, com seria el cas d'Ascó, que aplega diferents característiques dels parlars del català nord-occidental.

De ben segur que serà una eina molt útil i més ajustada a la realitat, i en segon terme, una forma de reivindicar la riquesa lingüística del català amb els seus dialectes.

50 dades sobre la llengua catalana

DADES DEMOGRÀFIQUES

01 A Catalunya, vuit de cada deu catalanoparlants consideren que per ser català és molt important saber parlar català

02 El 9,4 % dels residents del País Valencià que no parlen valencià amb la família l’utilitzen amb els amics, i el 15,9 %, a la feina.

03 El 54,2 % dels habitants de les Illes Balears parlen sempre en castellà amb la família, i només el 27,3 % ho fan en català.

04 A Catalunya, el 52,3 % dels joves parlants de llengües no oficials volen parlar català a la feina.

05 A Catalunya, només un 12,1 % dels joves parlen únicament el català com a llengua habitual, però el 47,1 % el fa servir habitualment.

06 El català, dotzena llengua més influent del món segons el baròmetre del Ministeri de Cultura de França.

07 Malgrat que només el 5,7 % dels habitants de Catalunya Nord utilitzen habitualment el català, el 46,2 % opina que s’usa molt o prou sovint.

08 Només el 25,6 % dels usuaris dels serveis sanitaris de la zona valencianoparlant del País Valencià hi usen el valencià en la mateixa proporció que el castellà o més.

09 Quatre de cada cinc residents a Andorra creuen que parlar habitualment català és important per considerar que algú està ben integrat al país.

10 El govern de Carlos Mazón va fer el 95,6 % de les seves intervencions a les Corts Valencianes en castellà entre el juliol i el desembre del 2023.

 

CULTURA I MITJANS DE COMUNICACIÓ

11 Rècord de The Tyets a Spotify: primer grup en català amb més d’un milió d’oients al mes.

12 Es multipliquen per cinc les subscripcions a les revistes en català després que el PP i VOX les censuressin a Borriana.

13 La 41a Setmana del Llibre en Català s’acaba amb 60.000 assistents i un 20 % més de vendes.

14 Les Biblioteques de Catalunya tenen 1.194 audiollibres en castellà disponibles al catàleg, i només 302 en català.

15 La delegació algueresa de l’ONG del català celebra 10 anys d’activitat.

16 Neix 3Cat, la plataforma digital amb 280.000 hores de continguts audiovisuals en català.

 

EMPRESA I SERVEIS

17 El 90,0 % dels residents a Catalunya són favorables a garantir el dret de ser atès en català.

18 Un 69,9 % de la població de Catalunya considera força o molt important l’etiquetatge en el seu idioma habitual a l’hora de comprar un producte.

19 Segons una enquesta de la Generalitat de Catalunya i PIMEC, solament el 22,6 % de les empreses donen facilitats per a l’aprenentatge i perfeccionament del català.

20 Un de cada tres catalanoparlants diu que té problemes per expressar-se en català als restaurants a Catalunya.

21 Només una de les dotze principals filials d’empreses industrials estrangeres que operen a Catalunya té el web en català.

 

EDUCACIÓ I COHESIÓ SOCIAL

22 Plataforma per la Llengua arriba als 30 anys de defensa i promoció del català.

23 A Catalunya, tres de cada deu alumnes de primària i secundària parlen habitualment tant en català com en castellà, i són molt més bilingües que el conjunt de la població.

24 El govern de Mazón elimina el mínim de 25 % d’educació en valencià a les comarques castellanoparlants del País Valencià, però no elimina el mínim de 25 % de castellà a les valencianoparlants.

25 El 67,8 % dels exàmens de la Selectivitat del juny del 2023 a les Illes Balears es van respondre en llengua catalana.

26 Un 86,0 % de la població de Catalunya opina que s’han de fer polítiques per garantir l’ensenyament del català a les persones immigrades.

27 Un 53 % de les converses entre els infants dels caus i esplais de Catalunya són en català.

28 Un 93,1 % de la població de Catalunya opina que s’han de fer polítiques per tal que els infants dominin el català en acabar l’escolarització.

29 Més de la meitat dels catalans creuen que el català hauria de ser la llengua principal a les universitats catalanes.

30 Els centres de català de titularitat del govern d’Andorra incrementen el nombre d’alumnes en el 122,9 %.

31 El 86 % dels joves de 18 a 24 anys de l’Estat francès són favorables a l’ensenyament de les llengües dites regionals a l’escola pública.

 

JUSTÍCIA

32 El 2022, només el 8,1 % de la documentació de les notaries i el 6,9 % dels documents mercantils de Catalunya van ser en català.

33 La Fiscalia de Barcelona només tramita un de cada deu escrits en català

34 A Catalunya, només un 36 % dels catalanoparlants creuen que parlar en català en un judici no pot perjudicar els seus interessos.

35 Primer projecte perquè l’alumnat del grau de Dret es formi en drets lingüístics.

 

OFICIALITAT I RECONEIXEMENT

36 El suport a l’oficialitat del català a la Unió Europea augmenta 20 punts en un any a Catalunya: del 61,8 %, el 2022, al 81,4 %, el 2023.

37 Cap de les vuit denúncies presentades per Plataforma per la Llengua des del 2022 contra agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil per vulneració de drets lingüístics han suposat l’obertura d’un procediment sancionador per depurar possibles responsabilitats.

38 El català s’estrena al Congrés dels Diputats, després de pràcticament dos segles d’exclusió.

39 Tres de cada deu metges a Catalunya no saben parlar en català i més d’un de cada deu no l’entén.

40 El Departament de Salut de les Illes Balears eximeix, en un procés d’estabilització, 248 places d’infermeria i medicina del requisit de saber català, després d’intentar inicialment eximir-les totes 2.283.

41 100 anys de la detenció de Gaudí per parlar en català a la policia.

42 ELEN demana a l’Estat italià que ratifiqui la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, vint-i-quatre anys després de signar-la, i que reconegui el dret a l’escolarització en català de l’Alguer.

43 Les discriminacions per parlar en català van augmentar un 63,6 % el 2022, segons dades reflectides en el darrer Informe de l’Observatori de les Discriminacions a Barcelona.

44 75 reclamacions el 2023 a Andorra per l’incompliment de la legislació lingüística.

 

INTERNET I NOVES TECNOLOGIES

45 Un estudi conclou que Google ha fet perdre visites a dues de cada tres webs en català.

46 El català és la trenta-cinquena llengua del món a Internet.

47 Google Maps incorpora l’assistent de veu en català, divuit anys després del seu llançament.

48 El català esdevé la cinquena llengua amb els 10.000 millors articles de Viquipèdia.

49 HBO Max suma 100 nous títols en català i Netflix afegeix 30 versions catalanes més a les 120 que ja tenia al catàleg, gràcies als doblatges i subtítols cedits per TV3.

50 El català, la llengua del món amb més talls de veu al repositori CommonVoice.

Diada dels Països Catalans

HIMNE A LA NOSTRA PARLA

Catalunya i València,

Mallorca i Rosselló,

les branques són d'un arbre

que al món no té parió.

Són d'una pàtria sola

des de la creació.

La nostra parla és una

i és un nostre braó.

Tenim un mar que és nostre

que el mar ningú ens el pren,

La terra, quina toia,

avui i eternament!

El sol ens besa l'ànima

i ens fa la sang bullent.

Primer surt per nosaltres,

després se'n va a ponent.

Nobles i grans com fórem

els món ens hi veurà.

Volem records d'enrera,

més endavant marxar.

On són les races lliures

la nostra hi anirà

i al poble que badalli,

el nostre esclafarà.

Germans de Catalunya,

germans del Rosselló,

de València i Mallorca,

som terra de saó.

Un temps amb sang regada,

demà, no ho sabem, no!

Cridem en nostra parla:

Visca nostra nació.

ÀNGEL GUIMERÀ

Som mestres del català

Manifest del Correllengua 2023

 Poble, treu-te aquest gep. Alçat i salva't

D'una saliva d'una llengua estranya.

Al bat del sol tu sol dona la mida

De les espigues.

Fragment de Primer de maig (1956)

En aquest poema, Joan Brossa apunta que amb esforç de la gent del carrer, Catalunya podrà ser lliure.

JOAN BROSSA, de qui aquest any 2023 es commemoren els vint-i-cinc anys de la seva mort, va ser un home intel·ligent, íntegre, compromès políticament, republicà i catalanista.

La seva lluita la feia amb la poesia, amb la poesia visual, amb el teatre, fet i fet, amb les paraules. I sempre amb la seva llengua, el català.

El novembre de 1973, va escriure: Sonet a Jordi Carbonell, torturat recentment per exigir el dret a parlar en català.

Cinquanta anys després, encara hem de seguir lluitant per la normalització de la nostra llengua, que és la base de qualsevol cultura. No podem permetre que el català vagi perdent presència en llocs on abans era habitual.

Qualsevol iniciativa, activitat, campanya que reivindiqui l'ús social del català, benvinguda sigui:

• 21 dies. D'entrada, parla en català amb tothom.
• No em canviïs la llengua.
• Voluntariat per la llengua.
• Més català.
• Defensem l'escola en català.
• Xerrem Junts.

I els Països Catalans hem d'anar plegats perquè tindrem més força.

I al nostre Govern hem d'exigir-li que només pacti lleis que protegeixin el català.

El mal costum dels catalanoparlants de canviar de llengua, no facilita l'aprenentatge del català a les persones que han vingut d'altres països. La llengua ens agermana.

Mots

Tinc un llenguatge per a explicar faules

i designar conjurs de cor i ment;

conjunts de lletres formen les paraules

que jo articulo gramaticalment.

Jo no sé pas si un dia podré escriure

El mot en tant que mot i objecte lliure.

Fragment de Sonets de seny i cabell (1965-1966)

Hem de parlar sempre en català. Hem de fer que sigui la llengua essencial.

Només depèn de nosaltres.

Visca el Correllengua.

Carme Sansa

Actriu i activista

Europa en català

Si tots els idiomes són excepcionals, que cap sigui una excepció a Europa. 

 

Raons per fer que el català sigui oficial a la Unió Europea:

01.  PELS DRETS LINGÜÍSTICS. Per garantir els drets lingüístics de 10 milions de ciutadans europeus que avui no tenim la nostra llengua, el català, reconeguda com a oficial a la Unió Europea. No reivindiquem un tracte de favor, sinó la igualtat lingüística.

02.  PER LA NORMALITAT DEMOCRÀTICA. Per corregir l’anomalia històrica que 10 milions de ciutadans europeus no puguem utilitzar la nostra llengua, el català, a la Unió Europea. La llengua catalana es pot equiparar en ús al grec, al suec, al búlgar, al croat o al danès. De fet, el català és una de les 15 llengües oficials més parlades del continent. Tanmateix, encara no és oficial a la Unió Europea.

03.  PER LA RIQUESA LINGÜÍSTICA. Per enfortir encara més la riquesa de la diversitat lingüística d’Europa. L’exclusió del català de la llista de llengües oficials a Europa contravé a les bases fundacionals de la mateixa Unió Europea. No s’entén Europa sense la seva pluralitat, també lingüística i cultural, que li aporta una gran riquesa

04.  PER APROPAR EUROPA A LA CIUTADANIA. Per apropar la Unió Europa a la societat catalana, que és i històricament ha estat europeista, i augmentar progressivament la proximitat i adhesió al projecte europeu.

05.  PER RESPONDRE A UNA PETICIÓ HISTÒRICA. Per donar resposta a una llarga reivindicació de la societat i de les seves institucions de Catalunya, que des dels anys vuitanta intentem que la llengua catalana sigui oficial a la Unió Europa. Aquesta no és una demanda que tan sols s’expliqui pel context polític actual.

06.  PER ENFORTIR LA LLENGUA DAVANT ¡ LA GLOBALITZACIÓ. Per potenciar una llengua que, tot i ser parlada per 10 milions de ciutadans, fa front al repte majúscul d’evitar ser substituïda per altres llengües oficials amb més pes mundial, com el castellà, així com a altres reptes derivats de la globalització. Per això és important que gaudeixi del reconeixement, la protecció i l’impuls que mereix. Perquè volem que totes les llengües siguin més vives que mai.

07.  PERQUÈ HO TENIM TOT A PUNT PERQUÈ EL CATALÀ SIGUI OFICIAL A LES INSTITUCIONS DE LA UNIÓ EUROPEA. La llengua catalana disposa de l’estructura necessària per esdevenir oficial a la Unió Europea. És una llengua perfectament estandarditzada, amb recursos normatius i tecnològics desenvolupats, així com amb recursos humans i professionals capacitats per assumir el repte. El Govern de Catalunya ho tenim tot a punt i estem a la plena disposició de les institucions europees per desplegar les actuacions necessàries per fer efectiva l’oficialitat amb la màxima celeritat.

Un dia... històric

Els catalanoparlants, i per extensió, els parlants de les altres llengües que conviuen a l'Estat espanyol amb el castellà, hem d'estar d'enhorabona. Si més no, a priori. Avui el Congrés dels Diputats s'assembla més a un estat plurinacional, ja que reconeix una realitat com és que diverses autonomies ("nacionalidades y regiones") disposen de més d'una llengua oficial. Per tant, fins aquí, és un dia de joia, una fita difícil d'imaginar en el marc d'un estat centralista que històricament ha tingut aversió a la diversitat. 

Ara bé, per un altre costat, s'ha arribat a aquesta situació no per convicció, sinó per necessitat. Mentre la dreta i l'extrema dreta espanyoles els sembla que usar el català és com un atemptat a la unitat de l'Estat, les esquerres espanyoles, especialment el PSOE, ha endegat aquesta modificació del reglament al Congrés per obtenir la presidència de la cambra el passat mes d'agost, i per aplanar el camí de la investidura en les properes setmanes. Però sense la necessitat dels vots dels partits independentistes i nacionalistes de les diferents nacions, mai hauria encapaçalat aquesta iniciativa. S'ha d'agrair la valentia de l'esquerra espanyola, i que al capdavant del Congrés hi hagi una catalanoparlant de les Illes dirigint aquest debat des de la presidència. 

Com diu el refranyer popular, n'hem fet de la necessitat, virtut. Però és inevitable que aparegui aquell pòsit de malfiança que ens mostra la història. Pot passar que en un futur es reverteixi el contingut d'aquest reglament? Qui pot assegurar que un govern de dretes no faci caure aquesta proposta? O el PSOE, quan no necessiti els vots dels representants de les diferents nacions, i mentre els seus adversaris els titllin de traïdors a la pàtria, faci marxa enrere? És el perill de quan aquestes coses es fan per necessitat.

Però malgrat tot, no ens lamentem i fem allò que han fet avui molts dels diputats al Congrés, parlem i parlem català (o basc o gallec). Avui hem vist una victòria política del catalanisme, ara caldria una victòria social del catalanisme. Fer possible que a Catalunya (i a les Illes i al País Valencià) es pugui viure plenament en català.

L'esport treu la llengua

Som federacions, clubs, esportistes, entrenadors, entrenadores, àrbitres, periodistes, famílies i aficions molt diverses. Hem nascut a ciutats, pobles i països propers i llunyans. Tenim aficions, gustos i maneres de pensar diferents. I reivindiquem amb orgull que:

1 El català ens uneix en la nostra diversitat, ens fa equip, ens fa més forts i ens situa amb veu pròpia al món. El català és de tothom i compartir-lo amb tothom, sigui quin sigui el seu color de pell, cognom o accent, ens fa una societat més oberta, inclusiva i cohesionada.

2 Volem que el català estigui en forma i ens preocupa la davallada del seu ús social. Volem que tothom pugui aprendre’l i utilitzar-lo amb normalitat: jugant, entrenant, animant, davant les càmeres, als vestuaris i celebrant les victòries.

3 Des del món de l’esport hem de ser referents davant la societat i especialment davant les noves generacions. Per això, ens comprometem a activar-nos i col·laborar per augmentar l’ús del català als nostres equips.

Fem una crida a tots els clubs esportius catalans, aficionats i aficionades, als jugadors i jugadores, entrenadors i entrenadores, àrbitres, famílies, joves, mitjans de comunicació i a la societat en general a sumar-se a aquest manifest. Enfortim junts el català a l’esport, als clubs grans i petits. A cada ciutat, poble i barri del país.L'esport treu la llengua! #ComparteixElCatalà

Per signar el manifest:
https://esportencatala.cat/?utm_source=newsletter&utm_medium=email&utm_campaign=correu-catala-esport-240423#manifest

Fem el català oficial a la Unió Europea

El català és la 13a llengua de la Unió Europea en nombre de parlants, i el seu domini lingüístic abasta tres dels seus estats membres, però no està reconeguda com a llengua oficial de la Unió. Per contra, llengües amb molts menys parlants, com el finès, el danès, el maltès, o el gaèlic —en aquest cas, amb 260.000 parlants—, sí que formen part del club de les vint-i-quatre llengües oficials de la Unió Europea. Aquesta diferència en la protecció de les llengües europees respon a la voluntat política dels estats membres.

El Reglament núm. 1 del Consell de la Unió Europea de l’any 1958 llista quines són les llengües oficials de la Unió. A voluntat dels estats, aquest reglament ha estat modificat en set ocasions, fet que ha permès passar de les onze llengües oficials que hi havia l’any 2000 a les vint-i-quatre que hi ha actualment. No cal la modificació de cap tractat perquè el català passi a ser una llengua oficial de la UE!

L’oficialitat no és una qüestió menor: suposa un instrument legal i polític per protegir les llengües petites i mitjanes, així com les minoritzades, davant la pressió creixent de la globalització i de les noves tecnologies i formes de comunicació

Cada any, les institucions europees aproven reglaments o directives que regulen aspectes de caràcter lingüístic i, sigui de manera directa o bé a través dels estats membres que han de transposar aquestes normatives, en molts casos estableixen que determinats preceptes o obligacions hauran de fer-se en alguna de les llengües oficials de la Unió Europea. Sense anar més lluny, només el 2022 es van aprovar 47 disposicions normatives amb requeriments de caràcter lingüístic que suposaven l’exclusió automàtica del català pel fet de no ser una llengua oficial de la UE.

La discriminació del català —anomenat ‘valencià’ a l’Estatut d’Autonomia d’aquesta Comunitat Autònoma— a la legislació és, doncs, un dels greuges més evidents fruit de la manca d’oficialitat a Europa, i aquest fet dificulta l’ús normal del català als territoris de parla catalana. Però no només això: aquesta situació també comporta la minva en el prestigi de la llengua i la vulneració dels drets lingüístics dels parlants. Sense anar més lluny, actualment, ni ciutadans ni representants públics no poden utilitzar el català a les institucions en un pla d’igualtat amb la resta de vint-i-quatre llengües oficials de la Unió

La llengua catalana, com les altres llengües de la UE, és una aportació singular insubstituïble al patrimoni cultural europeu. Els signants d’aquest manifest posem en relleu l’anomalia que suposa que la 13a llengua de la Unió en nombre de parlants no compti amb el mateix reconeixement que moltes de les altres llengües europees amb menys parlants. No és lògic, no és acceptable, i és contrari al principi fundacional europeu de protecció del multilingüisme, consagrat a l’article 3 del Tractat de la Unió Europea i a la Carta de Drets Fonamentals de la UE.

A més, els signants també manifestem que aquest greuge es produeix malgrat que moltes d’aquestes altres llengües oficials ja compten amb espais d’exclusivitat que, a diferència del català, els garanteixen una vitalitat plena. És a dir, llengües amb menys parlants i sota menys pressió que el català disposen d’una protecció legal superior a la de la nostra llengua, i això es produeix per una estricta qüestió de voluntat (o manca de voluntat) política.

En aquest mateix sentit, cal recordar que l’informe final de la Conferència sobre el Futur d’Europa celebrada l’any passat —i que ha estat un dels processos participatius més importants de la història de la UE— reclama més protecció per les anomenades “llengües regionals”, com és el cas de la catalana.

Aquest any 2023 l’Estat espanyol assumirà la presidència rotatòria del Consell de la Unió Europea. Espanya guanyarà, doncs, influència i visibilitat entre la resta de socis europeus, i tindrà més capacitat per dur a l’agenda europea temes que siguin del seu interès. És per això, i per les raons exposades en aquest manifest, que reclamem al Govern espanyol que, durant aquest any, sol·liciti al Consell de la Unió Europea el reconeixement del català com a llengua oficial de la Unió, d’acord amb el Reglament núm. 1 pel qual es fixa el règim lingüístic de la Comunitat Econòmica Europea, que regula i estableix quines són les llengües oficials del club europeu.

Manifest del Correllengua 2022

“O ens recobrem en la nostra unitat o serem destruïts com a poble”. Aquesta va ser la frase central de l’històric discurs que va fer Joan Fuster en l’Aplec celebrat a la plaça de bous de Castelló el 25 d’abril de 1982. I quaranta anys després la frase no pot ser més actual. 

Aquell acte commemorava els cinquanta anys de la signatura de les Normes de Castelló, l’acord pel qual els escriptors valencians s’adherien a la gramàtica de Pompeu Fabra i les normes de l’Institut d’Estudis Catalans, però ha quedat vinculat per sempre més a l’escriptor de Sueca. Un escriptor de qui aquest any en celebrem el centenari del seu naixement i els cinquanta anys de la publicació de “Nosaltres, els valencians”. 

I tantes commemoracions juntes ens parlen ja per elles soles de l’existència d’un fil històric, i indestructible, de defensa de la catalanitat. Per la qual cosa en aquests moments en què un cert desencís s’abat sobre el nostre poble és bo recordar que tots som una baula en el camí de l’alliberament. I que si hem persistit com a poble en les situacions més adverses que puguem imaginar, també persistirem ara. 

No hauríem d’oblidar, per tant, que fins i tot en els moments més complicats la llum sempre ha esclatat, oportuna. Quan Fuster publica “Nosaltres, els valencians”, l’any 1962, la negror del franquisme semblava insuperable. Però allà mig, en aquell moment, i des de Sueca, un home sol que tenia fama de solitari va ser capaç d’ensenyar-nos el camí a tots. Amb un discurs que no pot ser més contundent i necessari avui: no necessitem res més ni ningú més que nosaltres mateixos, i la nostra unitat, per a ser un poble, per a explicar-nos com la nació que som. 

El discurs que engega Fuster amb “Nosaltres, els valencians, és un discurs profundament anticolonial, nét de les toxines que ens ha inoculat l’ocupació espanyola i francesa. I condueix, inevitablement, a un estat independent, a la secessió. Llegim-lo, recobrem la unitat i continuem caminant, junts, amb decisió. Per la llengua catalana. Per la nació que va de Salses a Guardamar. Perquè la llibertat ens arribe a tots. Per la victòria final.” 

Visca la diversitat i visca el Correllengua. 

Vicent Partal 

Periodista i diretor de Vilaweb

Educació: compromís del govern amb la defensa del català i la cohesió social

El govern de Catalunya ha aprovat un acord per refermar el compromís amb la defensa del català i la cohesió social als centres educatius, així com la protecció de les persones que hit treballen.

El Govern considera necessari refermar la voluntat i el compromís de defensa de l’escola catalana, de tota la comunitat educativa i de la cohesió social de Catalunya, i remarca que el model d’ensenyament en llengua catalana ha tingut un paper rellevant i ha esdevingut una eina clau per garantir la cohesió social de l’alumnat al llarg d’aquests anys.

És per això que el Govern ha aprovat l’acord per refermar el compromís amb la defensa del català, de les escoles i de la cohesió social, a tots nivells i per totes les vies institucionals, polítiques i jurídiques que tingui a la seva disposició.

De la mateixa manera, ha aprovat protegir amb tots els mitjans les persones que regeixen els centres educatius, els i les docents i la resta de persones que hi presten serveis davant possibles atacs. I, d’acord amb el principi legal d’indemnitat, acorda posar els serveis d’assessorament, representació i defensa jurídica de l’Administració de la Generalitat al seu servei.

D’altra banda, l’acord preveu exigir responsabilitats per la via corresponent, ja sigui política, penal, administrativa o d’una altra naturalesa, a totes aquelles persones o entitats pels atacs a persones o col·lectius per la defensa i l’ús del català o per l’exercici de llurs funcions.

El Govern recorda que el sistema lingüístic de Catalunya es basa en el principi de no discriminació lingüística de l’alumnat -dret a no ser separat en centres ni grups classe diferent per raó de la seva llengua habitual-; en el dret i el deure de tot l’alumnat a conèixer amb suficiència oral i escrita les dues llengües oficials en finalitzar l’ensenyament obligatori i en el dret a rebre l’ensenyament en català. L’escola catalana ha estat considerada un model d’èxit i ha rebut el reconeixement del Tribunal Constitucional, que ha confirmat la constitucionalitat d’un model lingüístic escolar que té en la llengua catalana el seu centre de gravetat.

4 de gener de 2022

Ara i sempre, l'escola en català

Davant del recent aval del Tribunal Suprem a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que obliga tots els centres educatius catalans a fer un mínim d’un 25% de les classes en castellà, la plataforma unitària Somescola manifesta que:

1. Aquesta sentència és un nou intent d’agressió al model d’escola catalana i el seu enfocament pedagògic. Un model consolidat, garant de competències lingüístiques i avalat àmpliament per la societat catalana al llarg de dècades. Tant els estudis com les dades sobre els resultats de la immersió lingüística evidencien que és un model d’èxit, tant per als alumnes com per al si de la societat: contribueix a la cohesió social, a la igualtat d’oportunitats i a la normalització de l’ús del català.

2. Somescola considera intolerable la intrusió dels tribunals per regular el model i la política educativa del país. Són els professionals de l’educació, i no els juristes, els qui han de determinar quin model d’ús garanteix la competència lingüística dels alumnes en cada cas. Que un jutge determini de manera arbitrària el percentatge d’hores que calen per aprendre una llengua és un escarni als professionals de l’educació.

3. Sentències com la del TSJC abonen arguments falsos i perillosos d’instrumentalització política de l’educació i de la llengua. Davant d’això, ens reafirmem en el fet que l’escola catalana ha estat i ha de seguir sent un actor cabdal que afavoreixi la inclusió i la cohesió social al nostre país, des d’una perspectiva intercultural. D’aquesta manera, que segueixi garantint la igualtat d’oportunitats de creixement acadèmic i personal, inclosa la competència comunicativa plena en les llengües d’ús normal a la societat.

4. Somescola denuncia que aquesta sentència no representa un cas aïllat: els continus atacs polítics i judicials contra la llengua catalana i l’educació en català responen a una voluntat de minoritzar la llengua catalana en tots els seus usos socials, fins al punt que els diferents àmbits d’actuació en català, inclòs el model d’escola catalana, viuen sota una amenaça permanent. De fet, al contrari del que alguns voldrien fer creure, la situació del català a les aules viu una situació crítica, segons els darrers informes del Departament d’Educació: més d’un 28% d’alumnes no fa servir mai o gairebé mai el català a l’escola, per posar només un exemple.

Per tot això, la plataforma Somescola fa una crida al conjunt de la societat catalana a mobilitzar-se per defensar el model educatiu català, i insta a reforçar el treball conjunt per a consolidar-lo, protegir-lo i millorar-lo. Així mateix, insta a les institucions del país a blindar aquest consens de país aprofitant el marc polític generat per una majoria àmplia del Parlament amb el Pacte Nacional per la Llengua. I insta al govern espanyol a respectar aquests grans acords avalats també legislativament per una àmplia majoria parlamentària.

Somescola seguirà amb la tasca engegada fa 10 anys, per tal de coordinar totes aquelles persones i entitats que es comprometen a actuar de manera activa en suport del model educatiu català, ja sigui amb mobilitzacions, accions als centres i als carrers, i suport als centres educatius i docents.

El model d’escola catalana és un consens social compartit per un ampli ventall de la societat catalana, que ha de seguir contribuint a la cohesió i la progressió social, i a la igualtat d’oportunitats en aquest país, amb la finalitat de construir una societat més cohesionada, democràtica i lliure.

Manifest del Correllengua 2021

L’any 2008 l’autora del Manifest del Correllengua va ser Isabel-Clara Simó. Les seves paraules clarividents ja alertaven del risc d’extinció del català i ens advertia: “Si no salvem la llengua, no salvarem el país”. Fins a la seva mort no va parar d’alertar-nos: estem en perill de mort. 

La seva clarividència, però, no la duia a aïllar-se ni a enrocar-se. Ben al contrari, reclamava que el català fos la llengua comuna de tots els catalans “vinguts de totes bandes del món”. Ella volia, doncs, que el català fos una llengua per conviure, una llengua per compartir. I aquest somni no era gens forassenyat. En tots els territoris de parla catalana hi ha més gent que s’identifica amb el català que gent que el té com a llengua d’origen. Gent que ha fet seva la llengua encara que no els l’hagin transmès familiarment. I aquest és un present que no podem malbaratar. 

La diversitat que ens ha arribat ha estat un regal, una nova realitat que ens recorda que no som sols al món i que la tasca de revitalitzar les llengües subordinades arriba a tots els confins del planeta, perquè arreu hi ha gent que lluita per viure en la seva llengua. Però en aquesta lluita no hem d’estar sols perquè, quan una llengua es mor, tots hi perdem alguna cosa. És l’hora doncs d’apel·lar a la solidaritat dels parlants de llengües dominants perquè només amb el seu concurs aconseguirem restaurar l’equilibri ecolingüístic. Uns tenim la responsabilitat de preservar el llegat que ens han transmès i els altres de respectar-lo. Un llegat que no és només nostre, perquè totes les llengües són de tots. Totes ens aporten maneres alternatives d’explicar el món. Per això mateix al nostre compromís cal sumar-hi la companyonia de tots aquells que lluiten per la llibertat i la justícia parlin la llengua que parlin. 

El 96% de la humanitat parla el 4% de les llengües. Aquest és el resultat de segles d’història en què uns pocs han volgut ocupar l’espai de molts. En aquesta confrontació el primer que els han arrabassat ha estat la llengua perquè no puguin recordar qui van ser quan eren lliures. Nosaltres encara hi som a temps perquè malgrat tot hem perpetuat fins aquí les llengües que s’han generat al nostre territori: el català, l’aranès i la llengua de signes catalana. Però no ens queda gaire temps i per això cal que reaccionem, que fem viure la nostra llengua amb tothom i en tots els entorns. I que la fem viure amb la consciència que, quan la compartim, estem donant el millor que tenim i estem dient: tu també ets nosaltres. 

La tasca no és fàcil, però és possible. No és fàcil perquè hem de vèncer un estigma que fa segles que dura. És possible perquè només ens cal parlar en la nostra llengua, sempre i arreu. Isabel-Clara Simó ho va expressar clarament com un dels seus bons desitjos: “Aquest any hauries de dedicar algun esforç a salvar la teva llengua, que està en perill d’extinció; per exemple, parlant-la.” 

Visca la diversitat i visca el Correllengua. 

M. Carme Junyent 

Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades

Per un futur audiovisual en català

L’Estat espanyol té pendent fer la transposició de la Directiva europea 2018/1808 de serveis de comunicació audiovisual (DSCAV). El govern espanyol va publicar recentment un avantprojecte de llei que no preveu cap reconeixement real al plurilingüisme de l’Estat. Amb el redactat actual, la llei relaxa les obligacions dels operadors globals i reforça la minorització del català en l’audiovisual.

Ens trobem davant d’una llei clau per a la llengua i que marcarà les pròximes dècades en un sector tan estratègic com l’audiovisual. Aquesta llei europea és la que permet als països exigir que les plataformes com Netflix, HBO o Disney+ tinguin obligacions per les obres europees i quotes de respecte lingüístic. Per tant, ara és el moment de lluitar perquè quedi blindada legalment l’obligació de tenir una part dels catàlegs en català per operar a l’Estat.

Demanem que la transposició de la llei europea de l’audiovisual contempli, com a mínim, aquests aspectes:

1- Que les plataformes i operadores, independentment del país on tinguin la seu, hagin de tenir en el seu catàleg un mínim d’un 15% de producció pròpia en català i que aquests productes siguin ben visibles en el catàleg.

2- Que les plataformes hagin de tenir un mínim d’un 60% del seu catàleg doblat al català, incloent-hi totes les estrenes de l’any en curs.

3- Que no s’eliminin competències reguladores del Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) en detriment de la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC).

4- Que el mecanisme previst a la llei per obligar les plataformes a finançar via impostos a Radio Televisión Española (RTVE) inclogui també la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i la resta de televisions públiques dels Països Catalans amb l’objectiu d’enfortir la seva missió de servei públic, de difusió del català i de dinamització de la indústria audiovisual catalana.

Enllaçats per la llengua

MANIFEST

Les persones catalanoparlants formem una comunitat lingüística europea amb la major part del seu domini lingüístic dividit en diversos estats en el si dels quals constituïm una minoria no explícitament reconeguda, i a la qual no se li reconeix de manera efectiva la capacitat legal de protegir-se col·lectivament i de decidir en llibertat el seu futur.

Mentre la constitució espanyola estableix l’obligat coneixement de la llengua castellana a tota la ciutadania de l’estat, les comunitats autònomes de llengua catalana no han pogut legislar, als seus estatuts, l’obligatorietat del coneixement de la llengua pròpia; d’aquesta manera s’ha instaurat el principi de desigualtat legal entre ciutadans en matèria lingüística.

Aquesta mateixa desigualtat la trobem a la constitució francesa, on es determina que «la llengua de la República és el francès», sense que es faça referència a la resta de llengües territorials de l’estat. Igualment, tampoc la legislació italiana preveu reconèixer al català, a la ciutat sarda de l’Alguer, un estatut equivalent al que rep l’italià. En conseqüència, en no establir-se per al català un estatut equiparable al que se li atorga al castellà, al francès o a l’italià, ni en les legislacions estatals ni en els textos constitucionals que li són aplicables (amb l’excepció del cas andorrà), es consagra que els drets lingüístics de les comunitats de llengua catalana no es puguen exercir de manera igualitària en aquells estats on les persones catalanoparlants constitueixen un grup minoritzat.

Constatem, a més, que per causa d’això, creix la minorització de la llengua i avança el procés intencionat de substitució a què es veu sotmesa, i ho fa de manera especialment greu en les generacions més jóvens. Davant d’això i de la situació que ho fa possible i ho promou, declarem que tenim el dret a desenvolupar la llengua i la cultura pròpies de forma normal, plena i lliure, que tenim el dret que estiga garantida la nostra existència i el dret a disposar de les eines que facen una cosa i l’altra possibles.

Per això les entitats signants d’aquest manifest expressem la nostra ferma voluntat de treballar totes plegades per:

1. Reivindicar la unitat, el reconeixement i l’oficialitat de la llengua catalana en tot del seu domini lingüístic, que s’estén per Catalunya, Catalunya del Nord, la Franja de Ponent, Andorra, les Illes Balears i Pitiüses, la ciutat de l’Alguer i la major part del País Valencià, on rep també el nom de valencià, i promoure, en conseqüència, que les relacions entre les diferents institucions del territori que la tenen com a llengua pròpia s’hi vehiculen, i que hi haja una plena reciprocitat dels mitjans de comunicació en català.

2. Aconseguir el reconeixement ple dels nostres drets lingüístics, resumits en el dret irrenunciable a poder viure plenament en català en el territori històric del domini lingüístic de la nostra llengua.

3. Combatre les polítiques discriminatòries envers el català que condicionen les eleccions lingüístiques dels parlants. Cal pensar que la renúncia a l’ús normal de la llengua pròpia en el si del territori sobre el qual s’estén el seu domini lingüístic no és mai un acte espontani, sinó l’expressió d’una situació de subordinació mantinguda en el temps que facilita que s’arribe a un moment en el qual els propis parlants s’autolimiten i s’autocensuren, i acaben veient en la renúncia als propis drets lingüístics un acte de llibertat. És per això que proposem dignificar l’ús del català com a opció lingüística de prestigi front a l’autoodi encara present en la societat.

4. Garantir que totes les persones que viuen a territoris de parla catalana coneguen i puguen usar la llengua que identifica la societat on viuen i, d’aquesta manera, garantir el seu dret a formar-ne part en igualtat de condicions independentment del seu origen i de la seua llengua inicial.

5. Defensar polítiques lingüístiques basades en l’equitat que permeten aconseguir la normalització del coneixement i de l’ús social de la nostra llengua en tots els àmbits comunicatius (administracions públiques, centres educatius, mitjans de comunicació, món econòmic i laboral, oci i entreteniment…)

6. Defensar que els centres educatius, com a espais principals de formació i socialització, garantisquen que els infants i els jóvens siguen competents en català i puguen gaudir de les mateixes oportunitats, siga quina siga la seua llengua inicial i amb independència de la seua situació socioeconòmica. La llengua catalana ha de ser la llengua vehicular de l’escola.

7. Exigir, amb l’objectiu de compensar la situació sociolingüística actual, la utilització eficient de mètodes escolars immersius, dotats de recursos adequats, en aquells contextos que així ho aconsellen.

8. Promoure que el català siga llengua per defecte en l’àmbit del lleure dels jóvens.

9. Promoure normatives que asseguren la igualtat de drets lingüístics de les comunitats catalanoparlants respecte de les comunitats de parlants de les llengües oficials dels estats en què es troba dividit el nostre domini lingüístic.

STEPV – Intersindical Valenciana
Acció Cultural de País Valencià
Associació Amics la Bressola – Bressola
Centre de Cultura Catalana d’Andorra
Decidim – Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià
Docents per la República
Escola Valenciana
Federació Organitzacions per la Llengua Catalana
InfoMigjorn Butlleti digital sobre llengua catalana
Intersindical – Confederació Sindical de Catalunya
Llengua i república
Moviment Franjolí per la Llengua
Òmnium Cultural de l’Alguer
Plataforma per la Llengua
STEI – Intersindical Illes Balears
Associació Cívica per la Llengua El Tempir d’Elx
Unió Sindical de Treballadores i Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya USTEC – STES – Intersindical Alternativa de Catalunya

Saps parlar català?

Aquests dies s'ha fet viral un vídeo en què dos nens occitans (Amans i Clar) parlen de les diferències i les similituds entre el català i l'occità en tant que llengües romàniques. 

Aquest vídeo forma part del programa Lo Mot dins del magazin Viure al País de la televisió France 3 Occitanie i que es dedica a promoure l'ús de l'occità.

Manifest del Correllengua 2020

Amics, veïns, compatriotes! 

Tots aquells que hem après a parlar i, per tant, a pensar en català hem tingut, des de l’inici de la nostra vida, la necessitat d’emprar conjuntament alguna altra de les llengües dominants que ens envolten i ens penetren en els diferents estats en què es parla. Hem anat resistint amb persistència i en alguns casos amb heroïcitat en l’ús i la difusió del català sempre en unes condicions enormement desavantatjoses davant dels idiomes dominants que s’han anat expandint en nom de la llibertat; és per això que quan algú alça la veu per protestar i denunciar la situació de sotmetiment en què es troba el català, no falten mai les veus dels abusadors que ens titllen, a sobre, de voler imposar la nostra llengua tants cops silenciada; els dominadors es posen la disfressa de dominats i en un exercici de cinisme intolerable ens volen fer sentir culpables de no deixar-los expressar lliurement. Davant d’aquests casos que es repeteixen una i altra vegada en el nostre dia a dia: al supermercat, al pàrquing, al restaurant, amb les persones d’altres països que han vingut a la nostra terra i no han sabut comprendre que aquí cal respectar el català, amb una gran part de les forces de seguretat (fins i tot les nostres), al món dels tribunals i la justícia, als mitjans de comunicació públics i privats, a la difusió de sèries i pel·lícules per plataformes digitals, i en un inacabable etcètera de situacions indesitjables, faig una crida per a rebel·lar-nos amb dignitat i energia per la defensa dels nostres drets lingüístics. Massa vegades abaixem el cap i canviem de llengua o -simplement- no gosem utilitzar el català en un context que pensem que no serà ben acollit. Hem de fer-ho sempre, a tot arreu i en tota circumstància, sense deixar-nos atemorir per la força dels que estan acostumats a guanyar sempre per la força. Sense una acció valenta, constant i desacomplexada de defensa del català i de denúncia explícita de totes les agressions que pateix, no estarem en condicions de deixar als nostres fills i als nostres nets unes paraules que ens van llegar els pares i els avis amb la recomanació de defensar-les, protegir-les i denunciar tots i cada un dels abusos que se li fan impunement. Tenim, doncs, una greu responsabilitat històrica. Només així podrem salvar el català ja que en el fons no es tracta de res més que d’una qüestió de respecte i dignitat. Això és el primer que hem de tenir al cap, al cor i a la boca: respecte per a nosaltres mateixos. 

Moltes gràcies. 

Visca el Correllengua! 

Joan Lluís Bozzo 

Escriptor, actor i director de Dagoll Dagom

Manifest del Correllengua 2019

Estimadíssims amics, estimadíssimes amigues, 

Lluitar per la llibertat és el més bonic que podem fer a la vida, i sense cultura no hi ha llibertat possible. Des de la cel·la 112 del mòdul 10 de la presó de Soto del Real, revisc cada Correllengua celebrat a l’enyorada Santa Perpètua de Mogoda, m’emociono recordant l’empenta de la colla de la CAL de Sabadell. 

“Aquell dia que no havia d’arribar mai és avui”, ens ensenyà Màrius Sampere. I, avui, la vitalitat del moviment neix de la llavor que iniciatives com el Correllengua van sembrar arreu del país. La força de la gent organitzada ha estat, és i serà motiu d’autoestima immensa. 

En una societat on el fet migratori és estructural, la lluita per la plena normalització de la llengua i la cultura catalanes és un gran consens de país. Mantenim la voluntat de compartir el català, des de l’escola fins a la feina, des del carrer fins al cinema i els mitjans de comunicació. En el Judici a la Democràcia del Tribunal Suprem, als presos polítics també se’ns vulnera el dret a la llengua pròpia. Però això no ens va privar de dir-los, alt i clar: “No passaran!” 

Ara i aquí, ens uneix la voluntat insubornable de projectar una cultura democràtica basada en els drets humans i, per tant, en el respecte als drets lingüístics. L’anhel de viure en una societat on la diversitat de llengües i orígens és una riquesa, així que la ciutadania blinda la cohesió social davant els qui atien l’odi a la diferència. Trenquem tots els prejudicis i convidem-nos a celebrar plegats i sense complexos aquest acte d’amor a la vida i la tendresa que és el Correllengua arreu dels Països Catalans. 

Som corresponsables del llegat de dones i homes lliures, en condicions infinitament més adverses que les nostres. Dels qui mai van renunciar a la llengua, bé fos des de l’exili o la presó. Com Pere Calders, qui «obligat a fugir de tot el que estimava», des de l’exili republicà de Mèxic, va seguir creant contes màgics que perviuen al pas del temps. 

Empeltats del seu compromís, ens conjurem a persistir plens de coratge i dignitat. Des de la noviolència i exercint la desobediència civil tants cops com calgui. Perquè tenim memòria i sabem que els drets, com la llibertat, no es pidolen, es defensen i s’exerceixen. 

Amb tota l’esperança amb els dies que vindran, Visca el Correllengua i la Llibertat! 

Sempre endavant! 

Jordi Cuixart, President d’Òmnium 

Presó de Soto del Real, Madrid, 2 de maig del 2019