Gala dels 40 anys de Video Ascó TV

Vídeo Ascó Televisió inicia les celebracions dels seus 40 anys d'història

Han passat ja 40 anys des d’aquell hivern de 1985 en què es van emetre les primeres imatges del que acabaria esdevenint Vídeo Ascó Televisió (VAT), i per aquest motiu, aquest 2025 s’han preparat una sèrie d’actes per commemorar l’efemèride. Per començar, s’ha organitzat un acte institucional per aquest dissabte 15 de febrer obert a tota la població però en què s’ha convidat especialment a més de 200 persones vinculades a la televisió: els diferents treballadors i col·laboradors de la casa en aquest període, així com els membres que han format dels successius Consells Rectors.

En aquest acte es comptarà amb la presència de Marc Melillas, Director General de Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya; de Joan Castor Gonell, delegat del Govern de la Generalitat; i Miquel Àngel Ribes, alcalde d’Ascó, entre d’altres autoritats, així com representants de la Xarxa de Televisions Locals i del Col·legi de Periodistes.

La trajectòria d’aquest mitjà de comunicació local, que la converteix en la segona més antiga de Catalunya, ha permès construir un arxiu audiovisual que guarda la història en imatges de la nostra població. Segons ha explicat Josep Maria Raduà, president de Vídeo Ascó TV, “es tracta de posar en valor aquest camí recorregut, arribar fins aquí vol dir que ha estat una trajectòria d’èxit i que ha comptat amb la complicitat del veïnat. Per això, durant aquest any, les diferents activitats que s’organitzin ens han de servir no només per mirar enrere sinó per projectar la televisió local vers el futur”.

En el transcurs de l’acte es donaran a conèixer quines activitats hi ha preparades mes rere mes per commemorar l’aniversari: programes especials, concerts, jornades de portes obertes, formació, entre d’altres. 

Roser Jordà, coordinadora de Vídeo Ascó TV, ha remarcat que una de les grans notícies dels 40 anys de VAT és “la imminent digitalització de l’arxiu audiovisual, i és que properament una empresa especialitzada s’encarregarà de recuperar i preservar les més de sis mil cintes que conformen l’arxiu i que es preveu que duri uns 10 mesos”.

Les notícies, els reportatges, documentals, programes d’història, magazines, entrevistes, programació especial en directe... han omplert una graella de programació que ha fet que a dia d’avui Vídeo Ascó TV sigui imprescindible en el dia a dia de l’actualitat local.

Vídeo Ascó Televisió celebra els seus 40 anys de trajectòria

Commemoracions catalanes de 2025

• 50 anys de la mort de Concepció Badia i Millàs. Soprano.

• 50 anys de la mort d’Agustí Duran i Sanpere. Historiador, arxiver i arqueòleg.

• 50 anys de la celebració del Congrés de Cultura Catalana.

• 100 anys del naixement d’Oriol Bohigas i Guardiola. Arquitecte i urbanista.

• 100 anys del naixement de Mercè Bruquetas i Lloveras. Actriu.

• 100 anys del naixement de Francesc Candel Tortajada. Escriptor i periodista.

• 100 anys del naixement de Maria Assumpció Català i Poch. Astrònoma i matemàtica.

• 100 anys del naixement de Josep Cercós i Fransí. Compositor i pianista.

• 150 anys del naixement de Juli Garreta i Arboix. Compositor.

• 100 anys del naixement de Conxita Grangé i Beleta. Activista.

• 100 anys del naixement de Josefina Güell i Saumell. Actriu.

• 100 anys del naixement de Josep Maria Llompart i de la Peña. Poeta i assagista.

• 100 anys del naixement de Pepeta Planas i Capdevila. Esquiadora.

• 150 anys del naixement de Maria Lluïsa Ponsa i Bassas. Pianista i compositora.

• 150 anys del naixement de Ricard Viñes i Roda. Pianista.

• 300 anys de la Pau de Viena i l’exili català austriacista.

• 650 anys de l’Atles català.

• Mil·lenari de la fundació del Monestir de Montserrat.

Barça 125

Cartell del 125è aniversari del FC Barcelona (Miquel Barceló)

Commemorem el centenari de la mort d'Àngel Guimerà

Festa Major d'Ascó 1934

Han passat 90 anys, i en ple període republicà, la vila d'Ascó es disposava a viure una Festa Major en honor als seus patrons Sant Miquel, Santa Paulina i Sant Gregori, encara que no apareixen en el programa de mà que es va editar. Corria l'any 1934 i encara se celebrava la festa grossa entre el 28 de setembre i l'1 d'octubre. Eren dies de cercaviles, concerts, balls a l'envelat, curses pedestres, cucanyes, focs d'artifici i elecció de Miss Ascó. No s'esmenten els actes religiosos.

DIA 28

A les 12: Una forta detonació anunciarà al veïnat la festa.

A les 16: Repartiment a Casa la Vila de bons als pobres de la localitat.

A les 18: Tornavila per la Banda de Música d'aquesta població.

A les 21: GRAN CONCERT a la Plaça Major convenientment il·luminada per l'acreditada Orquestra "ELS ESCOLANS" de Sant Sadurní d'Anoia, dirigida pel notable mestre En Antoni Torelló.

A les 22: Obertura del FASTUÓS I MOLT ELEGANT ENVELAT recentmemt estrenat. Instal·lat al punt conegut per Fossar Vell, on tindrà lloc el Lluït Ball de vigília de Festa amenitzat per l'esmentada Orquestra-Orquestrina, qui deixarà sentir per primera vegada en aquest poble els ballables més moderns de l'art musical.

DIA 29

A les 7 del matí: Cercavila per la Banda de Música.

A les 11: CURSA PEDESTRE, per homes, on assistirà l'Ajuntament en Corporació, sortint la Comitiva de Casa la Vila.

Els premis seran: un pollastre i deu pesssetes pel primer; un pollastre i cinc pessetes pel segon; i dues pessetes i la ceba pel tercer,

A les 12: Gran Ball Vermout a l'Envelat, dansant-se a l'ensems per distingides senyoretes i joves el típic ball català, SARDANA,

A les 17: Lluït Ball a l'Envelat interpretat per la mateixa Orquestrina.

A les 21.30: En la Plaça de l'Església Gran Concert per l'Orquestrina.

A les 22.30: EXTRAORDINARI BALL A L'ENVELAT.

DIA 30 i 1r d'Octubre

El mateix programa del primer dia, amb la variació següent:

DIA 30

A les 15.30: A la carretera, CURSA CICLISTA des del Kilòmetre 12 fins a Camposines, amb premis de 15, 10 i 5 pessetes als tres primers classificats.

A les 21: CONCERT per l'Orquestra, a la Plaça Vallxiqué.

DIA 1

A les 15: A la Plaça de l'Església, divertides Cucanyes i altres propis del fadrinatge.

A les 22: A la mateixa Plaça de l'Església, després del Concert musical, s'engegarà un MAGNÍFIC CASTELL de FOCS D'ARTIFICI de l'acreditada casa l'Ingeni de Barcelona com a final dels festejos populars.

En tots els balls que se celebraran a l'Envelat, hi haurà gran llançament de confetti, serpentines, boles de neu, caramels, etc. etc. sortejant-se artístiques Toies, Balls de Figuretes, Pensaments, celebrant-se tambe EL DIVERTIT BALL DEL SENALLÓ amb veritable obsequi a les senyoretes i jovent.

"A Margalida", recordant els 50 anys de l'execució de Salvador Puig Antich

Nous poemes i velles promeses

Cançó que recorda Carles Sabater, el cantant de Sau, en els 25 anys de la seva mort. Passen els anys, el record perdura en la generació que va créixer en el rock català dels 90. 

Commemoracions catalanes de 2024

• 100 anys de l’entrada en funcionament del primer tram del Gran Metropolitano de Barcelona.
• 100 anys de la Ràdio a Catalunya.
• 100 anys de la construcció del primer xalet de S’Agaró.
• 125 anys del cooperativisme a Catalunya.
• 275 anys de la Gran Batuda o Prisión General de Gitanos.  
• 50 anys de la mort de Caterina Casas i Maymó.
• 50 anys de la mort de Salvador Puig i Antich.
• 100 anys de la mort d’Àngel Guimerà i Jorge.
• 100 anys de la mort de Joan Salvat-Papasseit.
• 100 anys del naixement de Vicent Andrés Estellés.
• 100 anys del naixement de Montserrat Andreu i Batlló.
• 100 anys del naixement de Jordi Gol Gurina.
• 100 anys del naixement de Rosalia Guilleumas i Brosa.
• 100 anys del naixement de Luisa Granero i Sierra.
• 100 anys del naixement de Teresa Salvador i Salvador.
• 100 anys del naixement de Montserrat Vayreda i Trullol.
• 150 anys de la mort d’Anselm Clavé i Camps.
• 150 anys de la mort de Marià Fortuny i Marsal.
• 150 anys del naixement de Leonor Ferrer Girabau.
• 150 anys del naixement d’Isabel Llorach i Dolsa.
• 200 anys del naixement de Víctor Balaguer i Cirera.

Festa dels 25 anys de Lo Llaüt

El 18 d'abril de 1998 naixia l'Associació Cultural Lo Llaüt, i per tant, aquest 2023 està celebrant el seu 25è aniversari, una efemèride que bé mereix una celebracio per posar en valor la tasca realitzada en aquest quart de segle de vida.

Aquest dissabte, 25 de novembre, tindran lloc els actes de celebració.

En memòria de Pau Casals

Avui que es compleixen 50 anys de la mort de Pau Casal, comparteixo aquest video on el mestre Casals, als seus 96 anys, dirigeix l'Orquestra del Festival Casals de Puerto Rico, el 29 d'abri de 1973. L'obra interpretada és una peça de Felix Mendelssohn, "Les Hèbrides"

40 anys de la mort de Mercè Rodoreda

Avui es commemora el 40è aniversari de la mort de la Mercè Rodoreda, una de les grans de les lletres catalanes, reflex d'aquella generació literària del segle XX que va viure les vicissituds de la guerra civil i la crua postguerra que la va dur a l'exili.

Probablement la seva narrativa hagués estat mereixedora de majors reconeixements, ja que la seva obra va traspassar fronteres, essent traduïda a multitud d'idiomes. 

D'ella ens queda una obra amb una veu narrativa potent i singular. La Plaça del Diamant n'és un clar exponent, però podríem sumar Aloma, El carrer de les Camèlies o Mirall trencat. 

Revisant les seves entrevistes, va deixar frases en què mostrava com d'important era la literatura en la seva vida: “Vull escriure, necessito escriure; res no m’ha fet tant de plaer d’ençà que soc al món, com un llibre meu acabat d’editar i amb olor de tinta fresca”.

Amb motiu dels 40 anys del seu traspàs, la Fundació Mercè Rodoreda i  l’Institut d’Estudis Catalans li han fet un homenatge amb l’audiovisual 40 anys, 40 llengües. Traductors i persones de tots els països en què ha estat traduïda La plaça del Diamant han llegit la primera frase d’aquesta novel·la amb la finalitat de fer visible la internacionalització de l’obra de l’autora i de mostrar-ne la musicalitat en cadascun dels idiomes.

Commemoracions catalanes de 2023

• 50 anys de la mort de Tecla Sala Miralpeix. 

• 50 anys de la mort de Consol Pastor Martínez. 

• 50 anys de la mort de Balbina Pi i Sanllehy. 

• 100 anys del naixement de Josep Vallverdú i Aixalà. 

• 100 anys del naixement de Joan Oró i Florensa.

• 100 anys del naixement d’Alicia de Larrocha de la Calle. 

• 100 anys del naixement de Victoria de los Ángeles López García, coneguda amb el nom artístic de Victòria dels Àngels. 

• 100 anys del naixement de Genoveva Masip i Torner, coneguda com a Sor Genoveva. 

• 100 anys del naixement de Fabià Estapé i Rodríguez. 

• 100 anys del naixement d’Antoni Tàpies i Puig. 

• 100 anys de la mort de Lluís Domènech i Montaner.

• 100 anys de la mort de Salvador Seguí i Rubinat, conegut com el Noi del Sucre. 

• 150 anys del naixement de Rosa Sensat i Vilà. 

• 400 anys de la mort de Francesc Vicent Garcia i Ferrandis, conegut amb el sobrenom de Rector de Vallfogona. 

• 900 anys de la consagració de les esglésies de Sant Climent de Taüll i de Santa Maria de Taüll.

1-O, 5 anys

Quin cúmul de sensacions se'ns barregen en el moment de recordar el cinquè aniversari del referèndum de l'1 d'octubre de 2017. Un dia que ha quedat gravat en la memòria de Catalunya, que forma part de la història del nostre país. Un dia gris que vam pintar amb el color de l'anhel de llibertat. Vam veure com les forces policials pegaven a ciutadans que únicament volien votar, exercir aquest dret tan elemental com la llibertat d'expressió. Sabíem que no seria un camí fàcil però poc ens podíem imaginar que les càrregues policials i la violència exercida pels piolins només seria el preludi d'una repressió que encara dura amb presó, exili i persecució judicial. 

Malauradament, cinc anys després, s'ha fet la pitjor gestió possible d'aquella força cívica que vam mostrar milions de catalans. La repressió ha estat i continua sent un element que condiciona l'acció política a Catalunya. Però al mateix temps, la ciutadania no entén com els nostres representants són incapaços de seguir el camí marcat aquell 2017. Incapaços d'arribar a acords el 52% del Parlament -incomprensible pels que no tenen carnet de partit-, i en canvi, amb la facilitat amb què es manté un govern espanyol que deixa en evidència els pactes que s'assoleixen.

Al cap de cinc anys, ens sentim orfes i desorientats. L'esforç d'aquell període sembla que hagi estat debades. La classe política ha tallat les ales d'un projecte il·lusionant que havia de servir per fer avançar el país, sobretot, amb dignitat, amb democràcia, amb llibertat. 

Tant de bo hi hagi nous lideratges capaços de prendre el relleu a l'actual classe política, i que des de les entitats cíviques s'impulsin nous acords per avançar cap a la plena sobirania. La gent va estar a l'alçada de les circumstàncies el 2017. En aquell moment no va fallar. Malgrat la frustració viscuda, segur que en un nou embat democràtic tampoc fallaria.

Commemoracions catalanes de 2022

 Esdeveniments

• 100 anys de l’inici de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. 
• 150 anys de la Fundació de l’actual Ateneu Barcelonès.
• 500 anys de l’Arribada d’Ignasi de Loiola a Manresa. 
• 750 anys de la Recopilació dels Costums de Tortosa i dels Costums de la Mar. 

Personalitats

• 50 anys de la mort d’Esperança Bru Oller, promotora de l’educació de les dones i la cultura.
• 100 anys del naixement de Maria Matilde Almendros i Carcasona, actriu i locutora de ràdio.
• 100 anys del naixement de Júlia Bonet Fité, emprenedora,empresària, i fundadora de Perfumeries Júlia.
• 100 anys del naixement de Francesc Català-Roca, fotògraf. 
• 100 anys del naixement de Gabriel Ferrater i Soler, poeta, crític, traductor i lingüista.
• 100 anys del naixement de Joan Fuster i Ortells, escriptor, intel·lectual. 
• 100 anys del naixement de Jordi Sabater i Pi, primatòleg.
• 100 anys del naixement de Ramon Trias Fargas, economista i polític. (Departament d’Economia i Hisenda). 
• 150 anys del naixement de Francesca Bonnemaison i Farriols, pedagoga, escriptora i promotora de l'educació de les dones.
• 150 anys del naixement de Natividad Yarza Planas. Mestra, miliciana, política, primera alcaldessa de Catalunya.

50 anys de l'Assemblea de Catalunya

El 7 de novembre de 1971 tenia lloc l'Assemblea de Catalunya, amb unes aspiracions nacionals i socials que cinquanta anys després encara resten pendents. S'entrava a la recta final de la dictadura, i aquella trobada a l'església de Sant Agustí de Barcelona va agrupar a les forces polítiques, culturals, socials i sindicials de Catalunya, totes elles clandestines.

Malauradament seguim tenint exiliats i presos polítics; no tenim reconegut el dret d'autodeterminació, que per altra banda és inherent a qualsevol nació; i l'Estatut que regeix la nostra minsa autonomia va ser referendat, però posteriorment laminat pels tribunals. 

Cinquanta anys després, malgrat tot, seguim dempeus.

50è aniversari de l’estrena de l’himne a les Nacions Unides

El 24 d’octubre de 2021 es commemora el 50è aniversari de l’estrena de l’himne a les Nacions Unides, compost per Pau Casals amb lletra d’W.H. Auden. L’acte es va celebrar a la seu de l’Assemblea General a Nova York, i el mateix dia Casals va rebre la Medalla de la Pau de les Nacions Unides de la mà del Secretari General U-Thant, en reconeixement a la seva trajectòria vital de compromís amb la pau, la democràcia i la llibertat. El seu discurs d’agraïment, improvisat i emotiu va esdevenir un moment històric de referència.

60 anys d'Òmnium Cultural

60 anys de l'entitat amb més socis de Catalunya, un referent en la lluita per la cultura i la llengua catalanes, i també de totes aquelles lluites compartides del país. 

Ara més que mai, el seu compromís ha de continuar sent la defensa de l’amnistia i l’autodeterminació.

Per molts anys, Òmnium Cultural!

 

90 anys de la primavera republicana

Francesc Macià a Móra d'Ebre (1933)

90 anys des de que el president Francesc Macià va proclamar la República després de la victòria contundent de les forces republicanes a les eleccions municipals d'abril de 1931.

Ascó, malgrat estar allunyat de les grans ciutats i dels centres de poder, també va viure amb expectatives i il·lusió el canvi de règim. Així es pot llegir a l'edició del Diari de Tarragona del dia de Sant Jordi de 1931.

Una de les conseqüències de l'adveniment de la República es va visualitzar en el carrerer municipal: 

"L'Ajuntament, atenint-se a les fermes conviccions republicanes de gairebé tots els seus components i a les de tot el poble, palesades per les manifestacions sorolloses d'alegria per carrers i places, acordà eliminar de la vila tot record del règim feliçment caigut; i, per tant, canviar solemnialment els noms d'Avinguda d'Alfons XIII, per el de la República, i el Passeig de Reina Victòria, pel de Francesc Macià, ço que es dugué a cap el proppassat diumenge.

A les quatre de la tarda sortí de ca la vila una manifestació magna, presidida per les autoritats, l'Ajuntament en Corporació, nens i nenes de les escoles públiques comanats pels seus professors, i gairebé tot el veïnat. Als acords engrescadors de "La Marsellesa", es dirigí la manifestació al lloc on s'havien de descobrir les làpides entre visques corejats per tothom al nou règim i als seus instauradors".

En el transcurs de l'acte, van prendre la paraula diferents persones del poble, però es remarca especialment la intervenció de "l'acabalat propietari Pere Borràs". A més, el secretari de l'ajuntament, Josep M. Farrerons va demanar, "en nom del poble, que el senyor Biarnés i el senyor Borràs es donguessin una abraçada simbòlica de la unió dels dos bans per a dur a cap la regeneració asconina. Durant l'abraçada no cessaren els aplaudiments i visques".

I les últimes paraules de l'article diuen: "Qui deia que Ascó estava condemnat a una lluita estèril?... La Monarquia. Però la República en canvi ha fet el miracle de la unió. Entra, doncs amb bon averany".