Pobles mudats: Tocar lo poble

L’Ajuntament d’Ascó inicia la consolidació de restes històriques al carrer la Mola

Ascó celebrarà de l’11 al 13 d’octubre les jornades de patrimoni europeu

600 anys de Gegants

Aquest 2024, es commemoren els 600 anys de la primera referència escrita d'un gegant a Barcelona, però també arreu del món. La referència la trobem al Llibre de les Solemnitats de Barcelona, què inclou una relació dels elements municipals que van concórrer a la processó del Corpus de 1424. Entre ells, “Lo rey David ab lo Giguant”, que segons els estudiosos, és la primera referència gegantera del món.

Al segle XIX es generalitzà el seu ús més enllà del Corpus (festa major, carnaval) i acompanyats dels nans o capgrossos. La tradició dels gegants tingué una gran revifalla a Catalunya des del 1980.

Al II Congrés de Cultura Popular i Tradicional Catalana (1995-1996), es consensuà la següent definició bàsica de gegant: figura vertical de característiques humanes, de mesures considerablement superiors a les d’un individu de dimensions normals, que conduïda des de l’interior per una persona participa en les festes i celebracions, amb un caire festiu i alhora de símbol col·lectiu. 

Quant a la principal àrea geogràfica, es localitzen les següents zones:

• Nord de França: característics perquè van tota la família, gegant, geganta i dos o tres fills gegants.
• Bèlgica, Països Baixos, Alemanya i Luxemburg: destaquen pel seu volum i alçada, sovint han d’anar amb rodes.
• Península Ibèrica, principalment a Catalunya i Euskadi, però també en trobem a punts aïllats de Sevilla, Madrid i Terol.

A Ascó no va ser fins la festa major de 1995 que es van tenir els primers gegants, el Falcó i la Sança. Falcó, que representa un cavaller de l'orde del Temple del segle XIII, i Na Sança, reina d'Aragó i comtessa de Barcelona, casada amb el rei Alfons I, que cedí a l'orde del Temple el castell d’Ascó i totes les seves terres.

El Castell d’Ascó, 10 anys d’excavacions que han permès la descoberta d’una gran fortificació

Ascó comença les obres de rehabilitació de les muralles

Comencen els treballs de recuperació de les Muralles d’Ascó

Ascó posarà en valor les muralles declarades Bé Cultural d’Interès Nacional

L'ahir i l'avui del comerç i la gastronomia asconenques

Seguint en les Jornades Europees de Patrimoni, dedicades aquest 2023 al patrimoni viu, ha tingut lloc a Ascó una taula rodona amb el títol de "L'ahir i l'avui del comerç i la gastronomia asconenques". En aquesta taula, conduïda per Laura Mur, s'ha comptat amb diferents persones que des de la seva particular òptica, han explicat la seva relació amb el món del comerç i de la cuina.

Felip Fucho ha aportat la seva visió històrica comentant els diferents aliments que han caracteritzat la nostra cuina al llarg del temps, però posant especial esment en els productes i les tècniques culinàries aportats pels musulmans durant els segles de la seva presència al nostre territori.

Teresina Anton, amb bona mà per la cuina, ha exposat la cuina tradicional que ha arribat a nosaltres, parlant dels plats d'hivern i dels plats d'estiu, de la cuina de festa, de la cuina de caça, del mandongo, dels dolços... i ens ha deixat una dita que diu: "La dona coquera, al cap de l'any s'ha de vendre la pastera".

Francisco Batiste, durant molts anys regentant un establiment de queviures, ha explicat l'evolució dels productes des del punt de vista del comerciant, com han canviat els productes o el seu envasatge, fins als hàbits de compra.

Paquita Borrell ha aportat la seva experiència al capdavant del forn de pa i pastisseria Grabo. Ha parlat de com ha anat minvant el consum de pa al llarg del temps, quan abans era un element indispensable en qualsevol rebost. També ha parlat dels diferents dolços tradicionals que abans a taula feien festa major com coques, corassons, pastissets o capsetes.

Finalment, Concepció Ribes ha parlat des del punt de vista de la gent d'avui, que sembla que no tingui tant de temps per estar a la cuina i per tant, de com han canviat les costums culinàries de les cases. Avui es persegueix més aviat que siguin plats ràpids d'elaborar.

La taula rodona s'ha tancat amb un tast de producte gastronòmic elaborat per dones d'Ascó com arròs, patata i bleda; truita en suc; clotxina, rosquilles...

Aquells comerços d'ahir

Una de les activitats incloses en les Jornades Europees de Patrimoni que aquest cap de setmana tenen lloc a diferents indrets de Catalunya és l'exposició "Aquells comerços d'ahir". Una mostra que ens convida a viatjar en el temps i recuperar els records d'aquelles botigues i altres establiments que donaven servei a la població.

Es podrà visitar a l'Antic Hospital dissabte 14 i diumenge 15 d'octubre en horari de matí (d'11 a 13 hores) i de tarda (de 17 a 20 hores).

Les persones que s'han encarregat del muntatge han estat Àngela Diez i Magda Biarnés.

Ascó a les Jornades Europees de Patrimoni 2023

 

Èxit de participació a les Jornades Europees de Patrimoni a Ascó

Continuen els treballs arqueològics al Castell d’Ascó

Ascó a les Jornades Europees de Patrimoni 2022

Ascó se suma un cop més a les Jornades Europees de Patrimoni amb moltes propostes

Intervenció arqueològica al Castell d'Ascó

Continuen els treballs de la intervenció arqueològica al Castell d’Ascó iniciats el mes de juliol i que permeten estudiar les restes arqueològiques que van apareixent, i interpretar les diferents èpoques que l’han anat conformant, així com el funcionament dels espais en l’època en què van ser concebuts. Tot això amb la idea de futur de recuperar el conjunt del castell i fer-lo íntegrament visitable.

En aquesta campanya de 2022 s’intervé a la zona que correspon a l’antiga capella del castell dedicada a Sant Pere - queda dempeus l’absis de la mateixa-, a la zona d’estances residencials per la Comanda, i a una zona de espais destinats a la defensa del castell. De moment han aparegut grans sitges per a cereals, restes d’un forn i el paviment i la porta d’accés al priorat de Sant Pere. A més, a la plana que es troba als peus dels edificis anteriors han aparegut la base dels murs, molt derruïts, però que permeten deduir l’organització interna d’aquest espai.

L’excavació estratigràfica combina mitjans manuals i mecànics, de la totalitat dels enderrocs fins la localització dels nivells de circulació de les diferents estances: capella i sales annexes. A més, s’està recuperant, classificant i replegant de manera diferenciada els materials constructius procedents de la destrucció de les dependències, i es valorarà si és possible recuperar-los en una propera actuació de consolidació del conjunt. 

Des de 2014 s’han realitzat diverses intervencions arqueològiques que, a dia d’avui,  han permès recuperar la torre-garita, les sales més pròximes a aquesta, panys de muralla i una sèrie de sitges i cisternes.

Per Josep Maria Raduà, regidor de Cultura i Patrimoni, de cara a futures fases “es preveu una consolidació del conjunt d’espais recuperats del castell utilitzant un criteri d’intervenció unitari, amb un doble objectiu: preservar les restes i ajudar a comprendre de forma completa el complex defensiu”.

L’obra, que va a càrrec de l’empresa Recop, es va adjudicar per uns 250.000 € amb un termini d’execució de cinc mesos. 

En marxa la primera fase de la rehabilitació integral de Cal Cavaller

Descobertes noves sitges i fonaments de construccions durant els treballs al Castell

Un mural rememora les corrides al carrer dels Clots per la Festa Major de Sant Antoni

La processó de l'Angelet d'Ascó, un record de 1992

Un dels moments àlgids de la Setmana Santa d'Ascó és la processó de l'Angelet el diumenge de Pasqua. És un esdeveniment únic en què en l'encontre entre la Mare de Déu i el Jesús Ressuscitat intervé la figura d'un àngel anunciant-ho. Es tracta d'un auto sacramental antiquíssim, se'n desconeix l'origen però és una processó que es perd en el temps, i que manté un protocol i un simbolisme molt singular.

Des de 1985 Vídeo Ascó TV, la nostra televisió local, ha enregistrat aquest acte de Pasqua any rere any, a excepció dels dos últims, en què malauradament no es va poder portar a terme. I juntament amb l'arxiu fotogràfic de Carmel Biarnés, són testimoni de forma continuada d'aquesta celebració des dels anys seixanta ençà. 

He escollit la Processó de l'Angelet de fa 30 anys, la de l'any olímpic de 1992, que va emetre en directe Vídeo Ascó TV i que ja forma part de la nostra memòria televisiva.