Vil·la-Museu Pau Casals

Des de fa més de quaranta anys, el Passeig Marítim de Sant Salvador, al Vendrell, acull el Museu Pau Casals en la que va ser la vil·la d'estitueig d'aquest català universal (1876-1973). Visitar-lo és endinsar-te en la fecunda vida d'aquest vendrellenc que va destacar especialment en el món de la música, però que a la vegada va esdevenir un ambaixador de la Pau arreu del món.

Recorrent les estances de la casa, vas fent un recorregut per la vida d'aquest geni del violoncel. Així se'ns mostra una rèplica de la "carbasseta", que va ser el primer violoncel que el pare de Pau Casals, el també músic Carles Casals, li va construir quan era petit. 

Veiem instruments que van pertànyer al compositor, partitures, cartes que es van adreçar amb altres personalitats de l'època com per exemple Albert Eisntein, així com records i fotografies familiars. L'art també hi juga un paper important -cal recordar que abans d'exiliar-se va anar adquirint obra d'artites catalans com Josep Amat, Ramon Casas o Joaquim Mir confegint una important col·lecció d'art.

Potser ens sorprèn trobar una pedra de la finestra de l'habitació de Beethoven.

La visita es va acompanyant amb documents audiovisuals que van contextualitzant la vida de Pau Casals, fins arribar potser al moment més emotiu com és la sala en què es projecta el discurs que va fer a l'ONU l'any 1971 en recollir la Medalla de la Pau. Tot i haver-lo escoltat tantes vegades, encara fa posar la pell de gallina.

Racons del Montsant

Racó de Missa

Clot del Cirer

Barranc dels Forats

Cova de Soronelles

Born Centre Cultural

Des del passat 9 de setembre, Barcelona disposa d'un equipament cultural de primer ordre amb la recuperació de les restes de l'antic barri de la Ribera que va ser destruït després de la derrota dels austriacistes catalans davant els borbònics en la Guerra de Successió. El Born Centre Cultural és un espai de memòria dels barcelonins del segle XVIII. Crec recordar que va ser el seu actual director, Quim Torra, qui va parlar que el Born és la "zona zero dels catalans".

El Born et permet entendre el present a partir de conèixer el passat, fent un viatge a la Barcelona del 1700 a través del jaciment arqueològic i d'una exposició permanent. A més, s'explica els fets de 1714, més concretament el setge que va patir la ciutat i quines conseqüències es van pagar amb aquell desenllaç.

A més, no podem oblidar l'espai on s'ubica el jaciment, l'antic mercat del Born, una de les primeres mostres de l'arquitectura del ferro a Barcelona.

A més, el Born CC vol esdevenir un important espai cultural amb la programació d'exposicions temporals, activitats d'arts escèniques i dansa, de literatura, de titelles i jocs... A més, aviat també es podrà fer visites per escolars de diferents nivells amb activitats didàctiques pensades per ells i adreçades a les diferents edats.

Comença el tricentenari. Roda el món i torna al Born.

elborncentrecultural.cat

San Telmo Museoa

Donostia és una ciutat que permet gaudir de tota una sèrie d'atractius culturals de primer ordre. D'entre aquests, podem fer esment al San Telmo Museoa, que després d'uns anys de rehabilitació, des de l'any 2011 torna a ser visitable. Es tracta d'un museu que va ser inaugurat l'any 1902 i que concentra tot un reguitzell de mostres multidisciplinars (tant de forma permanent com d'exposicions temporals).

És un museu que tot i que en principi pugui semblar que està inserit en una òptica local, va molt més enllà amb la voluntat de divulgar el coneixement, vetllar per la memòria i crear el pensament amb una mirada al passat però projectant-se al futur. En bona part de les mostres s'hi ofereix l'evolució de la societat basca.

San Telmo Museoa està ubicat en un antic convent, que durant bona part del segle XIX també va convertir-se en quarter militar. Precisament un passeig pel claustre de l'edifici és altament gratificant, especialment per esbargir-se de l'àmplia quantitat de materials que es pot contemplar al museu.

A la planta baixa hi ha els espais dedicats a les empremtes de la memòria, des de la prehistòria fins el segle XVIII. A la primera planta trobem una completíssima mostra anomenada "Despertar de la modernitat" en què es fa un repàs exhaustiu a les transformacions patides per la societat basca en els segles XIX i XX, el pas d'una societat rural a una industrial, amb importants referències al paper de les famílies, les activitats econòmiques, les tradicions, també la ideologia i les reivindicacions (els "pares" del basquisme contemporani).

 És a la segona planta on trobem una col·lecció històrica d'art que fa un recorregut des del segle XV amb peces elaborades per figures com el Greco, Tintoretto, Ribera, Rubens, Marià Fortuny...

També mereixen atenció els llenços que es troben a l'església de San Telmo i que es van encarregar al pintor català Josep M. Sert quan es va restaurar l'any 1929 i que representen diferents efemèrides del poble basc. Precisament en aquest espai de l'església ens conviden a conèixer l'evolució històrica de l'edifici que acull les dependències del museu amb un àudiovisual innovador, que en paraules del propi museu, "recalca la capacitat de l'individu d'intervenir en el món que l'envolta i participar així en la construcció del seu futur (...) mitjançant el debat i la reflexió".

Castell d'Escornalbou

Escornalbou

View more presentations or Upload your own.

Catalunya en miniatura

Catalunya en miniatura

View more presentations or Upload your own.

Palau de l'Aljafería

A Saragossa es troba el Palau de l'Aljafería, a l'interior del qual s'hi troben les actuals Corts d'Aragó (Parlament autonòmic), però que és el reflex d'una extensa història que l'han convertit en un dels monuments emblemàtics de l'art mudèjar d'Aragó.

Probablement un dels aspectes a remarcar de la restauració que va tenir lloc al segle XX és la diferenciació de les restes originals de les reconstruïdes.

Visitar les estances d'aquesta joia et permet conèixer la construcció del palau islàmic amb elements arquitectònics i espais que així ho delaten. Amb la reconquesta va esdevenir el palau dels monarques de la Corona d'Aragó, i més endavant, a finals del segle XV, palau dels Reis Catòlics, erigit sobre l'antic espai musulmà per simbolitzar el seu poder.

aljaferia

View more presentations or Upload your own.

Castell de Miravet

Miravet

View more presentations or Upload your own.

Donostia

Donostia

View more presentations or Upload your own.

La fageda d'en Jordà

Amb els alumnes de l'escola hem passat un parell de dies per la comarca de la Garrotxa, i una de les sortides que hem realitzat per la zona ha estat a la Fageda d'en Jordà. Va ser un passeig fantàstic amb carruatges enmig de la verdor d'aquell bosc de faigs que es diferencia precisament pel fet de trobar-se en un terreny pla i sobre una colada de lava del volcà Croscat, que també vam visitar.

Qui ens va fer la visita, enmig del bosc ens va recitar el poema de Joan Maragall que va dedicar a aquesta bellesa natural. Recordem que enguany es commemora l'Any Maragall.

LA FAGEDA D'EN JORDÀ

Saps on és la fageda d'en Jordà?

Si vas pels vols d'Olot, amunt del pla,

trobaràs un indret verd i profond

com mai cap més n'hagis trobat al món:

un verd com d'aigua endins, profond i clar;

el verd de la fageda d'en Jordà.

El caminant, quan entra en aquest lloc,

comença a caminar-hi a poc a poc;

compta els seus passos en la gran quietud:

s'atura, i no sent res, i està perdut.

Li agafa un dolç oblit de tot lo món

en el silenci d'aquell lloc profond,

i no pensa en sortir, o hi pensa en va:

és pres de la fageda d'en Jordà,

presoner del silenci i la verdor.

Oh companyia! Oh deslliurant presó!

Joan Maragall (1860-1911)

Visitem la central hidroelèctrica de Flix

Amb els alumnes de 2CS hem visitat la central hidroelèctrica de Flix després d'haver treballat el tema de l'energia a Coneixement del Medi Natural.

Visitem el poblat de Sebes

A les Socials de 1r de Cicle Superior hem estat estudiant la Prehistòria i l'Edat Antiga, i les civilitzacions que van habitar el nostre territori en aquests períodes. Així ha estat com vam conèixer els ibers, dels quals se n'ha localitzat diferents establiments i poblats per la nostra zona, entre els quals la necròpolis i el poblat que hi ha a Flix, a l'espai de Sebes.

Aquest matí l'hem estat visitant en companyia de Jaume Masip, qui ens ha ajudat a imaginar-nos com devien ser les cases i els carrers d'aquell poblat situat dalt del turó vigilant el pas de l'Ebre.

Per cert, també hem aprofitat i hem anat al canyissar a veure els cavalls de la camarga.
BubbleShare: Share photos - Easy Photo Sharing

Museu del Camí de Sirga

Aquest dissabte he tingut ocasió de visitar el Mas de Pitoia, a la Reserva Natural de Sebes (Flix) on s’hi ha ubicat el Centre d’Interpretació Museu del Camí de Sirga.
El mas és propietat de l’Obra Social de Caixa Catalunya, i ha estat museïtzat dins del Pla de dinamització turística de les Terres de l’Ebre.

Fotografia: JOSEP POQUET

És un homenatge al nostre Ebre. Recomano la visita d’aquest espai per conèixer la feina de llaüters i sirgadors, de calafats i corders. Per començar visiones un documental d’uns deu minuts que amb únicament l’acompanyament musical t’apropa a la vora del riu (paisatges, fauna, vegetació, navegació) amb imatges precioses del nostre entorn actual, però també amb imatges antigues com per exemple de la Filmoteca de Catalunya. I després amb un ambient sonor i lluminós molt aconseguit pots conèixer aquesta vida a la vora del riu lligada a la navegació i el transport de mercaderies. S’acompanya uns expositors que recullen materials diversos utilitzats per la gent de riu, fotografies on podem reconèixer diferents pobles de la comarca, i textos d’Artur Bladé, Jesús Moncada o Sebastià Juan Arbó. L’espai et permet endinsar-te en una part de la nostra història que ha anat esllanguint al llarg del segle XX.

Visitem Tarraco

Aquest divendres amb els alumnes de 1r de Cicle Superior del CEIP Enric Grau Fontseré de Flix hem estat visitant el llegat patrimonial que ens van deixar els romans en la seua fructífera estada per Tarragona.

BubbleShare: Share photos - Play some Online Games.

D'excursió a Barcelona

El dia 23 d’octubre amb els alumnes de Cicle Superior vam fer una sortida a Barcelona. Pel matí, a l’Auditori, on vam assistir a la representació de Metàl·lics en què un grup ens va oferir un concert de peces variades i que ens va permetre conèixer els instruments de metall com la tuba, la trompa, el trombó de vares i les trompetes.

Ja per la tarda, a l’Imax Port Vell on vam veure el documental Dinosaurs Alive, una invitació a viatjar a l’època en què els dinosaures habitaven la Terra i conèixer diferents espècies de fa milions d’anys. Ens acompanyaren uns caçadors de dinosaures que ens van demostrar que els descendents d’aquests animals encara caminen entre nosaltres.
Tot i que va ser un dia grisot, en què la pluja ens acompanyava de tant en tant, va ser prou interessant!

Passeig per l'Ebre

Aquest any el turisme fluvial a la Ribera d’Ebre ha tingut com a novetat la possibilitat de realitzar el tram entre Móra d’Ebre i Ascó. Realment és magnífic el paisatge que es contempla des de l’embarcació a banda i banda del riu. Val la pena aprofitar aquests petits plaers que tenim ben a prop.
Crec que el servei està en funcionament fins el 14 de setembre

BubbleShare: Share photos - Create and Share Crafts

Perpinyà

Fa pocs dies vaig estar a Perpinyà, una ciutat que apareix en l’imaginari catalanista pel que simbolitza de capital de la Catalunya sota obediència francesa. Bé... es tracta d’això, d’imaginari, una espècie de mite. Si acostumem a remarcar que un dels principals valors i símbols de la identitat catalana és la llengua, doncs la veritat, a Perpinyà es fa difícil trobar-ne parlants. Això sí, llegirem rètols bilingües francès-català als carrers del barri antic, o un munt de botigues amb el rètol “la catalana” o senyeres en rètols de comerços o edificis públics. Tret d’això, poca cosa més, malgrat paraules com les de l’alcalde de Perpinyà, Joan-Pau Alduy, que en un acte públic va identificar-se com un més dels militants per la reconquesta de la cultura catalana -qui per cert, uns dies abans, s’havia expressat en català al Senat francès-. Un responsable d’una entitat cultural del Vallespir va dir que hi ha gent que viu la catalanitat en francès. Probablement serà l’única manera que tindran de viure la catalanitat les noves generacions, en francès.

Aquí us deixo unes imatges de la capital del Rosselló i amb un poema d’un autor de Perpinyà, Patrick Gifreu:

Bagul
No teníem aigua corrent
ni estufa ni automòbil.
Només teníem tres llengües,
dos miralls i un exili.
Jo tenia un passatemps,
furgar al bagul familiar:
paper moneda putrescent,
un fil d'escriptor anònim
i una ferida recent.

BubbleShare: Share photos - Powered by BubbleShare

Pena-roja de Tastavins

Educació Infantil i Cicle Inicial del CEIP Sant Miquel d’Ascó hem anat d’excursió.
Ha estat un dia ennuvolat, amb amenaça de pluja, però malgrat tot hem passat un molt bon dia de visita per Pena-roja de Tastavins, aquest municipi del Matarranya amb poc més de 500 habitants i on encara ens podem entendre parlant en català. És un poble típic del Matarranya, de tipus medieval i ple de cases senyorials.
Hem anat a Inhóspitak, una seu del parc temàtic sobre els dinosaures Dinópolis, de Terol. En aquest poble es va descobrir el sauropode més gran d’Europa i un dels més grans del món, que va viure fa 110 milions d’anys i mesurava uns 17 metres d’alçada.
Al parc es veuen els fòssils originals i la rèplica completa d’aquest dinosaure. A més, s’explica els processos d’excavació que s’han fet i que encara continuen, i a més té una zona de sorrals per què els xiquets busquin els seus propis fòssils.

Hem visitat Lo Masmut, que és el nom del Museu Etnològic de la localitat, que té una exposició permanent que ens atansa a la vida i els oficis tradicionals de la zona fins a mitjans del segle XX. Està distribuït en nou sales: el celler, la quadra, l’elaboració del vi, la sega, el rebost i l’elaboració del pa, la llar de foc, el dormitori, la fusteria i la ferreria.

BubbleShare: Share photos - Find great Clip Art Images.

Finalment hem dinat al claustre del Santuari gòtic de la Virgen de la Fuente (1653) amb un dels enteixinats mudèjar més importants de l’Aragó.