Diada dels Països Catalans

HIMNE A LA NOSTRA PARLA

Catalunya i València,

Mallorca i Rosselló,

les branques són d'un arbre

que al món no té parió.

Són d'una pàtria sola

des de la creació.

La nostra parla és una

i és un nostre braó.

Tenim un mar que és nostre

que el mar ningú ens el pren,

La terra, quina toia,

avui i eternament!

El sol ens besa l'ànima

i ens fa la sang bullent.

Primer surt per nosaltres,

després se'n va a ponent.

Nobles i grans com fórem

els món ens hi veurà.

Volem records d'enrera,

més endavant marxar.

On són les races lliures

la nostra hi anirà

i al poble que badalli,

el nostre esclafarà.

Germans de Catalunya,

germans del Rosselló,

de València i Mallorca,

som terra de saó.

Un temps amb sang regada,

demà, no ho sabem, no!

Cridem en nostra parla:

Visca nostra nació.

ÀNGEL GUIMERÀ

Dia Mundial de la Poesia

XLII

m’he estimat molt la vida,
no com a plenitud, cosa total,
sinó, posem per cas, com m’agrada la taula,
ara un pessic d’aquesta salsa,
oh, i aquest ravenet, aquell all tendre,
què dieu d'aquest lluç,
és sorprenent el fet d'una cirera.

m’agrada així la vida,
aquest got d’aigua,
una jove que passa pel carrer
aquest verd
                aquest pètal
                                    allò
una parella que s'agafa les mans i es mira als ulls,

i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula,

com aquest passarell,

                                aquell melic,

com la primera dent d’un infant.

Vicent Andrés Estellés
Obra Completa IV [Horacianes], 2017

Lectura de poemes per commemorar a Ascó el Dia Mundial de la Poesia

Feliç diada de Sant Jordi!

ABRIL

Per l’abril,

si cada gota en val mil,

cada rosa en val deu mil

i cada llibre cent mil.

Amb pluja, roses i llibres

celebrem la festa gran,

que ningú no en quedi fora,

ni els d’ara ni els qui vindran;

els d’ara, per fer patxoca

al costat de l’alt patró,

els qui vindran, per si toca

d’afegir-hi més saó,

perquè sant Jordi se senti

sempre ben acompanyat

i ens ajudi, als uns i als altres,

a poder guanyar el combat

que fa tants segles que dura

i encara no s’ha acabat.

Per això, quan l’abril pinta

tots els marges de color

i fa les nits molt més tèbies

i el cel més encisador,

convé que tots, nois i noies,

cantem ben fort la cançó:

Per l’abril,

si cada gota en val mil,

cada rosa en val deu mil

i cada llibre cent mil.

MIQUEL MARTÍ i POL

El Club de Lectura celebra el Dia Mundial de la Poesia amb un recital

El primer acte de l'Agenda Cultural de la Primavera va ser un recital de poesia a càrrec dels membres del Club de Lectura d'Ascó. L'indret, un espai recuperat no fa massa, com és el jardí del Magatzem de Rita. Gràcies a totes i tots per celebrar l'arribada de la primavera compartint poesia.

Dia Mundial de la Poesia

TANT SI BAIXES LA VISTA VERS LA IMMUNDA 

Tant si baixes la vista vers la immunda 
gruta de l’Univers, alberg de pena, 
on mai no s’ha avingut la llum serena
 amb les tenebres de la nit profunda, 

com si mires el cel, on claror abunda, 
seguint dels signes la daurada vena, 
o en la gran bola de fogueres plena, 
busques els fonaments on tot es funda; 

tant si te’n vas cap a la terra freda, 
que un pàl·lid sol amb raigs escassos mira, 
o cap al camp que l’equinocci abrasa, 

si entres en mar tempestuosa o queda, 
o estàs en terra, assossegat o amb ira... 
Sempre, fidel lector, seràs un ase. 

Francesc Vicent Garcia (Rector de Vallfogona) 
Obra completa ["Sonets"], 1984 
Adaptació de Josep Pedrals

Ascó se suma al Dia Mundial de la Poesia amb una lectura de poemes

Feliç i venturós 2023!

ARA QUE L’ANY S’ACABA

Invoco els dies clars, ara que sé
que me’n desposseeix el temps.
No em vull
subjecte a cap designi que no pugui
sotmetre al ritme encès de les paraules.
A poc a poc, desfaig els rulls del vent.
La font degota lenta i m’acompassa
la mirada i la veu.
Tot se’m revela nou, però l’espera
m’adorm les mans. Només els ulls completen
el cicle tants de cops iniciat
i abandonat.

Propòsits?
Quins propòsits?

Miquel Martí i Pol, Obra poètica/1 (1948-1971). Barcelona, Edicions 62, 1989.

'Felícia Fuster i la poesia internacional del segle XX' a la Biblioteca d'Ascó

Dia Mundial de la Poesia

SI PUC

Alguna cosa ha entrat

dins algun vers que sé
que podré escriure, i no
sé quan, ni com, ni què
s’avindrà a dir. Si puc
te’l duré cap a tu.
Que digui els teus cabells
o l’escata de sol
que et vibra en aquesta ungla.
Però potser no sempre
tindré del tot present
el que ara veig en tu.
He sentit el so fosc
d’una cosa que em cau
dins algun pou. Quan suri,
he de saber conèixer
que ve d’aquest moment?

Gabriel Ferrater 
Les dones i els dies, 1968 

[Menja’t una cama, 1962]

Dia Mundial de la Poesia

NO EM DESPULLEU 

Abans
que el gran compàs no em paralitzi 

amb la geometria de la mort 

no em despulleu.

No em despulleu del temps 

ni d’aquells mots 

que, fins gebrats, jo feia càlids. 

Sé que el meu cant 

avui 

no arribarà ni a les òrbites baixes 

i el món em pesarà. Tant és. 

Deixeu-me. 

Deixeu-me el formigueig 

d’aquest cap ple de festa 

i les ales dels ponts. Deixeu-me blanca, 

calç apagada, encesa, poca cosa, 

no, res, 

amb els peus nus. 

Sé caminar descalça. I més. 

I encara sé: 

només el que s’esborra 

té importància. 

Felícia Fuster 

(Barcelona, 1921-París, 2012)

Obra poètica, 2010 [«Nusos de sorra», 

Aquelles cordes del vent, 1987]

Març

Pel març estrenem la primavera,
la primavera que la sang altera.

març de 2019

Serà el moment de veure com arreu
s'imposa el verd a qualsevol conreu,

com l'aire, que és més clar i més lluminós,
porta el perfum de les primeres flors,

com tornen els ocells que van fugir
per passar el seu hivern molt lluny d'aquí,

com tota cosa a poc a poc reviu
i ja anuncia l'esclat de l'estiu

i com, sense saber ben bé el perquè,
amb qualsevol fotesa fem el ple.

És el prodigi del temps renovat
que se'ns emporta amb el seu dolç embat.

Pel març la primavera estrenarem
i amb calma i bon humor la gaudirem.

MIQUEL MARTÍ i POL

80 anys de l'execució del President Companys

Al president Companys

«No digueu que ell és mort -no mor l’alosa,
ni el gra de blat ni el roserer florit-,
digueu només que el president reposa
entre els braços materns, amorosit.

No digueu que ell és mort -la mort és cosa
dels homes sense rels a l’Infinit-,
digueu només que té la boca closa
i la cançó de l’herba sobre el pit.

No digueu que ell és mort -la Mort seria
perdre’s en el no-res, i aquell que un dia
acaronà la pàtria amb el peu nu,

i es fa pols amb la terra que l’aferra,
no podem dir que és mort-, ell s’ha fet terra,
i aquesta terra ets tu i ets tu i ets tu…»

Ventura Gassol

La Processó de l'Angelet

Processó de l'Angelet, Ascó 2012
Foto de Bartolomé García-Plata

Blanca és la llum del sol aquest matí,

i blanc és l'ornament sacerdotal,

blanques les veus que canten triomfal

"¡Al·leluia i Hosanna!" al rei diví.

Amb blanc llençol catifen el camí

que ha de seguir l'escorta virginal

de Maria, a l'encontre amb l'immortal

Fill seu, ressuscitat si en creu morí.

Tot blanc és l'Angelet que va al davant:

blanques les ales, blanca la senyera,

blanc el vestit, la testa amb blanques flors.

Blanques les nenes rera de l'infant

portant blanc estendard, blanca bandera...

I blanc l'amor que creix en tots els cors.

Tota blanca Maria Immaculada!

Tot blanc Jesús dins l'Hòstia Consagrada!

CARMEL BIARNÉS

Poemes dibuixats (Miquel Martí i Pol i Pilarín Bayés)

Coincidint que ahir commemoràvem el Dia Mundial de la Poesia (des del confinament), us proposo un poemari que tot just ahir em vaig acabar de llegir. Poemes dibuixats. Un recull de poesia d'un dels poetes contemporanis més apreciats, Miquel Martí i Pol, però que té un valor afegit, i és que la quarantena de poemes que conformen el llibre estan il·lustrats un a un per una altra de les catalanes contemporànies més estimades, la Pilarín Bayés, amb el seu particular estil perfectament reconeixible.

I a la suma de Martí i Pol i Pilarín Bayés encara li hem d'afegir un tercer ingredient, el pròleg de Lluís Llach, fet des de l'afecte al poeta tot desvetllant algun episodi de les seves converses.

Llach diu que "al Miquel li agradaria molt llegir aquests dibuixos, veure com la llavor de les seves paraules provoca que flueixi en una artista com la Pilarín un món creatiu d'imatges i sentits, un dibuixar els seus poemes (...)".

Si teniu ocasió, fruïu de la lectura de cada paraula, cada vers, cada estrofa... i també de la reinterpretació de la Pilarín Bayés.

A TRENC DE FOSCA

No sempré és cert

que allí on acaba el mar

comença el vent,

que allí on acaba el vent 

comença el bosc,

que allí on acaba el bosc

hi ha un pou profund

on cap veu no hi ressona.

Vinguts d'enlloc,

hi ha mots que solquen l'aire

i esdevenen perennes,

xifres i enigmes

que no dissol cap pluja,

i l'espasí de foc

dels dies alts,

l'angoixa i la tendresa.

Dispersa i vehement,

la vida és l'abegot

que brunz un sol instant

i es perdrà dins la tarda;

no el riu, solemne i dòcil,

que lliurarà les aigües a una mar

que el faci perdurable.

MIQUEL MARTÍ i POL

Crònica de demà (1976)

Dia Mundial de la Poesia

A HORA FOSCANT 
És tard: els camins ja no em tempten.–
I us sé, del verger dins el clos,
caiguts, trepitjats en la boira,
oh dies, oh fulles, oh flors!

Mes passes es tornen furtives
com d’un indecís estranger.
Sospiren espectres de dàlies
enmig del foscam ploraner.

Al lluny neda un so de campanes
que uneix els vivents als caiguts.
S’escampa la nit invencible,
mar d’illes que són solituds.

I em criden el llum a la taula
i algun voleiant pensament,
la vella cadira malmesa
i un full de paper malcontent.

 Josep Carner (Barcelona, 1884-Brussel·les, 1970) 

Obres completes. Poesia, 1957 [Absència]

Corrandes de Santa Paulina

El 6 de juny té lloc l'onomàstica de Santa Paulina, patrona d'Ascó, i el primer dissabte de juny es fa la celebració en el seu honor. Aquestes són algunes corrandes que la cultura popular ha mantingut en el temps:

Sant Miquelet de Vinebre,
Santa Paulina d'Ascó,
guardeu-nos de l'E,
que diuen que és un traïdor.

***
Santa Paulina d'Ascó,
Sant Blai de la Fatarella,
Sant Gregori del Pinell
i Sant Domingo de Rasquera.

***
Santa Maria del Prat,
Sant Domingo de Rasquera,
Santa Paulina d'Ascó
i Sant Pau de la Figuera.

***

Santa Paulina d'Ascó,

Sant Blai de la Fatarella, 

Sant Antoni del Perelló 

i Sant Domènec de Rasquera.

'Les despulles d'un somni', d'Antoni Ribas Tur

Les despulles d'un somni és el poemari amb què Antoni Ribas Tur (Eivissa, 1978) es va endur el XIII Premi de Poesia Joan Perucho Vila d'Ascó (2018) i que recentment ha estat publicat per l'editorial Saldonar.

Antoni Ribas, que és periodista d'arts visuals del diari Ara, té publicats altres llibres com Mudances i Ciutats sense memòria.

La lectura d'aquesta última publicació és endinsar-se a les vivències de l'autor en forma d'autoretrat, com bocins d'una trajectòria vital amb una mirada serena: El resultat és que soc més vell,/ i que no estic trist. En aquest recorregut hi trobem un punt de nostàlgia però sense que sigui un poemari trist: El cel torna a tenir ara/ el mateix color que aquell dia.

Ens mena fins als seus orígens a Eivissa -al passeig on sempre torna-, o a la clínica on va néixer: A la clínica on vaig néixer/ se salvava tothom:/ abans que un pacient es morís/ l'amo li donava l'alta. Però també ens fa viatjar a Varsòvia o a Roma, però també a Barcelona, on viu des de fa una colla d'anys.

Les despulles d'un somni compta amb un pròleg signat per Jordi Nopca i una de les curiositats que hi trobem és que la cinquantena de poemes del llibre estan endreçats alfabèticament. Probablement, si teniu ocasió de llegir aquest poemari, compartireu amb mi que mereix més d'una lectura.

Acabo amb un dels seus poemes, L'equilibrista, ja que prenent prestada la idea del prologuista, els poemes en "no defugir ni la tristesa ni els desenganys són d'una vivesa admirable". Per tant, l'equilibri just de mirar enrere però amb la vivacitat del present.

L'EQUILIBRISTA

Guardo les restes de tot allò

que he viscut.

He après que l'experiència

és una línia molt prima

que separa l'acompliment

de la pèrdua.

La pell d'una serp trobada

al bosc és un tresor.

Les escates es desfan

entre els dits i escalfen

les mans amb l'eco d'una fiblada.

El foc no pren.

Dia Mundial de la Poesia

POESIA 
Música de l’ànima, teixida amb paraules 
 Espurna de vida, llum del coneixement,
que s’expandeix, dòcil, per tots els confins.
Música immortal que camina i vola
 per la nostra terra i per tots els cels.

La canten els trànsfugues, els empresonats,
i tots els migrants que no tenen sostre,
la piulen plorant. Llàgrimes que cauen
tan endins del cor, que commouen l’ànima

dels àngels de Rilke, closa en la natura.
La fan trontollar. Música que atura
aquell caminant en veure la cigonya
i el seu vol rasant, sense cap frontera

que li barri el pas, puntejar lleugera
sobre la teulada que li fa de niu.
I ell no pot volar. Poesia. Música
de l’ànima, teixida amb paraules.

ROSA FABREGAT

'La cançó dels invadits', d'Apel·les Mestres

LA CANÇÓ DELS INVADITS 
No passareu! i si passeu,
serà damunt d’un clap de cendra:
les nostres vides les prendreu;
nostre esperit no l’heu de prendre.
¡Mes, no serà! ¡Per més que feu,
 no passareu!

No passareu! I si passeu,
quan tots haurem deixat de viure,
sabreu de sobres a quin preu
s’abat un poble digne i lliure.
¡Mes, no serà! ¡Per més que feu,
 no passareu!

No passareu! I si passeu,
decidirà un cop més la història,
entre el saió que clava en creu
i el just que hi mor, de qui és la glòria.
¡Mes, no serà! ¡Per més que feu,
 no passareu!

A sang i a foc avançareu
de fortalesa en fortalesa;
però, ¿què hi fa, si queda en peu
quelcom més fort: nostra fermesa!
Per ‘xo cantem: “¡Per més que feu,
 no passareu!”

APEL·LES MESTRES

(Poema d'Apel·les Mestres del qual Jordi Cuixart n'ha llegit un fragment en la seva declaració davant del Tribunal Suprem d'avui. Quanta dignitat!)