El nom d'Ascó

FONS JOSEP SALVANY -BIBLIOTECA DE CATALUNYA (1915)

Un estudiós està duent a terme una investigació sobre la toponímia –l’origen dels noms- dels pobles de la ribera de l’Ebre, tant catalana com aragonesa. Després d’haver contactat amb mi per disposar d’informació d’Ascó, el que se m’ha acudit és facilitar-li el text que Carmel Biarnés va publicar al programa de la festa major de 1969 que duia per títol El nom d’Ascó. Amb aquest treball Carmel exposava diferents denominacions que el poble havia rebut al llarg de la història en diferents documents: AFCO (al Llibre de Tarifes de 1726 i als Ordinaments de la Vila de 1520) AZCHO (en incorporar l’orde de l’Hospital els béns del Temple, 1317), ASCONIS (documentació de Guillem de Limona com a comanador d’Ascó, 1313), AZCON (donació de Pere II a favor dels templers, 1218), AZCO (el rei accepta del Temple el castell d’Ascó com a penyora, 1168), ATCHONE (1167), i altres que apareixen al Diccionari Enciclopèdic de la Llengua Catalana com ASCON, AZCONA i ASCUA.
Carmel Biarnés lliga l’origen del nom a la presència dels ligurs –poble establert a la Provença el 600 abans de Crist- entre l’Ebre i el Pirineu. Per tant, parlaria d’un substrat preromà, més concretament basc. Així trobem que paraules com ASCO, ASCON, AZCON, AZCONA i AZCUA es troben a l’èuscar significant molt, dard o habilitat.