12O. Res a celebrar.

Déu mos en guard de de dir-li a ningú què ha de celebrar i què no: si algú troba motius de celebració el 12 d'octubre, no seré pas jo qui se'ls discuteixi.

Per exemple: a Saragossa estan de festa major. És la festa de la Pilarica. Doncs que s'ho passin bé, segur que avui Saragossa és un bon lloc per ser-hi.

Nn discutiré pas els motius per celebrar res i encara menys si són lúdics.

Ara bé, igual com jo no discuteixo motius per celebrar res, espero que tampoc ningú em discuteixi els motius per a no "celebrar." o "commemorar".

No és la meva festa nacional. Jo ja tinc la meva identitat nacional i em sembla molt lleig que de fora me'n vulguin imposar una de diferent. No em sorprèn gens que aquest mateixos que em volen imposar una identitat nacional neguin la simple existència d'una identitat nacional diferent a la que volen imposar. Supremacisme nacionalista, se'n diu. Res a celebrar.

No es pot celebrar "el descubrimiento y la conquista de América". Com es fa notar prou bé en manifestos i comunicats de protesta contra el 12O, Amèrica ja estava descoberta des de feia temps per la gent que hi vivia. Fixa't si estava descoberta que grans civilitzacions van prosperar, i caure, a Amèrica abans de l'arribada de Colom, i dels víkings abans que ell.

Encara menys es pot "celebrar" la "conquesta". Segur que en el seu moment, a l'Europa de l'època, no es podia esperar res més que el que va passar: la invasió, la colonització imperialista, l'extermini de poblacions indígenes senceres, la "catequització", la reducció a l'esclavatge dels habitants del lloc i l'espoli sistemàtic... Segurament, fins i tot, dins dels esquemes de l'Europa de l'època això era el que tenia més sentit de fer, el que "èticament" i religiosament era més justificable. Potser com un encàrrec diví i tot. Per descomptat, per als americans que es van veure espoliats, esclavitzats i morts allò va ser l'apocalipsi. Hi van haver dues visions principals d'aquella ocupació: l'euro-cèntrica i la dels americans. EL 12O vist com una "conquesta" heroica respon a la visió i relat euro-cèntric.

La qüestió és que aquesta visió i aquest relat es van forjar fa cosa de 500 anys. Aquest relat ha justificat segles de dominació, de supremacisme nacionalista, ha emparat la creació d'estructures polítiques excloents que han abocat  a tants i tants països de l'Amèrica Llatina a dictadures i "democràcies" de fireta (llegiu, paga l'esforç, el llibre "Why nations fail"). Aquell relat potser podia valdre a l'Europa de fa mig mil·lenni, potser en segles posteriors, però encara avui?

De fet, sí que val. És el relat imperial del nacionalisme supremacista espanyol. El mateix que pensa que cal "españolizar" als nens catalans i malda per aconseguir-ho. El mateix que sistemàticament s'oposa a l'ús del català a les institucions de l'administració de l'estat i les europees, el mateix que dificulta i s'oposa a l'eix mediterrani, el mateix que justifica línies d'AVE al no res i aeroports sense avions... I el mateix que s'embolica en una bandera "rojigüalda" per amagar que han convertit l'estat en el seu feu particular, on els mals usos i la corrupció institucionalitzada s'han generalitzat; i on tot aquell que denuncia aquesta podridura es converteix en "anti-espanyol".

Com si Espanya només pogués ser corrupte. Com si ser espanyol obligués a acceptar aquesta corrupció de forma natural. Com si la "picaresca" (eufemisme de corrupció) fos un tret distintiu de la hispanitat. Desperteu! Ningú us ha de dir com heu de ser espanyols! ni hi ha una única identitat possible! La vostra identitat la feu cadascun de vosaltres. Des del respecte als altres, tothom té dret a treballar i esforçar-se per aconseguir ser allò que vulgui ser. El jo de cadascú és cosa de cadascú.

Per tant, no. Mentre no canvii el discurs nacionalista i supremacista del 12O, no veig motius per celebrar res avui. I saps què? que ara mateix per la tele fan una desfilada militar!