Els pagesos han entrat a Barcelona amb els seus tractors.
La gent, majoritàriament, els ha aplaudit. Potser no vol dir res, o potser sí.
Jo me'ls he trobat en sortir de la feina. He fet a peu el tram de la Diagonal entre la plaça del Cinc d'Oros i la de Francesc Macià. Els carrils centrals ocupats per les màquines dels pagesos. Són ben grosses aquestes bèsties, cagumdéu! Algunes ho en són molt, de grosses! I quina pudor a adob que fotien algunes! Recagumdéu!
Només calia parar una mica l'orella. Feia força temps que no sentia tants cagumdéus seguits. Cagumdéu, hem de dir-ho més! Aprofito per saludar al Vini, de Mora d'Ebre, que diu un dels cagumdéu més castíssos que recordo.
Les reivindicacions de pagesos i ramaders són variades: es reclamen preus justos, la regulació i el control de les importacions de tercers països, es denuncia l’incompliment de la llei de la cadena alimentària, la queixa per l’excessiva burocràcia, les restriccions per la sequera i es demanen mesures per garantir el relleu generacional. No demanen res d'estrany, cagumdéu! Tot té molt de sentit.
La sobirania d'un país és la suma de les sobiranies parcials. En particular, la sobirania alimentària: que Catalunya produeixi prou aliments per a garantir la nutrició de tota la gent que hi viu. La sobirania alimentària depèn d'agricultors i ramaders. Sense agricultors i ramaders, l'alimentació queda en mans de corporacions de fora de Catalunya. Si no tenim agricultors, grangers i ramaders catalans, no hi hauran cols del país al súper. Amb sort, seran cols xilenes. Sense sort, serà concentrat proteínic fent amb pasta de grills. Aquest és el motiu bàsic pel que convé donar suport a la protesta del sector. Perquè ens hi juguem l'alimentació, i ens hi juguem la sobirania. Cagumdéu, és fàcil d'entendre!
La gent de pagès no s'està per punyetes. Ja han vist com va això de les "taules de diàleg" i diuen que no pensen anar-se'n sense haver obtingut solucions. Si més no, aquesta nit la passaran a Barcelona.
Com que una imatge val més que mil cagumdéus vet aquí algunes de les fotos que he fet mentre tornava a casa:
«ProUTA burocràcia».
«Nosaltres collim, nosaltres decidim».
«La nostra fi, la vostra fam».
«Prou burrocràcia».
«No farmer, no food. La nostra fi, la vostra fam».
«Preus dignes. La terra sempre serà nostra».
«Sense el sector primari, la nevera la faràs servir d'armari. Fora burocràcia».
«Apicultors en lluita. Per una professió digna».
«No farmers, no food».
«Diem prou. Prou burocràcia. Preus dignes».
«Sense sector primari, la teva nevera serà armari».
Molta força! Gràcies per lluitar! Ens veiem als carrers!
