debats

Aquesta setmana s'han pogut seguir per la TV almenys dos debats amb representants de partits catalans.

El dijous passat, per TVE1 es va fer un debat amb representants de tots els grups parlamentaris del congrès. El divendres, per la TVC, es va fer el debat entre els caps de llista dels partits amb representació parlamentària del Principat.

De debat de la TVE em vaig quedar amb algunes reflexions que escric ara.

Només veure els participants vaig pensar que, excepte Esquerra i el PNB, que enviaven a Joan Ridao i Josu Erkoreka, caps de llista respectius, la resta de partits es prenia allò més com una molèstia que com una oportunitat de transmetre el seu missatge.

Després, però, per mi el debat va resultar força aclaridor.

Va ser molt fàcil notar com el discurs econòmic de PP, PNB i CiU venia a ser de la mateixa corda: la solució a tot és l'abaixada d'impostos.

Per la seva banda, el discurs econòmic de Esquerra i Izquierda Unida era prou similar: polítiques generals de promoció de la indústria, la innovació. Tanmateix, en Ridao va apostar per la deducció d'impostos a la societats de la inversió realitzada en innovació.

Es va visualitzar clarament l'eix esquerra dreta. La dreta liberal: PP, PNB i CiU i PSOE, més o menys modulada; i l'esquerra socialdemòcrata: Esquerra i Izquierda Unida.

En Joan Ridao, com en Jordi Jané i en Joan Herrera, van deixar força clar perquè cal votar: Cal fer-ho perquè ens juguem els quartos i les inversions i les infraestructures i moltes coses que si no es vota, no hi haurà ningú Madrid per reclamar-les.

El candidat d'Esquerra va fer, malgrat les diferències constatables entre Esquerra, CiU i Iniciativa una proposta de pacte per a defensar tots tres junts un model de finançament a Madrid situat en el camí del concert econòmic.

La presència de Ridao i de Jané va fer que es parlés molt de Catalunya al debat de la TVE. Els atacs a la unitat de la llengua catalana del representant del PP ban provocar l'únic moment de tancament de files nacional Esquerra-Convergència. Durant la resta, però, es va viure la reproducció del conflicte entre els dos partits catalans.

Malgrat els retrets, la proposta de Ridao de front comú per al finançament no va ser rebutjada de pla. Fa de mal dir si a CiU i IC (i perquè no, el PSC) s'arribarà, almenys, a prendre en consideració. M'agradaria pensar que sí.

Cal aquesta unitat. L'Últim moment d'orgull nacional, trobo jo, va ser l'aprovació de proposta d'estatut del 30 de setembre de 2005 aconseguida per la unitat dels partits catalans.

El discurs de futur de Joan Ridao va estar centrat en les infraestructures, que és on està el dèficit a Catalunya. Tanmateix, vaig trobar a faltar una pinzellada ecologista en aquest discurs. Penso que la representant d'Izquierda Unida va fer molt bé acaparant el rol de partit verd.

El perfil ecologista d'Esquerra és perfectament comparable al d'IU, però el que està clar és que IU ha estat més hàbil a l'hora de comunicar la imatge de partit verd. A Catalunya el discurs ecologista de Joan Herrera és fonamental. Esquerra no transmet aquest discurs i això és, trobo jo, un error. Estem a mitja campanya. Encara hi ha temps d'esmenar-ho.

També vaig trobar a faltar la demanda del reconeixement oficial de Kosovo. Estic convençut que en la preparació del debat es deuria parlar d'això. Estic segur que si en Ridao tenia previst esmentar-ho ho hauria fet. Dedueixo, per tant, que aquesta omissió va ser deliberada. Ho podia esperar de CiU, però em costa acceptar-ho d'Esquerra. No ho entenc.

Per a qui va veure el debat del dijous a TVE, el debat del divendres a TVC resultaria, en alguns moment, un déja-vu. Un cop vistos els dos debats ja es pot fer una llista de les idees força de cada partit.

Em va sorprendre veure la migradesa de les idees força de la Chacón: "en aquestes eleccions es decideix qui serà el proper president: o el ZP, o el Rajoy". Això ho va repetir fina cansar-se
És fals. No són presidencials. El que es tria és la composició del congrés i del senat. Es trien 350 diputats i 279 senadors. Una de dues: o la Chacón no té ni puta idea de com funciona el sistema democràtic espanyol, o prou que ho sap massa bé com funciona i, efectivament, llavors tot plegat és un paripé. L'altre gran argument és "que ve el PP!" i "Mireu que malament que ho va fer el PP i que bé que ho fa el ZP".

Sembla ser que la crítica a governs anteriors és un argument de campanya recurrent del PSC-PSOE. I l'atac personal, un altre. Va resultar particularment patètic quan va retreure les desavinences dins CiU per a sortir-se'n de l'ocasional assetjament a la que l'expert gat vell Duran Lleida la va sotmetre. De fet, no se'n va sortir de l'atac. En Duran va deixar clar que té moltes més taules que la candidata socialista.

Crec que el missatge general de la campanya d'Esquerra és bo (model de finançament, infraestructures, polítiques socials, independència), però hi veig una mancança greu: no es pot sacrificar el discurs ecologista i amagar-lo sota el discurs de les infraestructures.

Queda una setmana de campanya.

Proper debat amb tots els grups parlamentaris el 5 de març al programa "59 segundos" de la TVE1. Serà el moment de veure com remodulen el missatge els diferents partits.