Vins que fan mal a la llengua

Hi ha vins que fan mal a la llengua. No pas per ser massa tànnics, ni massa àcids, ni picats. Fan mal a la llengua, de fet, abans d'obrir l'ampolla.

Avui he trobat un d'aquests vins i encara no me'n sé avenir. Encara no ho entenc. Estic parlant, ja ho haureu endevinat, de vins catalans que usen la nostra llengua de manera barroera o maldestra. Tots n'hem vist: Contraetiquetes amb textos de qualitat més que dubtosa, amb alguna —o moltes— incorreccions gramaticals o ortogràfiques.

També hi ha molts vins —ja hi estem acostumats, però no per això ens deixa de doldre— que, simplement, no utilitzen la llengua pròpia de la terra que, teòricament, haurien de representar. Ja sabem que vivim en un país on avui dia, com a tants d'altres, es parlen diverses llengües —del castellà al romanès, passant per l'àrab, l'anglès, l'amazic o el xinès. Però jo sóc dels que creuen que un producte tan lligat a la terra com és —o hauria de ser— el vi, s'hauria de comercialitzar en la llengua pròpia del país.

Però encara hi ha un cas pitjor. Les incorreccions gramaticals a les contraetiquetes les puc arribar a disculpar, a contracor. L'etiqueta que no és íntegrament en català em dol, però l'accepto amb resignació, pensant que un dia podrem capgirar —amb l'esforç de tots— aquesta situació que ens ofega com a país. Dic que hi ha un cas pitjor. Incomprensible, absurd:

Avui he vist una ampolla d'un vi que es diu així: SERRAS DEL PRIORAT. Textual. Es tracta d'un vi del celler Clos Figueras (sí, el celler es diu FiguerAS!), un celler que sap fer bons vins, però que hi ha alguna cosa important que no sap fer. O no vol saber fer.

Senyora Cannan, senyor Cannan (Chevalier de l’Ordre du Mérite Agricole): no els entenc. Ja el nom del celler em va semblar sospitós. Per què "Figueras" i no pas "Figueres"? Potser es tracta d'un patronímic que no s'ha volgut canviar per respecte a una certa tradició ancestral? Ho dubto. Per què "Serras"? Simple —i profunda— ignorància? O pretén fer escarn de la nostra llengua, senyor Cannan?

En Parker ha parlat!

En Parker ha parlat: Ja s'han publicat les puntuacions que l'equip d'en Parker ---és a dir, en Jay Miller--- ha donat als vins catalans que han tastat.

"..and the winner is..." podríem dir, imitant el moment en que es fan públics els premis Oscar.

Els dos vins classificats en primer lloc, ex-aequo amb 98 punts, són dos vins que ja en anteriors anyades han merescut els elogis de l'equip Parker. Són Espectacle del Montsant, aquesta garnatxa poderosa i escassíssima d'una vinya que en René Barbier va salvar in-extremis de l'anorreament, i Clos Erasmus, un dels "Clos" primigenis del Priorat modern. L'enhorabona a en René, i a la Daphne i a tota la gent que hi ha al darrera d'aquests vins, com l'Esther Nin, en Chistopher Cannan i en Fernando Zamora.

Poc puc parlar d'aquests dos vins. De l'Espectacle, en tinc una única ampolla ---que vaig poder aconseguir amb gran dificultat--- i és de la collita 2005, una collita que sembla ser inferior a les tan aplaudides 2004 i 2007. Clos Erasmus és també un vi no gaire fàcil d'aconseguir. Jo només he pogut tastar la collita 2002 i, repassant les meves notes, observo que no em va impactar excessivament, potser perquè la collita 2002 va ser força atípica o potser perquè vaig tastar el vi en un estadi massa prematur.

Per sota d'aquests dos vins, Parker-Miller destaquen, entre els vins de la collita 2007:

• Amb 97 punts, cap vi.
• Amb 96 punts, L'Ermita i Clos Mogador;
• Amb 95 punts, Nit de Nin i Doix;
• Amb 94 punts, Somni de Portal del Priorat; Coster de Mas Sinen; Vall Llach; Laurel (el segon vi de Clos Erasmus) i Clos Figueres.

(M'agrada veure el Clos Figueres en aquesta llista perquè, en les collites que he tastat, m'ha semblat que aquest vi pertany al màxim nivell.)

Quina importància té aquesta llista de vins catalans puntuats? Es podria argumentar que "nosaltres" ja sabem que aquests vins són excel·lents, sense que en Jay Miller ens ho "descobreixi". Es podria argumentar que aquesta llista reflecteix el gust individual d'una persona concreta, que podria estar molt allunyat del nostre propi gust. O que està feta per orientar el consumidor americà i està sota la influència dels interessos comercials d'un reduït nombre d'importadors dels USA. Es podria dir tot això i molt més. Però és innegable que aquesta llista ---que, ens agradi o no, és LA llista--- té una importància econòmica i mediàtica immensa i ser-hi és un èxit que mereix ser reconegut i aplaudit. Dit això, que cadascú begui el que bonament li plagui, sense pensar en llistes ni en puntuacions!