El nostre premi d'avui

Carol-Vallès és força més que Millenium. En un article anterior ja he parlat dels seus tres vins «d'autor», els que duen el nom de Guillem Carol i presenten tres interpretacions interessants, amb unes personalitats diferenciades i atractives perquè aquells que en saben i els ve de gust fer-ho, assagin maridatges i contrapunts. Carol-Vallès és força més que Millenium però és també, de manera substantiva, Millenium.  

La primera vegada que vaig tastar el Guillem Carol Millenium Brut 2006 va ser a cegues. Jo formava part del jurat en el tast de finalistes d'uns premis i aquest vi se'n va endur el primer lloc de la seva categoria. Des d'aquell dia l'he pogut tastar amb ple coneixement diverses vegades, fins que vaig anar a Can Parellada —al veïnat de Corral del Mestre, on hi ha celler on es crien aquests vins espumosos tan notables— i vaig comprar l'ampolla que avui hem compartit a taula.

És un cava brut, amb una llarguíssima criança. Lamentablement, l'etiqueta és molt escarida i no ens informa de la data de degollat ni del cupatge, però a la web del celler expliquen que conté, en aquest ordre, parellada, xarel·lo, macabeu i chardonnay, i parlen d'una criança de seixanta mesos. Com ha passat les altres vegades que l'he tastat, m'ha tornat a semblar un gran vi i m'ha proporcionat —ens ha proporcionat— una estona de plaer i bonhomia, fins i tot de pau i deixondiment dels sentits —que és del que es tracta, oi?—.

Com que sóc tan cagadubtes a l'hora de triar una copa per als xampanys, al final m'he decidit per les Riedel Vinum Chardonnay que, si més no, no li han fet cap mal. El vi és d'un groc suau i la bombolla és molt fina. L'aroma és extraordinàriament neta —que no vol dir simple— i, si bé hi podem trobar alguns plaents indicis de la seva llarga criança —allò que en diem brioix, allò que en diem ametllats— a mi m'ha agradat molt la seva fresca netedat, la seva puresa, virtuts que cada dia valoro més en els vins que vaig bevent.

A la boca, les sensacions de riquesa i plenitud són molt poderoses. Esplet de sabor i pessigolleig de la fina bombolla! Opulència equilibrada. Tremp i precisió. Paradigma del bo i millor que pot donar la llarga criança. I quines virtuts i quin equilibri que hi aporten les bombolles, que acompanyen el vi i n'amplien el plaer, sense emmascarar-lo!

Nosaltres sí que hem tingut, avui, un primer premi!

Pujol-Busquets, Grau, Carol: tres apunts

Un dels vins sorprenents i francament bons d'aquestes darreres setmanes ha estat el Merla 2014 d'Alta Alella. No descobreixo res de nou, perquè d'aquests nous vins d'Alta Alella —del seu «Celler de les Aus»— ja se n'ha parlat força. Però jo no els he conegut fins ara que he destapat una ampolla d'aquest monestrell potent i pur, amb una forta personalitat —que a mi m'ha semblat, no sé per què, una mica «italianitzant»—. Aromes de cuir, sabors diversos de fruita lleument confitada —figues? cireres?— i fins d'arrop, que contrasten magníficament amb la fluïdesa, la frescor, la dolça puresa d'aquest vi que en Josep Maria Pujol-Busquets ha sabut fer sense sulfurós, per a delícia nostra. Com em recorda la melmelada de cirera que fa cada any la meva dona, quan n'és el temps! (Per cert: quin és el motiu de que l'embotellin en una ampolla de cava i el tapin amb un tap d'aglomerat?)

* * * *

M'agrada molt la darrera collita del Vespres d'en Josep Grau, a Marçà, però aquest apunt serà sobre L'Efecte Volador 2014 perquè fa uns dies vaig compartir-ne una ampolla amb uns amics i vam estar una bona estona ponderant-ne les qualitats i els matisos. La component principal és la sirà però, ves per on, a la conversa anava sorgint cada cop amb més intensitat la comparació amb algunes mencías bercianes. Ens va semblar com si aquest vi de Marçà aconseguís unes certes propietats «continentals», una profunditat tensa, fluida, complexa —una certa mineralitat que també he observat en algun vi de Ronda.

* * * *

Els espumosos «d'autor» del celler Carol-Vallès duen el nom Guillem Carol i formen una col·lecció de tres vins en els quals la personalitat dels amos del celler s'expressa amb una àmplia llibertat. En tenia una ampolla de cadascun d'ells, d'un dia que em vaig arribar a la masia de Can Parellada, a tocar del petit nucli del Corral del Mestre, a les ondulades planes del Pla del Penedès. Vaig anar-hi a comprar una ampolla del seu monumental Millenium i no vaig poder deixar d'afegir-hi els tres «d'autor».

Tots tres m'han fet delir. Recordo, per exemple, el llaminer rosat de pinot noir —collita 2010— que va acompanyar unes bledes boníssimes. El color, l'olor, el sabor fresc, tot parla de pinot noir, fruitat i una mica juganer, de fina bombolla i un puntet de flors a l'aroma. I, en un registre molt més seriós i elegant, el xarel·lo-chardonnay 2008 amb quatre mesos de criança en bóta (el chardonnay): aroma fresca i densa, amb fruita —com el préssec— i una vitalitat magnífica. Sobre una bona estructura, tensa i pura, hi ha una fina bombolla que acompanya una certa dolcesa de fruita madura, que no decau en cap moment. Malgrat la llarga criança, no hi ha cap excés de fruits secs ni briox. Consistent, magnífic, amb personalitat.