Aperitiu lila

Bon dia! Aquesta setmana, al programa Quins fogons us hem presentat una sopa lila. Molt fàcil de fer i que sorprendrà als comensals. No us la perdeu! Mireu el vídeo aquí:



Arròs cremós de coco i gambes a Quins fogons

Bon dia de nou! Aquesta setmana passada, al programa Quins fogons us hem explicat com fer un arròs estil risotto. Hi hem volgut afegir un punt exòtic, per això l'hem fet amb llet de coco i gambes i l'hem servit dins d'una closca de coco. No us ho perdeu! Aquí teniu el vídeo de Youtube, que també trobareu al nostre facebook.

Calamarsets amb ceba

 

 Els calamarsets poden ser, sovint, una bona entrada d'àpat, o bé un segon lleuger per aquests sopars d'estiu a la fresca. A casa, ens agrada fer-ne, de tan en tan. Són entretinguts de preparar, no us enganyaré, però no pas difícils de preparar. Cal vigilar que siguin ben frescos, que els comprem a un lloc de confiança, i que si tenim temps, els netegem nosaltres mateixos a casa, de manera que se'ns conservin més bé fins al moment de cuinar-los. 

Aquest cop, els he preparat amb ceba i un bon sofregit, d'aquests que s'allarguen més d'una hora, heus aquí el secret que, a poc a poc, he anat aplicant a la cuina, cada cop més, ja que el Manel n'és ben fidel, d'aquests sofregits llargs. 

Ingredients:

Calamarsets petits - mitjans

6 tomàquets de penjar

2 cebes

pebre negre

sal i pebre

Com he dit, un dels secrets d'aquest plat és el sofregit llarg. L'altre, el moment de tallar ben petita la ceba, ratllar ben ratllat el tomàquet, i netejar ben netejats els calamarsets. Aquí unes imatges - resum.

Primer, sofregim molt bé la ceba amb una mica d'oli i sal. Quan ja sigui rosseta, hi afegim el tomàquet ratllat. No abans, ja que sinó segurament la ceba se'ns bulliria per culpa del suc del tomàquet i no ens faria aquest caramelitzat que tan bé hi queda, al sofregit. Tornem a coure força estona el tomàquet amb la ceba, fins que agafin un color daurat fosquet.

 

Hi piquem una mica de pebre negre, i hi afegim els calamarsets ja nets i trossejats. Abaixem el foc i tapem la cassola, i coem ben bé mitja hora fins que tots els gustos s'hagin barrejat. Apaguem el foc i ja tenim els calamarsets a punt per menjar. Els podem acompanyar d'un arròs blanc, ja que podrem barrejar-hi la salsa del sofregit perquè agafi gust. O bé menjar els calamars sols, al costat d'una bona llesca de pa per sucar sense parar! Bon profit.

 

 

Dips per sucar, al Quins fogons



Aquesta setmana hem omplert la cuina de colors. Els plats que venen de gust en aquesta època són els frescos, o fins i tot, els freds. Per això, al programa de Ràdio Castellar - L'Actual Quins fogons vam pensar en una proposta deliciosa, fàcil de fer i molt estiuenca! No us la perdeu!

Sípia amb patates, pèsols i fonoll

 

 M'encanten la sípia i el pèsol a la cassola, amb patates o sense, però sempre amb aquell gustet de mar tan deliciós. Aquesta vegada, la cassola que us presento té un afegit especial, i és el fumet de marisc i peix de roca que Aneto em van regalar no fa pas gaire, i que ofereix un resultat excel·lent per aconseguir un bon acabat del suquet. 

 Els ingredients són senzills, una mica de ceba sofregida, un xic de fonoll fresc picat, la sípia, ja neta i si és grossa, trossejada, i unes patates kenebec. I a fer xup- xup!

Ingredients:

Sípies petites i grosses

Un fonoll fresc

Ceba seca

pebre blanc 

patates kenebec 

pèsols congelats

Fumet de marisc i peix de roca Aneto

 

El que fem primer és sofregir la ceba i el fonoll, prèviament picats, eun una cassola. Ho salem. Seguim coent uns minuts i després hi afegim la sípia. A continuació, incorporem un xic de pebre blanc.

 

Seguim remenant i ara, hi afegirem les patates, ja pelades i trossejades. I a continuació, el fumet, prèviament escalfat, un punt important si no volem tallar la cocció de la cassola. Seguim coent una estona més, més o mennys, 20 minuts. Després, hi afegim els pèsols (no cal que els descongelem abans) i ho coem encara 7 minuts més. Ho rectifiquem de sal, si cal, mentre coem. No quan ja està fet.

 

I ja ho tenim a punt per emplatar. Bon profit!

 

 

 

 

Tartar de sípia amb pernil, caviar de wasabi i crema de blat de moro

 

 Aquesta és una tapeta que us proposo avui i que és d'aquelles de "pocafeina", un estat d'ànim que sovint ens acompanya quan ja estem de vacances. No us deixeu enganyar per l'aspecte ni pel nom d'aquest plat, que podria resultar-vos enganyós si us fa pensar en un plat complexe. El tindreu fet en un tres i no res, ja ho veureu, i a més, es menja fred, cosa que convida força, ara a l'estiu. Jo ja feia temps que hi tenia ganes, al tartar, però no al més comú de carn, sinó al que em recordava les mandonguilles de sípia que un cop vaig tastar al Sant Pau de la Ruscalleda i que tan m'havien entusiasmat. Aquesta vegada, i amb modèstia, vaig fer-me'n la meva pròpia tapa, que avui comparteixo amb vosaltres. Si, a més, us agrada el picant, aquesta tapa no us decebrà.

Ingredients:

Sípia a la bruta (ja netejada)

pernil salat tallat a dauets

blat de moro dolç

Caviar de wasabi

Pebre blanc

Oli d'oliva verge extra

El que fem primer és netejar la sípia, si l'heu comprat a la bruta, o bé esvandir-la si ja l'heu comprat mig neta, com és el cas. A continuació, talleu la sípia en tires fines, de través, i després, la daueu (que no sé si el mot existeix, però m'ha agradat utilitzar-lo en aquest cas). Ja ho tenim quasi tot fet, només ens falta tallar a dauets petits els pernil salat (o comprar-lo ja a trossets) i fer un puré de blat de moro amb la batedora i un polsim de sal. 

 

Primer, barrejarem la sípia amb el pernil, ho regarem amb oli d'oliva verge extra i pebre blanc i ho deixerm macerar durant una hora. I quan vulguuem servir el plat, al fons, hi posarem la crema de blat de moro. A sobre, el tartar de sípia amb pernil i ho culminarem amb una mica de wasabi, en aquest cas, en forma de caviar (que el manel va portar l'altre dia a casa). Ja ho tenim a punt, boníssim! 

Cassoletes de caviar de garoina i caviar de bròquil amb maionesa d'all negre

Sovint, la improvisació a la cuina és una gran amiga. Quan menys t'ho esperes, se t'encén la bombeta i penses: - I si provés...? I ho quan poses en pràctica, et resulta fàcil d'elaborar. I quan ho tastes dius sense dubtar-ne: - Era això el que estava buscant! Tot això us ho dic perquè avui publico una tapa que, no per ser fàcil de fer, deixa de ser deliosa i delicada, i que va sorgir fruit d'aquesta improvisació de la que us parlava. 

Gràcies als productes que em va fer arribar la prou coneguda marca Espinaler he pogut tornar a tastar una de les menges que em transporta a l'adolescència; la garoina, també batejada com a garota, uris, oriç, garota de roca, bogamarí o eriçó de mar. N'anava a pescar a la Costa Brava, dins l'aigua gelada, a l'època més bona per a pescar la garoina, el gener. Ara ja fa temps que ho he deixat de fer.

Buscant una mica més d'informació sobre aquest marisc, he llegit que té grans propietats, com per exemple explica la Gastroteca: "El principal component de la garoina és l'aigua i, per tant, el seu valor energètic és relativament baix. Conté una quantitat destacable de proteïnes d'elevat valor biològic i pràcticament no conté greixos ni hidrats de carboni. Pel que fa als minerals, és una bona font de ferro, necessari per una correcta formació dels glòbuls vermells,  així com de fòsfor, que intervé en la funció cerebral."

Aquesta vegada, com he dit, he tastat la garoina d'una altra manera, sense pescar-la. M'ha arribat enllaunada i rotulada com a "caviar d'eriç". No deixa de ser curiós que aquest caviar sigui, ni més ni menys, que la part reproductora de l'animal, les gònades, les que produeixen les cèl·lules sexuals. Caviar sovint s'associa a un menjar exquisit. I potser per això la garoina sempre m'ha semblat un xic pornogràfica (permeteu-me la llicència), si més no, en el seu color roig i en el gust de mar intens. 

Aquí us deixo una recepta, fàcil de fer i que no necessita cocció. A més de les propietats de la garoina, també incorporo a la recepta un ingredient d'alt valor biològic, com és l'all negre. Entre d'altra coses, té 10 vegades més aminoàcids que un all convencional.

Ingredients:

caviar de garoina (gònades d'eriç de mar) Espinaler

1 rovell d'ou

125 ml. d'oli d'oliva verge extra

1 all negre

un pessic de sal

bròquil fresc

Cassoletes de brisa (comprades o les feu vosaltres)

Escates de sal

Comencem a preparar els ingredients que farciran les cassoletes, que en aquest cas ja he comprat cuites. Ratllem el bròquil amb un microplain, perquè ens quedi una textura de caviar. Seguim, preparant la maionesa d'all negre batens el rovell d'ou, l'oli d'oliva i un gra d'all negre (suficient). Hi afegim un pessic de sal. 

Ara, omplim les cassoletes. Al fons, el caviar de garoina. A sobre, un rajolí de maionesa d'all negre (m'ha quedat força líquida i per això he optat per a fer servir el biberó). Al capdamunt, hi he empolsinat el caviar de bròquil. Finalment, ho he rematat amb unes escates de sal, que potenciaran el gust de tot plegat.

I ja ho tenim a punt! Us recomano consumir-ho poc després d'haver muntat la tapeta, ja que si trigueu gaire us podrieu trobar que la cassoleta se us estova. Bon profit!

Aquests són alguns dels productes Espinaler que vam poder tastar a casa.

Gambes arrebossades

Avui us presento una recepta ben senzilla que vaig preparar fa unes setmanes per acompanyar un menú d'estil oriental, com ens agrada fer amb en Manel de tat en tant, per sopar. A més de ser una recepta molt fàcil, també està feta amb ben pocs ingredients, que podeu adaptar-los a la vostra manera. Jo he fet servir unes gambes que teníem congelades però podeu fer-ne servir de fresques i encara quedarà un plat més bo! Som-hi.

Ingredients:

Gambes , gambetes o gambots

ou batut

panko

wasabi (per acompanyar)

El que farem serà punxar les gambes i passar-les per ou batut. Després, les arrebossem amb panko. Ho fregim amb oli de blat de moro ben calent, aguantant les gambes amb els palets.

Ho servim amb una mica de wasabi per a poder sucar les gambes.

Faves amb calamars i salsa romesco

Aprofitant que estem en plena temporada de faves i que, per tant, les trobem al mercat a molt bon preu, i aprofitant també que ja és ben iniciada la temporada de calçots i calçotades, avui us presento un plat que, per bé que lleuger, és molt gustós i complet, pot servir com  a plat únic o plat de tàper, com ha acabat en aquest cas. A més, per si fos poc, porta pocs ingredients, i fàcilment podreu trobar-los. Som-hi.

Ingredients:

Un grapat de faves mitjanes

calamars

1 ceba

2 grans d'all de Las Pedroñeras

fumet de peix

salsa romesco (aquí)

Julivert fresc

menta fresca

El que fem primer és desgranar les faves. Ara, és el moment de tallar la ceba a daus petits i també laminem i trossegem l'all. 

Aquí podeu observar com els alls de Las Pedroñeras són ferms i magnífics...

Ara, posem a saltar la ceba en una cassola amb una mica d'oli i sal. Quan es comenci a enrossir, hi afegim l'all. Segim sofregint i hi afegim el calamar trossejat. Ho rectifiquem de pebre negre i sal.

Seguim coent, a foc mig, aquesta barreja durant uns 5-7 minuts. A continuació, hi afegim el julivert picat i les faves desgranades. Seguim coent, sense suc, de moment. Quan la fava comença a canviar de color, hi afegim la menta fresca i el fumet de peix.

Seguim coent, fins que les faves siguin toves. Finalment, incorporem unes dues cullerades de salsa romesco, remenem i coem 5 minuts més. 

Un cop veiem que la salsa s'ha integrat, apaguem el foc i ho deixem reposar un moment. I ja ho podem servir!

Si busqueu altres receptes amb salsa romesco, aquí en teniu una mostra:

Creppe de farina de cigrons amb espàrrecs i salsa romesco

Endívies a la planxa amb salsa romesco

Calçots amb salsa romesco

Tempura de verdures, peix i marisc amb salsa agredolça

A vegades, quan arribo a casa tard i amb poques ganes d'obrir fogons, penso en alguna cosa que no sigui complidada i ràpida. M'agrada, bé, ens agrada que sempre hi hagi algun component sorpresa a la taula, malgrat tot. És a dir, que potser el dia que fem truita no serà una simple truita a la francesa sinó que intentarem farcir-la d'alguna hortalissa o altres ingredients, i acompanyar-la d'alguna cosa també ben gustosa. 

El cas és que aquesta tempura va sorgir d'un dia d'aquests. Ens encanta fer tempura, de tan en tan, i segur que ja n'haureu vist de publicades tant al meu blog com al del Manel en alguna ocasió. Aprofitant que, aquest cop, havíem comprar una salsa agredolça picant a l'Aldi, que com acompanyament quasi ens agrada més que la més clàssica salsa de soja... i havent passat pel mercat a comprar uns talls de lluç i veient que a la nevera ens havíen sobrat uns musclos del dia anterior, vaig fer la tempura que us explico i que està cuita amb oli de blat de moro, un oli que fa poc vam descobrir i que ens va cridar l'atenció perquè aguanta molt bé la temperatura, més que l'oli de girasol i d'oliva.

Ingredients:

Lluç

musclos

verdures variades (les que tingueu a casa)

farina de tempura

glaçons i aigua

sal

oli de blat de moro

Tallem les verdures a bastonets. Preparem la tempura, ficant la farina de tempura (en trobareu a molts supermercats), els glaçons i l'aigua i un pessic de sal dins el bol.

Omplim el cassó amb oli de blat de moro abundant.

Banyem les verdures a la tempura i les fregim, a foc fort. Les deixem assecar a sobre un paper absorvent. 

Fem el mateix amb el peix i marisc.

Ho servim en dos bols, un per cada fregida, perquè ens ho puguem menjar en format tapa. Ho acompanyem d'un bol petit de salsa agredolça. Si en sabeu, us aconsello menjar-vos aquesta tempura amb els palets xinesos, és més divertit i sembla que el menjar quedi més bo i tot! A casa ens encanta fer-ho així. Bon profit!

Calamarsets farcits de sobrassada i espinacs amb cremós de coliflor

Presentació amb suc

Presentació dels calamars sobre un llit de coliflor

Aquesta és una de les receptes que vaig veure al darrer número de la revista Cuina, que principalment dedica les pàgines als bolets però que també s'estén força en un article sobre la sobrassada. A mi, aquest aliment, m'encanta. I quan vaig veure que podia fer-ne un plat gustós amb calamars i verdures no vaig dubtar a guardar-me la fitxa per a fer-la un dia. I aquest dia ja ha arribat... us l'explico, tot i que ja us aviso que no anotaré les quantitats, ja que jo la vaig adaptar, a ull, als comensals que ens havíem de menjar els calamars, això és, dues persones.

Ingredients:

5 calamarsets

espinacs frescos

1 ceba de figueres

3-4 c. de sobrassada

panses i pinyons

brou de peix Aneto

Coliflor

sal, pebre i oli

Tallem la ceba fina i netegem els calamars, traient les entranyes i tallant les potes i cap ben petits. El cos, el mantenim sencer.

Ara, saltegem la ceba. Quan ja sigui una mica daurada, hi afegim les potes i cos dels calamars, ja talladets fins. Ho salem. Seguim remenant i hi afegim els espinacs. Finalment, i ja amb el foc apagat, també incorporem part de la sobrassada que tenim a punt per a utilitzar. Tornem a remenar fins que la sobrassada es desfaci bé i quedi integrada amb la barreja, que serà la farsa. 

Mentrestant, preparem la coliflor que ens servirà de llit dels calamars. La trossegem, la saltem en una olla amb una mica d'oli i sal, acompanyada de ceba sofregida. A continuació, ho salpebrem, hi afegim una mica d'aigua i ho seguim coent, fins que la coliflor ja sigui cuita. Apaguem el foc i triturem la barreja, que reservarem per a l'emplatat final.

Quan ja tinguem la farsa atemperada, farcirem els calamars.

Amb un escuradents els subjectem. Mentrestant, posem a escalfar el brou de peix (que en aquest cas és l'Aneto, un dels bricks que l'empresa em va enviar fa uns mesos a casa i que m'ha sorprès gratament perquè és deliciós), i també hi incorporem una cullerada més de sobrassada, que es desfaci a dins. 

Seguidament, incorporem els calamars, que deixarem coure a foc mig fins que la seva carn ja sigui tova i ben blanca, que canviï de color. 

Finalment, apagarem el foc i ho servirem. Podem fer dues presentacions. La primera, és la que ens permet menjar-nos els calamars amb el brou de peix i sobrassada (ja que és bo, val la pena aprofitar-ho!). La segona, és retirant els calamars del brou, i presentar-los en sec, sobre el llit de coliflor (així és com es presentava la recepta de la revista CUINA). Com més us agradi!

Aquí, la foto de la recepta original de la revista Cuina.

I recordeu que teniu una súper promoció de la Revista Cuina per a fer-vos subscriptors! Amb regal i tot! Podeu clicar la imatge a la part superior dreta d'aquest blog. :-)