Carpaccio de Quins fogons

Si no t'agrada la carn crua però adores el carpaccio, aquest que et presentem avui al Quins fogons t'encantarà. No te'l perdis!

Amanida sorpresa

No us han dit mai que una pizza pot deixar de ser una pizza convencional? Vols que t'ho expliquem? Mira'ns al Facebook de Quins fogons o al nostre canal de Youtube i ja ens diràs!

Amanida xinesa de Quins fogons!

Aquesta vegada, al programa Quins fogons ens hem atrevit amb una amanida xinesa. Hem descartat l'alga agar-agar perquè creiem que no sempre és fàcil de trobar a tot arreu, i el nostre programa, per principis, sempre intenta fer servir aliments que fàcilment trobarem a gairebé tots els supermercats i mercats. Hem considerat oportú, per fer-ho més oriental, posar-hi surimi. I, és clar, el secret de l'amanida, que és la salsa que l'acompanya. Voleu saber com es fa?

Ceviche de llobarro

 

De molts és sabut que últimament s'han posat molt de moda els ceviches, un plat que ens  arriba de sudamèrica, del Perú, sobretot, i que s'elabora amb peix blanc, sobretot corvall, i altres ingredients vegetals. No sé si la moda li ha vingut perquè resulta ser una recepta molt saludable i això també va molt buscat a la nostra societat, el cas és que avui podem tastar el ceviche a força restaurants, no només els que són d'especialitats peruanes. Avui us porto una de les moltes versions que hi deu haver de ceviche. És la meva opció, la que he fet amb un peix que a casa ens agrada molt, el llobarro, i que evidentment només comparteixo com una de les moltes opcions que trobareu de ceviche, sense afany de ser-ne cap model sinó una recepta a la qual es poden fer mil i una versions.

 Ingredients:

Llobarro

2 llimes

1 llimona

bitxo

ceba  tendra

sal

pebre blanc

blat de moro gegant torrat

blat de moro dolç

cilantre

El que fem primer és treure la pell del llobarro i tallar-lo a trossos, procurant no deixar-hi cap espina. Seguidament, escorrem la llimona i les llimes i les incorporem en un bol amb el peix. El deixem macerar durant una mitja hora a la nevera.

 

A continuació, tallem la ceba en juliana ben fina, piquem el cilantre i també el bitxo sec (jo he fet servir caiena). Ho afegim al peix macerat i remenem. Rectifiquem de sal i també hi afegim el pebre (he fet servir pebre blanc, però ho podeu fer amb el que vulgueu). 

 

Ja pràcticament ho tenim a punt. Ho reservem  altre cop a la nevera perquè sigui ben fresc i el servim, acompanyat d'unes patates bullides o, com en el meu cas, del tradicional i comú blat de moro al Perú. Si en trobeu de gran molt millor, s'assembla més al que ells fan servir. I n'hi ha en dues textures, cruixent i dolç. Podeu servir-ho com entrant o com a plat principal. Bon profit!

 

 

Amanida de favetes amb formatge feta

Ja us vaig explicar aquí, que un bon amic ens va regalar un bon cabaç de faves. D'entre totes elles, n'hi havia de grosses, mitjanes, petites i molt petites. Aquestes últimes són les que he fet servir per elaborar aquest plat. És una preparació que queda deliciosa; de fet, és una conserva. A mi m'agrada molt, fer conserves, ja ho sabeu, però últimament no em vaga gaire de fer-ne... Aquesta vegada, ja tenim unes favetes boníssimes que ens serviran per acompanyar més d'un plat. Per acompanyar o bé per a ser elles mateixes les protagonistes del plat, com en aquest cas! He fet una amida i, per tant, l'he pensat per a ser menjada freda, però si us agrada més calentona hi podeu fer un toc de microones i llestos.

Ingredients:

Favetes

Oli d'oliva verge extra

menta 

sal

Formatge per acompanyar

Les faves amb beina / les faves de diferents mides / les faves més petites

El que fem primer és posar oli d'oliva verge extra suau en un cassó i engeguem el foc. Hi posem les faves. A continuació, ho saslem una mica. Deixem que les faves vagin coent, a foc ben baix, perquè el que volem és que es confitin, no que es fregeixin. També hi posarem un parell de fulles de menta perquè l'oli essencial de la planta aromatitzi el llegum. 

Quan ho haguem confitat durant uns 10 minuts, a foc ben haix com he dit, ja podrem apagar el foc i guardar les faves dins un recipient, si pot ser de vidre millor, i ho tapem. Ja les tindrem llestes! Per a presentar-les amb formatge, simplement en posem una mica en un plat i hi repartim els dauets de formatge. Jo he fet servir un formatge tipus feta però hi podeu posar el que més us hi agradi, és clar!

Amanida d'espelta

Quan vam dinar a La Cava de Tàrrega, un dels plats que ens vam demanar va ser el fals arròs amb cuguls. En realitat, aquest plat portava espelta, amb una salsa cremosa i cuguls, que ja vam quedar que era la part de floració de l'all, abans que obri la flor. Per la textura, semblava talment un risotto amb el seu arròs. Quan vam tornar a casa, al cap de pocs dies, em vaig atançar a la botiga de dietètica que tenim a prop de casa perquè volia trobar-hi espelta. Tenia ganes de cuinar aquest cereal, que ara ja feia temps que no tastava. Aquest cop, la vam menjar en forma d'amanida.

L'espelta és una subespècie del blat, del mateix gènere. Hi ha corrents que afirmen que menjar aquest cereal és millor que menjar blat, ja que provoca menys al·lèrgies tot i que hem de dir que també conté gluten.

Ingredients:

Espelta

Pastanaga

Escarola fina

cogombre

tomàquet (kumato)

Pebrot verd

daus de formatge amb espècies

El procés de bullir l'espelta és el més llarg. L'hem de tenir al foc una hora, perquè les pellofes es trenquin i deixin al descobert l'interior de la llavor. 

La resta és ben fàcil. Tallem les verdures a daus mitjans. 

Barregem les verdures amb l'espelta, i hi afegim els daus de formatge per sobre. Us aconsello un formatge potent de gust, tipus feta, ja que farà un contrast bo amb l'espelta i la resta de verdures cruixents.

Ho servim amb un llit d'escarola al fons i ho amanim amb un bon raig d'oli d'oliva extra verge i un polsim de sal.

Amanida de tardor

Si no corro se m'escapa la publicació d'aquesta recepta, avui una proposta refrescant i de temporada. D'aquí això que si no corro se... Sóc una amant de les amanides tot i que no en publiqui gaire vegades al bloc, potser perquè les amanides són cosa de fer i menjar, d'ingredients acabat de preparar i a punt per servir, i no hi ha temps per aturar-se a fer-ne fotos, ni del procés ni del resultat. Però el cert és que també sap greu, no parlar-ne, perquè a casa sempre me'n menjo una o dues cada dia. Així que aquesta, tot i que segurament no serà la més bona ni original que hagi fet, també mereix un petit espai al bloc, ara que encara podem trobar productes com aquests al mercat, tant la carbassa com la magrana. 

A més, aquesta amanida també em va molt bé per presentar-vos una altra recepta de llenties vermelles. Alguns ja em vau comentar que la recepta de Crema de llentia vermella i pastanaga us serviria per tastar-les per primera vegada. Doncs amb aquesta amanida espero que pogueu ampliar el repertori per menjar-ne tot sovint, ja que la llentia és ben nutritiva. 

Ingredients: 

enciam

llenties vermelles

magrana

ceba

tomàquet

carbassa

germinats d'alfals (o de rabe)

per amanir: oli, viniagre i sal

El que fem primer és bullir durant 6-7 minuts les llenties amb aigua i sal i les escorrem, perquè ja les tinguem fredes. No les coem més estona perquè se'ns desfarien, així doncs, només les bullim més de 10 minuts si volem fer crema. També tallem la carbassa a daus i la coem al microones durant 8 minuts, dins un bol que la cobreixi una mica amb aigua salada (mig dit), i tapada amb paper film. Serà com si la coessiu al vapor i queda ben bona.

Muntem la primera capa d'amanida, amb el tomàquet i l'enciam tallats.

Seguim afegint la carbassa ja cuita i la ceba.

Seguidament, esberlem la magrana. Segur que ja ho sabeu però perquè sigui fàcil de desgranar el que podeu fer és partir-la per la meitat i picar-la pel cul amb una mà de morter. Els grans cauran fàcilment. Afegim els grans de magrana a l'amanida i també les llenties, repartides anàrquicament. 

Ja pràcticament estem. Només abans de servir, salem i reguem amb oli i vinagre i ja la tenim llesta!

I unes imatges de tardor...

Amanida de maduixots, formatge feta i envinagrats

Després dels excessos de diumenge, desgreixem una mica i per encetar aquesta setmana us proposo una amanida refrescant, sana, antioxidant, en fi... i no sé quantes coses més. Però, sobretot, molt gustosa i de temporada. Som-hi:

Ingredients:

Maduixots

Enciam fulla de roure

tàperes grosses

olives mortes

formatge feta

ceba

pessic d'orenga

sal, oli i vinagre de poma

La preparació és molt fàcil. Només heu de tenir cura a tallar les maduixes en rodanxes ben fines, la ceba en juliana, i tallar a dauets la feta. Després, ja podeu fer el muntatge. Al fons del plat, l'enciam tallat a trossos. A sobre, la ceba. A continuació, les maduixes. Després, el formatge feta, seguim amb les olives negres mortes i les tàperes i, finalment, ho empolsem d'orenga seca i ho reguem amb vinagre de poma (més suau i no tan acaparador com el de mòdena), oli i sal. I... a gaudir!!

Burrito amb gallina de brou, un plat de reciclatge

Aquest d'avui és un plat ràpid, gustós i molt pràctic, quan hom té poc temps per a dedicar a la cuina. El burrito que us presento té una raó de ser... neix enmig d'un TRASLLAT! De casa, de poble, de vida... vaja, una mica de tot. Abans d'aquesta menja vam estar carregant caixes, armaris, bosses i tot tipus de pesos pesats... quina gana!!! I a casa encara no ho teníem tot, ni teníem el temps per a cuinar gaire. Així que vam remenar el calaix del pa, d'on vam treure'n les tortillas mexicanes, i de la nevera vam agafar-ne les verdures, les salses de condiment i la gallina, que ja era cuita perquè el Manel havia estat coent un brou copiós, d'aquests anti fred, feia un dia i mig. I de la terrassa en vam collir el julivert fresc i encara, del rebost, les cebes i panses. Així, un cop tot damunt la taula, vam preparar alguna cosa que ens ajudés a recuperar forces de cara a la tarda que ens esperava.

Ingredients del burrito:

Enciam fulla de roure

Ruca

Ceba de figueres

panses 

Tomàquet raf

pastanaga

Gallina cuita amb el brou

Salsa: 

Mostassa 

maionesa

unes gotes de tabasco

Oli d'oliva verge extra

sal (opcional)

Comencem trossejant i barrejant totes les verdures crues. Les posem en un bol i les reguem amb oli i sal. 

Seguidament, esmicolem la carn de gallina que ja teníem cuita a la nevera. I l'afegim a la barreja de verdures.

Ara preparem la salsa: mostassa, maionesa, tabasco i oli d'oliva verge extra, tot ben remenat. Si volem hi afegim sal, tot i que com que la mostassa ja és prou salada potser no caldrà. Proveu la salsa abans de fer el pas de la sal.

Finalment, posem la barreja al centre de la tortilla. Seguidament, també hi posem la salsa. Enrotllem el burrito, primer pels costats i després la part llarga, com si volguéssim fer un tub. 

Ho posem a torrar a la paella, sense oli, i un cop enrotllat. Volta i volta i... llestos!

I abans de marxar... avui us mostro unes fotos de la nova cuina. Eps! Que no és nova ni fashion, i encara la veureu desordenada. Però la veritat és que hi caben molts, molts trastos. Que no vol dir que hi poguem posar tots els que tenim i alguns d'ells s'esperen al traster... per si algun dia. 

Aperitius de Nadal

Aquesta d'avui és una altra aportació per als aperitius de Nadal. Aquí en teniu uns quants que, a casa, cada Nadal tenen molt èxit. Són fàcils de fer i funcionen com entrants freds i calents.

D'esquerra a dreta, i de dalt a baix:

Cananes amb salsa (aquí veureu el programa Cuines de TV3 on la meva germana ho explica súper bé)

Escudella de galets (la fa la meva mare, amb galets grossos i pilotes petites, que ens agraden més)

Flam de pebrot escalivat (fet per una servidora i explicat aquí)

Patè d'ànec amb torradetes (el patè és un clàssic que no hi falta mai)

Escamarlans a la planxa (amb un punt d'oli d'oliva i sal maldon per sobre)

Moutabal amb ous de salmó (el moutabal és un purè cremós d'albergínia, molt bo. Explicat aquí)

Pinxos de formatge, codonyat i anxova (sempre té èxit! I el codonyat, fet a casa i explicat aquí)

Torradetes de botifarra negre amb carbassó i salmó amb mantega (el carbassó està lleugerament daurat)

Cabrit arrebossat (Per Nadal tot s'hi val! Ai, no, que això és per Carnaval... En tot cas, no falta mai a casa per Nadal, i no sobra mai ni una costella pel gat!)

Amanida verda (en aquest cas, d'escarola, barreges d'enciam, tomàquet i olives mortes i trencades. L'amanida tampoc no falta mai als plats de casa)

Moutabal amb ous de lumpo (molt similar a l'altre moutabal, però canviant el caviar)

Espàrrecs amb pernil i pebre (el toc especiat del pebre lliga amb el pernil i encara més amb l'espàrrec).

Bon nadal!

Una mà de tomates pebroteres

Ja m'afanyo, ja m'afanyo! No volia esperar-me més a publicar aquesta amanideta perquè, si m'encanto, els tomàquets ja hauran desaparegut del tot. Aquests tomàquets són del mercat de Palamós. N'hi he dit mà de tomates perquè, sense adonar-me'n, a l'hora de presentar el plat em va quedar com una forma de mà, oi?

Tomata pebrotera de la Costa Brava

Resulta que a la província de Girona els pagesos cultiven una bona quantitat d'aquests tomàquets, que allà se'n diuen tomates pebroteres. Són deliciosos, o delicioses! (si feu servir el nom de tomata, que és femení), molt carnoses, de gran sabor i sense pràcticament cap llavor. Pesen molt, per això de vegades ens pensem que són molt cars, però en realitat és que amb una o dues o tres ja tenim un bon plat d'amanida, nutritiu i molt gustós! Ideals per a menjar crues i acompanyades de verd! En aquest cas, escarola, cogombre, blat de moro, olives arbequines i pipes de carbassa.

Amanida d'enciam, figues, seitons i formatge amb vinagreta de mel (productes La Tavella)

Avui us presento una recepta i un projecte. Comencem pel projecte: LA TAVELLA. un indret on hi trobareu productes saludables, frescos i de qualitat, respectuosos amb el medi ambient i compromesos amb les persones.

Fa uns dies vaig rebre la proposta del Marc (que també s'encarrega de la comunicació de La Fageda). Em va explicar un projecte molt interessant, a mi m'agrada especialment perquè fa uns anys que imparteixo cursos d'hort urbà ecològics i diguem-ne que la meva sensibilitat i interès en aquest sentit és alta.... A la TAVELLA, a més, puc contribuir a fomentar aquell terme que s'ha posat de moda: KM 0. I això ens ho diuen ells mateixos:

"A La Tavella només conreem fruita i verdura ecològica certificada, que comercialitzem directament, juntament amb altres productes de proximitat i de temporada i de l’economia social. Les nostres finques es troben a Cànoves i Samalús i Santa Maria de Palautordera (El Vallès Oriental) i a Vic, Calldetenes i Tavèrnoles (Osona), amb un total de 10ha. conreades. A La Tavella col·laborem amb la preservació de les varietats autòctones de fruites i verdures, les més saboroses i de més rendiment, posant en valor el treball i l’experiència de la pagesia."

Havent llegit això no vaig dubtar en donar-los suport i, en la mesura del possible, difondre allò que té tan valor, i més potser en els temps que corren, perquè empreses d'aquest típus tenen seriosos problemes per a tirar endavant. A la TAVELLA no només hi ha "consciència de producte" sinó també un compromís social i humà important:

"La promotora de La Tavella és la Fundació Viver de Bell-lloc , entitat sense ànim de lucre constituïda al 1982. Amb seu a Cardedeu, el seu àmbit d'actuació assistencial es circumscriu a la comarca del Vallès Oriental. L'any 1988 la Fundació Viver de Bell-lloc va posar en marxa el centre especial de treball Viver de Bell-lloc per tal d'oferir una alternativa laboral adient a persones amb risc d´exclusió. L'Entitat compta avui amb una plantilla de més de 100 treballadors, la major part són persones amb algun tipus de discapacitat, i dur a terme un ampli ventall d´activitats: serveis forestals, jardineria, viverisme, pintura viària i vigilància de zones d´aparcament restringit. El 2012 el projecte suma dues adhesions molt importants: la Fundació Tac Osona i la Fundació Tallers de Catalunya. Entitats amb les que Fundació Viver de Bell-lloc col·labora des de fa molts anys i amb les que comparteix missió i valors. Amb aquestes incorporacions La Tavella es consolida des d’un punt de vista empresarial i com a instrument d’integració sociolaboral."

Així, com us deia, vaig rebre amb molt de gust un cistell mixt de fruita i verdura aquesta setmana passada i, en veure el producte, us puc ben assegurar que a la TAVELLA es fan les coses bé, es cuiden les hortalisses fins que arriben al consumidor, i es deixen créixer i madurar com cal. Encara no ho he tastat tot, però ja tinc algunes idees al cap, i moltes ganes de posar-m'hi. Quina bona pinta!!!

En veure tot aquest bé de déu de verdures, ous, fruita... (que jo sóc una mica com un mico, que menja molt verd) no vaig poder resistir-me, el mateix dia que ho vaig rebre, de preparar-me una fantàstica amanida amb aquest enciam ecològic que, com podeu veure a la fotografia, està esplèndit.

Buscant per la nevera, m'hi vaig trobar uns seitons en vinagre, uns dauets de formatge arrebossats amb fines herbes, uns pinyons al rebost, i un pot de mel també ecològica. Les figues deien "menja'm, menja"m" així que les vaig convertir en l'ingredient principal d'aquesta amanida, al cente, a la que vaig voler donar forma de flor.

Què en penseu, ve de gust, oi?

Bon profit i moltíssimes gràcies a LA TAVELLA.

...Més receptes... aviat!

*** Apunt: per a la vinagreta de mel barregeu: 2 cullerades de mel, 1 c. de vinagre de xerès, 1 pessic de al, i un xic de pebre.