Una pissarra amb potes

El meu pare és una pissarra

Autor: Jaume Cela

Il·lustrador: Montse Español

Edició: Barcanova, 2017

Pàgines: 80

ISBN: 9788448942885

Edat: De 7 a 11 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 11,5€

Premi de Literatura Infantil Barcanova

Mirar el seu cos és com passejar-te per un museu ple de pintures, de dibuixos.

Perquè el meu pare…

El meu pare té la pell tatuada.

Cada tatuatge és una historia. O té una historia.

Avui us recomano un llibre per lectors infantils, d’entre 7 i 11 anys, una història entranyable i bonica que ens explica el seu protagonista: en Pep, ens diu que el seu pare té la pell tatuada; darrere de cada dibuix hi ha una història que vol portar sempre amb ell.

M’ha encantat descobrir aquest llibre, per diverses raons, en primer lloc perquè és una història molt ben escrita, no endebades Jaume Cela és un autor més que consolidat amb una trajectòria impecable en el món de la literatura infantil i juvenil. Escriptor, pedagog i mestre, l'any 2008 va rebre la creu de Sant Jordi. Habitualment col·labora en premsa i en revistes de pedagogia. A més a més, tracta un tema que sembla m’ha resultat interessant, el món dels tatuatges, vist des de la mirada d’un nen. Us explicaré una anècdota al respecte, fa un parell d’anys, a la biblioteca on treballo, vam tenir una exposició del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil que parlava de les emocions i vam fer visites amb les escoles de Vilassar de Mar, doncs en una de les visites, parlant de la por, un nen va dir que a ell li feien por les persones que anaven tatuades. Davant d’aquella afirmació, li vaig llançar una pregunta, li vaig demanar si jo li feia por, ell amb cara de sorpresa i d’estar pensant que li feia una pregunta moooolt estranya, em va contestar que no, més ben dit, un rotund NO! Aleshores li vaig dir i si et digués que jo porto tres tatuatges... Pobret, quina cara d’al·lucinat, em va fer molta gràcia i em va anar de meravella per parlar amb ells dels estereotips i de les odioses idees preconcebudes tan enquistades en la nostra societat.

Entendreu doncs, perquè em va agradar tant trobar-me amb aquest llibre, en el qual el seu protagonista ens presenta al seu pare com a una pissarra amb potes, una persona normal i corrent que ha decidit imprimir algunes imatges al seu cos, imatges que tenen un significat i això és una cosa sobre la que val la pena reflexionar. Moltes de les persones que conec i m’hi incloc jo mateixa, portem tatuatges que tenen un sentit, no són gratuïts. És el cas també del Pol, el pare del protagonista, ell ens explica les històries que amaguen els tatuatges i he de dir que són precioses, per exemple, el drac inspirat per l’àvia és d’una dolçor immensa i mostra la sensibilitat que  caracteritza moltes de persones que van tatuades, que reflecteixen amb els seus dibuixos, moments, vivències o records que els han marcat en algun moment de la seva vida.

Cal destacar la bona feina de Montse Español donant vida a la història. Els personatges i les escenes que reprodueix estan dotades de vida, amb una paleta de tons alegres i un estil desenfadat que resulta molt atractiu. Penso que conjuguen de meravella amb el text de Cela, riques amb detalls que, en ocasions, aporten informació extra que permeten una nova lectura de la història.

Per tot plegat, penso que aquest és un llibre bonic, entranyable i original, que es troba a l’ordre del dia i amb el que potser alguns nens i nenes poden descobrir les històries que amaguen els tatuatges de persones properes a ells.

Comença a llegir aquí

Sílvia Cantos

Dones, esport i selfies

Maria Carme Roca (Barcelona, 1955). És historiadora i filòloga. Des de l’any 1997 es dedica professionalment a l’escriptura. D’ençà d’aleshores ha publicat més de cinquanta llibres. La seva obra s’adreça tant al públic infantil i juvenil com a l’adult. En el decurs de la seva trajectòria ha obtingut diversos premis literaris. Amb Editorial Barcanova, l’any 2004 va rebre la menció d’honor White Ravens per la novel·la juvenil titulada El faedor de mentides i l’any 2005 va obtenir el Premi Barcanova de literatura infantil i juvenil per l’obra Akanuu, l’arquer persa. És una de les veus narratives més importants de la literatura catalana, els seus llibres sempre troben un públic que els espera amb ganes de descobrir noves històries amb les que l’autora sorprèn i segueix emocionant. Els mitjons de l’ogre (infantil), La merla blava (juvenil) i A punt d’estrena (novel·la) són una petita mostra de la magnífica producció literària de l’autora per a totes les edats.

La noia del club

Autor: Maria Carme Roca

Edició: Bromera, 2017

Pàgines: 241

ISBN: 9788490267219

Edat: +13 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 11,95€

La Flora va somriure, va pensar que allà les conspiracions no anaven a cop de pistola, allà les armes sovint anaven pintades de vermell carmesí.

Avui us recomano una història intensa, on l’esport ajuda a obrir la porta de les llibertats femenines en un moment històric certament convuls.

Des de ben jove, la Flora ha volgut ser nedadora. Tot i que la seva família li fa costat, no ho té gens fàcil. No tenen gaires diners i ha de compaginar el treball amb l’esport. Els aires nous que duu la proclamació de la Segona República donen ales al seu somni i la Flora s’entrena de valent, amb la il·lusió de destacar en la competició. Alhora, entra en contacte amb un grup de dones que aspiren a transformar la realitat des de l’art, la literatura o el periodisme. Però la realitat és tossuda, i les seves aspiracions xocaran amb les tensions d’una societat convulsa. A poc a poc, la Flora es veurà immersa en els conflictes de la Barcelona dels anys 30, no tan sols per la seva difícil carrera esportiva, sinó perquè a més s’enamorarà d’en Romà, un jove de classe alta a qui miraran amb recel els amics de la Flora de tota la vida, vinculats a grups anarquistes.

Feminisme, intriga, emocions, sindicats, les FAI, la revolució, tot plegat en el marc de la Barcelona dels anys trenta. Sens dubte, Maria Carme Roca li té el polze pres al lector juvenil i sap què i com escriure per arribar-hi. La noia del club és una història que enganxa, amb un context històric molt ben desenvolupat i un repartiment de personatges que combina els ficticis amb figures reals, com ara Rosa Maria Arquimbau, Irene Polo, Anna Murià o Mercè Rodoreda, la magnífica construcció dels personatges ficticis, provoca que el lector cregui que la Flora, per citar-ne una és real, connecti amb ella o li desperti una sentida animadversió com succeeix amb en Jesús.

Aquesta és una d’aquelles històries que perfectament podríem catalogar com a crossover, és a dir, tan apta per als joves com per als adults, de fet el títol s’inclou dins la col·lecció Trànsit de Bromera, on la idea és precisament aquesta, dirigir-se a una franja de lectors molt àmplia.

M’agraden molt les entradetes de capítols, que amb notícies i fragments de l'època situen al lector en una realitat, força diferent a l’actual, pel que fa al paper de la dona.

Comença a llegir aquí

Selfies al cementiri

Autor: Maria Carme Roca

Edició: Barcanova, 2017

Pàgines: 160

ISBN: 9788448942892

Edat: +13 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 12,40€

Premi Barcanova de Literatura Juvenil

Segur que esteu tips que us diguin que cal pensar en el futur. Hi estic d'acord, però cal anar més enllà, perquè el futur, l'autèntic, és la mort.

Una proposta trepidant i sorprenent, en un escenari molt suggerent: El bell i antic cementiri del Malmö.

El cementiri és el punt de trobada dels vius virtuals. En Nils és un d’ells i està encantat de ser-ho perquè pot dedicar-se a fer allò que més li agrada: lligar. Els morts reciclats tenen molts avantatges i quan els convé apliquen el mode fantasma i passen desapercebuts. O no. La Siri, una noia molt especial, els ha descobert. I a en Nils no li ha fet cap gràcia, perquè no pot permetre que ningú sàpiga de la seva existència. Ells, els vius virtuals, han de continuar sent una llegenda.

Maria Carme Roca s’emporta novament el premi Barcanova, amb un relat molt actual, que ha sabut donar una visió original i desenfadada del món dels esperits i els fantasmes, aconseguint connectar amb el lector jove, fixeu-vos sinó en els requisits imprescindibles per esdevenir un mort reciclat, cal:

1 - Ser jove

2 -  Haver mort de manera accidental

3 - Ser creatiu

Així mateix destacaria la gran feina feta en la construcció dels personatges, tots ells són rodons, complexos, fàcilment creïbles, la Rebecka, la fylgia; en Nils, una personalitat fosca i egocèntrica; la Siri, una noia molt especial, transparent; la Karin, disconforme, cinèfila gran admiradora de Miyazaki. I n’hi ha més.

També en aquest cas, l’autora fa una curiosa presentació dels capítols, presenta a grans trets algun dels personatges que durà el pes del capítol en qüestió, predisposant al lector a anar desfilant una trama que gira i sorprèn a mesura que avança, mantenint la tensió en tot moment. Amb ritme, àgil i petites reflexions més que interessants com aquesta "De vegades, les coses que semblen més inabastables esdevenen simples quan, senzillament, les formulem en veu alta. Com allò que passa, que no t'adones d'una cosa fins que algú altre la diu en veu alta."

Comença a llegir aquí

Per tot plegat, ambdues propostes, són absolutament recomanables per lectors joves (de totes les edats!)

Sílvia Cantos

Ressenya Diumenge al matí, al peu del salze

Títol: Diumenge al matí, al peu del salze
Autor: Dolors Garcia i Cornellà
Edició: Barcanova, 2015
Pàgines: 152
ISBN: 9788448936037

Edat: A partir de 13 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Premi Barcanova de Literatura Juvenil

Avui us recomano una novel·la per a joves de totes les edats, una història magníficament tramada que manté al lector expectant fins a la última pàgina.

Cinc anys després d’haver acabat la Primària, una colla de companys i companyes són convocats per Facebook a la mateixa casa rural on van dur a terme les colònies de fi de curs. Alguns ja treballen i d’altres continuen amb els estudis. Durant un cap de setmana viuran plegats, aïllats de la resta del món, compartint vivències i sentiments, i amb l’objectiu de desenterrar la capsa que van enterrar després d’omplir-la amb una sèrie d’objectes i escrits que simbolitzaven el passat i el futur que es començaven a construir. La capsa amb els secrets, enterrada al costat del riu, destapa sentiments contraposats. Hi ha qui la vol obrir per aclarir els malentesos i els complexos que l’han perseguit al llarg d’aquests cinc anys, i hi ha qui no ho vol de cap de les maneres, perquè això significaria posar al descobert la seva part més obscura.

«Si algú els hagués observat des de fora, hauria vist un grup d’amics i amigues que recordaven el temps d’escola i feien plans de futur entre la complicitat, la confiança i l’amistat. Però, vistos de prop, alguna cosa no encaixava. Hi havia, surant en la invisibilitat, unes quantes partícules de revenja, unes quantes més de recel, un grapat de cèl·lules d’odi i un corrent d’aire de malfiança entre alguns dels membres d’aquella colla.»

Heus aquí una gran novel·la juvenil, d’aquelles que recomanaries també als adults, és una història intensa, carregada d’emocions, de silencis i secrets. Incògnites que fa massa temps esperen una resposta, una trama que es va desfilant amb un ritme àgil i una naturalitat fascinant. Si ens diguessin que es tracta d’uns fets verídics no gosaríem dubtar-ho, no endebades l’autora en sap molt de narrar històries, bona mostra d’això són els més de seixanta títols publicats i la notable quantitat de premis recollits per els mateixos.

«Què passa pel cervell d’una persona que sent plaer fent mal als altres? (...) Crec que no estem gens preparats per entendre-ho. I, per més que hi pensem, en parlem i hi donem voltes, no ho acabarem de comprendre mai. L’única cosa que tenim clara és que tot això s’ha de saber, s’ha de tallar i s’ha de treure com més aviat millor. I que la manera més ràpida de fer-ho és parlant.»

Com passa en altres llibres de la Dolors, s’hi reconeix el fet que és llicenciada en psicologia (a més de ser una gran escriptora), la manera com descriu els personatges i com evolucionen les seves accions i personalitats estan tan ben escrites que el lector empatitza amb els protagonistes, s’hi veu reflectit. També hi ajuda el fet de parlar de temes tan presents en la realitat dels joves d’avui dia,  els dubtes i les inquietuds sobre el futur i la sexualitat, la gran rellevància de l’amistat i els primers amors de joventut, l’assetjament a les aules, un tema tan preocupant però malauradament ben viu.

M’agrada el missatge que llegim entre línies, no us deixeu trepitjar, no permeteu que la por domini la vostra vida. Les dictadures del terror sovint perden la seva força quan es veuen delatades, s’emparen d’aquesta por i l’angoixa que només parlant i denunciant aconseguirem derrocar. Lectures com aquesta són molt necessàries, perquè parlant el mateix llenguatge dels joves tenen l’encert d’obrir els ulls al que no pot ser tolerat.

Comença a llegir

Sílvia Cantos