A la recerca de la veritat

Seguiré els teus passos

Autor: Care Santos

Edició: Columna, 2020

Pàgines: 512

ISBN: 978846642629 

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 20,90 €

Les línies vermelles són les barreres que aixequem entre nosaltres i els altres. Allò que amaguem conté molta més informació de nosaltres mateixos que allò que diem.

Us recomano una novel·la magnífica, el viatge d’una dona a la recerca de la veritat. La darrera novel·la d’una autora imprescindible.

Seguiré els teus passos és la cloenda de la bilogia que va iniciar Tot el bé i tot el mal però en un hàbil gir doble mortal, la Care aconsegueix que siguin dues lectures plenament independents i alhora, per qui ho vulgui, feliçment complementàries. Se n’ha de saber molt, no endebades l’avalen vint-i-cinc d’anys d’experiència com a escriptora. Naturalment, jo us animo a decantar-vos per la segona opció, així us assegureu doble plaer lector!

Aquesta novel·la narra un viatge en l’espai i en el temps al Pallars Jussà fins a un dia clau de la història, el darrer dia de la guerra civil, un moment de canvi, de vençuts, trist i dolorós per a molts, però això no ha de permetre que s’oblidi, al tenir cura de la nostra memòria històrica, com a individus i també com a país. La Care, en això, hi té la mà trencada, les seves novel·les l’exploren sovint i ens acara a la necessitat d’evitar l’amnèsia col·lectiva, que en ocasions ens abraça.

M’ha encantat retrobar la Reina, un personatge que em va captivar a l’anterior novel·la, un cop més m’ha fascinat l’habilitat de l’autora per fer-la evolucionar com a persona i, així, els que hem llegit Tot el bé i tot el mal, trobem una Reina canviada, no podia ser d’una altra manera, després de tot el que viu en les intenses vint-i-quatre hores que succeeixen en aquell llunyà aeroport. Ha fet un gir de cent vuitanta graus, porta una vida més tranquil·la i relaxada que, paradoxalment, l’estressa de sobremanera i és que, en el fons, un no pot lluitar contra allò que és. A més de la Reina, coneixem nous personatges, peculiars com el Leandre, un savi amable però repel·lent i l’encantador Murgo, que destaca per la seva candidesa i innocència i la seva parla pallaresa, que de ben segur, ha exigit una profunda documentació a l’autora.

Seguiré els teus passos, comença amb una intriga i una sotragada que ens posa el cor del revés quan la Reina pateix un accident, tan excel·lentment narrat, que et posa els pèls de punta. I explora la seva necessitat de conèixer la veritat a propòsit del seu pare, que l’esperona a emprendre una cerca que la porta a destapar un passat que no imagina. Una veritat farcida de secrets custodiats per les belles muntanyes pallareses.

©Xavier Torres-Baccheta

Care Santos (Mataró, 1970) és una dona a qui admiro molt, gran novel·lista i millor persona, que es presta a qualsevol acte literari que se li proposa, l’única dificultat és la seva apretada agenda, però certament mai té un no com a resposta inicial. Escriu des que era una nena i va tenir claríssim ben aviat la seva vocació literària, amb una àmplia i exitosa producció a les espatlles, ha vist com la seva novel·la Habitacions tancades era traslladada, amb gran encert i èxit, a la pantalla per Lluís Maria Güell. Guardonada amb alguns dels premis més prestigiosos, el 2014 va fer-se amb el Ramon Llull per Desig de xocolata i l’Edebé de Literatura juvenil per Mentida, també ha escrit Diamant blau i amb la novel·la Mitja vida va guanyar el Premi Nadal 2017. El 2018 va publicar la primera part d’aquesta bilogia Tot el bé i tot el mal.

Comença a llegir aquí

Sílvia Cantos

Passió i amenaça a la romana

A Bàrcino

Autor: Maria Carme Roca

Edició: Columna, 2020

Pàgines: 400

ISBN: 9788466425971

Nota: ♥♥♥♥♥

PVP: 20,00€

Recorda que cadascú només viu el present, l'instant fugaç.

La resta de coses o bé ja han estat viscudes o bé són incertes.

Avui us recomano una novel·la magnífica, la història d’una dona, avançada a la seva època, un esperit lliure i indòmit, que amaga un terrible secret que esdevé ombra allargada que la persegueix.

Tot i que aquesta novel·la sorgeix com a spin off de Barcino, no és imprescindible haver-la llegit per capbussar-se en A Bàrcino, per descomptat, aquells lectors que ho hagin fet, recuperaran personatges i trames conegudes, que enriquiran, encara més, aquesta lectura, però aquell que hi arribi de nou, gaudirà igualment d’una lectura sensacional, plena d’intriga, ombres que embruten la pau de la protagonista, una dona única, decidida i arrauxada en un temps en el qual pràcticament tenien un paper purament decoratiu.

És indiscutible que Maria Carme Roca és una escriptora dotada d’un do espectacular a l’hora de recrear l’època romana. La seva formació com a historiadora i l’autoexigència a l’hora de reconstruir èpoques passades, l’han fet arribar a assolir un nivell extraordinari, que permet als qui ens endinsem en les seves pàgines, transportar-nos a aquell moment fascinant, tal com si fóssim viatgers del temps. Tota novel·la requereix d’un procés de documentació prèvia, que en el cas de la històrica, és encara més important i, A Bàrcino està resolta amb veritable mestria.

M’encanten els personatges de la història, que conjuga algunes personalitats reals amb d’altres de fictícies, que són les que porten el pes de la novel·la. De la mà de la Minícia, el seu fidel esclau Erasmius, la complicitat amb en Luci Cecili, la complexa relació amb el seu fill Luci recuperarem algunes reflexions de l’emperador Marc Aureli recollides en els seus llibres de Meditacions, realment interessants. També veurem la importància que tenien les supersticions, una realitat de l'època. El cacau que podia formar-se amb els noms, tenint en compte el seu limitat repertori o descobrir figures inquietants com les  bustuaries, que a mi em van posar la pell de gallina, o la ombra sinistra que amenaça la pau d’esperit de la protagonista i, a mesura que avança la lectura es materialitza en una foscor angoixant. Per contra, vaig gaudir amb la sensacional manera com es descriu la passió de la Minícia pels cavalls i les curses de quadrigues, una passió intensa i constant.

Maria Carme Roca (Barcelona, 1955), historiadora i filòloga, des de l’any 1997 es dedica professionalment a l’escriptura. D’ençà d’aleshores ha publicat una seixaantena de llibres. La seva obra s’adreça tant al públic infantil i juvenil com a l’adult. La passió que sent per la literatura i la història fa que sovint les uneixi i escrigui novel·la històrica. L’any 2006 va guanyar el Premi Nèstor Luján amb Intrigues de palau. En aquest mateix bloc hem parlat d'altres títols seus com La Merla blava (La Galera, 2015), Els mitjons de l'ogre (Jollibre, 2016), A punt d'estrena (Columna, 2016), La noia del club (Bromera, 2017) Selfies al cementiri (Barcanova, 2017) i El far (Columna, 2018) obra guardonada amb el premi Prudenci Bertrana.

Comença a llegir aquí!

Sílvia Cantos

Secrets entre amics

Pluja d’estels

Autor: Laia Aguilar Sariol

Edició: Destino, 2020

Pàgines: 288

ISBN: 9788497102940

Nota: ♥♥♥♥♥

PVP: 19,50€

Premi Josep Pla 2020

Feia olor de ganes de viure, de nits estelades, de carícies sota els llençols, de paraules còmplices, de voluntat de passar-hi la vida. 

Avui us recomano una novel·la sensacional, plena de secrets, falses aparences i impostura per disfressar els sentiments autèntics d'un grup d'amics, íntims? 

Llegir Pluja d’estels és un plaer tan meravellós com ho és gaudir de la visió dels Perseids il·luminant les nits d’agost, un espectacle deliciós i sorprenent, de bellesa estel·lar no exempt d’un punt de misteri, a estones brillant incandescent i a voltes, carregat d’una foscor profunda. La Laia ha escrit una història que atrapa amb una incògnita que manté al lector enganxat a la lectura, frisant per saber què li va passar a la Paula? Per què els va afectar tant, a tots? El lector frisa per desvetllar el misteri.

A hores d’ara, crec que ja podem afirmar sense recança que Laia Aguilar és una magnífica escriptora, jo la vaig descobrir amb Wolfgang i després Juno, dos títols fantàstics per a joves lectors, una franja de les més exigents i implacables, que amb el seu reconeixement avalen una autora que ara, amb aquesta novel·la torna a la novel·la per adults i ho fa amb un relat excel·lent protagonitzat per uns personatges magníficament construïts. En Nis, l’Olívia, la Mila, en Max, en Jon i la Paula, són tan reals que mentre llegia, somreia, m’emocionava, m’excitava, em neguitejava i m’enfadava amb ells, sens dubte, modelar personatges és una grandíssima habilitat de l’autora.

No menys treball hi ha en l’ambientació, el paisatge amable de Portlligat, que tot d’una, pot revoltar-se, feréstec i salvatge per l’efecte de la Tramuntana, té caràcter i personalitat i, ajuda a crear el clima de tensió que es respira en l'ambient en determinades escenes, tan ben descrit que incomoda fins i tot al lector, que en ocasions, se sent un intrús, un voyeur observant un grup d’amics. 

M’agrada molt, quan la Laia treu la seva cara més irreverent i ens aboca a realitats punyents com el fet que sovint, som prou egoistes com per disfressar la nostra incomprensió de la realitat dels altres, el que volem és estalviar-nos el propi dolor quan ens anticipem a la pèrdua. La Laia planteja un dilema molt complex, una qüestió polièdrica és lícit desitjar la pròpia mort, com a manera d’alliberament? I la d’algú altre? Aquest pensament és un acte d’amor o d’egoisme?

Res no és el que sembla i les persones, rarament ens mostrem tal com som, ni tan sols amb els amics més íntims. O, potser, som una suma de personalitats diferents en funció de qui es relaciona amb nosaltres. Al llarg del dia que transcorre en aquesta novel·la, veurem que ningú es deixa veure sincerament del tot, tots amaguen secrets, mitges veritats i mentides més o menys petites, això sí, ho fan degustant àpats exquisits, navegant per cales de somni, brindant amb un vi blanc deliciós i escoltant Springsteen, Prince i David Bowie.

Laia Aguilar (Barcelona, 1976) Llicenciada en Comunicació Audiovisual. És escriptora, professora de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i guionista de sèries de televisió. En el món de la televisió ha treballat en projectes diversos com El cor de la ciutat, Ventdelplà, Infidels, Olor de colònia, El Príncipe o Merlí, entre altres. Ha publicat Les bruixes de Viladrau (Ara Llibres, 2008), Pare de família busca (Alrevés, 2004), Wolfgang (Columna, 2017) obra guardonada amb el Premi Carlemany per al Foment de la Lectura, Juno (Fanbooks, 2018) i Wolfgang. El secret del pare (Columna, 2019).

Sílvia Cantos

La veritat està sobrevalorada

Tots estimem l’Emma

Autor: Àngel Burgas

Edició: La Galera, 2018

Pàgines: 239

ISBN: 9788424663254

Nota: ♥♥♥♥♥

Edat: A partir de 14 anys

PVP: 17,95€

La vida pot canviar en qüestió de segons.

 Allò que semblava etern s'esvaeix amb una bufada.

Tot allò que sembla inalterable resulta destructible.

Sense esperar-ho ni preveure-ho.

Avui us recomano una novel·la juvenil sensacional, un thriller addictiu centrat en la família i els secrets que, totes amaguen, escrita amb diferents narradors que atorguen a la lectura, una agilitat perfecta per al lector jove.

L'Emma va rebre la trucada dilluns a la tarda. Tot va començar amb aquella trucada. La pantalla del mòbil indicava que era un amic de la colla... però la veu era una altra. Algú havia trobat el mòbil extraviat. Algú havia reconegut l'Emma per les fotos que hi havia a la galeria. Algú s'havia trasbalsat molt i va decidir contactar-hi. Algú entraria en la vida de l'Emma per transformar-la i canviar-la per sempre.

La família de sang és la que et toca, no la tries, t’agradi més o menys és la que t’acompanyarà tota la vida. Aquesta imposició natural, fa que en moltes llars, s’esdevinguin secrets, en ocasions prou incòmodes com per volatilitzar la benenentesa i desmuntar tot el món que un s’havia construït. Això és el que li passa a l’Emma, quan tot d’un plegat descobreix, un fet del seu passat que li havien amagat i que ho canvia tot. La necessitat de saber la portarà a emprendre una aventura durant la qual, viurà moments de gran tensió i aprendrà que possiblement el concepte de veritat absoluta està sobrevalorat.

La família és l’eix central de la novel·la, entre altres grans reflexions en trobem una que mostra com per inconscient que sigui i malgrat totes les ensarronades que pugui fer, un fill no deixa mai de ser-ho, ho veiem amb els pares de l'Ignasi que les passen de tots colors i pateixen el que no està escrit, però tot i així, no deixen mai de ser al seu costat. L’art, com a motor de fuga per cercar la bellesa i benestar, regala algunes reflexions precioses. La manca de disposar de mecanismes de defensa, tot i ser conscients que en qualsevol moment, la vida pot girar-nos l’esquena, posa en una difícil situació a la protagonista que transita en el seu pas cap a la maduresa, lleugerament forçada per els fets desencadetats.

La ciutat de Nàpols, esdevé un indret d’idíl·lica decadència on de bona gana t’hi traslladaries, quan llegeixes les precioses descripcions que en fa l’Àngel. Personatges foscos, que sense saber ben bé el per què, desperten el teu rebuig, conviuen amb d’altres tan lluminosos com l’Abel, generós, honest i encisador. Companys de vida com ell, permeten que malgrat tot se’t giri d’esquena, valgui la pena seguir endavant.

Àngel Burgas (Figueres, 1965) és escriptor. Pertany al consell de redacció de la revista Faristol especialitzada en literatura infantil i juvenil, i és un dels membres de "Libres al replà", bloc especialitzat en LIJ. Compagina la literatura per adults amb la literatura per a joves. Ha obtingut guardons com ara el Premi Mercè Rodoreda, el Folch i Torres, el Joaquim Ruyra o el Galera Jóvenes Lectores. Ha fet cursos de narrativa creativa i ha impartit classes al màster de Foment de la lectura a la UB. Actualment és jurat del Premi Mercè Rodoreda de Contes i Narracions, porta els clubs de lectura del Premi Crexells de l'Ateneu Barcelonès. La seva novel·la per a joves, Noel et busca (la Galera 2012) va obtenir el premi Crítica Serra d'Or 2013, ha estat seleccionat per a la llista d'honor de l'IBBY i com a finalista al Premio Nacional de Literatura Infantil y Juvenil del Ministerio de Cultura espanyol. En aquest bloc us hem parlat també de Kalimán en Jericó (Bambú, 2014) i L’actor Lucas Bilbo (Edebé, 2017)

Comença a llegir aquí

Sílvia Cantos