I si al final de tot tampoc no trobes descans?

Memorias de un cadáver

Autor: Santi Baró

Edició: SM, 2016

Pàgines: 104

ISBN: 9788467590586

Edat: a partir de 13 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 8,85€

Avui us recomano una novel·la amb un inici tan inquietant i trepidant que l’autor ens capbussa en una història intensa, breu i complexa com ho són els sentiments humans i la mateixa vida.

La Bela pateix molt i se sent incompresa per la seva família, pels amics i, fins i tot pels desconeguts. No pot més, la seva vida no té cap sentit. I decideix posar-hi acabant amb ella i amb el patiment que no la deixa viure. Ara bé, acabarà tot amb aquesta difícil decisió?

Una mare depressiva, un pare arrogant i masclista carregat de supèrbia i una germana perfecta, bonica, intel·ligent, amb èxit, vaja, un exemple a seguir. Tot plegat, una suma massa feixuga per la protagonista d’aquest relat, una pressió insuportable.

La vaig escriure a raig diu el Santi i, la veritat és que jo vaig tenir la mateixa sensació durant la lectura, no podia deixar-la, és intensa, és potent, té un ritme brutal i a més, passatges com el que descriu el dolor dels pares i els avis davant la mort d’una filla són tan impactants, que l’emoció traspassa violentament les pàgines i sacseja al lector.

M’encanta com la connexió que les germanes no han tingut en vida, esclata com un coet amb la mort unint-les més del que mai ho han estat. Això i tota la novel·la ens fa pensar en les absurdes prioritats que ens marquem sovint a la vida, donant importància a coses que potser no la tenen i, com permetem que la interpretació que fem de certes actituds o sentiments ens impedeixen copsar el sentit real de les mateixes, provocant que petits malentesos esdevinguin grans boles de neu, del tot imparables.

Estic convençuda que un debat amb joves que hagin llegit aquesta novel·la ha de ser d’allò més interessant, jo no penso perdre la ocasió de fer-ho amb els participants del club de lectura juvenil. Sovint, les seves opinions i reflexions em deixen astorada i ben segur que aquest Memorias de un cadàver generarà una tertúlia fascinant!

Santi Baró (Olesa de Montserrat, 1965). De ben jove es va adonar que el taller de joieria familiar no era el futur que desitjava. Es va dedicar de ple a la literatura i ha guanyat molts premis, d'entre els quals destaca el Gran Angular (dos cops), el Barcanova o el Joaquim Ruyra. I ho he de reconèixer, és un dels meus autors de juvenil preferits!

Comença a llegir ara

Sílvia Cantos

Ressenya El hombre que entraba por la ventana

Títol: El hombre que entraba por la ventana

Autor: Gonzalo Moure

Il·lustrador: Gabriel Pacheco

Edició: SM, 2010

Edat: de 7 a 10

Nota: ♥♥♥♥♥

No succeïa totes les nits, però ara ja no importa: en la meva memòria fou sempre. Una veu d’home em contava contes en la obscuritat, a la vora del meu llit. En una foscor tan profunda que d’entrada pensava que aquella veu estava dins del meu cap: que era part de mi, que tots els nens tenien una segona veu per contar-los contes durant algunes nits.

D’aquesta manera ens presenta la protagonista, Maria Luces, aquesta sensorial història, narrada excel·lentment, en primera persona, de forma molt encertada, aconsegueix transportar-nos als carrers de Lisboa, sentir les olors i les emocions que ens està explicant.

L’editorial SM fa una valenta aposta  atrevint-se a publicar un àlbum que té text. Molt, i molt dens. I gens ni mica complaent, com assegura el seu propi autor, Gonzalo Moure. I és que El hombre que entraba por la ventana és un fado amb totes les lletres, una trista història que ja us avanço no té un final feliç, o potser sí? Com sempre, depèn de la mirada que el lector posi en la trista història de la Maria Luces. Aquesta és una molt bona història, valenta i agosarada, com ho és Moure, que va  negar-se a canviar el títol d’una de les seves obres  ¡A la mierda la bicleta!, tot i que no li volien donar un premi que li havien atorgat si no ho feia. No va acceptar la coacció i no va canviar-lo, al final li concediren el guardó igualment, i des d’aleshores té clar que és rentable no deixar-se subornar, ser un mateix, tot i que sigui amb els teus propis errors, com aquell títol francament espantós.

Gabriel Pacheco és l’artista que s’ha encarregat de posar imatges a aquestes pàgines, de forma delicada i acurada, presenta un treball exquisit, amb uns tons terrossos i un acabat que dóna un toc d’antigor a les il·lustracions, sempre amb l’estil personal que el caracteritza. Pacheco mostra una vegada més el seu saber fer amb aquest àlbum, imprescindible la imatge on un vaixell navega per els carrers de la ciutat lisboeta. En una primera lectura les imatges sedueixen. En posteriors, aconsegueixen enamorar-te amb el grau d’elaboració i treball que tenen totes i cada una. La gamma cromàtica aparentment limitada, es vulnera discretament amb pinzellades de blau i vermell que aporten un significat especial i li donen un valor afegit.

Sens dubte, un àlbum magnífic, que conjuga perfectament el text de Moure amb les il·lustracions de Pacheco, desmarcant-se dels tòpics i mirant de font, com la seva protagonista.

Sílvia Cantos

Ressenya Dímelo con los ojos

Títol: Dímelo con los ojos

Autor: Alfredo Gómez Cerdá

Edició: SM, 2014

Pàgines: 190

ISBN: 9788467574111

Edat: a partir de 12 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

  

Us recomano una lectura preciosa, un títol perfecte per enganxar els joves a la lectura o per recuperar aquells que se n’han allunyat, una trama emotiva que arriba al cor.

La Berta i la Laia acaben de fer divuit anys i tenen un projecte: recórrer Europa en l’Inter-Rail. Abans, però, la Berta ha d’aconseguir baixar de pes i només coneix una forma de fer-ho: vomitar després de cada àpat. La Laia intenta convèncer-la que és una bogeria, que és la seva salut el que està en perill. I després estan els diners: per viatjar necessiten alguns diners. Però quan ambdues aconsegueixen la feina de monitores en un campament de nois autistes, les prioritats canvien. Allà aprendran a mirar més enllà d’elles mateixes, a veure a través d’uns altres ulls.

En ocasions m’arriben llibres a les mans que em fan preguntar-me: “com és possible que encara hi hagi joves que asseguren que no els agrada llegir?” la única resposta que se m’acut és que no han tingut la sort de creuar-se amb algun títol com el que avui us recomano, doncs aquesta és, sense cap mena de dubte, una d’aquelles històries capaç d’enganxar als lectors. I què la diferencia de tantes altres propostes? Doncs per una banda tenim el tema al voltant del qual gira la història; tot i que, aparentment pugui semblar que ens parlarà sobre el trastorn de la bulímia, aquest no és l’eix central, tot i que té certa rellevància. El veritable centre és un altre trastorn: l’autisme, una visió realista i corprenedora d’aquesta patologia. D’altra banda tenim l’autoria, Alfredo Gómez Cerdà és un dels noms de referència quan parlem de literatura juvenil, ha publicat més de vuitanta llibres per totes les edats i de temàtica diversa creant en conjunt, una riquíssima bibliografia en la que us convido a capbussar-vos.

«La realidad es que no estoy gorda –razonó-.

Pero existe otra realidad dentro de mi cabeza que me dice que sí lo estoy.

No puedo entenderlo. Y mi realidad es más fuerte.»

Com deia, tot i que la bulímia no és la trama principal, Gómez Cerdá descriu amb mestria l’experiència d’una noia que cau en aquesta infame malaltia, narra amb gran precisió moments en que la Berta s’obliga a expulsar del seu cos el menjar aconseguint que el lector empatitzi amb ella i senti una certa sensació d’angoixa per la noia, així mateix denuncia l’existència de webs malaltisses que conviden a les noies a seguir maltractant-se rebutjant una imatge absolutament distorsionada del seu cos i perseguint una visió esperpèntica del concepte de bellesa.

Però el que a mi m’ha arribat al cor d’aquesta historia, és la transformació, en positiu, que experimenta la Berta al campament on es fa càrrec de dos nois autistes. La relació que estableix amb ells, oblidant-se de frivolitats per centrar-se en el que realment importa la porta a viure una experiència enriquidora amb la qual madurarà i, el lector s’emocionarà.

Malauradament l’autor està decidit a deixar d’escriure, sí, sí, jo també ho vaig lamentar en l’ànima, però bé, ens dóna una treva, diu que seguirà fent-ho fins als 137 anys, de manera que encara ens queden uns quants anys per gaudir-lo! ;-)

Llegeix ara el primer capítol

Sílvia Cantos

Especial Sant Jordi 1 - Àlbum il·lustrat

©Sandro Soriano

Si pareu atenció, sura en l’aire un zum-zum peculiar, són tots els llibres que esperen a sentir el tret de sortida d’una diada ben especial: Sant Jordi! Històries que esperen trobar-se amb un lector que es perdi en les seves pàgines, pàgines que amaguen relats d’humor, aventures, amistat, intriga, poesia, propostes per tots els gustos!

Amb aquesta entrada, enceto una sèrie de posts dedicats a oferir-vos un bon ventall d’idees per regalar aquest Sant Jordi, a fi que tots trobeu el llibre perfecte per regalar. Cadascuna d’aquestes entrades la dedicaré a una tipologia determinada a fi de facilitar-vos la tria.

El primer, com no podia ser d’una altra manera, el dedicaré als àlbums il·lustrats, doncs no puc negar que són la meva debilitat. Penso que un bon àlbum és un llibre apte per totes les edats, el poden gaudir els més petits, si els l’explica un adult, els lectors en solitari o en lectura compartida, un dels més grans plaers que tenim a l’abast de la mà i que massa sovint oblidem. Poseu-vos còmodes i agafeu llapis i paper per anotar d’entre els següents aquells que més us agradin i recordeu...

Regaleu llibres, formem lectors, feliç Sant Jordi a tothom!!!

                                                  Sílvia Cantos

A la cuina, de nit! Kalandraka, 2014^R

Maurice Sendak

Maurice Sendak (il.)

Kalandraka, 2014

A la cuina, de nit és un clàssic de 1970 en el qual Maurice Sendak evoca records de la seva infantesa: l’autor tenia 11 anys quan, a la Fira de Nova York, va quedar meravellat davant l’aparador de la pastisseria Sunshine Bakers, el lema de la qual era “Nosaltres fornegem per tu mentre tu dorms”. Anys més tard, Sendak explicaria que aquest llibre fou una mena de venjança: “Ara sóc suficientment gran per quedar-me despert a la nit i saber què passa a la cuina, de nit!”.

Què hi ha per sopar ?

Claire Freedman

Nick East (il.)

Beascoa, 2014

«CAMPI QUI PUGUI!», crida la gallina. «La guineu ens vol MENJAR!» La guineu de ciutat ha anat al camp per primer cop i té molta gana! «Què hi ha per sopar?», murmura fent salivera. Els animals de la granja, espantats, ideen un pla sorprenent i esbojarrat per ensarronar-la. Però, com es pot enganyar una guineu de ciutat? Una divertida història amb unes il·lustracions fabuloses que us faran riure a cor què vols.

La màquina de pessigolles

Elisenda Queralt

Roger Olmos

La Galera, 2014

En Pere Totselsgustos, venedor interplanetari, ha venut tot el que es pot vendre a cada planeta que ha visitat no hi ha galàxia que se li hagi resistit. Fins que arriba al planeta de les Mans. Hi ha una mà de mans, al planeta de les mans: mans esquerres esquerranoses, mans dretes conservadores, hi ha la mà alcaldessa, les mans unides, la mà foradada (que no mira mai l’import de la factura), hi ha les manetes (especialistes en muntar i desmuntar-ho tot). En Pere té la gran pensada de vendre’ls la màquina de fer pessigolles. I els deixa la màquina perquè la provin. El gran venedor galàctic ja té coll avall que té la màquina mig venuda! Hi posaria la mà al foc! Ha fet mans i mànigues perquè tot vagi com una seda. Segur que no marxarà amb les mans buides.

Llavors de paper

Bea i Sílvia Gil

Bea i Sílvia Gil (il.)

Animallibres, 2013

El bosc està en perill! Encegada pel desig d’escriure una bella història, Eyla ha trencat l’equilibri i està convertint els arbres en paper. Mentrestant, Naia respon decidida a la crida d’auxili dels animals. Com podrà salvar un paisatge tan bonic? Del seu enginy i el seu amor per la natura, sorgirà una idea brillant. Si el paper està fet d’arbres, per què no aprofiten que conté l’esperit del bosc per a reparar el mal?

Chocolate

Marta Chaves

Marta Chaves (il.)

Destino, 2014

De la mà de la Dorotea viatgem des d’una bonica ciutat empedrada fins al més profund de la selva, en un recorregut farcit de sabors i aromes, gràcies als pastissos de la senyora Menta. Chocolate també planteja un viatge ambiental, des dels paisatges urbans, inspirats en el disseny i l’arquitectura modernista, fins als escenaris exòtics i exuberants de la jungla, que beuen de l’art precolombí. Fonent-se així, en un de sol, dos llenguatges llunyans.

Les Tisores de Matisse

Jeanette Winter

Jeanette Winter (il.)

Joventut 2014

En una petita ciutat francesa, un jove anomenat Henri Émile Matisse es passava el temps dibuixant. Quan va créixer, es va traslladar a París i es va convertir en un famós artista. Ja de gran, una malaltia greu el va immobilitzar en el llit i va haver de buscar valor per seguir estimant la vida… Un dia va retallar unes formes en paper pintat. Estava dibuixant amb unes tisores!
Basada en la vida de Henri Matisse, aquest colorit àlbum il·lustrat inclou una nota de l'autora, cites del propi Matisse, i una mirada sobre el procés creatiu d'un gran artista. 

Nelson Mandela

Kadir Nelson

Kadir Nelson (il.)

Joventut, 2014

Kadir Nelson explica la història de la determinació d'un jove per canviar Sud-àfrica i la lluita d'un home que finalment es va convertir en el president del seu país, perquè creia en la igualtat de les persones qualsevol que fos el color de la seva pell. Els lectors s'inspiraran en el triomf de Mandela i la lluita que va dur a terme durant tota la seva vida perquè el nostre món esdevingués un lloc més just.

Diables!

Susana Peix

Sebastià Serra (il.)

El Cep i la Nansa, 2014

El protagonista, en Cueta, un diable molt petit, va sentir l'olor de sobre i la calor que feia abans d'obrir els ulls. De seguida va saber on era: allà on viuen tots els diables, dimonis i bèsties de foc! No sabia com hi havia arribat. Recordava que era festa major, que faltava molt poc per sortir a la seva primera cercavila i que tenia molta, molta por.

Mishiyu

Ricardo Alcántara

Paula Rebeca Luciani (il.)

Combel, 2014

Mishiyu és un nen orfe que viu amb por però alhora amb esperança la seva adopció. La commovedora història del nen s'entrellaça amb l'emoció continguda de la dona que decideix adoptar-lo, fins que finalment tots dos es reconeixen com a mare i fill. Un àlbum de Ricardo Alcántara amb unes il·lustracions intenses i emotives de Rebeca Luciani.

Vladimir y la guitarra zurda

Iñaki Rubio

Sandra Aguilar (il.)

Sieteleguas, 2013

Quatre històries entranyables que descriuen la particular relació de quatre nens amb quatre instruments musicals diferents. Totes elles, estan inspirades en les biografies de grans músics contemporanis.

Hansel y Gretel

Tina Meroto

Iratxe López (il.)

OQO, 2014

Y així fou… Abandonats per els seus pares, en Hansel i la Gretel s’endinsen al bosc i troben una casa amb teulada de xocolata, parets de massapà i finestres de caramel. Mentre gaudeixen de les meravelloses menges, una malvada bruixa els vigila i arrossega a l’interior de la casa… Aquesta adaptació, basada en la primera versió del conte, aporta elements originals, diferenciant-se d’altres interpretacions. L’autèntica causa de l’abandonament, en aquest cas, és l’extrema pobresa dels pares.

¡¡Papá!!!

Gabriela Keselman

Christian Ynaraja (il.)

SM, 2014

Un pare és aquella persona que és a prop, comprèn, consola, juga, aplaudeix, escolta, impulsa, salva i acompanya al seu fill. Sempre. Passi el que passi. Un regal especial per tots els pares!

Frederick ^R

Leo Lionni

Leo Lionni (il.)

Kalandraka, 2014

Una família de ratolins recull provisions i tots treballen, excepte en Frederick, que aparentment no fa res. Però sense que els altres ho sàpiguen, ell també s’aprovisiona: rajos de sol, colors, paraules... Quan arriba l’hivern, els seus companys reconeixen que la seva missió poètica havia estat essencial perquè els ratolins suportin millor la cruesa de l’estació hivernal. I així en Frederick és acceptat tal com és.

El secreto de la flor que volaba

Demián Bucay

Mauricio Gómez (il.)

Océano Travesía, 2014

Des de ben petit Ho Liang va quedar fascinat per les papallones. En convertir-se en emperador, va voler tenir-ne com a mínim una de cada racó del seu territori. Per a recrear-se en la diversitat del seu magnífic imperi, ordenà construir una gàbia de vidre per a arrecerar-les. Tot i així, quan les erugues anaven arribant al seu cristal·lí tancament, perdien el color davant la mirada absorta de l’emperador, que no tenia ulls per res més que per elles. Però un accident provoca que les papallones escapin al jardí i que en llibertat recuperin el seu color.

Fuego

Mercè López

Rebecca Beltrán (il.)

Beascoa, 2014

Fuego és capaç de prendre les teves galtes amb un vermell enlluernador. Pot doblegar homes i draces. Fuego és imprevisible, canviant, vermella. Fuego és capaç d’encendre una estrella però també reduir a cendres un cor despistat.

¡Mamá, quiero dormir en tu cama!

Harriet Ziefert

Elliot Kreloff (il.)

Juventud, 2014

És de nit, i tothom diu bona nit. Però quan tots els llums s’han apagat, l’Èric surt del llit i corre cap a l’habitació dels seus pares. L'Èric no vol dormir sol en el seu llit. Amb l'ajuda d'uns pacients pares, que li ensenyen on dorm cada membre de la família (incloses les mascotes), l'Èric finalment comprendrà que cadascú ha de dormir en el seu propi llit.

Un lleó a l’atur

Núria Homs

Mercè Canals (il.)

Edebé, 2014

El lleó Leònides estava de molt mal humor. S'havia quedat sense feina. El Leònides vivia en un circ blanc i carbassa amb l'Iu, un domador a qui feien por els lleons. Li feien tanta, tanta por que, amb l'ajuda dels seus amics del circ, l'Iu es va convertir en un domador de granotes verdes i llargarudes, i en els lleons no hi va pensar mai més.

Aquí hi ha monstres!

Jonathan Emmet

Poly Bernatene (il.)

Maeva Young, 2014

Quan el capità Ferotge sent parlar d’una illa amagada plena de pedres precioses, s’entesta en anar-hi tot i les reticències de la seva tripulació. Però abans hauran de creuar la boira i, segons la llegenda, està plena de monstres. Durant tot el viatge el capità recorda a la tripulació que no existeixen els monstres, però quan creuen la boira, els seus mariners comencen a desaparèixer. Una apassionant i intrèpida història de pirates.

Una gallina en Marte

Asunción Fuente

Sílvia Cabestany (il.)

Sieteleguas, 2013

La Tina no és una gallina normal. Li encanta l’alpinisme i ha escalat moltes muntanyes de la Terra. Però la Tina té un somni: escalar la muntanya més alta del Sistema Solar, per aconseguir-ho, la Tina s’embarcarà en un viatge al·lucinant cap a Mart, per així convertir-se en la primera gallina-astronauta.

Una caja

Maria José Ballesteros

Maria José Ballesteros (il.)

Nube Ocho, 2014

Un dia els germans Fu i Bo reben una capsa per al seu pare, el Sr. Ningunot, amb la única condició que no poden obrir-la. Tot el matí i fins que el pare arriba de la feina, els germans imaginen, somien i creen una infinitat de possibilitats sobre el contingut de la capsa. En aquesta experiència ambdós senten il·lusions i decepcions i, sobretot curiositat, una curiositat que els posa al límit d’allò permès, obrir-la? o no obrir-la i seguir inventant?

Odio la escuela

Jeanne Willis

Tony Ross (il.)

Océano Travesía, 2014

Una genial cura contra el bullying, que a més d’atorgar perspectiva al problema, ajuda a acceptar la realitat. La història ens presenta a una nena que no es porta bé amb ningú a l’escola. Tot la disgusta, fins al punt de dir que odia l’escola amb passió. El lector de la mateixa manera com ho fa la protagonista aprendrà que, a vegades, el que ens sembla odiós és en realitat quelcom que ens estimem.

Dins del bosc ^R

Anthony Browne

Anthony Browne (il.)

Kalandraka, 2014

Un relat profundament imaginatiu per explorar la fantasia dels infants, les seves pors i inquietuds. L'Anthony Browne acompanya els lectors en un inoblidable viatge per l'interior d'un bosc ple de misteri, a on conflueixen personatges reconeixibles d'altres relats i on res és el que sembla.

Chocolata

Marisa Núñez

Helga Bansch (il.)

 OQO, 2014 (R)

En arribar a la capital, la Chocolata fa una ràpida incursió als hàbits urbans més tòpics, actuals i identificables des de la mirada infantil, i experimenta un altre estil de vida. En aquest relat, l’autora parla sobre les il·lusions, els desitjos, l’amistat i la importància de l’experiència i el fet de valorar el que tenim al nostre voltant.

La canción del oso

Benjamin Chaud

Benjamin Chaud (il.)

Edelvives, 2014

Comença la hivernació i el pare ós ja està roncant. Però, de sobte, una abella passa fent zu-zum a prop d'allà i l'osset decideix seguir-la pensant en la mel que potser trobarà. El pare ós es desperta, on és l'osset? D'un salt, s'endinsa al bosc disposat a trobar-lo, arribarà a una ciutat atapeïda i fins a l'escenari d'una òpera, mort de vergonya davant de tot el públic, decideix cantar una dolça cançó  que li cantava la seva mare...

La cosa que más duele del mundo ^R

Paco Liván

Roger Olmos (il.)

QOQ, 2014(R)

La hipòtesi que formula la llebre, què afirma que el que més mal fa del món és la mentida, serà demostrada en un relat fantàstic i divertit que provocarà en el lector, a més d’alguna riallada, la reflexió i una resposta emocional.

Monstruo ¡Sé bueno!

Nathalie Marshall

Joventut 2014

Aquest àlbum deixa al lector infantil “encarregat” d’uns petits monstres trapelles, sorollosos, famolencs, remugaires… sona familiar?.... Potser pots ajudar als monstres a trobar la manera de canviar els comportaments a fi que puguin arribar a ser més educats i feliços… i què passa quan un monstre de mal humor es torna bo i demana educadament un petó de bona nit?

La princesa i la porqueta

Jonathan Emmet

Poly Bernatene (il.)

Maeva Young, 2013

Hi ha hagut una terrible confusió, la princesa Clarinela ha desaparegut i en el seu lloc ha aparegut una porqueta. El rei pensa que és cosa d’una fada malvada, ja que és el tipus de coses que passen sempre als contes. Mentre que la dona del granger creu que és cosa d’una fada bona, ja que és el tipus de coses que passen als contes. I d’aquesta manera, la Clarinela es converteix en la filla dels grangers i la porqueta en la filla dels reis. Fins que un dia els seus camins tornen a creuar-se.

Mi papá es un payaso

José Carlos Andrés

Natalia Hernández (il.)

Nube Ocho, 2014

Fa uns dies a l'escola, un company va enfadar-se amb mi i em va dir: "Pallasso!". 
Jo li vaig donar les gràcies i el vaig abraçar. Ell no entenia res, però vam tornar a ser amics. Una deliciosa història que es presenta de forma bilingüe i que tracta d'un tema comprensible per a qualsevol idioma del món...

^R Reimpressió