Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Planeta. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Planeta. Mostrar tots els missatges

dimecres, 15 de febrer del 2017

Secrets que valen un Planeta

Et donaré tot això
Autor: Dolores Redondo
Traductor: Núria Parés
Edició: Columna, 2017
Pàgines: 640
ISBN: 9788466421997
Nota: ♥♥♥♥
PVP: 21,90€
Premi Planeta 2016


La certesa és un alleujament momentani, perquè la veritat sempre és excessiva.
 Quan arriba a poc a poc, t’acostumes a empassar-te-la, tal com la terra gallega s’empassa l’aigua que cau del cel, però, quan arriba de sobte com un tsunami,
la veritat arriba a fer tan de mal com la pitjor de les mentides.


Avui us recomano una novel·la negra, l’esperat retorn de Dolores Redondo. Després de l’exitosa trilogia El Baztán, l’escriptora gallega torna amb una història carregada d’intensitat, intriga i amb uns personatges magníficament dibuixats. Una mort que destapa una vida secreta, trasbalsarà al Manuel que es dirimeix entre l’amor perdut i el desconcert de tot el que va descobrint.

La sinopsi ens diu: A l’escenari majestuós de la Ribeira Sacra, l’Álvaro té un accident que acabarà amb la seva vida. Quan en Manuel, el seu marit, arriba a Galícia per reconèixer el cadàver, descobreix que la investigació sobre el cas s’ha tancat massa ràpid. El rebuig per part de la seva poderosa família política, els Muñiz de Dávila, l’impulsa a fugir, però el reté l’al·legat contra la impunitat que en Nogueira, un guàrdia civil jubilat, esgrimeix contra la família de l’Álvaro, nobles que es gronxen en els seus privilegis, i la sospita que aquesta no és la primera mort del seu entorn que s’ha emmascarat com a accidental. En Lucas, un sacerdot amic de la infància de l’Álvaro, s’uneix a en Manuel i a en Nogueira en la reconstrucció de la vida secreta de qui creien conèixer bé.

Si bé a la trilogia d’El Baztán, la força de la trama girava al voltant de dones. L’autora fa un canvi de registre i ens presenta una història protagonitzada per tres homes, en Manuel, en Nogueira i en Lucas, que orbiten al voltant d’un quart personatge masculí, el desaparegut Álvaro. Et donaré tot això és una novel·la de secrets i veritats no dites. On la influència dels cacics roman encara en moltes zones, portant sovint, a les autoritats a fer ulls grossos davant determinats comportaments, penalitzats en cas de ser qualsevol altre persona. Una rèmora d’un passat submís. Un altre paral·lelisme amb l’anterior saga de l’autora és la importància de la figura de la mare, que torna a prendre rellevància, si bé, vist des d’un altre angle...

També és una història que parla de la pèrdua, de la dificultat d’acceptar que la persona que més estimes ja no tornarà. I encara pitjor que la pèrdua, el descobriment, que el traspassat, no és qui tu creies. En Manuel, es troba abocat a un seguit de descobertes en la vida del seu company, l’Álvaro, mort en un tràgic accident. Que el porten a pensar, que la persona més important de la seva vida, era un total desconegut. De l’amor, a la desolació de la pèrdua, passant per la ràbia de la descoberta d’una vida secreta. Un mar de dubtes, que compartirà amb uns peculiars companys de viatge, amb els qui, aparentment, no l’úneix cap vincle, però que a mesura que avança la trama, aniran apareixent punts de connexió, que desembocaran en amistat sincera.

Un altre punt interessant d’aquesta novel·la és una subtrama que gira al voltant del perdó, un perdó que en ocasions, ni tan sols som capaços de concedir-nos a nosaltres mateixos. Sumem-li unes misterioses gardènies que apareixen a les butxaques de les jaquetes. Unes vinyes magnífiques en un paratge encisador i el gairebé omnipresent orballo, que dona èmfasi a l’atmosfera d’intriga i misteri que embolcalla tota la història. Bravo Dolores, una gran novel·la, digna mereixedora del Premi Planeta! 

Dolores Redondo (Donostia-San Sebastià, 1969) escriu des dels catorze anys i és l’autora de la celebrada Trilogia del Baztán, el fenòmen literari en castellà més important dels últims anys. Els tres volums d’aquesta trilogia, El guardià invisible, El llegat dels ossos  i Ofrena a la tempesta, han arribat a centenars de milers de lectors fidels. A més, són més de 30 editorials d’arreu del món que han publicat la seva obra. La crítica ha elogiat les originals i contundents propostes que han contribuït al renom del noir del país. El 2016, ha guanyat el Premi Planeta amb aquesta obra que confirma el que molts ja dèiem, després de llegir la seva primera novel·la. Dolores Redondo, és una excel·lent escriptora a qui cal llegir, si es vol gaudir.

Començar a llegir aquí!

Sílvia Cantos

dijous, 14 d’abril del 2016

Intensitat i emocions al Maestrat

Títol: La filla del capità Groc
Autor: Víctor Amela
Edició: Planeta, 2016
Pàgines: 438
ISBN: 9788497082815
Nota: ♥♥♥♥
Preu: 21,50€
Premi Ramon Llull 2015


La Manuela no plora. Mira els soldats amb altivesa: la filla del Groc reivindica que ho és amb la seva actitud i el seu gest. Sent que lluita com el seu pare.

Avui us recomano una novel·la amb grans dosis d’honor, venjança, odi i respecte. Pàgines plenes d'emocions extremes que atrapen al lector.

Pel color dels cabells, la gent del Forcall coneix Tomàs Penarrocha Penarrocha com el Groc. Manuela, la seva filla, té tretze anys, uns profunds ulls grisos i cabells d’or que recorden el seu pare. Un home que fa la guerra, defensant uns ideals en els quals creu cegament, malgrat l’allunyin llargues temporades del caliu de la llar i la tendresa de les abraçades.

La filla del capità Groc retrata un moment força convuls de la història de Catalunya, en el qual, després d'uns primers anys de guerra de guerrilles, amb partides que controlaven el camp i algunes petites poblacions, a partir del 1835 es va consolidar un veritable exèrcit carlí. L'artífex d'aquest canvi va ser Ramon Cabrera, cap de les operacions del Maestrat, que va coordinar les diferents partides existents al territori i va assolir alguns èxits militars.

En aquest context històric ens situa Víctor Amela per narrar-nos el periple d’un irreductible Tomàs Peñarrocha, el Groc. Un home rude, dur, valent i, fins i tot, temerari però, al mateix temps, un pare dolç i un marit amatent.  Un personatge del qual, encara ara, gairebé dos segles després, se’n segueix parlant a les terres del Maestrat, no és d’estranyar veient les gestes que va protagonitzar que, en ocasions, el situaven en el paper de superheroi, malgrat d’altres el veiessin com a malfactor, és el que tenen les guerres, que ni uns són tan bons, ni els altres tan dolents, bé, la guerra i la vida, de fet és precisament això el que ens fa humans i, és justament això el que atorga credibilitat als personatges d’aquesta novel·la.

L’autor, aprofitant l’avinentesa de les seves arrels paternes, coetànies d’aquest home fascinant, trena un relat que amalgama realitat i ficció, fins al punt que resulta impossible per al lector separar l’una de l’altra. A més, assoleix una altra fita, situa el Forcall als mapes, jo he de reconèixer que m'ha fet venir moltes ganes de conèixer el Maestrat i especialment El Forcall i no tinc cap dubte que seran molts els lectors que després de gaudir aquestes pàgines, tinguin el mateix desig, descobrir i trepitjar els paratges que s’hi reprodueixen.

Emocions, aventures i una prosa ben treballada han portat a La filla del capità Groc a alçar-se victoriosa del premi més rellevant de les lletres catalanes, el Ramon Llull. Un relat intens poblat de caracters fascinants com el mateix Groc o la seva filla Manuela, una jove decidida que s’emmiralla en la figura paterna i que us robarà el cor.

Víctor Amela (Barcelona, 1960), és novel·lista i periodista. Degà de la crítica televisiva a la premsa, l’exerceix des de fa trenta anys a La Vanguardia, on és cocreador de la secció «La contra» (1998), en què ha publicat 2.100 entrevistes, esperonat per una curiositat que no el sadolla. Col·labora en programes de televisió i ràdio, i és també autor de les novel·les El càtar imperfecte (2013) i Amor contra Roma (2014). Portador de gens forcallans, sosté que un dia mereixerem no tenir presidents ni governs ni lleis, creu en la imaginació creadora i cita Llull: «Ja que existim, alegrem-nos!».

Comença a llegir aquí!

Sílvia Cantos 

dimarts, 24 de març del 2015

Ressenya Algú com tu

Títol: Algú com tu
Autor: Xavier Bosch
Edició: Planeta, 2015
Pàgines: 352
ISBN: 9788497082761
Nota: ♥♥♥♥♥
Premi Ramon Llull 2015

Avui us recomano una novel·la digna guanyadora del premi Ramon Llull d’enguany, un relat sobre la recerca de l’amor, emocionant i meravellós sobre la joie de vivre, plaent com una gota de mel. 

«Podria prescindir, a partir de l’endemà, de la persona que li havia ensenyat a viure cada moment com si fos un quart d’hora abans de la fi del món?»

La Gina Homs és una nena de 9 anys que tot d’un plegat queda orfe de mare. Aquesta absència desemboca en la imperiosa necessitat de saber qui era la seva mare, la Paulina, una dona avesada a la vida tranquil·la i familiar a Barcelona que viatja a París per al casament de la seva cosina. El Jean-Pierre Zanardi, galerista a la Rive Gauche, és un esperit lliure.

«A vegades, potser, a la vida, t’has d’allunyar dels carrers per on passes sempre per adonar-te que hi ha altres camins que val la pena explorar. (...) encara que no sàpigues on et duran.»

L’autor s’allunya del registre negre i aparca, ni que sigui temporalment, el personatge del Dani Santana, aquest intrèpid periodista que no deixa de ficar-se en embolics allà on para per desmarcar-se amb un estil fins ara desconegut en ell. Algú com tu és una preciosa història d’amor, escrita amb habilitat i sense caure en tòpics ni carrincloneria, és bella, vital, dolça i amarga, plena d’alegria i tristor.

«Era la seva particular manera d’alleujar el sentiment d’impermanència -terrible i persistent- que ens persegueix a tots, qui més qui menys, per més que maldem per dissimular-ho.»

El Xavier ha construït una història meravellosa, de gran complexitat, narrada en diferents estils i veus, saltant en l’espai i el temps, aconseguint que el resultat, flueixi amb naturalitat i sense grinyolar en cap moment. És un d’aquells llibres que et regala perles a recordar, hi ha frases que les llegeixes i et conviden a fer una pausa, agafar aire i, poc a poc se’t fiquen endins, es fan un lloc allà on es desen els bons moments.

«Sempre, mai. La Paulina sabia que els adverbis absoluts s’havien de fer servir com la sal, pocs i a conveniència.»

Una targeta de visita, un llibre, un gal·lès i una sèrie de coincidències arrenquen la trama central de la novel·la. Segons el Jean Pierre, a Egipte deien que una biblioteca és el tresor del remei de l’ànima, i per ell una llibreria és la pàtria de la llibertat, el refugi de les paraules, l’autèntic museu del pensament. Precisament, de la mà dels protagonistes recorrem algunes de les llibreries amb més encant d’arreu del món i, dins d’aquesta ruta trobem un petit homenatge a un gran llibreter, Guillem Terribas ànima de La 22 de Girona.

«Necessitava que tingués el punt de misteri, de mel o de poesia que s’havia imaginat durant mesos. Aquella Paulina descaradament jove, però, li contestava en prosa.»

Algú com tu és també una novel·la molt musical, amb una banda sonora pròpia que podeu escoltar via Spotify, un acompanyament deliciós que esdevé el complement perfecte a la lectura, deixeu-vos portar per la música i les lletres del Xavier i viatgeu al París del moment mentre descobriu una gran història d’amor.

«Un amant es mesura en petons o en sentiments? És el sexe, el que delimita l’adjectiu? I si és el sexe, quin? És una qüestió de vegades o d’intensitat?»

Fes-ne un tastet!


Sílvia Cantos

dimarts, 13 de maig del 2014

Ressenya Desig de xocolata

Títol: Desig de xocolata
Autor: Care Santos
Edició: Planeta, 2014
Pàgines: 432
ISBN: 9788497082631
Nota: ♥♥♥♥♥
Premi Ramon Llull 2014

Avui us recomano una novel·la dolça i intensa, amb un punt de picant i unes notes de misteri, just els mateixos ingredients que la millor i més exquisida xocolata, assaboriu-la amb calma, delectant-vos amb cadascuna de les seves pàgines.

A través d'un recorregut per la història d’aquest plaer exquisit, la Care ens descobreix la Barcelona més xocolatera, una ciutat que ocupa per mèrits propis, un lloc en el mapa d'aquesta menja al món. El lloc on es va inventar la mona i que ha vist créixer grans artistes xocolaters. Des de l'època dels gremis fins a les excentricitats més sofisticades d'avui dia, descobrim anècdotes i curiositats fascinants.

«Les paraules sovint barren el pas més que un mur i
fereixen més que la fulla més esmolada d’un ganivet.»

Desig de xocolata és la història d'una xocolatera de porcellana fina amb una misteriosa inscripció, una història que transcorre en l'espai de temps de tres segles. Comença en el malaurat instant que aquesta meravellosa peça es trenca i es remunta en el temps fins a concloure en el seu naixement. Pel camí ens topem amb tres històries que s'entrellacen mercès amb l'inconfusible aroma que sura en l'aire que respiren els diferents protagonistes

La música és molt present en aquestes pàgines, òperes de Verdi, Wagner, Puccini obres de Mozart i molts més, posen la banda sonora a aquest Desig de xocolata, però si hi ha una melodia indiscutiblement rellevant és la Bella figlia dell'amore, del Rigoletto quartet de Verdi, obra que acompanya la història de la Càndida i l'Aurora.

«Com deu ser tornar a veure algú en qui has
pensat cada hora dels darrers nou anys?»

L'autora ha elaborat una novel·la complexa, amb trames molt diferents entre elles dotades de punts d'unió que no grinyolen, combina ficció i realitat amb l'habilitat que ens té acostumats, a més fa un fantàstic regal al lector doncs a l'hora de resoldre algunes trames, deixa obertes petites finestres de manera que cadascú gaudirà d'aquestes pàgines a la seva manera.

«Els records no valen diners, però són el nostre tresor més preuat (...).
Hi ha gent que mataria per tenir uns records diferents dels que té.»

En els petits detalls de la narració i la integració de personatges reals, s'intueix una intensa tasca de documentació que atorga un nivell de qualitat al llibre i, et fa pensar en com d'encertats van estar els membres del jurat del Premi Ramon Llull quan van atorgar el guardó a aquesta magnífica novel·la.

«Quin enigma, les paraules! Aquella que la Marianna
acabava de dir -"junts"- va fer-me trontollar el cor»

Care Santos, és una mataronina sobradament coneguda, autora d'una extensa producció literària que abraça la literatura infantil, juvenil i novel·la, amb les que ha conreat estils ben diversos. La gens menyspreable quantitat de premis que ha rebut i, les múltiples llengües a les quals s'ha traduït obra seva són un altre indicatiu de la qualitat de la seva escriptura. Activista literària, aquesta dona és una amant de les lletres com n'hi ha poques, abocada a encomanar la seva passió no només per els seus llibres, sinó promocionant i presentant altres autors, des d'aquest bloc no puc més que recomanar-vos que us endinseu en aquesta lectura i, si en teniu la oportunitat, que ho feu acompanyant-la d'una tassa de xocolata desfeta! ;)

Comença a llegir aquí


Sílvia Cantos

dilluns, 21 d’abril del 2014

Especial Sant Jordi 2 - Novel·la

Anem amb la segona entrada especial d'aquest Sant Jordi, si a hores d'ara encara teniu dubtes sobre quin llibre regalar aquesta diada, us he preparat una selecció de novel·les que per mi són, totes i cadascuna d'elles, magnífiques.

Trobareu novel·la negra, història, eròtica, de misteri i sentimental. D'autors d'aquí i d'allà, obres guardonades i altres que no (cosa que no vol dir que no s'ho mereixin), en fi, un ampli ventall d'opcions entre el qual no tinc cap mena de dubte que trobareu el títol perfecte per regalar o regalar-vos.

I recordeu, que no cal que sigui Sant Jordi per comprar o regalar llibres, aquest és sense cap mena de dubtes, un dels millors presents que es pot fer. Feliç Sant Jordi a tothom!!!

Sílvia Cantos



Begoña Garcia Carterón
Ediciones B, 2014


La misèria d’un barri de barraques no és l’únic problema al que s’enfrontaran les protagonistes d’aquesta història. Els abusos i la violència sexual condicionaran la vida i el destí d’unes dones que s’hauran d’ajudar i protegir les unes a les altres per sobreviure. Però entre faldilles també es despertarà el desig, que permetrà apropar-se al sexe d’una manera natural, tot i que no sempre ben vista. Un retrat fi del i emotiu de la gent humil i treballadora de mitjan segle XVIII a través del rol de la dona. Una història trepidant que passa en una època de canvis, al llarg de cinc anys, en un període en què el sorral ple de barraques es veurà transformat amb el naixement del barri de la Barceloneta. Una visió del port, del contraban i dels baixos fons d’una ciutat en ple creixement. Una lluita en clau femenina per assolir la llibertat personal en temps de repressió.



La cuinera
Coia Valls
Ediciones B, 2014

Una novel·la fantàstica, farcida d'aromes i emocions que embolcallen al lector endinsant-lo en una aventura saborosa. 
Barcelona, 1771. La jove Constança Clavé, de setze anys, deixa la llunyana ciutat de Lima després de la mort del seu pare, un diplomàtic al servei del virrei Manuel de Amat, per iniciar un llarg periple fins a Barcelona i reunir-se amb els seus avis. Duu paisatges, gustos i textures gravats a la memòria, i viatja amb la seva única herència: el quadern de receptes de qui va ser el seu primer mestre a la cort peruana, el xef Antoine Champel. A la ciutat, la Constança somia convertir-se en una gran cuinera, malgrat que la seva condició de dona li barrarà moltes portes. No obstant això, s’obrirà pas amb coratge i passió entre els carrers d’una Barcelona convulsa, movent-se entre els grups que criden a la revolució i aquells altres que freqüenten salons més refinats i exquisits; una esfera de poder on es mouen personatges fascinants, com el que va ser considerat el primer gastrònom de l’època, el baró de Maldà.




Iolanda Batallé
Columna, 2013
Premi Prudenci Bertrana

La Nora, una dona casada de quaranta anys que amaga un secret, coneix al Nacho, un jove biòleg en un avió, on serà infidel, per primera vegada, al seu marit. A partir d’aquesta trobada es crearà un joc de dependència i passió que Nora convertirà en quadres per a la seva propera exposició. 
Una narració directa i sense tabús sobre el despertar a l'amor, la sensualitat i la sexualitat d’una dona atrapada emocionalment per un matrimoni convencional. 




Desig de xocolata
Care Santos
Planeta, 2014
Premi Ramon Llull

Desig de xocolata és la història de tres dones unides en el temps per la seva passió per la xocolata. Un recorregut per la història d’aquest plaer exquisit des de la seva arribada a Europa fins a la sofisticació dels nostres dies.
«–Serà un plaer fabricar-vos una xocolatera que honori aquest llinatge de dones que m’acabeu de dir. I que us faci feliç també a vós, si pot ser. De quin color us agradaria?
–Blanca. El blanc m’asserena.
–La voleu decorada?
–Millor sense ornaments.
–Ja veig que teniu les idees molt clares. Alguna cosa més? Pel que fa a la mida?
–Ni gran ni petita. Que hi càpiguen tres xicres, que són les que prenc cada tarda per berenar.
–Res més fàcil. Serà un plaer servir-vos».




Dolores Redondo
Columna, 2013

La segona part de «Baztan» una trilogia que em va entusiasmar amb el seu primer volum «El guardià invisible». Un any després de resoldre els crims que van aterrar Baztán, la inspectora Salazar, embarassada, assisteix al judici contra Jason Medina, acusat de violar, mutilar i matar a la filla adolescent de la seva dona imitant els assassinats del cas basajaun. El judici es cancel·la quan l’acusat apareix mort amb una nota dirigida a Amaia, un missatge curt i inquietant: TARTTALO. Una sola paraula que retornarà a la cap d’homicidis i al seu equip a Elizondo per buscar la veritat. Una veritat sinistre i fosca. 



Dies de frontera
Vicenç Pagès Jordà
Proa, 2014
Premi Sant Jordi

Aquesta novel·la comença amb un petó llarg davant la porta d’uns grans magatzems, entre vianants carregats amb bosses de plàstic. Qui són ells dos? Tardarem a saber-ho. Els protagonistes de la novel·la es diuen Pau i Teresa i són membres d’una parella de fet que es va prorrogant de manera automàtica, fins que es produeix el que ell anomena “la relliscada”, que té com a conseqüències un daltabaix emocional, un canvi de domicili i també un viatge a la frontera. En Pau i la Teresa es troben en trànsit, però no saben cap a on. Al capdavall, la provisionalitat també és provisional.
Més d’un centenar de capítols, sovint brevíssims, formen una imatge en moviment, que sedueix, commou i diverteix el lector. Dies de frontera és una novel·la sobre les parelles que triem, els pares que ens trobem i els fills que portem –o no– al món. I també sobre la joventut, una malaltia benigna de què cada generació tarda més a guarir-se.




Toni Orensanz
Amsterdam, 2013

L'estiu de 1909, a Horta de Sant Joan, un terratrèmol voluptuós va sacsejar els pilars del poble. Una febrada emocional provocada per les embriagadores formes d'una jove francesa, Fernande Olivier, musa i acompanyant d'un jove Picasso a la recerca d'inspiració. un metge i un farmacèutic convertits en alquimistes de l'eros; agutzils, pagesos i capellans que perden el seny; dones engelosides, anarquistes fugitius, dosis de bromur i veritables batalles campals són els protagonistes d'un estiu ple d'amor, humor i passió. 





Francesc Miralles
Amsterdam, 2014

Una novel·la que ens transporta al Kyoto més sensual, a la bellesa més exòtica, al detall més subtil. Amb Wabi-Sabi, Francesc Miralles ens convida a descobrir l'art de la imperfecció.
Quan una relació sentimental s'acaba, res millor que viatjar a un món llunyà per passar pàgina i retrobar el propi rumb. Després de rebre dues postals de Kyoto d'un misteriós remitent, en Samuel decideix fer les maletes i lliurar-se a l'aventura. Mentre estudia el wabi-sabi a l'antiga capital japonesa, la porta de l'amor està a punt d'obrir-se allà on menys ho espera.



La Vall de la meravella
Amy Tan
Edicions 62, 2014

Aquesta és una novel·la intensa i evocadora: la història de tres generacions de dones que lluiten contra el destí que els ha tocat. En un viatge èpic que transportarà el lector al món perdut del Xangai cortesà, al llarg de quaranta anys les dues dones lluitaran amb energia i determinació per restablir les seves arrels, recuperar les seves identitats i reconduir les seves vides. 

Xangai, 1912: la Violet és la filla privilegiada de la madam nord-americana de la casa de cortesanes més prestigiosa de la ciutat. Quan la dinastia Xing perd el poder, però, la noia s’ha de separar de la seva mare a causa d’un cruel engany. Mig xinesa, mig americana, intenta buscar el seu lloc entre dos mons i es converteix en una astuta cortesana que excel·leix en l’art de la seducció i la il·lusió.



Teresa Roig
Columna, 2013

Una novel·la esplèndida, una història que conjuga fets reals i novel·lats construint una trama apassionant al voltant d’un dels símbols del nostre país: La Pedrera i el seu insigne artífex, l’inigualable Antoni Gaudí. 
Al número 92 del Passeig de Gràcia es troba un dels edificis més emblemàtics de Barcelona. Al voltant d'aquest edifici hi orbiten sis personatges amb vides aparentment inconnexes, però amb més punts en comú del que sembla. I a través de la vida de l'arquitecte Antoni Gaudí anirem descobrint el destí que comparteixen i que no és altre que la creació de la Pedrera.



Graeme Simison
La Campana, 2013

El Don Tillman pensa casar-se aviat. Però encara no sap amb qui. El Projecte Dona per Tota la Vida resoldrà el problema. El Don, amb una síndrome d’Asperger no diagnosticada que el converteix en una persona molt organitzada i sistemàtica, però incapaç de tenir relacions socials normals, ha dissenyat un qüestionari de setze pàgines per trobar la parella perfecta, que evidentment no serà ni cambrera, ni fumadora, ni bevedora, ni impuntual. La Rosie és tot això. I també és impetuosa, intel·ligent i guapíssima. I està intentant descobrir qui és el seu pare biològic. En això sí que el Don, professor de genètica, segurament la podrà ajudar. 



La botiga vintage Astor Place
Stephanie Lehmann
Edicions 62, 2014

La història de dues dones valentes i emprenedores que, tot i estar separades per un segle, estan unides pel talent i lluiten per aconseguir els seus somnis. Nova York, 2007: quan l’Amanda, propietària de la botiga de roba vintage Astor Place, visita una vella dama de l’alta societat novaiorquesa per comprar-li uns vestits antics, no sap que un dels objectes li revelarà un passat ple de secrets.
Amagat enmig de les vores cosides a mà d’un maniguet de pell, l’Amanda descobreix un diari del 1907. Pertany a l’Olive Westcott, una jove rica que va viure a Nova York fa més de cent anys. En contra dels costums de l’època, l’Olive no volia casar-se i tenir fills, sinó que somiava convertir-se en cap de compres d’uns grans magatzems. La mort sobtada del pare i la crisi financera de principis de segle, però, la van arrossegar fins a les portes de la pobresa. Envoltada de noies treballadores, va haver de lluitar per sobreviure i adaptar-se a un món completament diferent del que ella coneixia. 

A mesura que avança en la lectura del diari, l’Amanda descobreix que la seva vida i la de l’Olive tenen molt en comú i s’adona que amb quaranta anys ja és hora que ella també resolgui els dubtes pendents sobre la relació que manté, encari el futur i tiri endavant la botiga.  

dijous, 4 d’abril del 2013

Ressenya L'estiu que comença


Títol: L’estiu que comença
Autor: Sílvia Soler
Edició: Planeta, 2013
Pàgines: 224
ISBN: 9788497082570
Nota: ♥♥♥♥♥
Premi Ramon Llull 2013


Avui us recomano una novel·la meravellosa, escrita amb un domini de les emocions tan intens que aconsegueix transmetre-les fins al punt de fer-te odiar alguns personatges o emocionar-te amb el mal tràngol d’altres, una gran novel·la digna mereixedora del premi amb el qual ha estat guardonada.

«Els va mirar amb una tendresa que no es pot mesurar
i que cap d'ells havia de veure mai més als ulls de ningú»

L’estiu que comença recull els cinquanta anys de vida de la Júlia Reig i l’Andreu Balart, vinculats ja des d’abans de néixer per l’amistat de les seves mares, que havien imaginat amb il·lusió la possibilitat que heretessin aquest lligam o, fins i tot, que poguessin arribar a enamorar-se. Però la Júlia i l’Andreu volen sentir-se lliures d’un destí que s’entesta a unir-los.

Sílvia Soler ens presenta amb aquesta nova novel·la la història de la Júlia i l’Andreu, dos bons amics, fills d’amics i pares d’amics amb la qual torna a emocionar-nos, com ja ho va fer amb l’exquisida Petons de diumenge (Columna, 2008), després de fer-nos riure amb les aventures de la curiosa família de l’Oriol i la Maria torna a situar-se en un registre més intimista, condensant amb mestria el pas de tota una vida en poc més de dues-centes pàgines. La màgia d’aquesta història rau, potser, en el fet que no hi ha grans esdeveniments, però en canvi, reflecteix de forma plàcida l’inexorable pas del temps, situant l’epicentre de les vides dels protagonistes en el solstici d’estiu.

«Com es pot retenir un aroma?
Quant se suposa que es pot mantenir una flaire impregnada en una roba?
Estava espantat, aterrit. I si ja no hi era?»

En aquestes pàgines, trobem una sèrie de petits moments, instantànies d’una vida en les quals trobem des d'una càlida brisa d’estiu a la més freda i primària gelosia; la tendresa del despertar a l’amor adolescent o la indiferència, a través del magnífic retrat del dia a dia d'una campanya electoral vist des de la perspectiva de l’esposa d'un cap de llista. Veurem fins i tot com un senzill brindis que es repeteix any rere any esdevé tradició, la suma de tots aquests instants es converteixen en una gran i entranyable història, que us animo a llegir.

Acompanyeu la Júlia i l’Andreu en aquest viatge on el passat esdevé una ombra fosca com un núvol de tempesta, reticent a abandonar els protagonistes d'aquesta història on, ja us aviso ara, coneixereu uns personatges que us captivaran i es negaran a abandonar-vos un cop haureu llegit la darrera paraula. L’autora juga bé les seves cartes, disposa d’una sorprenent habilitat per descriure amb astorant simplicitat les emocions humanes, amb un innegable domini de la narrativa construeix tota una vida, amb dos personatges dinàmics com a nucli de la trama situats en el punt de mira de tot un poble i amb un clar rerefons: l'amistat , tan indefugible i inestroncable com inevitable.

«El bes va arribar com arriben les onades,
suaument però sense que res pugui aturar-les»

Sílvia Soler va iniciar-se al món literari l’any 1985, després ha compaginat la seva vessant periodística amb l’escriptura de múltiples novel·les endinsant-se en estils i gèneres diversos, emocionant-nos, fent-nos riure i fins i tot, fent-nos pensar. És una autora per la qual no puc negar sento especial debilitat, però us asseguro que «L’estiu que comença» és certament una novel·la magistral, farcida d’emocions i bona prosa que mereix la mirada reposada del lector.

Sílvia Cantos