Sovint, m'agrada recordar que a casa nostra, tenim
un munt d'autors sensacionals que escriuen novel·la per a infants i joves de
gran qualitat, malgrat tot, crec que no se'ls dona el reconeixement que
mereixen i, tot sovint son obviats quan es parla de
literatura per a joves, és per això, que avui us proposo un trio d’asos. Tres
novel·les fantàstiques d’autores d’aquí, una petita mostra de la magnífica LIJ
Km0 que és al nostre abast!
Muriel Villanueva
La Galera, 2020
209 pàgines
ISBN 9788424667436
Nota: ©©©©©
Aquesta
és una història fantàstica, amb una protagonista que no deixa indiferent a
ningú, l’estimes o l’odies, i de ser així, us asseguro que el sentiment,
probablement canviarà un cop finalitzada la lectura. No endebades, el tema
central d’aquesta proposta juvenil és el bullying.
La
sinopsi ens avança el següent: El mateix dia que la Ju és expulsada
temporalment de l'institut per haver perpetrat una situació de bullying greu,
els seus pares li confessen que és adoptada. La Ju decidirà emprendre un viatge
a la recerca dels seus orígens i, de pas, descobrir qui és ella mateixa.
I
és que fer front als propis fantasmes no és gens senzill, la Judit és una noia
que ho té tot però tot d’un plegat, la seva preciosa gàbia d’or trontolla i
deixa entreveure algunes ombres d’aquelles a les que, a mesura que t’hi
apropes, s’enterboleixen i espesseeixen fins a dificultar-te la visió,
t’emboiren en un remolí de dubtes i incerteses que en ocasions, poden abocar-te
a una veritat dura, inclement i absurdament dolorosa. Pel camí toparà amb
personatges deliciosos com l’Ivan, l’Encarna o la sorprenent Far.
Digueu-me Ju és una novel·la de trànsit cap a la maduresa que
sorprèn al lector amb un cert toc de ciència ficció, que permet a la
protagonista acarar una realitat força complexa. Com totes les històries de la
Muriel, les emocions i els sentiments dels personatges estan excel·lentment
retratats i la càrrega social, la converteix en una lectura molt recomanable
per als joves que fàcilment es veuran reflectits en alguns dels personatges de
la novel·la, a sí mateixos o a algun conegut.
Però
especialment destacable, per a mi, és la perspectiva que ens ofereix del
bullying, des de la mirada de l’agressor, amb la qual, prenem consciència que,
malgrat el que pugui semblar, ni els dolents, ho són tant com pugui semblar ni
els bons, són sempre totalment innocents. L’autora posa el focus en els grisos
i les ombres que estan a l’ordre del dia.
Paraules, flors i pólvora
Cinta Arasa
Animallibres,
2020
227
pàgines
ISBN 9788417599737
Nota: ©©©©©
Aquesta petita novel·la és una joia,
un llibre per llegir i rellegir, que esdevé pont entre Mercè Rodoreda i els
joves lectors d’avui dia.
Amb una mena de joc de miralls,
Cinta Arasa ha estat capaç de construir una història que ens parla de Mercè
Rodoreda, ho fa allunyant-se dels clixés més arquetípics i de tota la pompa
intel·lectual, amb gran habilitat i mestria. Enfila un relat capaç de seduir
als lectors d’avui dia, amb una història carregada d’emoció, clandestinitat,
perill, pólvora i poesia, protagonitzada per una Mercè adolescent, amb la que
els lectors poden connectar amb facilitat.
D’altra banda, però, els lectors de
l’obra de Rodoreda, reconeixem en personatges i situacions d’aquest llibre,
clares referències a personatges i obres que hem llegit a l’obra d’aquesta
escriptora. Ja se sap que els autors, en ocasions, teixeixen les seves
històries inspirant-se en part, en vivències pròpies o de persones properes, és
per tant, un doble joc magníficament trenat, el que fa Arasa, una autèntica
exhibició d’equilibrista consumada, que ficciona la ficció, com un relat
metaliterari.
Reconec que he gaudit moltíssim amb
la lectura i, mentre llegia, pensava, que aquest llibre als instituts, ben
conduït, pot ser una eina excel·lent perquè l’alumnat s’interessi per conèixer
la figura de Mercè Rodoreda, fent-ho, abans d’endinsar-se en les seves obres, a
través d’una mirada externa, amable i molt ben treballada.
La nostàlgia que desperta el record
de l’avi, el sentiment de llibertat i de país, l’amor per la literatura, el
poder de les paraules, la màgia dels llibres i molta, molta pólvora!
Sense codi de barres
Ruth Tormo
Fanbooks, 2020
204 pàgines
ISBN 9788418327070
Nota: ©©©©©
Premi Ramon Muntaner 2020
La novel·la guardonada en la darrera edició del
Premi Ramon Muntaner és una història d’aquelles que atrapa al lector, pel seu
ritme, pel to magníficament trobat i una trama actual: l’explotació de menors
als tallers tèxtils de molts països del món.
A Sense codi de barres trobem dues
històries que caminen en paral·lel, cadascuna ens és narrada des de la veu del
seu protagonista, dos joves de catorze anys; el Víktor, un estudiant barceloní
tocat per la recent mort del seu millor amic i, l’Amina, obligada a treballar
en un taller clandestí de Bangladesh, que desitja desesperadament un futur
millor per a la seva germana petita i amb aquesta objectiu, escriu un missatge
d’auxili en un dels pantalons que viatjarà fins a Europa.
La naturalitat amb la que l’autora fa córrer
ambdues trames fins a creuar-les resulta sensacional. Els capítols, molt curts,
faciliten una lectura molt ràpida i addictiva, que t’enganxa.
Els personatges estan molt ben definits i,
especialment el Víktor, el trobo excel·lent, un noi que en plena adolescència,
amb uns pares que pràcticament passen d’ell, topa amb la mort del seu millor
amic, la baula que el connecta amb el món. Aquesta pèrdua, absolutament
devastadora, per ell, l’aboca a una reclusió de la qual només la casual
descoberta del missatge de l’Amina i l’apropament amb la Clara, amb qui miren
de seguir el fil del misteri, l’empenyen a sortir-ne. Hi ha frases i fragments,
magnífics, que mostren la ferotge lluita interna que viu el noi.
A l’altra banda del món, seguim la història
de l’Amina, una noia que veu com els seus dies es marceixen dins el rònec
taller de costura on ha de passar la major part del dia, la innocent felicitat
de la seva germana petita, quan sap que aviat, ella també hi aniré a treballar,
fa saltar les alarmes internes de la jove, que no vol veure la infantesa de la
petita Shima pansir-se entre teles i fils. Un passatge que em va semblar
realment frepant és aquest:
«La Shima està contenta perquè sap que aviat treballarà amb mi. Es pensa
que al taller de cosir s’ho passarà d’allò més bé envoltada de fils i teles de
mil colors. Per molt que li explico que la feina del taller és dura, i que ni a
ella ni a mi, ni a cap altre nen ens tocaria anar-hi a treballar, no em fa cas.
Li dic que no podrà jugar amb els amics de l’escola, que potser mai
aprendrà com cal a llegir i escriure, que al taller es punxarà els dits amb les
agulles, i que el senyor Nahir l’escridassarà molt fort si s’equivoca. Però
tant li fa. No m’escolta. Per a ella, anar al taller i treballar al meu costat
és el millor regal del món.
Ja fa dies que compta quant falta per a la primavera, data que el pare ha acordat amb l’encarregat perquè comenci, que és quan arriben més comandes. I com més va, més li brillen els ulls. Jo, en canvi, vaig a l’inrevés. Em panseixo una mica més cada vespre que em recorda el temps que li queda per fer el salt al taller.»
M’agrada molt la combinació de caràcters dels
diferents personatges, dins de cadascuna de les trames. La Clara amb la seva
naturalitat, positivitat i sinceritat desbordants, tot sovint, fa parar boig el
Víktor, però tot i així, la connexió establerta entre ells evoluciona, de la
simple coneixença, a l'amistat i més enllà, fins al despertar d'alguna cosa
més.
Els temes que l’autora aborda en aquesta novel·la: L'explotació de menors en tallers tèxtils, és una realitat, que malauradament sembla que s'hagi normalitzat. Els programes sensacionalistes, que només cerquen el titular i no dubten en sotmetre a la gent al ridícul i despullar la seva veritat, sense cap mena de miraments o les accions greenwashing de les grans multinacionals. Per tot plegat, una novel·la a tenir molt en compte per als joves lectors.
Sílvia Cantos