Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Animallibres. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Animallibres. Mostrar tots els missatges

dissabte, 23 de gener del 2021

Trio d'asos de Km0



Sovint, m'agrada recordar que a casa nostra, tenim un munt d'autors sensacionals que escriuen novel·la per a infants i joves de gran qualitat,  malgrat tot, crec que no se'ls dona el reconeixement que mereixen i, tot sovint son obviats quan es parla de literatura per a joves, és per això, que avui us proposo un trio d’asos. Tres novel·les fantàstiques d’autores d’aquí, una petita mostra de la magnífica LIJ Km0 que és al nostre abast!


Digueu-me Ju

Muriel Villanueva

La Galera, 2020

209 pàgines

ISBN 9788424667436

Nota: ©©©©©

 

Aquesta és una història fantàstica, amb una protagonista que no deixa indiferent a ningú, l’estimes o l’odies, i de ser així, us asseguro que el sentiment, probablement canviarà un cop finalitzada la lectura. No endebades, el tema central d’aquesta proposta juvenil és el bullying.

La sinopsi ens avança el següent: El mateix dia que la Ju és expulsada temporalment de l'institut per haver perpetrat una situació de bullying greu, els seus pares li confessen que és adoptada. La Ju decidirà emprendre un viatge a la recerca dels seus orígens i, de pas, descobrir qui és ella mateixa. 

I és que fer front als propis fantasmes no és gens senzill, la Judit és una noia que ho té tot però tot d’un plegat, la seva preciosa gàbia d’or trontolla i deixa entreveure algunes ombres d’aquelles a les que, a mesura que t’hi apropes, s’enterboleixen i espesseeixen fins a dificultar-te la visió, t’emboiren en un remolí de dubtes i incerteses que en ocasions, poden abocar-te a una veritat dura, inclement i absurdament dolorosa. Pel camí toparà amb personatges deliciosos com l’Ivan, l’Encarna o la sorprenent Far.

Digueu-me Ju és una novel·la de trànsit cap a la maduresa que sorprèn al lector amb un cert toc de ciència ficció, que permet a la protagonista acarar una realitat força complexa. Com totes les històries de la Muriel, les emocions i els sentiments dels personatges estan excel·lentment retratats i la càrrega social, la converteix en una lectura molt recomanable per als joves que fàcilment es veuran reflectits en alguns dels personatges de la novel·la, a sí mateixos o a algun conegut.

Però especialment destacable, per a mi, és la perspectiva que ens ofereix del bullying, des de la mirada de l’agressor, amb la qual, prenem consciència que, malgrat el que pugui semblar, ni els dolents, ho són tant com pugui semblar ni els bons, són sempre totalment innocents. L’autora posa el focus en els grisos i les ombres que estan a  l’ordre del dia.



Paraules, flors i pólvora

Cinta Arasa

Animallibres, 2020

227 pàgines

ISBN 9788417599737

Nota: ©©©©©

 

 

Aquesta petita novel·la és una joia, un llibre per llegir i rellegir, que esdevé pont entre Mercè Rodoreda i els joves lectors d’avui dia.

Amb una mena de joc de miralls, Cinta Arasa ha estat capaç de construir una història que ens parla de Mercè Rodoreda, ho fa allunyant-se dels clixés més arquetípics i de tota la pompa intel·lectual, amb gran habilitat i mestria. Enfila un relat capaç de seduir als lectors d’avui dia, amb una història carregada d’emoció, clandestinitat, perill, pólvora i poesia, protagonitzada per una Mercè adolescent, amb la que els lectors poden connectar amb facilitat.

D’altra banda, però, els lectors de l’obra de Rodoreda, reconeixem en personatges i situacions d’aquest llibre, clares referències a personatges i obres que hem llegit a l’obra d’aquesta escriptora. Ja se sap que els autors, en ocasions, teixeixen les seves històries inspirant-se en part, en vivències pròpies o de persones properes, és per tant, un doble joc magníficament trenat, el que fa Arasa, una autèntica exhibició d’equilibrista consumada, que ficciona la ficció, com un relat metaliterari.

Reconec que he gaudit moltíssim amb la lectura i, mentre llegia, pensava, que aquest llibre als instituts, ben conduït, pot ser una eina excel·lent perquè l’alumnat s’interessi per conèixer la figura de Mercè Rodoreda, fent-ho, abans d’endinsar-se en les seves obres, a través d’una mirada externa, amable i molt ben treballada.

La nostàlgia que desperta el record de l’avi, el sentiment de llibertat i de país, l’amor per la literatura, el poder de les paraules, la màgia dels llibres i molta, molta pólvora!


Sense codi de barres

Ruth Tormo

Fanbooks, 2020

204 pàgines

ISBN 9788418327070
Nota: ©©©©©

Premi Ramon Muntaner 2020

 

La novel·la guardonada en la darrera edició del Premi Ramon Muntaner és una història d’aquelles que atrapa al lector, pel seu ritme, pel to magníficament trobat i una trama actual: l’explotació de menors als tallers tèxtils de molts països del món.

A Sense codi de barres trobem dues històries que caminen en paral·lel, cadascuna ens és narrada des de la veu del seu protagonista, dos joves de catorze anys; el Víktor, un estudiant barceloní tocat per la recent mort del seu millor amic i, l’Amina, obligada a treballar en un taller clandestí de Bangladesh, que desitja desesperadament un futur millor per a la seva germana petita i amb aquesta objectiu, escriu un missatge d’auxili en un dels pantalons que viatjarà fins a Europa.

La naturalitat amb la que l’autora fa córrer ambdues trames fins a creuar-les resulta sensacional. Els capítols, molt curts, faciliten una lectura molt ràpida i addictiva, que t’enganxa.

Els personatges estan molt ben definits i, especialment el Víktor, el trobo excel·lent, un noi que en plena adolescència, amb uns pares que pràcticament passen d’ell, topa amb la mort del seu millor amic, la baula que el connecta amb el món. Aquesta pèrdua, absolutament devastadora, per ell, l’aboca a una reclusió de la qual només la casual descoberta del missatge de l’Amina i l’apropament amb la Clara, amb qui miren de seguir el fil del misteri, l’empenyen a sortir-ne. Hi ha frases i fragments, magnífics, que mostren la ferotge lluita interna que viu el noi.

 A l’altra banda del món, seguim la història de l’Amina, una noia que veu com els seus dies es marceixen dins el rònec taller de costura on ha de passar la major part del dia, la innocent felicitat de la seva germana petita, quan sap que aviat, ella també hi aniré a treballar, fa saltar les alarmes internes de la jove, que no vol veure la infantesa de la petita Shima pansir-se entre teles i fils. Un passatge que em va semblar realment frepant és aquest:

«La Shima està contenta perquè sap que aviat treballarà amb mi. Es pensa que al taller de cosir s’ho passarà d’allò més bé envoltada de fils i teles de mil colors. Per molt que li explico que la feina del taller és dura, i que ni a ella ni a mi, ni a cap altre nen ens tocaria anar-hi a treballar, no em fa cas.

Li dic que no podrà jugar amb els amics de l’escola, que potser mai aprendrà com cal a llegir i escriure, que al taller es punxarà els dits amb les agulles, i que el senyor Nahir l’escridassarà molt fort si s’equivoca. Però tant li fa. No m’escolta. Per a ella, anar al taller i treballar al meu costat és el millor regal del món.

Ja fa dies que compta quant falta per a la primavera, data que el pare ha acordat amb l’encarregat perquè comenci, que és quan arriben més comandes. I com més va, més li brillen els ulls. Jo, en canvi, vaig a l’inrevés. Em panseixo una mica més cada vespre que em recorda el temps que li queda per fer el salt al taller.»

M’agrada molt la combinació de caràcters dels diferents personatges, dins de cadascuna de les trames. La Clara amb la seva naturalitat, positivitat i sinceritat desbordants, tot sovint, fa parar boig el Víktor, però tot i així, la connexió establerta entre ells evoluciona, de la simple coneixença, a l'amistat i més enllà, fins al despertar d'alguna cosa més. 

Els temes que l’autora aborda en aquesta novel·la: L'explotació de menors en tallers tèxtils, és una realitat, que malauradament sembla que s'hagi normalitzat. Els programes sensacionalistes, que només cerquen el titular i no dubten en sotmetre a la gent al ridícul i despullar la seva veritat, sense cap mena de miraments o les accions greenwashing de les grans multinacionals. Per tot plegat, una novel·la a tenir molt en compte per als joves lectors.

Sílvia Cantos

dilluns, 2 de setembre del 2019

Persegueix els teus somnis


Tu voldries ser el meu avi?
Autor: Mar Font Cortadelles
Il·lustrador: Mercè López
Edició: Animallibres, 2019
Pàgines: 94
ISBN: 9788417599089
Edat: a partir de 10 anys
Nota: ♥♥♥♥
Preu: 8,95€


Potser no és bo amagar el que ens preocupa. Potser és millor dir el que pensem i sentim.


Us recomano una lectura que recorda la importància dels vincles interpersonals establerts per amor, que no han de coincidir necessàriament amb els de sang.

Tu voldries ser el meu avi? És una lectura amable que posa en valor la importància de perseguir els teus somnis, sense aturar-te davant les dificultats, si ho desitges, intenta-ho. No defalleixis si a al primer intent no te’n surts. Torna-hi. Torna-hi sempre, fins a aconseguir-ho.

Trobo que aquest és, sens dubte, un molt bon missatge per transmetre als infants. Fer-ho, a més, a través d’un personatge tan entranyable com és en Pol, resulta molt fàcil, ja que l’autora ha aconseguit dotar-lo d’una vida plena. El nen se sent trist i enfadat per no tenir més família que la mare, malgrat que ella es desviu per fer que el seu fill tingui tot el que necessita i, també alguna sorpresa, de tant en tant. El fet de no tenir pare fa que se senti diferent a la resta i, arran d’un treball per l’escola s’empesca una enginyosa manera de trobar un avi: posar un anunci. Una cerca que no resultarà senzilla però sí d’allò més interessant.

La pirateria és una passió que marca la vida del protagonista, al llarg de la lectura apareixen múltiples referències marineres, com ara el quadern de bitàcola on escriu els seus pensaments. Penso que això pot donar molt de joc a l’aula, després de la lectura. Un altre punt que pot facilitar molt allargar la vida d’aquest llibre després d’haver-lo llegit, és la bonica complicitat d'una mestra amb els seus alumnes, que queda magníficament reflectida amb la Catalina. Seria fantàstic que els lectors d’aquestes pàgines comptin amb una figura tan implicada com ella a les seves escoles!

Però encara més important que això, aquest llibre parla de la màgica relació que tot sovint s’estableix entre avis i nets. Uns lligams inter generacionals preciosos que alimenten l’ànima d’uns i altres. Vincles d’amor que regalen experiència i innocència, veterania i curiositat.

I no voldria deixar d'esmentar les delicioses il·lustracions de Mercè López que acompanyen el text. Amb el seu estil inconfusible, l'artista ha sabut captar els matisos que l'autora ha imprès en el personatges per a dibuixar-los tal com apareixerien al teu cap, amb una riquesa de detalls, aparentment senzilla, però decididament elaborada.


Sílvia Cantos

dimecres, 2 d’agost del 2017

Que siguin feliços!

Juguem?
Autor: Ilan Brenman
Il·lustrador: Rocío Bonilla
Edició: Animallibres, 2017
Pàgines: 24
ISBN: 9788416844333
Edat: De 4 a 99
Nota: ♥♥♥♥♥
Preu: 15,95 €



La tecnologia ens proporciona moments de plaer i ens ajuda en la nostra vida quotidiana i en el nostre benestar, però no hi trobarem la felicitat.

Avui us proposo descobrir un àlbum il·lustrat genial, senzill, proper, entranyable, divertit i tan real que serà impossible que no hi veieu algú reflectit.

Des del moment que vaig tenir coneixement de la col·laboració Brenman-Bonilla, que frisava per veure’n el resultat. No tenia cap mena de dubte que m’agradaria, però el cert és que les meves elucubracions quedaven molt lluny del resultat. El fruit d’aquesta unió és un àlbum il·lustrat preciós, perfecte per adonar-se d’aquelles petites evidències que massa sovint oblidem. Una oda a la imaginació i a la infantesa, un reclam perquè els infants no creixin tan de pressa com ho estan fent, o com a mínim, a mi m’ho sembla.


Quantes vegades heu vist nens i nenes amb els ulls enganxats a una pantalleta, digues-li mòbil, tauleta, consola o com vulguis, a la taula d’un restaurant, a la sala d’espera del metge o, fins i tot, al parc. I a prop seu, un pare, mare, avi o àvia preguntant Per què no surts a jugar? L’Ilan ha agafat això i n’ha fet una història, molt necessària, que estic convençuda obrirà els ulls a molts nens i nenes, sobre tot el que s’estan perdent i convidant-los a reflexionar sobre el concepte de jugar. M’encanta la rellevància que dona als avis, motor del canvi en aquesta història (i en la vida de tants infants!), i també la saviesa de les paraules amb les que clou aquest àlbum.
 
Un llibre tan especial ho és pel que explica i també per com ho mostra. No se m’acut ningú millor que la Rocío, per donar vida a aquestes pàgines. El seu estil inconfusible: dolç, amable, divertit i ple de color, amb línies suaus i arrodonides amb gran treball del detall es maximitza en els desplegables que mostren l’explosió de la imaginació quan no es limita a una pantalla i la deixem volar lliure. Un gran encert també, el joc de blanc i negre versus color entre el nen protagonista i la resta de les escenes.


Rocío Bonilla (Barcelona, 1970) és llicenciada en Belles Arts. La seva trajectòria professional ha passejat per diverses disciplines com la pintura, el muralisme, la fotografia, la pedagogia i la publicitat. Després d'il·lustrar una quinzena de llibres infantils amb editorials diverses, va estrenar-se com a autora amb Cara de pardal (Animallibres, 2014), demostrant que a més de ser una gran il·lustradora és capaç d’inventar històries que captivin als lectors, en aquest blog us hem parlat d’altres treballs seus com La muntanya de llibres més alta del món, De quin color és un petó, Els fantasmes no truquen a la porta i Max i els Superherois coescrit amb Oriol Malet.

Ilan Brenman (Israel, 1973) és psicòleg, doctor per la Facultat d’Educació de São Paulo i un dels escriptors de literatura infantil més reconegut al Brasil. Ha escrit més de setanta llibres infantils. Ha estat multipremiat i ha vist com el seu èxit Les princeses també es tiren pets s’ha adaptat al teatre musical amb una fantàstica acollida. En aquest blog us hem parlat d’alguns dels seus treballs com Les princeses també es tiren pets, Mamaaa!, La cicatriu i El gripau i els nens

Sílvia Cantos

dijous, 3 de novembre del 2016

Jo vull ser Megapower!!

MAX i els Superherois
Autor: Rocío Bonilla i Oriol Malet
Edició: Animallibres, 2016
Pàgines: 44
ISBN: 9788490266977
Edat: De 4 a 10
Nota: ♥♥♥♥♥
Preu: 15,95 €


Avui us porto una proposta infantil absolutament genial, amb un format innovador, original i autèntic que funciona tan bé que em pregunto com no se li ha acudit a ningú abans?!

A Max el fascinen tots els superherois, però en té un de preferit. En realitat, es tracta d’una superheroïna: Megapower! Ella és valenta, pot programar computadores i desactivar bombes, té ultravisió i una força descomunal… Però el millor de tot és que Megapower és diferent dels altres superherois, i Max sap molt bé per què.

La majoria de nens i nenes consideren els seus pares una mena de superherois, bé, això es dona quan són petits, quan s’endinsen a la fabulosa adolescència, aquests mateixos superherois es converteixen, com per art de màgia, en súper malvats, però aquesta seria una altra història... La qüestió és que a través d’en Max, un personatge simpàtic i encantador que ens fa somriure, assistirem a “l’enamorament” del petit envers Megapower, la més gran heroïna que pugueu imaginar, confesso, de cara al proper carnestoltes me’n demano la disfressa! ;-)

El que sorprèn d’entrada de la proposta és el magnífic encaix que han aconseguit els autors a l’hora de fusionar dos estils ben diferents, com són l’àlbum il·lustrat i el còmic. En aquest projecte, la fusió és completa, l’estil de les il·lustracions, la tipografia, fins i tot el fons del paper, però malgrat tot, funciona de meravella i no es fa en absolut estrany, tot té un equilibri i res no grinyola, és senzillament fantàstic!

M’encanta com a través dels dos estils, el lector observa la doble visió dels súper poders de Megapower des dels ulls d’en Max, dues lectures ben diferents d’una mateixa cosa, permeten jugar a trobar les coincidències d’una manera divertida i molt interessant, cosa que ofereix una nova lectura de la història.


Rocío Bonilla (Barcelona, 1970) és llicenciada en Belles Arts. La seva trajectòria professional ha passejat per diverses disciplines com la pintura, el muralisme, la fotografia, la pedagogia i la publicitat. Després d'il·lustrar una quinzena de llibres infantils amb editorials diverses, va estrenar-se com a autora amb Cara de pardal (Animallibres, 2014), demostrant que a més de ser una gran il·lustradora és capaç d’inventar històries que captivin als lectors, en aquest blog us hem parlat d’altres treballs seus com La muntanya de llibres més alta del món, De quin color és un petó i Els fantasmes no truquen a la porta.

Oriol Malet (Martorell, 1975) Passa per l’escola d’arts plàstiques Ca l’Oller de Martorell, l´Ea Serra i Abella de l’Hospitalet de Llobregat i la facultat de Belles Arts de Barcelona. L’any 2004, comença la carrera com a il·lustrador professional, dins de l’equip de Malet&Co ha treballat amb editorials com Teide, Barcanova, La Galera, Randomhouse, Cruïlla o Animallibres. En premsa ha col·laborat amb Jot Down, TimeOut i La Vanguardia. També ha fet treballs discogràfics amb artistes com Roger Mas, Llibert Fortuny (Triphasic), Final Step o Nu-b. Assegura que els referents que té no són gràfics, sinó literaris i musicals. Els dibuixos de l’Oriol beuen més de l’obra de Boris Vian o Charles Mingus que de cap artista plàstic. Fa cinc anys que estudia música amb el seu instrument de tota la vida. Ara, a més, centrat com està en el jazz, s’ha posat a tocar la trompeta.


Sílvia Cantos

dilluns, 8 d’agost del 2016

Quan un diari és un tresor

Per Mireia Martínez


Títol: No sé si vull un nòvio o un gos
Autor: Glòria Marín
Edició: Animallibres, 2015
Pàgines: 118
ISBN: 9788415975335
Edat: a partir d’11 anys
Nota: ♥♥♥♥♥
Preu: 8,95€






No sé si vull un nòvio o un gos és una lectura per a joves lectors que aborda, de manera amable i distesa, les inquietuds i les experiències pròpies de l’adolescència.

L’Alba té tretze anys i se sent aclaparada pel primer curs d’institut, la relació amb els seus germans bessons, els crits a casa... Per canalitzar tots aquests problemes, l’Alba comença a escriure un diari secret. Un espai íntim on esbravar-se, exterioritzar els seus pensaments i recollir les seves experiències quotidianes. Amb un estil natural i sense embuts, els joves lectors se sentiran identificats amb moltes de les coses que l’Alba explica sobre els amics, els primers amors, la família, l’autoestima, el sentiment de pèrdua, la por als canvis... En aquesta història no hi trobarem grans aventures o grans esdeveniments, simplement la vida mateixa, i aquí rau el seu valor.

Tanmateix, l’Alba descobreix la seva passió per l’escriptura, tot deixant volar la imaginació amb relats que inventa i que també recull en el seu dietari; així com el seu gust per la lectura, són diverses les mencions a llibres que li agraden: Petó de mandarina i Això és un secret que només sé jo d’Eulàlia Canal, L’arbre de la canyella d’Anna Cabeza, Un estiu a Borneo de Pilar Garriga.

Glòria Marín (Sabadell, 1959) era mestra d’educació especial, però des de 1991 es dedica a l’escriptura. És autora de La llufa, quina mofeta! (Barcanova, 2000), Skimmer (Barcanova, 2005),  Quin cap, Clara! (Animallibres, 2010), Vaig conèixer a Dakh (Barcanova, 2010), Història del Perdut (Barcanova, 2012). 

dijous, 4 d’agost del 2016

Uns fantasmes que fan molt poca por...

Els fantasmes no truquen a la porta
Autor: Eulàlia Canal
Il·lustrador: Rocío Bonilla
Edició: Animallibres, 2016
Pàgines: 40
ISBN: 9788415975854
Edat: de 3 a 8 anys
Nota: ♥♥♥♥
Preu: 15,95€


Avui us recomano una història simpàtica i divertida, una bonica faula sobre l’amistat.


L’Ós i la Marmota són dos amics que ho fan tot junts, ja sigui cantar, ballar, passejar pel bosc o berenar. Un bon dia l’Ós anuncia que ha convidat a l’Ànec a jugar amb ells, cosa que no agrada gens a la Marmota i, per la qual cosa es proposa impedir-ho costi el que costi.


Heus aquí un d'aquells llibres que no hauria de faltar a cap biblioteca. Una història senzilla, entranyable i molt divertida que, explicada amb una mica de picardia, garanteix riallades a dojo. Feu una mica de teatre quan apareguin els TAN-FAS-MES!!! i triomfareu ;-)


La dolça innocència de l’Ànec, materialitzada en una mirada; el tarannà afable i generós de l’Ós i la divertida trapelleria de la Marmota, que vençuda per l’egoisme, es nega a acceptar ningú més al tàndem que forma amb el seu bon amic, són els tres protagonistes d’aquest àlbum que mostra, sense dir-ho, que no val la pena tancar les portes a noves coneixences, doncs com bé diu la dita, com més serem, més riurem!

Eulàlia Canal (Granollers, 1963) és una reconeguda autora de literatura infantil i juvenil, a més de poetessa. Psicòloga de professió, ha col·laborat en diferents projectes infantils en el camp del teatre i la música. Té en el seu haver una extensa bibliografia publicada, entre les que destacaria Un petó de mandarina (Barcanova, 2006) i Un cargol fabufantàstic (Barcanova, 2009).

Rocío Bonilla (Barcelona, 1970) Llicenciada en Belles Arts, va iniciar-se professionalment amb la pintura, el muralisme, la fotografia i la pedagogia. Ser mare de tres criatures la van abocar al món de la LIJ, fet que personalment celebro! En aquest mateix bloc hem parlat de dos dels seus projectes en els quals a més d’il·lustrar ha escrit el text La muntanya de llibres més alta del món (Animallibres, 2015) i De quin color és un petó (Animallibres, 2015).

Una proposta deliciosa, absolutament imprescindible per compartir agradables estones amb els més petits de casa, una història que transmet bon rotllo i que us farà somriure, per la seva ingenuïtat, dolçor i picardia, el producte de la unió de dues dones excel·lents en la seva tasca. Un text breu i rodó, escrit amb un llenguatge perfecte per al seu públic lector, sense filigranes i en el qual ni hi manca ni hi sobra res. I unes il·lustracions sensacionals, com ja ens té acostumats la Rocío, expressives, divertides i encantadores. Bravo noies!


Sílvia Cantos