Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris OQO Editora. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris OQO Editora. Mostrar tots els missatges

dilluns, 9 de febrer del 2015

Ressenya Zimbo

Títol: Zimbo
Autor: Arturo Abad
Il·lustrador: Joanna Concejo
Edició: OQO, 2011
Pàgines: 152
ISBN: 9788483305973
Edat: de 8 a 12 anys
Nota: ♥♥

Zimbo és un preciós àlbum on es narra la història d’una titella que desitja ser lliure i de com el seu creador amb una gran demostració d’amor el deixa marxar, i és que aquesta és la qüestió, és necessària una gran dosi d’estima cap a una altra persona per permetre que marxi del nostre costat sense posar-li traves, els pares hem de deixar volar els fills, sense retrets i donant suport ja que anar-se’n i deixar marxar res té a veure amb deixar d’estimar. 

Arturo Abad situa al lector a ambdós costats del mirall i ofereix una visió equànime de la situació. D’aquesta manera, commou per igual, tant amb la tristor que genera la falta de llibertat al titella de fusta, el petit Zimbo, com amb l’aflicció que li causa al seu creador la marxa de  qui s’estima com a un fill i que desitjaria que romangués sempre al seu costat.

És fàcil sentir-se identificat amb la frustració d’en Zimbo per la seva actual vida: carent d’autonomia i
independència. Les possibilitats de desplaçament i coneixement estan limitades per els fils i per l’ús que en fa el Titellaire. Això li dificulta gaudir i conèixer llocs, gent nova i poder experimentar per sí mateix, tot i el gran amor amb el que és tractat.

Possiblement, per als adults, l’emoció sigui molt més gran des de la perspectiva del que se sent abandonat, la història transmet amb tacte i tendresa la tristor del titellaire en veure com marxa una de les seves criatures de fusta, tal com un pare desitja que els seus fills no creixin i segueixin necessitant els fils que ens uneixen, tot i que sovint no s’adonin que aquesta sobreprotecció no tan sols no ajuda sinó que impedeix la seva felicitat. Per això mateix, veure com el vellet ofereix unes tisores a en Zimbo ens entendreix enormement.

Joanna Concejo ha sabut transmetre el mateix caliu amb les interpretacions que pàgina a pàgina ens mostra la història, unes imatges plenes de poesia que són el complement necessari per el text. La premiada il·lustradora polonesa, il·lustracions precioses fetes a llapis carregades de força que aconsegueix una gran càrrega emocional, que es complementen amb alguns tocs de color en les situacions que trobem al petit protagonista feliç i lliure.

Així doncs, ja podeu afegir aquest àlbum d’OQO editora a la llista dels que no poden faltar a la vostra biblioteca particular.

Sílvia Cantos

diumenge, 20 d’abril del 2014

Especial Sant Jordi 1 - Àlbum il·lustrat

©Sandro Soriano
Si pareu atenció, sura en l’aire un zum-zum peculiar, són tots els llibres que esperen a sentir el tret de sortida d’una diada ben especial: Sant Jordi! Històries que esperen trobar-se amb un lector que es perdi en les seves pàgines, pàgines que amaguen relats d’humor, aventures, amistat, intriga, poesia, propostes per tots els gustos!

Amb aquesta entrada, enceto una sèrie de posts dedicats a oferir-vos un bon ventall d’idees per regalar aquest Sant Jordi, a fi que tots trobeu el llibre perfecte per regalar. Cadascuna d’aquestes entrades la dedicaré a una tipologia determinada a fi de facilitar-vos la tria.

El primer, com no podia ser d’una altra manera, el dedicaré als àlbums il·lustrats, doncs no puc negar que són la meva debilitat. Penso que un bon àlbum és un llibre apte per totes les edats, el poden gaudir els més petits, si els l’explica un adult, els lectors en solitari o en lectura compartida, un dels més grans plaers que tenim a l’abast de la mà i que massa sovint oblidem. Poseu-vos còmodes i agafeu llapis i paper per anotar d’entre els següents aquells que més us agradin i recordeu...

Regaleu llibres, formem lectors, feliç Sant Jordi a tothom!!!

                                                  Sílvia Cantos


A la cuina, de nit! Kalandraka, 2014R
Maurice Sendak
Maurice Sendak (il.)
Kalandraka, 2014

A la cuina, de nit és un clàssic de 1970 en el qual Maurice Sendak evoca records de la seva infantesa: l’autor tenia 11 anys quan, a la Fira de Nova York, va quedar meravellat davant l’aparador de la pastisseria Sunshine Bakers, el lema de la qual era “Nosaltres fornegem per tu mentre tu dorms”. Anys més tard, Sendak explicaria que aquest llibre fou una mena de venjança: “Ara sóc suficientment gran per quedar-me despert a la nit i saber què passa a la cuina, de nit!”.


Claire Freedman
Nick East (il.)
Beascoa, 2014

«CAMPI QUI PUGUI!», crida la gallina. «La guineu ens vol MENJAR!» La guineu de ciutat ha anat al camp per primer cop i té molta gana! «Què hi ha per sopar?», murmura fent salivera. Els animals de la granja, espantats, ideen un pla sorprenent i esbojarrat per ensarronar-la. Però, com es pot enganyar una guineu de ciutat? Una divertida història amb unes il·lustracions fabuloses que us faran riure a cor què vols.


Elisenda Queralt
Roger Olmos
La Galera, 2014

En Pere Totselsgustos, venedor interplanetari, ha venut tot el que es pot vendre a cada planeta que ha visitat no hi ha galàxia que se li hagi resistit. Fins que arriba al planeta de les Mans. Hi ha una mà de mans, al planeta de les mans: mans esquerres esquerranoses, mans dretes conservadores, hi ha la mà alcaldessa, les mans unides, la mà foradada (que no mira mai l’import de la factura), hi ha les manetes (especialistes en muntar i desmuntar-ho tot). En Pere té la gran pensada de vendre’ls la màquina de fer pessigolles. I els deixa la màquina perquè la provin. El gran venedor galàctic ja té coll avall que té la màquina mig venuda! Hi posaria la mà al foc! Ha fet mans i mànigues perquè tot vagi com una seda. Segur que no marxarà amb les mans buides.


Llavors de paper
Bea i Sílvia Gil
Bea i Sílvia Gil (il.)
Animallibres, 2013

El bosc està en perill! Encegada pel desig d’escriure una bella història, Eyla ha trencat l’equilibri i està convertint els arbres en paper. Mentrestant, Naia respon decidida a la crida d’auxili dels animals. Com podrà salvar un paisatge tan bonic? Del seu enginy i el seu amor per la natura, sorgirà una idea brillant. Si el paper està fet d’arbres, per què no aprofiten que conté l’esperit del bosc per a reparar el mal?


Marta Chaves
Marta Chaves (il.)
Destino, 2014

De la mà de la Dorotea viatgem des d’una bonica ciutat empedrada fins al més profund de la selva, en un recorregut farcit de sabors i aromes, gràcies als pastissos de la senyora Menta. Chocolate també planteja un viatge ambiental, des dels paisatges urbans, inspirats en el disseny i l’arquitectura modernista, fins als escenaris exòtics i exuberants de la jungla, que beuen de l’art precolombí. Fonent-se així, en un de sol, dos llenguatges llunyans.


Les Tisores de Matisse
Jeanette Winter
Jeanette Winter (il.)
Joventut 2014

En una petita ciutat francesa, un jove anomenat Henri Émile Matisse es passava el temps dibuixant. Quan va créixer, es va traslladar a París i es va convertir en un famós artista. Ja de gran, una malaltia greu el va immobilitzar en el llit i va haver de buscar valor per seguir estimant la vida… Un dia va retallar unes formes en paper pintat. Estava dibuixant amb unes tisores!
Basada en la vida de Henri Matisse, aquest colorit àlbum il·lustrat inclou una nota de l'autora, cites del propi Matisse, i una mirada sobre el procés creatiu d'un gran artista. 


Kadir Nelson
Kadir Nelson (il.)
Joventut, 2014

Kadir Nelson explica la història de la determinació d'un jove per canviar Sud-àfrica i la lluita d'un home que finalment es va convertir en el president del seu país, perquè creia en la igualtat de les persones qualsevol que fos el color de la seva pell. Els lectors s'inspiraran en el triomf de Mandela i la lluita que va dur a terme durant tota la seva vida perquè el nostre món esdevingués un lloc més just.



Susana Peix
Sebastià Serra (il.)
El Cep i la Nansa, 2014

El protagonista, en Cueta, un diable molt petit, va sentir l'olor de sobre i la calor que feia abans d'obrir els ulls. De seguida va saber on era: allà on viuen tots els diables, dimonis i bèsties de foc! No sabia com hi havia arribat. Recordava que era festa major, que faltava molt poc per sortir a la seva primera cercavila i que tenia molta, molta por.


Ricardo Alcántara
Paula Rebeca Luciani (il.)
Combel, 2014

Mishiyu és un nen orfe que viu amb por però alhora amb esperança la seva adopció. La commovedora història del nen s'entrellaça amb l'emoció continguda de la dona que decideix adoptar-lo, fins que finalment tots dos es reconeixen com a mare i fill. Un àlbum de Ricardo Alcántara amb unes il·lustracions intenses i emotives de Rebeca Luciani.



Vladimir y la guitarra zurda
Iñaki Rubio
Sandra Aguilar (il.)
Sieteleguas, 2013

Quatre històries entranyables que descriuen la particular relació de quatre nens amb quatre instruments musicals diferents. Totes elles, estan inspirades en les biografies de grans músics contemporanis.




Hansel y Gretel
Tina Meroto
Iratxe López (il.)
OQO, 2014

Y així fou… Abandonats per els seus pares, en Hansel i la Gretel s’endinsen al bosc i troben una casa amb teulada de xocolata, parets de massapà i finestres de caramel. Mentre gaudeixen de les meravelloses menges, una malvada bruixa els vigila i arrossega a l’interior de la casa… Aquesta adaptació, basada en la primera versió del conte, aporta elements originals, diferenciant-se d’altres interpretacions. L’autèntica causa de l’abandonament, en aquest cas, és l’extrema pobresa dels pares.

¡¡Papá!!!
Gabriela Keselman
Christian Ynaraja (il.)
SM, 2014

Un pare és aquella persona que és a prop, comprèn, consola, juga, aplaudeix, escolta, impulsa, salva i acompanya al seu fill. Sempre. Passi el que passi. Un regal especial per tots els pares!


Frederick R
Leo Lionni
Leo Lionni (il.)
Kalandraka, 2014

Una família de ratolins recull provisions i tots treballen, excepte en Frederick, que aparentment no fa res. Però sense que els altres ho sàpiguen, ell també s’aprovisiona: rajos de sol, colors, paraules... Quan arriba l’hivern, els seus companys reconeixen que la seva missió poètica havia estat essencial perquè els ratolins suportin millor la cruesa de l’estació hivernal. I així en Frederick és acceptat tal com és.


El secreto de la flor que volaba
Demián Bucay
Mauricio Gómez (il.)
Océano Travesía, 2014

Des de ben petit Ho Liang va quedar fascinat per les papallones. En convertir-se en emperador, va voler tenir-ne com a mínim una de cada racó del seu territori. Per a recrear-se en la diversitat del seu magnífic imperi, ordenà construir una gàbia de vidre per a arrecerar-les. Tot i així, quan les erugues anaven arribant al seu cristal·lí tancament, perdien el color davant la mirada absorta de l’emperador, que no tenia ulls per res més que per elles. Però un accident provoca que les papallones escapin al jardí i que en llibertat recuperin el seu color.


Mercè López
Rebecca Beltrán (il.)
Beascoa, 2014

Fuego és capaç de prendre les teves galtes amb un vermell enlluernador. Pot doblegar homes i draces. Fuego és imprevisible, canviant, vermella. Fuego és capaç d’encendre una estrella però també reduir a cendres un cor despistat.



¡Mamá, quiero dormir en tu cama!
Harriet Ziefert
Elliot Kreloff (il.)
Juventud, 2014

És de nit, i tothom diu bona nit. Però quan tots els llums s’han apagat, l’Èric surt del llit i corre cap a l’habitació dels seus pares. L'Èric no vol dormir sol en el seu llit. Amb l'ajuda d'uns pacients pares, que li ensenyen on dorm cada membre de la família (incloses les mascotes), l'Èric finalment comprendrà que cadascú ha de dormir en el seu propi llit.


Un lleó a l’atur
Núria Homs
Mercè Canals (il.)
Edebé, 2014

El lleó Leònides estava de molt mal humor. S'havia quedat sense feina. El Leònides vivia en un circ blanc i carbassa amb l'Iu, un domador a qui feien por els lleons. Li feien tanta, tanta por que, amb l'ajuda dels seus amics del circ, l'Iu es va convertir en un domador de granotes verdes i llargarudes, i en els lleons no hi va pensar mai més.


Aquí hi ha monstres!
Jonathan Emmet
Poly Bernatene (il.)
Maeva Young, 2014

Quan el capità Ferotge sent parlar d’una illa amagada plena de pedres precioses, s’entesta en anar-hi tot i les reticències de la seva tripulació. Però abans hauran de creuar la boira i, segons la llegenda, està plena de monstres. Durant tot el viatge el capità recorda a la tripulació que no existeixen els monstres, però quan creuen la boira, els seus mariners comencen a desaparèixer. Una apassionant i intrèpida història de pirates.

Una gallina en Marte
Asunción Fuente
Sílvia Cabestany (il.)
Sieteleguas, 2013

La Tina no és una gallina normal. Li encanta l’alpinisme i ha escalat moltes muntanyes de la Terra. Però la Tina té un somni: escalar la muntanya més alta del Sistema Solar, per aconseguir-ho, la Tina s’embarcarà en un viatge al·lucinant cap a Mart, per així convertir-se en la primera gallina-astronauta.


Una caja
Maria José Ballesteros
Maria José Ballesteros (il.)
Nube Ocho, 2014

Un dia els germans Fu i Bo reben una capsa per al seu pare, el Sr. Ningunot, amb la única condició que no poden obrir-la. Tot el matí i fins que el pare arriba de la feina, els germans imaginen, somien i creen una infinitat de possibilitats sobre el contingut de la capsa. En aquesta experiència ambdós senten il·lusions i decepcions i, sobretot curiositat, una curiositat que els posa al límit d’allò permès, obrir-la? o no obrir-la i seguir inventant?


Odio la escuela
Jeanne Willis
Tony Ross (il.)
Océano Travesía, 2014

Una genial cura contra el bullying, que a més d’atorgar perspectiva al problema, ajuda a acceptar la realitat. La història ens presenta a una nena que no es porta bé amb ningú a l’escola. Tot la disgusta, fins al punt de dir que odia l’escola amb passió. El lector de la mateixa manera com ho fa la protagonista aprendrà que, a vegades, el que ens sembla odiós és en realitat quelcom que ens estimem.


Dins del bosc R
Anthony Browne
Anthony Browne (il.)
Kalandraka, 2014

Un relat profundament imaginatiu per explorar la fantasia dels infants, les seves pors i inquietuds. L'Anthony Browne acompanya els lectors en un inoblidable viatge per l'interior d'un bosc ple de misteri, a on conflueixen personatges reconeixibles d'altres relats i on res és el que sembla.



Chocolata
Marisa Núñez
Helga Bansch (il.)
 OQO, 2014 (R)

En arribar a la capital, la Chocolata fa una ràpida incursió als hàbits urbans més tòpics, actuals i identificables des de la mirada infantil, i experimenta un altre estil de vida. En aquest relat, l’autora parla sobre les il·lusions, els desitjos, l’amistat i la importància de l’experiència i el fet de valorar el que tenim al nostre voltant.

La canción del oso
Benjamin Chaud
Benjamin Chaud (il.)
Edelvives, 2014

Comença la hivernació i el pare ós ja està roncant. Però, de sobte, una abella passa fent zu-zum a prop d'allà i l'osset decideix seguir-la pensant en la mel que potser trobarà. El pare ós es desperta, on és l'osset? D'un salt, s'endinsa al bosc disposat a trobar-lo, arribarà a una ciutat atapeïda i fins a l'escenari d'una òpera, mort de vergonya davant de tot el públic, decideix cantar una dolça cançó  que li cantava la seva mare...

La cosa que más duele del mundo R
Paco Liván
Roger Olmos (il.)
QOQ, 2014(R)

La hipòtesi que formula la llebre, què afirma que el que més mal fa del món és la mentida, serà demostrada en un relat fantàstic i divertit que provocarà en el lector, a més d’alguna riallada, la reflexió i una resposta emocional.


Monstruo ¡Sé bueno!
Nathalie Marshall
Joventut 2014

Aquest àlbum deixa al lector infantil “encarregat” d’uns petits monstres trapelles, sorollosos, famolencs, remugaires… sona familiar?.... Potser pots ajudar als monstres a trobar la manera de canviar els comportaments a fi que puguin arribar a ser més educats i feliços… i què passa quan un monstre de mal humor es torna bo i demana educadament un petó de bona nit?



La princesa i la porqueta
Jonathan Emmet
Poly Bernatene (il.)
Maeva Young, 2013

Hi ha hagut una terrible confusió, la princesa Clarinela ha desaparegut i en el seu lloc ha aparegut una porqueta. El rei pensa que és cosa d’una fada malvada, ja que és el tipus de coses que passen sempre als contes. Mentre que la dona del granger creu que és cosa d’una fada bona, ja que és el tipus de coses que passen als contes. I d’aquesta manera, la Clarinela es converteix en la filla dels grangers i la porqueta en la filla dels reis. Fins que un dia els seus camins tornen a creuar-se.


Mi papá es un payaso
José Carlos Andrés
Natalia Hernández (il.)
Nube Ocho, 2014

Fa uns dies a l'escola, un company va enfadar-se amb mi i em va dir: "Pallasso!". 
Jo li vaig donar les gràcies i el vaig abraçar. Ell no entenia res, però vam tornar a ser amics. Una deliciosa història que es presenta de forma bilingüe i que tracta d'un tema comprensible per a qualsevol idioma del món...


R Reimpressió

dimecres, 27 de novembre del 2013

Ressenya Tonino


Títol: Tonino
Autor: Miguel Salas
Il·lustrador: Paolo Domeniconi
Edició: OQO, 2013
Pàgines: 40
ISBN: 9788498712537
Edat: de 5 a 8 anys
Nota: ♥♥♥♥

Avui us recomano la història atípica d’un petit pingüí, en Tonino, que desitja convertir-se en un autèntic beduí. Per aconseguir aquest extravagant somni, s’escapa de casa i aconsegueix arribar fins a Argèlia!
 
Un cop arriba allà, per poder travessar el desert, l’intrèpid pingüí no dubte a comprar-se un camell, però aquest, de la mateixa manera que la pròpia història i el seu protagonista, també té una curiosa singularitat: coixeja i s’entrebanca quan camina. En Tonino bé podria ser un nen o un adult que, com tots, en algun moment de la vida, anhela sortir de la rutina o fugir d’allò que és o creu que no és. El pingüí emprèn il·lusionat i amb grans expectatives aquesta aventura. Inicia, així, un viatge cap a la maduresa i l’aprenentatge.


 
Com acostuma a succeir amb els relats de viatges, aquesta història és també una metàfora de la vida, que mostra com sovint no valorem allò que tenim fins que ho perdem. I això mateix serà, el que el nostre petit protagonista descobrirà ràpidament.


Per l’escriptor, Miguel Salas, Tonino és un conte sobre el “difícil equilibri entre el desig de viure emocionants aventures i la necessitat de l’escalf familiar”, amb aquesta mateixa premisa va treballar l’il·lustrador Paolo Domeniconi, estant d’acord amb que aquest era el missatge principal del conte, per això va jugar amb els colors representant les nits al desert amb tonalitats apagades i poc il·luminades. A més, l’oasi no gaudeix de l’habitual connotació de felicitat que acostuma a suposar en altres històries i aquí apareix com un mirall on es reflecteix la soledat del protagonista. Per contra, en la seva tornada a la llar les il·lustracions recuperen l’energia i el color.


Per la seva història ben construïda, per les magnífiques il·lustracions que l’acompanyen i per el rerefons de sentiment de família que transmet, anoteu les dades d’aquesta història i compartiu-la amb els més petits de casa, la gaudireu tots plegats!


Sílvia Cantos

dimarts, 5 de novembre del 2013

Ressenya No hace falta la voz

Títol: No hace falta la voz
Autor: Armando Quintero
Il·lustrador: Marcos Somá
Edició: OQO, 2013
Pàgines: 36
ISBN: 9788498714708
Edat: A partir de 4 anys
Nota: ♥♥♥♥♥


Avui us recomano un àlbum il·lustrat dolç i tendre per compartir amb els més petits, que us farà venir ganes d’abraçar.

El gran Borges ja ho va dir No hables a menos que puedas mejorar el silencio”, no és preferible sentir el tacte d’un gest, una carícia o una mirada còmplice? A aquells que ho hagin oblidat, l’autor d’aquest bell àlbum els ho recorda: no cal la veu per mostrar l’estima o dir coses paraules boniques com t’estimo…
 
No podem oblidar que per més evolucionats que estiguem, no deixem de ser animals, amb uns instints primaris que ens guien. El contacte físic com a mostra d’afecte és imprescindible per el desenvolupament emocional dels infants: els proporciona seguretat, afavoreix la seva autoestima i millora la confiança en sí mateixos així com també en els altres, i als adults igual, una mare no pot evitar seguir acotxant el seu fill malgrat aquest estigui tranquil o adormit, és innat.


La història ens mostra una galeria d’animals humanitzats que se’ns mostren en situacions quotidianes de caràcter lúdic, al parc al camp d’esports, al riu o prenent un gelat on la comunicació oral és essencial. Aquí trobem un input que pot ser molt útil per treballar els sons de cada animal amb els nens, doncs els personatges del conte s’expressen cadascun a la seva manera: els gats miolen, els gossos borden, els llops udolen, etc.

I tot d’un plegat trobem les girafes que parlen... com anomenem el so de les girafes? No us hi amoïneu, perquè aquests animals s’expressen amb un llenguatge universal: les carícies, el qual la petita girafa, generosa de mena decideix transmetre i compartir amb la resta del bestiari, descobrint un món nou d’interacció entre espècies diferents que s’entenen sense dificultats amb aquest idioma que no necessita paraules.



L’il·lustrador italià humanitza els personatges amb el seu estil reconeixible, amb una paleta de tons suaus, en la línia del text, les imatges realitzades són d’una bellesa dolça i entranyable que capta l’atenció dels nens i nenes, el complement perfecte a les amoroses lletres d’Armando Quintero.

Sempre ens han dit que una imatge val més que mil paraules, és cert, però també ho és que una carícia és encara millor. Abraceu, acaricieu i beseu!!

      
Sílvia Cantos