Maria Carme Roca (Barcelona, 1955). És
historiadora i filòloga. Des de l’any 1997 es dedica professionalment a
l’escriptura. D’ençà d’aleshores ha publicat més de cinquanta llibres. La seva
obra s’adreça tant al públic infantil i juvenil com a l’adult. En el decurs de
la seva trajectòria ha obtingut diversos premis literaris. Amb Editorial
Barcanova, l’any 2004 va rebre la menció d’honor White Ravens per la novel·la
juvenil titulada El faedor de mentides
i l’any 2005 va obtenir el Premi Barcanova de literatura infantil i juvenil per
l’obra Akanuu, l’arquer persa. És una de les veus narratives més importants de la
literatura catalana, els seus llibres sempre troben un públic que els espera
amb ganes de descobrir noves històries amb les que l’autora sorprèn i segueix
emocionant. Els mitjons
de l’ogre (infantil), La
merla blava (juvenil) i A
punt d’estrena (novel·la) són una petita mostra de la
magnífica producció literària de l’autora per a totes les edats.
La noia del
club
Autor: Maria Carme Roca
Edició: Bromera, 2017
Pàgines: 241
ISBN: 9788490267219
Edat: +13 anys
Nota: ♥♥♥♥♥
Preu: 11,95€
La Flora va somriure, va pensar que allà
les conspiracions no anaven a cop de pistola, allà les armes sovint anaven
pintades de vermell carmesí.
Avui us recomano
una història intensa, on l’esport ajuda a obrir la porta de les llibertats femenines
en un moment històric certament convuls.
Des de ben jove,
la Flora ha volgut ser nedadora. Tot i que la seva família li fa costat, no ho
té gens fàcil. No tenen gaires diners i ha de compaginar el treball amb
l’esport. Els aires nous que duu la proclamació de la Segona República donen
ales al seu somni i la Flora s’entrena de valent, amb la il·lusió de destacar
en la competició. Alhora, entra en contacte amb un grup de dones que aspiren a
transformar la realitat des de l’art, la literatura o el periodisme. Però la
realitat és tossuda, i les seves aspiracions xocaran amb les tensions d’una
societat convulsa. A poc a poc, la Flora es veurà immersa en els conflictes de
la Barcelona dels anys 30, no tan sols per la seva difícil carrera esportiva,
sinó perquè a més s’enamorarà d’en Romà, un jove de classe alta a qui miraran
amb recel els amics de la Flora de tota la vida, vinculats a grups anarquistes.
Feminisme,
intriga, emocions, sindicats, les FAI, la revolució, tot plegat en el marc de
la Barcelona dels anys trenta. Sens dubte, Maria Carme Roca li té el polze pres
al lector juvenil i sap què i com escriure per arribar-hi. La noia del club és
una història que enganxa, amb un context històric molt ben desenvolupat i un
repartiment de personatges que combina els ficticis amb figures reals, com ara Rosa
Maria Arquimbau, Irene Polo, Anna Murià o Mercè Rodoreda, la magnífica
construcció dels personatges ficticis, provoca que el lector cregui que la Flora,
per citar-ne una és real, connecti amb ella o li desperti una sentida
animadversió com succeeix amb en Jesús.
Aquesta és una d’aquelles
històries que perfectament podríem catalogar com a crossover, és a dir, tan apta per als joves com per als adults, de
fet el títol s’inclou dins la col·lecció Trànsit de Bromera,
on la idea és precisament aquesta, dirigir-se a una franja de lectors molt
àmplia.
M’agraden molt les
entradetes de capítols, que amb notícies i fragments de l'època situen al
lector en una realitat, força diferent a l’actual, pel que fa al paper de la
dona.
Selfies al
cementiri
Autor: Maria Carme Roca
Edició: Barcanova, 2017
Pàgines: 160
ISBN: 9788448942892
Edat: +13 anys
Nota: ♥♥♥♥♥
Preu: 12,40€
Premi Barcanova de Literatura Juvenil
Segur que esteu tips que us diguin que
cal pensar en el futur. Hi estic d'acord, però cal anar més enllà, perquè el
futur, l'autèntic, és la mort.
Una proposta trepidant i
sorprenent, en un escenari molt suggerent: El bell i antic cementiri del Malmö.
El cementiri és el punt de
trobada dels vius virtuals. En Nils és un d’ells i està encantat de ser-ho
perquè pot dedicar-se a fer allò que més li agrada: lligar. Els morts reciclats
tenen molts avantatges i quan els convé apliquen el mode fantasma i passen
desapercebuts. O no. La Siri, una noia molt especial, els ha descobert. I a en
Nils no li ha fet cap gràcia, perquè no pot permetre que ningú sàpiga de la
seva existència. Ells, els vius virtuals, han de continuar sent una llegenda.
Maria Carme Roca s’emporta
novament el premi Barcanova, amb un relat molt actual, que ha sabut donar una
visió original i desenfadada del món dels esperits i els fantasmes, aconseguint
connectar amb el lector jove, fixeu-vos sinó en els requisits imprescindibles
per esdevenir un mort reciclat, cal:
1 - Ser jove
2 - Haver mort de manera accidental
3 - Ser creatiu
Així mateix
destacaria la gran feina feta en la construcció dels personatges, tots ells són
rodons, complexos, fàcilment creïbles, la Rebecka, la fylgia; en Nils, una
personalitat fosca i egocèntrica; la Siri, una noia molt especial, transparent;
la Karin, disconforme, cinèfila gran admiradora de Miyazaki. I n’hi ha més.
També en aquest
cas, l’autora fa una curiosa presentació dels capítols, presenta a grans trets
algun dels personatges que durà el pes del capítol en qüestió, predisposant al
lector a anar desfilant una trama que gira i sorprèn a mesura que avança,
mantenint la tensió en tot moment. Amb ritme, àgil i petites reflexions més que
interessants com aquesta "De vegades, les coses que semblen més
inabastables esdevenen simples quan, senzillament, les formulem en veu alta.
Com allò que passa, que no t'adones d'una cosa fins que algú altre la diu en
veu alta."
Per tot plegat,
ambdues propostes, són absolutament recomanables per lectors joves (de totes
les edats!)
Sílvia Cantos
