Ara que sembla ser que celebrem l’any del llibre i de la lectura, ens hem trobat una catastròfica explosió d’escrits de tota mena que, amb el pretext d’il·luminar-nos sobre aspectes ignots del Quixot, opinen sobre tot, tret de la novel·la de Cervantes. És la maledicció que han de patir alguns clàssics que han esdevingut icones nacionals: la descontextualització impune; com que l’autor ha mort (Barthes dixit...) es pot fer dir al text tota mena d’anacronismes. Seria gairebé obligatori escriure aquí sobre la pèrdua del sentit històric del temps, de les ciències humanes que reculen davant la bèstia del progrés tecnològic i tot això, però jo volia parlar de la vergonya que em provoca la manipulació del Quixot –de l’oblit de la literatura- i de l’enveja també.
Ha sortit fa un poc més d’un mes l’edició del Tirant lo Blanch a cura d’Albert Hauf: silenci. Puc criticar-ne els criteris d’edició –sobre tot la disposició de les notes i de l’aparat de variants textuals-, encara que això no amagarà el fet que es tracta d’una edició magnífica. No he llegit res sobre ella enlloc. Que vingui acompanyada de l’edició a càrrec de Vicent Escartí de la traducció castellana de 1511 –aquesta sí: una edició de baixa intensitat filològica- i de les correspondències en CD-ROM –amb la possibilitat de gaudir i jugar amb la novel·la a l’ordinador- tampoc no ha merescut ni la més mínima ressenya a la premsa.
No tornaré a llegir el Quixot fins al 2006: l’enveja i la vergonya em conviden a fer del 2005 l’any del Tirant.
Ha sortit fa un poc més d’un mes l’edició del Tirant lo Blanch a cura d’Albert Hauf: silenci. Puc criticar-ne els criteris d’edició –sobre tot la disposició de les notes i de l’aparat de variants textuals-, encara que això no amagarà el fet que es tracta d’una edició magnífica. No he llegit res sobre ella enlloc. Que vingui acompanyada de l’edició a càrrec de Vicent Escartí de la traducció castellana de 1511 –aquesta sí: una edició de baixa intensitat filològica- i de les correspondències en CD-ROM –amb la possibilitat de gaudir i jugar amb la novel·la a l’ordinador- tampoc no ha merescut ni la més mínima ressenya a la premsa.
No tornaré a llegir el Quixot fins al 2006: l’enveja i la vergonya em conviden a fer del 2005 l’any del Tirant.
