El dia dels lectors

Però, i si fos festiu l’endemà de Sant Jordi? Com avui, per exemple, i declarar-lo Dia dels lectors i exhibir impúdics els nostres llibres, reunir-nos amb amics i familiars i llegir-los en silenci en parcs, terrasses de bar, platja o muntanya, o baixar les cadires i llegir-los al carrer amb els veïns. No sé si podria mostrar la joia que R. m’ha regalat: Dos cuentos para Manolillo (Para cuando sepa leer), edició facsímil del manuscrit il·lustrat que Miguel Hernández va escriure i dibuixar a la presó, amb alguna de les llàgrimes que vessava pensant en el seu fill. Potser per compensar, també m’ha regalat l’edició mexicana de Los dos payasos, de César Aira i Arte menor, de Juan Ramón Jiménez, l’autor amb més llibres a la meva biblioteca particular. 

Ahir, menys feina a la llibreria, compensada per la feina dels dies anteriors i perquè he pogut xerrar més estona amb els amics que m’han vingut a saludar. Dimarts vaig vendre l’últim exemplar de Primavera, estiu, etcètera, i hauria pogut vendre uns quants exemplars més si m’hagués arribat l’última comanda, perquè ahir també me’l demanaven. Montse Serra explica a VilaWeb Lletres el cas paradoxal d’aquest llibre, que des del començament ha gaudit del favor de molts llibreters però que l’editorial no ha volgut reeditar. Malgrat tot, encara queda molta primavera i tot l’estiu. 

Finalment, el llibre que m’he regalat: Carrer de Joan Ponç, de Joan Brossa, editat per Glòria Bordons. Una meravella.

Bona diada a tothom!!!!

Comença el gran dia! Tot un repte, a causa del calendari festiu d’enguany. I per a molts lectors, una gran oportunitat per practicar el turisme de llibreries, que si pot ser a la caça de Primavera, estiu, etcètera, encara serà millor. Com deia ahir, tota l’edició està repartida per les llibreries del país, raó per la qual reitero la crida exhaurir-lo. 

Aprofito l’ocasió per recordar que encara som a temps d’exhaurir l’anterior guanyador del Premi Exhaurim-lo!: Males companyies, de Marc Cerdó. I també aprofito per esmenar una absència imperdonable en les recomanacions: L’últim dia abans de demà d’Eduard Márquez: brutal!

I perdoneu si avui no puc navegar gaire per internet. Intentaré seguir l’etiqueta #exhaurimlo al Twitter, perquè sospito que #SantJordi o #jollegeixo em resultarà més complicat. Demà serà, doncs, el dia dels blogs i de Facebook. Avui, els protagonistes sou els lectors. 

Bona diada a tothom!!!!

Servei especial de recomanacions personalitzades per Sant Jordi

És ben conegut que Primavera, estiu, etcètera de Marta Rojals gaudeix d’una recepció entusiasta a la blogosfera. Als comentaris de l’apunt anterior, on anunciava el veredicte del Premi Exhaurim-lo! 2011, hi ha qui em demana alternatives al premi per celebrar Sant Jordi. Amb el benentès que tenir el llibre no implica descartar de comprar-ne més exemplars, l’abnegada vocació de servei públic que caracteritza aquest blog m’obliga a respondre a aquesta petició. Heus ací, doncs, algunes recomanacions personalitzades que hom pot aprofitar si s’hi abelleix.

Per a Allau, de The Daily Avalanche, recomano dos dels canditats: Els infinits de John Balville i En la juventud está el placer de Denton Welch. El primer, perquè és un gran Banville i, com que no sé si ha llegit res encara d’aquest autor, trobo que és una bona manera d’accedir al seu univers —i en aquest cas concret, l’expressió no és un tòpic. El segon, perquè transcorre a Anglaterra i Dickens era anglès. Tots dos comparteixen, dins l’estil intransferible de cada autor, el gust per unes descripcions subtils que amb una aparent simplicitat reflecteixen la consciència dels protagonistes.

A Eulàlia Mesalles, de Riell Bulevard, també li recomano dos dels candidats: L’alquímia del mercat d’alquímies i La trampa, d’Emmanuel Bove. El primer, perquè era el principal rival de Primavera, estiu, etcètera a l’hora d’adjudicar-se el Premi Exhaurim-lo! I el segon perquè, si no coneix l’autor, és una molt bona introducció a la seva obra. Tots comparteixen un gust per la mirada irònica, fins i tot sarcàstica —com se sol dir—, i una crítica àcida a les febleses de l’ésser humà, sense defugir, però, la tendresa.

A Rita, de l’enyorada La meva illa roja, també li recomano dos llibres. En primer lloc, La maleta, de Serguei Dovlàtov. Un recull de contes situats a la Unió Soviètica on l’autor expressa una mirada crítica, no exempta d’un sentit de l’humor molt esmolat: la capacitat d’adaptació a les situacions més adverses que vaig llegir a La zona, es trasllada aquí a la vida quotidiana, on els personatges cerquen les esquerdes d’un règim autoritari que, malgrat una aparent solidesa, apareix com un decorat de cartó pedra. En segon lloc, Momssen: una sàtira sobre un sistema polític molt diferent però que manté concomitàncies amb l'anterior: personatges que se situen també a les esquerdes, en aquest cas del capitalisme tardà, i fan de les convencions socials un simple decorat on prosperar il·lícitament.

A Matilde Urbach, de De la casa al club, també dos llibres, molt diferents: A butxacades de Joan Todó i Cada despedida de Mariana Dimópulos. El primer, perquè té contes esplèndids que m’han fer desitjar-ne més quan he girat l’últim full del llibre després de la primera lectura. El segon, perquè és la història d’una fugida amb tot d’històries al voltant de la protagonista que es trenen i destrenen amb una sensibilitat admirable.

Premi Exhaurim-lo! 2011: Primavera, estiu, ectètera, de Marta Rojals

Quin hauria estat el llibre guanyador del Premi Exhaurim-lo! 2011 si l’entusiasme de l’Artista Abans Conegut com Subal Quinina no m’hagués encomanat les ganes de llegar Primavera, estiu, etcètera? No ho sé, però sé que és el títol que millor s’ajusta a les bases improvisades l’any passat. I sobretot sé que aquest llibre m’ha donat moltes alegries, llegint-lo i recomanant-lo, i el premi és la millor mostra de gratitud que se m’acut per tornar-li una mica d’aquesta alegria a l’autora. De manera que, benvolguda Marta Rojals, moltes gràcies!

Pel que fa a la deliberació del jurat unipersonal, he vacil·lat en el punt b de les bases: “Es tindrà en compte que, per raons òbvies, el tiratge no sigui gaire alt”, perquè el llibre compta amb edició digital, com altres candidats, fet que el converteix en tècnicament inexhaurible. Potser per a la propera edició em plantejo eliminar o modificar el punt b, si és que tot plegat es manté. De moment, com que la demanda de llibres digitals és molt escassa, la vacil·lació ha estat fortament contrarestada pel punt c.

serà indispensable que hagi estat recomanat a la llibreria i que hagi estat la causa d’almenys dos agraïments per part de lectors omnívors.

el nombre d’agraïments de lectors omnívors supera amb escreix els dos que s’hi exigeixen, i de fet ha estat en aquest punt que s’ha produït el rampell intuïtiu imprescindible emetre el veredicte. 

Proclamo per tant, amb la solemnitat que correspon al premi literari més petit de Catalunya, que el llibre guanyador del Premi Exhaurim-lo! 2011 és la novel·la Primavera, estiu, etcètera de Marta Rojals i faig una crida local però universal a comprar-lo massivament abans i durant la diada de Sant Jordi amb el propòsit d’exhaurir-ne l’edició. 

Aprofito l’ocasió per recordar-vos que encara som a temps d’exhaurir, també, el guanyador de l’any passat: Males companyies, de Marc Cerdó.

Premi Visitem-los i subscrivim-nos-hi! 2010

Com sol passar, primer va ser la idea, després el premi i finalment les bases.


1. Martín d’El Ojo Fisgón i Alícia de De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó van tenir la gentilesa de d’atorgar a aquest blog el premi Vale a pena ficar de olho nesse blog, cosa que m’alegra molt i els agraeixo de tot cor. Sobretot perquè m’han donat la idea de modificar aquest premi i convertir-lo en el premi blogosfèric més feliç de Catalunya, el Premi Visitem-los i subscrivim-nos-hi! 2010.


2. En un rampell de gratitud, proclamo que els guanyadors del Premi Visitem-los i subscrivim-nos-hi! 2010 són:

• Baudelairianismes
• Noms de lletres
• Bloguejat
• El blog del senyor Boix
• Entrellum
• Plagueta de Bord
• Llibreria l’Illa
• L’Aranya Llibreria
• L'efecte Jauss
• Saragatona
• Gazophylacium ɯnıɔɐןʎɥdozɐb
• The Daily Avalanche

3. Les bases:

a. Participaran al Premi Visitem-los i subscrivim-nos-hi! 2010 tots els blogs que hagin contribuït a la difusió del Premi Exhaurim-lo! 2010, atorgat a Males companyies de Marc Cerdó.

b. Guanyaran el Premi Visitem-los i subscrivim-nos-hi! 2010 tots aquests blogs.

c. La convocatòria restarà oberta fins al 12 d’abril de 2011 .

d. Qualsevol blog que contribueixi a la difusió del Premi Exhaurim-lo! 2010 fins a l’expiració de la convocatòria guanyarà també el Premi Visitem-los i subscrivim-nos-hi! 2010.

e. Serà imprescindible el respecte envers el guanyador del Premi Exhaurim-lo! 2010, independentment de l’opinió que es publiqui sobre Males companyies.

f. Serà imprescindible la col·laboració dels internautes per afegir els blogs que compleixin les bases del Premi Visitem-los i subscrivim-nos-hi! 2010 i que m’hagi descuidat d’incloure-los-hi.

g. El premi consisteix en una crida local però universal a visitar massivament els blogs guanyadors i sindicar-s’hi.

Què més, què més, què més

Sant Jordi, sempre igual: comandes, reposicions, reclamacions, llibres, nervis, llibres, impaciència, llibres. Però sempre diferent: El cobrador de Rubem Fonseca, que té, com a mínim, després d’una primera lectura, tres contes brutals, o La ciutat de les finestres, el nou llibre de Pau Planas, que llegiré per culpa de La nau, i tastets, molts tastets de llibres nous i de reedicions —com La vuelta al día en ochenta mundos i Último round de Julio Cortázar en l’excel·lent edició publicada per RM Editores, sense menystenir les edicions clàssiques de Siglo XXI que han mantingut aquests dos títols als prestatges de les llibreries durant dècades— fins que Maletes perdudes de Jordi Puntí ho atura tot.

Què més. I mentrestant el Premi Exhaurim-lo! 2010 convoca complicitats a través de la xarxa, a pleret, com correspon al premi literari més petit de Catalunya: la generositat de Sani Girona, Marcel, Salvador Macip, Mr. Rude, Toni Ibàñez, Biel Mesquida a la blogosfera —sisplau: esmeneu-me si em deixo algú—, de la Llibreria l’Illa, de L'Aranya Llibreria i alguns lectors a Facebook i Twitter, l’alegria de llegir comentaris d'internautes que els agrada la idea...

Què més, què més. La certesa que enguany no trobaré el pretext per escriure l’apunt sobre Sant Jordi, potser perquè ja n’he escrit un bon grapat, o potser perquè abans preferiria trobar la manera de parlar d’El cobrador de Rubem Fonseca, de La aventura ausente de Gabriel Bertotti, de La librería de Penélope Fitzerald, de No hi ha terceres persones d’Empar Moliner, de la pertorbadora bellesa d’Hermosa, el capità i les nines russes, del decebedor Metamorfosis de la lectura de Román Gubern, de l’amè Bibliotecas llenas de fantasmas de Jacques Bonnet, de l’interessant Nadie acabarà con los libros d'Umberto Eco i Jean-Claude Carrière, dels Cuentos completos de Fogwill, de la increïble Dublinesca d’Enrique Vila-Matas, de la delicada i subtil i japonesa El cel és blau, la terra blanca de Hiromi Kawakami.

Què més, què més, què més. Que no voldria escriure gaire estona més, que ara mateix continuaré llegint Maletes perdudes, que després m’espera La ciutat de les finestres i després voldria tornar a Cortázar i després, o abans, llegir Copi, Pola Oloixarac, César Aira. I ara hi caic, que fa molt de temps que no escric res sobre César Aira.

Premi Exhaurim-lo! 2010

Els esdeveniments han succeït per aquest ordre: primer va ser la idea, després vaig triar el llibre i finalment he redactat les bases. De manera que:

1. Un amic em va animar, fa molt de temps, a fer una crida a exhaurir un llibre. Com que sóc conscient de la indiferència que generaria, l’he descartada un munt de vegades. Però sempre torna per fer-me la guitza, de manera que he decidit conjurar-la ara que gaudeixo de la irresponsabilitat acumulada després de més de cinc anys de blog i he creat ara mateix el premi literari més insignificant de Catalunya: el Premi Exhaurim-lo!





2. En un rampell intuïtiu proclamo que l’obra guanyadora del Premi Exhaurim-lo! 2010 és


Males companyies, de Marc Cerdó





3. Les bases:

a. Participaran al Premi Exhaurim-lo! tots els llibres comentats en aquest blog entre l’1 de gener i el 12 d’abril.

b. Es tindrà en compte que, per raons òbvies, el tiratge no sigui gaire alt.

c. Serà indispensable que hagi estat recomanat a la llibreria i que hagi estat la causa d’almenys dos agraïments per part de lectors omnívors.

d. Serà indispensable també que hagi gaudit de la complicitat d’altres col·legues.

e. La decisió del jurat unipersonal serà intuïtiva i inapel·lable.

f. Les bases del premi podran canviar en futures edicions, si és que mai es torna convocar.

g. El llibre guanyador serà anunciat al blog el dia 13 d’abril.

h. El premi consisteix en una crida local però universal a comprar-lo massivament i exhaurir-lo abans de i durant la Diada de Sant Jordi.