Els anuncis de lectors de llibres digitals, o e-readers, eren molt abundants durant la Fira del Llibre de Frankfurt de l’any passat: a les vitrines dels passadissos, als fulletons que repartien arreu, a les conferències i debats o als cartells es podia trobar publicitat de tota mena de models. Enguany, en canvi, la presència dels e-readers era molt més discreta. Hi havia, evidentment, alguns dels fabricants asiàtics que proveeixen d’aparells a la majoria de les marques que es poden trobar al mercat europeu, però l’oferta era molt menor que uns mesos enrere. Suposo que ara es tracta d’oferir dispositius amb wifi i pantalla tàctil que s’assemblin tant com sigui possible als tablets. Els models amb aquestes característiques que he vist fins ara pateixen la poca versalitat de la tinta electrònica per navegar a través de la xarxa.
L’optimisme que els fabricants d’e-readers divulgaven arreu al tombant de l’any s’ha transformat en la discreció d’ara. Hi ha contribuït també, sens dubte, l’èxit de l’iPad i la difusió del Kindle. Ambdós són dispositius amb DRM propi, que captiven els continguts i no permeten accedir-hi des de cap altre aparell que no pertany a la gamma permesa. Es tracta d’un model de venda que conviu amb el DRM d’Adobe Digital Editions, més complicat a l’hora de comprar llibres digitals —AKA e-books— però que permet accedir-hi des de més aparells, si l’editorial ho permet. És l’opció que llibreries com Borders utilitzen des de fa anys o que també utilitzen plataformes com Edicat o 36L a casa nostra. En tots dos casos, la sensació és que es paga més l’accés a l’arxiu que la seva possessió. Amb aquests dos models de venda on-line hi conviuran alguns més en el futur: Google Editions, Blio, i els que vinguin després. Un altre factor que pot haver influït, doncs, en la discreció que esmentava és el dubte dels lectors a l’hora per decantar-se per una opció que garanteixi la formació d’una biblioteca digital personal que perduri, almenys, una dècada.
Probablement serà habitual que tinguem llibres digitals dispersos per dues o més biblioteques personals, segons la procedència dels arxius, i que alguns o molts esdevinguin obsolets o antiquats amb el temps. Totes aquestes preocupacions van estar presents al debat de luxe que vaig tenir l’oportunitat de seguir a la Fira del Llibre de Frankfurt. Hi intervenien:
Mike Shatzkin, gurú, que destaca com a percepció rellevant de la seva experiència a la Fira:
At the conclusion of another Frankfurt Book Fair — my thirty-somethingth — here is something I actually knew before but have taken on board in a whole new way: there is an enormous gap between the US and everyplace else in the Western world (at least) in consumer ebook takeup and acceptance.
Val la pena llegir l’apunt sencer i tafanejar el seu blog.Victoria Barnsley, editora de HarperCollins, fugaçment cèlebre per les disculpes a propòsit dels errors en l’edició de Freedom de Jonathan Franzen, representava la indústria editorial que ha estat capaç d’assumir amb eficàcia els reptes de la digitalització.Ronald Schild representava Libreka!, la plataforma digital impulsada pels editors i llibreters alemanys que també coordina el flux d’informació bibliogràfica —metadades, vista prèvia amb Google Books, col·laboració amb biblioteques digitals, etc.— de manera que l’accés als llibres —de paper i digitals— resulti més fàcil. Un fita important és que els e-books es venen sense DRM. No cal dir que Libreka! em fa molta molta enveja: una plataforma com aquesta permetria que moltes llibreries independents poguessin bastir el seu correlat digital més fàcilment, però el desori de la distribució a casa nostra tendeix a reproduir-se a internet i un instrument eficaç i senzill com Libreka! és un somni.S’hi va parlar del paper de les llibreries en el futur, evidentment, i entre els cinc anys de vida que ens donen alguns i el pròsper futur que ens auguren uns altres crec que tenim prou marge per repensar l’ofici.La qüestió de la pirateria va sortir al final, al torn de preguntes, i va ser Ronald Schild qui va donar la resposta més encertada. Es resumeix en tres punts: que tots els llibres siguin accessibles en format digital —molta gent pirateja perquè no troba encara la versió legal—, que el preu dels e-books sigui raonable —difícil, si es manté un IVA del 18 % a Europa— i que l’experiència de comprar sigui bona —amb el DRM d’Adobe Digital Editions resulta, si més no, complicada.Vaig estar temptat d’intervenir-hi. Hauria volgut començar demanant disculpes, perquè com a llibreter m’arriscava a desaparèixer durant el plantejament de la pregunta. Però la timidesa em va impedir demanar-los quina relació podria haver entre l’anonimat i la pirateria. Accedir a un e-book pirata sempre resultarà més fàcil que accedir a un e-book legal: el lector s’estalvia de pagar i d’identificar-se. Comprar un e-book implica donar les dades personals i la targeta de crèdit. Les compres són registrades a la base de dades d’Amazon o Apple o qui sigui i serviran per dissenyar promocions i campanyes publicitàries. Però com ja vaig comentar a Porno, la preservació de l’anonimat és un dels motors de l’avenç tecnològic.