Si ahir algú va mirar com es posava el sol a l'horitzó segur que va veure alguna cosa semblant a la perfecció. A les vuit i quart de la tarda ningú podia dir que havia fet un mal dia i que estavem en alerta per mal temps... a aquella hora només es podia mirar l'horitzó amb la boca oberta i dir: "Quines coses més guapes té el món on visc!!!"
Poc després de l'instant de la foto, el sol va desaprèixer rere les muntanyes. L'ambient era humit i fred, i els núvols més baixos es van començar a tenyir de tonalitats roses i vermelles. Eren núvols de pluja que s'arremolinaven empesos pel vent i reflexaven la última llum del dia que contrastava amb la grisor del vespre. Semblaven núvols de cotó fluix, d'aquells que es mengen per les fires. El Món on vivim és preciós i té la màgia de sorprendre'ns cada dia. Només cal voler observar.
ResponderEliminar