Tarda de castells al Serrallo

El Serrallo: un poble tranquil

El passat dimarts vam sortir pel Serrallo a fer una pràctica sobre fotografia de reportatge. Eren les sis de la tarda i passejant per la vora de les barques hem va envair una gran sensació de tranquil·litat... aquella tranquil·litat que només et donen els pobles quan el sol comença a caure. En aquell precís moment vaig recordar una frase que un amic meu serrallenc va dir en un sopar: "I llavors, vam decidir quedar-nos a casa i no pujar a la ciutat..". Fora de contexte no té cap sentit, però la definició és aquesta: el Serrallo, el poble i Tarragona, la ciutat. Per a mi, el passat dimarts, aquesta afirmació va fer-se totalment realitat.

Cau el sol

Sempre és un bon espectacle veure com cau el sol desde el Serrallo... tot i el fred que començava a fer.

Escales que baixen

Fa la sensació de que aquestes escales baixen, o almenys és el que em sembla a mi. Jo l'únic que buscava aconseguir era una foto amb ratlles diagonals i amb una bona textura. Que deu tenir la pedra que tant ens atrapa?

Ens assentem i veiem passar la vida...?

He posat imatges de diversos llocs per veure passar la vida, però quasi sempre en solitari. Un dia, del qual no fa massa temps, estava caminant pel Serrallo i vaig trobar en un carrer dos cadires velles posades de forma totalment simètrica i esperant que alguna parella s'hi assentés. No sé perquè però a mi aquesta imatge em recorda a Berlanga i la seua gran "Bienvenido Mr. Marshall".

La finestra de colors

Aquí teniu una foto gamberra...

Gardel

Mentre feia aquesta foto estava escoltant l'entrevista que li va fer Santiago Alcanda a Diego Vasallo al seu programa de Radio 3. Estaven parlant de Carlos Gardel, perquè en el darrer disc de Vasallo aquest s'ha inspirat en la figura de Gardel per dedicar-li una cançó. Els tangos de Gardel, com quasi tots, són cançons amb els sentiments a flor de pell, que parlen d'amors impossibles, de passió desenfrenada i de ciutats portuaries. I es aquí on vull arribar, mentre passejava pel Serrallo (la ciutat portuaria de Tarragona), estava escoltant "Gardel"...

Sardineta i peix blau

Fins que no vaig arribar a Tarragona no vaig descobrir l'apassionant món del Peix Blau de Tarragona. Passar l'estona pel Serrallo et porta a descobrir imatges que semblen reals sense ser-ho...

Grafits

Perquè els grafitis no es restauren? Puc entendre que siguin considerats com a art efímer, però la realitat és que hi ha moltes imatges que ens han acompanyat durant anys, i que han envellit al mateix temps que envelliem nosaltres. Si estiguessin en un museu segurament serien "joves per sempre més..."

Hotel California

Alguna vegada he dit que a vegades mirant fotos em venen a la memòria cançons. Avui estem davant d'un d'aquests casos. Tenia moltes ganes d'arribar al Serrallo amb una llum acceptable, no va poder ser, quan vaig arribar ja s'havia fet de nit. Però una vegada descarregades les imatges m'he trobat cantant la cançó dels Eagles, he mirat la foto i m'he dit: "Hotel California".

El Serrallo mentres va caient la tarde

Ahir a la tarde vaig fer una sortida pel Serrallo per mirar de captar una mica l'ambient que s'hi respira i despres poder fer proves amb uns filtres de color que he instal·lat. El resultat és el que es pot veure. Què us sembla? A mi no m'acaba de convèncer, hauré de seguir probant...