Els carrers de Jerusalem

Crec que si ara tornés a Jerusalem (i la veritat és que en tinc ganes) la miraria d'una altra forma i segurament buscaria altres tipos de foto. En aquesta entrada l'únic que he buscat ha sigut fotos de Jerusalem (de qualsevol religió), format horitzontal (estrany en mi) i de carrer.

Salta !!!

 

Donant una volta per Acre vaig trobar-me un grup de nois damunt la muralla que s'estaven mirant el mar. Vaig observar com es treien la camiseta, els pantalons, les sabatilles i es quedaven amb banyador. Anaven amunt i avall per la muralla rient i parlant entre ells. Vaig preguntar que feien i em van dir que es tirarien al mar, per això estaven buscant el lloc menys perillós i on no hi haguessin roques. Després d'uns minuts de busqueda només un es va tirar, els altres van considerar que ere massa perillós perquè l'aigua no deixava veure bé on hi havia roques i on no. Realment és un "esport" difícil de practicar i quant vaig veure de prop el noi que es va atrevir a tirar-se em va impresionar que quasi no tingués dents, no se si serà degut a aquests salts al buit...

Donar la volta al Món...

Qui no estigui d'acord amb la forma de veure la vida sempre li pot donar la volta. El problema és que la realitat és molt tossuda i sempre acaba imposant la seva llei...

Conflicte de religions?

Un dels molts contrastos que ofereix Jesuralem, campanars cristians i minarets musulmans convivint amb harmonia...

Un altre que mira com passa la vida...

Un altre que està assegut veient com passa la vida pel seu davant...

Converses de Pau

La noticia de portada dels mitjans de comunicació d'aquests dies és la tornada a les negociacions entre jueus i palestins. Que complicat es tot quant l'eix central de qualsevol conflicte és la religió (en aquest cas la RELIGIÓ amb majúscules). Ahir estava mirant les noticies i la veritat es que no em vaig creure res de tot l'escenificat davant l'omnipresent Obama. Quina credibilitat pot tenir el president d'un estat policial com Israel que politicament es deu a tots els seus socis, desde gent centrada fins a radicals de l'extrema dreta. I per altra banda tenim a Mahmud Abbas, un president al qual no resptecten ni els seus propis ciutadans (encara que això també passa a Espanya...) Les fotos que he posat són del Mur de la Vergonya al seu pas per Betlem. Estar i viure allí impresiona...

Sant Joan d'Acre

La segona part del nostre viatge a Israel va transcorrer pel nord del país, concretament a Acre. Es tracta de la ciutat templera per excel·lència, qualsevol persona amb inquietuds relacionades amb les croades i els templers no pot deixar de passar uns dies vivint a Sant Joan d'Acre. Es tracta d'una ciutat molt mediterrànea, molt palestina o musulmana (no em va quedar massa clar) i molt poc jueva. Si hi arrives desde Jesuralem t'impacta molt perquè no veus ni policia, ni militars, ni jueus ultraortodoxos per cap racó de la ciutat. Ens vam sentir molt benvinguts en aquesta ciutat i una de les coses que sempre recordarem serà la boda musulmana que vam presenciar. Bé, vam arribar quant anaven per la disco-mòbil i la xaranga... però si no fos pel tipus de música que sonaba haguessim pogut pensar que estavem davant d'una boda catòlica, apostòlica i romana. Jo vaig marxar de la ciutat amb ganes de tornar-hi. Les imatges que he posat son carrers de la ciutat vella de Acre. Un altre dia parlaré del mar, de la muralla, de la Ciutat dels Templers, del port...

Jerusalem i els palestins...

La ciutat vella de Jerusalem està dividida en quatre barris: el jueu, el cristià, l'armeni i el musulmà. Aquestà divisió només és exacta i matemàtica quant parlem del barri jueu, o sigui, hi ha de tot a tots els barris menys al barri jueu que quasi només hi ha jueus i turistes cristians. Podem considerar Jerusalem com una ciutat d'Israel però també la podem considerar com una ciutat de Palestina. Recordo que passejant pel zoco de la ciutat vella amb aspecte de turístes totals un palestí ens va cridar: "Welcome to Palestina", o sigui, ells creuen que estant vivint a Palestina. Això em porta a preguntar-me pel tema demogràfic. Durant les dos intifades van marxar molts palestins de Jerusalem i mai han tornat, i amb aberracions tant grans com el Mur de la vergonya que ha construit l'estat d'Israel mai tornaran. Durant aquest viatge he pogut comprobar que els jueus tenen molts fills, per tant entenc que la seva politica és de fer fora els palestins i que els jueus tinguin el màxim nombre de descendents possible. A vegades la pressió demogràfica pot ser molt més forta del que pensem.

Jerusalem i els jueus...

A dia d'avui Jerusalem està controlada per l'estat d'Israel, això vol dir que es tracta d'una ciutat sota control militar. Quant hi arrives et sorpren una mica veure tanta policia i tant militar patrullant per la ciutat, però al cap de pocs dies ja t'hi has acostumat i fins i tot ho trobes "normal". I la veritat és que vist desde fora es pot arribar a entendre aquesta "normalitat" militar en una ciutat considerada Santa per les tres grans religions monoteistes i que avui dia està en poder de només una. Estic parlant d'una ciutat que ha estat conquerida a sang i a foc diverses vegades al llarg de la seva historia, i sempre en nom de Déu. Casualitats de la vida ara es troba en poder dels jueus, però fins quant? He tornat amb la sensació que Jerusalem no està escribint el darrer capítol de la seva llarga historia, tot i que Israel la estigui judeitzant a marxes forçades, sinó que encara ha de viure i sofrir moltes batalles. 

Jerusalem desde l'aire

No crec que hi hagi cap ciutat al món amb tanta simbologia religiosa per metre quadrat com Jerusalem. Pujar a la terrassa de qualsevol edifici elevat et dóna l'oportunitat de poder observar la ciutat vella amb tota la seva grandesa i amb totes les seves virtuts i defectes. Els edificis cristians amb les seves cúpules coronades per una creu, les mezquites i minarets musulmans coronats amb una mitja lluna i les sinagogues jueves coronades amb vés a saber què... Punt i a part mereix el comentari de les antenes de televisió, les parabòliques per veure la tele per satèl·lit i les plaques per a calentar l'aigua. Un dels grans espectacles és veure com surt i es posa el sol desde les altures, i com incideix aquesta llum a les pedres mil·lenàries d'una ciutat cent vegades destrossada.

Jesuralem

Després d'unes setmanes de inactivitat al blog ja torno a estar al peu del canó. Durant aquest darrers quinze dies he fet una immersió dintre del món religiós, però tranquils no m'he convertit a res encara... Juntament amb la Lourdes hem estat viatjant per Israel i Palestina (a dia d'avui encara no tenim clar caps dels dos què és Israel i què es Palestina), i la experiència ha sigut totalment gratificant, enriquidora i poc clarificadora. O sigui, que vam marxar amb moltes preguntes i em tornat amb quasi les mateixes preguntes i més. Per tant, pel que fa a preguntes i respostes el balanç és decebedor... La foto que he posat és una estampa típica de Jesuralem: es tracta de la Via Dolorosa, un carrer situat dintre del barri musulmà i que porta directament de la Porta de Damasc al Mur de les Lamentacions. A la foto podem veure tres ultraortodoxos jueus caminant entre musulmans i de fons un edifici que és la casa que Ariel Sharon té a Jerusalem. Més contrastos impossible!!!