Quan vaig enterar-me de les macro-beatificacions celebrades a la Laboral no vaig dubtar ni un moment que m'agradaria anar-hi. Segurament aquí és on va aparèixer el voler semblar-me a García Rodero o Sanz Lobato (inconscient de mi!). El que mes hem desconcertava era que ho comentava amb els coneguts i amics i tots em prenien per boig (sort en vaig tindré que Barruz es va animar a acompanyar-me). Gairebé ningú va encoratjar-me a anar-hi i molts d'ells em van dir que "allò els feia por". I la veritat és que aquesta va ser la primera sensació que vaig tindré al accedir a la plaça on es celebrava l'ofici religiós: literalment les cames em tremolaven. Tot s'ha de dir que vam entrar per la part de l'escenari i quan ens en vam adonar estàvem rodejats de curia, polítics i segurates amb pinganillo. En aquell moment, vestit amb texans, botes de muntanya i la meva estimada camiseta de Le Mans, vaig sentir-me una persona important. A destacar la total falta de seguretat i controls, això no vol dir que no hi hagués policia per avorrir.
Una vegada feta la primera presa de contacte amb l'entorn vam intentar aclimatar-nos i passar el mes desapercebuts possibles. Tot i això la sensació de que estàvem sent observats no me la vaig poder treure de damunt en tot el matí. Va costar-me molt fer fotos, els estímuls eren molts i variats. Tot i portar algunes idees del que volia no era fàcil abstreure'm dels inputs que em rodejaven. Va haver-hi un moment, podriem dir que "curiós", quan els Legionarios de Cristo Rey van desplegar una pancarta i mentres nosaltres feiem fotos va acostar-se un legionario, amb un polo rosa i el coll aixecat, a increpar-nos i dir-nos (paraules textuals): "los periodistas sois como las ratas, oléis la mierda. Porqué no hacéis fotos de la misa?" Jo crec que tenia bastanta raó...
He tardat en fer aquesta entrada, tot i tenir-ne moltes ganes, perquè el cos hem demanava parlar de dretes, d'esquerres, de polítics, de "borregos", de curia, de poder, de guerra civil, de capellans, de més "borregos", d'absència total de justícia, d'assassins que no han pagat pels seus crims, de fosses comunes plenes de morts sense enterrar, d'una església mentidera i manipuladora (que representa a uns quants fanàtics), de polítics mentiders i manipuladors (que representen a uns quants fanàtics), de la ignorància (una de les coses que mes m'irriten)... I la veritat, és que no hem venia gens de gust.
