El meu 2015 musicalment parlant

1. "Sound & Colors" - Alabama Shakes
2. "I love you, Honeybear" - Father John Misty
3. "Pegasus" - Joan Miquel Oliver
4. "Poison Season" - Destroyer
5. "Harrison Ford Fiesta" - Harrison Ford Fiesta
6. "The Waterfall" - My Morning Jacket
7. "La clau de girar el taller" - Adrià Puntí
8. "Play it Cool" - Kurt Baker
9. "Hollow Meadows" - Richard Hawley
10. "How Big, How Blue, How Beautiful" - Florence & The Machine


Trobo que el 2015 ha sigut un any molt xulo musicalment parlant (tot i no haver tingut massa temps per gaudir de la música). Aquesta és la llista del que més he escoltat y que possiblement més m'ha agradat. En primera posició poso el "Sound & Colors" dels Alabama Shakes perquè el trobo impresionant i immens, fent un pas més enllà del soul i rhythm'n'blues de tall clàssic i sonoritats vintage del seu primer disc i anant a buscar altres camins sense deixar de mirar i mimar les seves arrels. I per damunt de tot la veu i caràcter d'una bèstia escènica com és Brittany Howard, grandíssima!

La resta es pot messclar com es vulgui, però durant el 2015 tots aquests discs m'han acompanyat, i molt.

Festival Minipop 2015

És tot un luxe poder gaudir d'un festival de música acompanyats dels petits de casa, i més quan la programació musical és prou interessant i atractiva. El Festival Minipop s'ha consolidat com un referent dintre dels festivals més petits amb una proposta músical molt eclèctica i familiar.

El meu 2014 musicalment parlant

Musicalment parlant aquest ha estat el meu 2014. Un any en el qual he pogut escoltar poca música, però crec que prou interessant. També he de dir que alguns discs col·locats en les primeres posicions de les grans llistes nacionals i internacionals m'han avorrit soberanament...

Com sempre, l'ordre de la llista és variables i volàtil, l'únic que tinc clar és la primera posició, Lydia Loveless m'ha robat totalment el cor, la resta ho podeu mesclar com vulgueu.


1. "Somwhere Else"- Lydia Loveless
2. "Perspectiva Caballera" - Sr. Chinarro
3. "Aplausse" - Islandia Nunca Quema
4. "If" - Neuman
5. "The River & The Thread" - Rosanne Cash
6. "Give The People What They Want" - Sharon Jones & The Dap-Kings
7. St. Vincent - St. Vincent (Annie Clark)
8. "The Cautionary Tales of Mark Oliver Everett" - Eels
9. "Tribal" - Imelda May
10. "Ciutòpolis" - Roger Benet
11. "The Best Day" - Thurston Moore

Duquende (recordant Leonard Cohen)

Quan el Guillem va enviar-me un missatge on em convidava a fer fotos al concert de Duquende que "La Curiosa" estaven organitzant a la terrassa del Cafè Metropol rapidament el meu cap va experimentar un flash-back fins el diumenge 14 de gener del 2007 a l'Auditori Enric Granados de Lleida. Va ser allí on vaig escoltar per primera vegada a Duquende, i va ser interpretant una meravellosa versió de "The Gipsy's Wife" en un impagable homenatge a Leonard Cohen.

No podia deixar passar la ocasió d'acompanyar aquestes fotos del concert del Cafè Metropol amb aquella versió que es va marcar Duquende a Lleida anomenada "Mi Gitana", amb les fantàstiques guitarres i bandúrries del gran Javier Mas i la  traducció d'Alberto Manzano.

Un concert especial per moltes y moltes coses, eh Lourdes?


Ay, ay mi gitana ¿donde andará?
Todo son murmuraciones, no pueden ser verdad
¿Pero quién es ese con el que baila con tanto ardor?
Los brazos como lianas a su alrededor
Ay, ay mi gitana ¿donde andará?

Ya relucen las navajas y en menos de un amén
Un espectro los separa con su viso de satén
"Mi cuerpo es la luz",  exclama, "mi cuerpo es el fin"
Yo caigo herido a un lado y me agarro a la crin
Ay, ay mi gitana ¿donde andará?

No quiero la paloma, envíame el halcón
Esto es el fin del mundo, es el diluvio, el gran apagón
Y mujer y hombre pidiendo compasión
Pero, para ti que los separas, no habrá perdón
Ay, ay mi gitana ¿dónde andará?

El meu 2013 musicalment parlant...

Com tots els anys, l'ordre de la llista és variable i volàtil menys en la primera posició, el country-rock de Jim James m'ha acompanyat sempre i en tot moment...  

1. Regions of Light and Sound of God - Jim James
2. The Next Day - David Bowie
3. Standards - Lloyd Cole
4. The Beast In Its Tracks - Josh Ritter
5. The Messenger - Johnny Marr
6. Five Spanish Songs - Destroyer
7. MBV - My Bloody Valantine
8. La figura del buit - El petit de cal Eril
9. Overgrown - James Blake

Per tant Jaume, ja veus, aquest és el meu "calenton" musical del 2013.

Salut!

Bigott: The Orinal Soundtrack

Ahir vam poder disfrutar d'un dels directes més coherents de l'escena musical ibèrica: Bigott va visitar la Sala Zero de Tarragona per presentar el seu darrer treball "The Orinal Soundtrack". Un disc que no està, ni de bon tros, a l'altura dels dos anteriors però que en directe guanya consistència i energia gràcies a la bona feina dels músics que l'acompanyen (a destacar molt especialment el xixones Paco Loco).

Aquest directe s'enmarca dintre d'un cicle de concerts organitzats per Vòrtex, una promotora independent tarragonina que ha apostat molt fortament per dinamitzat l'escena musical de Tarragona. Jo col·laboro amb ells fent les fotos dels concerts, estan disponibles clickant en aquest enllac de Flickr Vortex

Mazoni a la Sala Trono

Estranya tarda de concerts la del diumenge passat a la Sala Trono, hi va haver sessió doble de Mazoni. El que és normal en teatre no ho és gens dintre de la "música lleugera"... i potser és una de les coses que haurien de començar a canviar (juntament amb l'horari dels concerts). De la primera sessió no puc parlar, però durant la segona vam poder gaudir d'un Jaume Pla molt rialler, comunicatiu (contradint totalment els seus principis), i especialment despistat (es va oblidar la lletra de tres cançons i ningú del públic va saber ajudar-lo). A vegades tinc ganes de voler veure a algú en directe i no sé explicar perquè, el diumenge va ser una d'aquelles ocasions... i no vaig sortir desfraudat. Mazoni és una de les "rara avis" que sobrevolen el nostre país, recollint bones crítiques amb tots els seus treballs, defensant amb molta sobrietat els directes (encara que sigui ell sol amb una guitarra acústica en un teatre petit petit d'una ciutat que aspira a ser capital d'alguna cosa), i ara fins i tot escribint i interpretant la música d'una de les séries més de moda a TV3.