Mals temps per als diners

Aquesta foto em sembla molt indicada per als temps que estem vivint. La Caixa (que puja i baixa) no veu clar el futur (o potser ho veu massa clar...), en tot cas els que ho tenim més complicat sóm els simples mortals. Menys mal que debem més diners dels que tenim...

La llum del Serrallo

Torno al color. Feia dies que volia captar aquesta posta de sol i sempre arribava tard. M'agrada el contrast entre els colors del cel i la calma de l'aigua, la veritat és que em transmet molt tranquil·litat. He fet algunes probes amb el blanc i negre i les sensacions són totalment diferents.

Entre James Joyce i una pinta de Guinnes

El nom de la entrada dóna tota la informació de la ciutat fotografiada. Va ser un cap de setmana de gener que feia molt fred, això vol dir que ens vam passar moltes hores dintre dels pubs escoltant molt bona música en directe (quina sort tenir el pop i el rock com a referent de la música folklòrica del país). He de dir que la Lourdes va superar la dura proba del fred com una campeona. També m'agrada recordar que en aquesta ciutat vam descobrir un dels millors restaurants de menjar japonés del món.

Basquetmania !!!

Aquesta foto està feta al Parc del Francolí, un lloc on mai havia estat i que vaig trobar encantador. És un parc perfecte per a perdre't amb la càmara un dissabte o diumenge al matí. La foto no es robada però sí que el model em va comentar que segurament no sortiria cap foto aprofitable. Crec que no es guanyaria la vida com a bruixot...

On està l'aigua?

Un dissabte al matí qualsevol em vaig posar la motxila a l'esquena i la càmara penjada al coll i vaig fer-me la següent pregunta: "On està l'aigua?" Pel que vaig poder a averiguar es podria trobar en algun lloc similiar al de la foto.

Camps d'arròs

Si us deixeu caure estos dies pel Delta de l'Ebre podreu veure els camps d'arròs plens d'aigua. És una sensació estranya circular amb el cotxe enmig de quadrícules totes anegades d'aigua, sobretot perquè les carreteres són molt estretes i quant menys t'ho esperes s'acaben sense avisar. L'ideal es passejar amb bicicleta sense cap pressa i amb tot el temps del món...

Tots los colors del Delta

Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries fa uns quants anys van escriure una cançó que es deia (i es diu) "Tots los colors del Delta". Quan l'escoltes et pots fer una idea del què és lo Delta de l'Ebre però fins que no hi ets no et pots imaginar la seva grandiositat. Un dels millors espectacles és veure com es posa el sol desde la Punta de la Banya i com els núvols es van tenyint d'aquell color rosat que tant ens agrada, i com les gavines volen baixes saludant la fi d'un dia que, en aquest cas, es va fer massa curt...

Els núvols que es mengen per les fires...

Crec que el millor per entendre aquesta imatge és el comentari que ha fet Jordi a la meua foto anterior: "Poc després de l'instant de la foto, el sol va desaparèixer rere les muntanyes. L'ambient era humit i fred, i els núvols més baixos es van començar a tenyir de tonalitats roses i vermelles. Eren núvols de pluja que s'arremolinaven empesos pel vent i reflexaven la última llum del dia que contrastava amb la grisor del vespre. Semblaven núvols de cotó fluix, d'aquells que es mengen per les fires". Qué bonic es posar imatges al que un amic escriu...

La natura és meravellosa

Si ahir algú va mirar com es posava el sol a l'horitzó segur que va veure alguna cosa semblant a la perfecció. A les vuit i quart de la tarda ningú podia dir que havia fet un mal dia i que estavem en alerta per mal temps... a aquella hora només es podia mirar l'horitzó amb la boca oberta i dir: "Quines coses més guapes té el món on visc!!!"