divendres, 28 d’agost del 2015
dijous, 27 d’agost del 2015
Es lliura el 33è Premi de Narrativa Ribera d'Ebre
Des de fa una colla d'anys, Vinebre enceta la seva festa major amb un acte cultural de primer ordre, el lliurament del Premi de Narrativa Ribera d'Ebre, que enguany ja ha assolit la 33a. edició. El guardó d'aquest 2015 ha recaigut en l'escriptor ebrenc del Priorat Jesús Maria Tibau amb una novel·la que porta per títol El nostre pitjor enemic.
Felicitats!
La premsa digital del país se n'ha fet ressò. Adjunto la notícia apareguda a Vilaweb.
Jesús Maria Tibau guanya el XXXIII Premi de Narrativa de la Ribera d’Ebre amb ‘El nostre pitjor enemic’
Vinebre (ACN).- L’escriptor Jesús Maria Tibau ha guanyat el XXXIII Premi de Narrativa de la Ribera d’Ebre amb ‘El nostre pitjor enemic’. Conegut pels seus reculls de contes i l’activitat al blog literari ‘Tens un racó dalt del món’, Tibau ha estat el guanyador d’aquest premi amb el que és la seva primera novel·la. El veredicte es va donar a conèixer aquest dimecres a Vinebre en l’acte de lliurament dels premis i l’obra serà editada per Cossetània. La trama de ‘El nostre pitjor enemic’ està centrada en el trasllat d’un general exdictador a una illa allunyada de la civilització. La tasca de vigilància d’aquest general s’encomana a un comandant que veu en aquesta missió la possibilitat de redimir-se.
Segons ha explicat Jesús Maria Tibau, que fins ara ha mostrat una tendència al relat curt, aquest treball, ara premiat, suposa un canvi de mentalitat i metodologia. “Havia de replantejar-me i crec que l’estil narratiu d’aquesta novel·la, amb cert to èpic i poètic alhora, no és el que mateix que utilitzo als contes”, ha explicat l’autor que ha subratllat que “la temàtica és sempre la mateixa” posant-se al costat de la gent humil i dels perdedors.
Tibau, nascut a Cornudella de Montsant (Priorat) i resident a Tortosa, fins ara ha publicat sis reculls de contes, entre els quals hi ha ‘El vertigen del trapezista’, ‘Una sortida digna’, o el darrer ‘El noi del costat del padrí’. Ha obtingut el premi Marian Vayreda de Narrativa i el Premi Blocs Catalunya. El 2013 va rebre el premi Mèrit de les Lletres Ebrenques a Amposta.
Durant l’acte de lliurament del XXXIII Premi de Narrativa de la Ribera d’Ebre també es va presentar l’obra guanyador de l’anterior edició ‘L’ànima de l’assassí’ de Toni Arencón (El Prat de Llobregat, 1963), que aviat es trobarà a les llibreries.
dimecres, 26 d’agost del 2015
Catalunya Nord per la independència
L'exalcalde de Perpinyà i exsenador francès, Joan Pau Alduy, dóna suport al procés cap a la República Catalana, en especial per l'èxit de la candidatura Junts pel sí en les eleccions del 27 de setembre.
dimarts, 25 d’agost del 2015
dilluns, 24 d’agost del 2015
I demà, el paradís; d'Antoni Vives
I demà, el paradís és la tercera novel·la d'Antoni Vives, després d'El somni de Farringdon Road (2010) i Les banderes de l'1 d'abril (2012).
La novel·la es desenvolupa en diferents moments cronològics, i tres espais: el Cadaqués d'abans de la guerra, la colònia espanyola de Fernando Poo, a Guinea, als anys cinquanta, i el Cadaqués dels anys seixanta. Uns períodes que estan relligats a partir dels personatges: la Teresa, la Carme, el Manel, el Tià...
La Teresa és una jove barcelonina que se'n va a viure a Guinea després de casar-se a distància amb el terratinent Alberto Cirer. La Teresa emprèn aquest camí amb la voluntat de trencar amb la ciutat i el seu cercle i per aspirar a més llibertat. De totes maneres, el propòsit no és tal com esperava. A la colònia entra en contacte amb el Manel Berenguer i el seu fill Tià, fugits del Cadaqués de la guerra. La seva vida pren un altre caire, en especial pel vincle afectiu que manté amb el Tià. En aquest temps neix la seva filla Janet. I amb tot, sent de nou la necessitat de respirar una llibertat que ni Villa Mercedes, la casa on viu, ni la colònia, li permeten. Acaba retornant a Barcelona amb la filla. És una fugida endavant, per esborrar records.
En el desenvolupament d'aquesta trama es van alternant episodis del Cadaqués dels anys previs a la guerra, amb un toc costumista del poble d'aleshores, però que no es manté al marge de les tensions que hi ha entre les faccions del poble, no únicament ideològiques, sinó també fruit d'enveges personals. Un Cadaqués que viu convuls aquell període de la història i on hi té un paper de víctima Manel, el mestre d'aixa que ens trobarem després a la colònia espanyola de Fernando Poo.
La segona part del llibre fa un salt en el temps i ens situa al Cadaqués dels anys seixanta, on hi acudeixen la Teresa i la Janet. Allí s'anirà descabdellant un reguitzell de records i de relacions que han romàs en secret durant una bona colla d'anys.
El títol de la novel·la ens avisa d'un paradís que sempre esperem, però que mai no arriba.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)