2019

Deixem-nos guiar per la màgia que envolta aquestes dates, 

que ens condueixi a un nou any que desitjo 

venturós i ple de salut, amistat i amor!

FELIÇ 2019!

Instagram 2018 @josepmradua

"El Messies" a Lledoners

Acte emotiu a Lledoners amb 500 músics dedicant la interpretació del Messies de Händel als presos polítics catalans que estan patint la repressió per haver possibilitat que el poble català exercís el dret a l'autodeterminació.

Com ha dit Jordi Sànchez en un tuit: "Gràcies per fer de la música una eina més per guanyar la llibertat i no perdre el somriure ni l'esperança".

 

Vídeo de Nació Digital

Mapa planimètric del terme municipal d'Ascó (1918)

Àrea geogràfica: Ascó (Ribera d'Ebre)
Títol: Mapa planimètric del terme municipal d'Ascó
Autor: Instituto Geográfico y Estadístico (Espanya)
Any de l'obra original: 1918
Descripció: Còpia manuscrita d'una de les minutes de més de quatre-cents municipis de Catalunya a escala 1:25 000 corresponents a l'aixecament del Mapa de España 1: 50.000. Les còpies a mà les va encarregar entre 1914 i 1936 el Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, per a utilitzar-les com a base del Mapa Geogràfic de Catalunya a 1:100 000.
Veure georeferenciat: http://icc.georeferencer.com/map/f31X3XkwPpGCryTB4yXvbS/201206121531-4XziRP/
Editor digital: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Col·lecció digital: Catalunya: minutes municipals 1:25 000 (1914-1936)

Infraestructures de fa 100 anys

Estem acabant el 2018 i per tant, ara fa cent anys, que tiraven endavant algunes infraestructures que tenen a veure amb el nostre poble. Eren anys en què l'obra de la Mancomunitat de Catalunya s'estava fent efectiva intentant arribar a tots els racons del país. Els diputats catalans a les Corts Espanyoles també tiraven endavant accions per concretar actuacions en serveis i obres als seus districtes electorals.

Fruit de tot això, d'aquell 1918, i consultant la premsa de l'època sabem que:

• Carretera d'Ascó a Batea. — Per la Direcció general d'Obres públiques ha sigut aprovat el presupost de gastes del replanteix previ del tros segon de la carretera d'Ascó a Batea per Villalba i Fatarella i ordenat l'envio del seu import pessetes 2.517'70 a n'aquesta Quefatura, i tot seguit de rebudes comensaran ja les mentados obres. Felicitem a nostres bens amics dels pobles indicats per la nova concesió obtinguda.(Renovació, 07.04.1918)
• —Han sigut també aprovats per la esmentada Direcció (Direcció general d’Obres Públiques) el presupost de gastos del camí veinal des de Vinebre a la ribera de l'Ebro devant la barca d'Ascó.(Renovació, 21.04.1918)
• —Han empezado los trabajos de la nueva línea telefónica Flix-Ascó (Diario de Tarragona, 27.04.1918)
• Pressupost aprovat.—Degut a les gestions del diputat per el districte de Gandesa nostres estimat amic En Macià Mallol Bosch, ha sigut aprovat el presupost de gastos per a e1 replanteix del primer tros de la carretera de Gandesa a Flix a la de Escatron a Gandesa, pasant per Fatarella i Villalba o sigui el tros de Ascó a Flix. (Renovació, 05.05.1918)

Ignasi Biarnés, l'artista dels diorames

La capacitat creativa d’Ignasi Biarnés elaborant diorames no és cap sorpresa per la gent d’Ascó. Ignasi és capaç de reproduir escenaris a escala dels episodis bíblics que van envoltar el naixement de Jesús amb tota cura de detalls que dona un aire molt real a l’indret treballat.

Com s’ha dit en altres ocasions, Ignasi segueix l’estela iniciada en el seu moment per dos altres artistes d’Ascó, el pintor Domingo Margalef, i el polifacètic Carmel Biarnés, que tant a l’església com a les seves cases recreaven uns pessebres espectaculars. L’amic Ignasi compta sovint amb la col·laboració del seu fill Tomàs, amb la qual cosa, possiblement la tradició pessebrista d’Ascó pot tenir continuïtat.

D’uns anys ençà, Ignasi Biarnés, com a membre de l’Associació Pessebrista de Tarragona, participa en les exposicions de diorames que l’entitat organitza a la ciutat. Aquest Nadal de 2018 l’Associació compleix 90 anys i en motiu d’aquesta efemèride, Ignasi ha elaborat els tres Reis d’Orient a mida natural. Melcior, Gaspar i Baltasar presidiran l’entrada i sens dubte no deixaran ningú indiferent, com es pot veure a les imatges que acompanyen l’article. A més dels Reis, com cada any, Ignasi participarà amb un diorama a l’exposició col·lectiva dels pessebristes de Tarragona.

La passió d’Ignasi envers el pessebrisme es palpa en tot moment mentre continua immers en el seu treball artesanal en el que ha esdevingut el seu taller enmig d’un ambient acollidor i amb fil musical per l’ocasió. Amb aquest entusiasme et transmet la idea per al Nadal de 2019: fer una exposició a Ascó  que reculli tots els diorames que ha realitzat en els anys que porta col·laborant en l’Associació Pessebrista de Tarragona. A més, la petita aportació econòmica per visitar la mostra aniria destinada a la lluita contra el càncer. Segur que sí té aquesta idea, se’n sortirà. Així podrem contemplar diorames com Els reis seguint l'estel (2005), El somni de Sant Josep (2006) o Buscant posada (2007) i els més recents com Reus davant Herodes (2016) o Descans camí d'Egipte (2017).

Els diorames que elabora Ignasi no ens resulten estranys en tant que sovint alguns dels escenaris que utilitza ens són ben conegut –Cal Cavaller o el carrer dels Sequerets- i perquè ens recorda el nostre passat agrícola i ramader en qualsevol dels detalls de les figures utilitzades i de l’entorn representat.

JOSEP MARIA RADUÀ i SERRA

Article publicat a la revista Malpàs, núm. 100 (desembre de 2018)

200 anys de "Santa Nit"

Una nit de Nadal de fa 200 anys a l'església parroquial de St. Nicholas a Obendorf, una població propera a Salzburg (Àustria), s'estrenava una de les nadales més conegudes, Stille Nacht, heilige Nacht, que en català cantem com Santa nit, plàcida nit. La lletra original és de Joseph Mohr (1792-1848) i va ser musicada per Franz Gruber (1787-1863).

Santa nit, plàcida nit.

Els pastors han sentit

l’al·leluia que els àngels cantant,

en el món han estat escampant:

El Messies és nat! El Messies és nat!

Santa nit, plàcida nit.

Ja està tot adormit,

vetlla sols en la cambra bressant

dolça mare que al nin va cantant,

dorm en pau i repòs, dorm en pau i repòs.

Santa nit, plàcida nit.

El Jesús tan petit

és el Déu, Ser suprem poderós,

en humil petitesa reclòs

per l’home redimir, per l’home redimir.

 

Bon Nadal!

Mentre el calendari s'està escurçant, el fred ja fa acte de presència. Els carrers omplen de llum les nits allargassades. Es percep la il·lusió dels petits i la nostàlgia dels grans. Cadascú viu el Nadal a la seva manera...

BON NADAL!

Malpàs 100

La revista Malpàs celebra el 25è aniversari i arriba al número 100! I per commemorar-ho la revista compta amb el primer editorial de la revista (agost de 1993), amb un recull de les persones que han format part de l'equip de redacció (49 persones) i el llistat de tots els col·laboradors que d'una manera o altra hi han participat (369 persones). A més, les revistes de la comarca també hi tenen el seu paper, ja que se'ls va demanar un breu text per valorar la tasca realitzada, així es compta amb textos de La Veu de Flix, La Riuada de Móra d'Ebre, Lo Mussol de la Palma d'Ebre, La Caragolera de Vinebre, i la revista Tivissa.

La resta de la revista manté les seccions habituals de notícies locals i comarcals i de les activitats de l'Associació Cultural Lo Llaüt, sense deixar de banda seccions com Arrels que ens endinsa en la història i el patrimoni del territori, els articles d'opinió o el racó literari. En la secció d'Asconencs pel Món, la protagonista és Ivet Pubill des de Sydney (Austràlia).

El record fotogràfic ens trasllada a mitjans del segle passat amb un llaüt descansant a la vora del riu. Probablement aquesta deu ser la secció que mai ha fallat en aquests 25 anys de Malpàs.

Finalment, Biel Pubill, coordinador de la revista en tot aquest període, com ell mateix defineix la decisió, fa "un pas al costat" tot esperant que a redós de Lo Llaüt i en el moment dolç i dinàmic que viu l'entitat, "sorgiran persones que estiraran el carro de Malpàs". Gràcies Biel per la trajectòria de la revista, i gràcies per seguir remant per Malpàs a partir del número 101.

El castell d'Ascó

Vista d'Ascó (1935)

Mireu que hermosa és la nostra Vil·la,
tota joiosa, ella s'enfila.
Les cases, amb pas joliu
treuen el cap enlaire
miren si veuen, si baixa gaire
aigüa en el riu.
El sim vigila
sempre inconmovible
amb faç tranquil·la, impassible,
l'antic castell.
Guaita la plana, mira la serra,
veu l'horta ufana i diu:
-Oh!!, terra, jo, ja em faig vell.
Tu, en canvi, treus brotada; de tos conreus,
fruita gemada surt cada estiu.
A mi, aqui dalt, l'aigua i el vent
amb cop fatal em van desfent.
Tot el que diu el brau Castell
és l'últim plany d'un guerrer vell
que es desfà i cau
doncs el progrés, monstres de guerra
ja no en vol més.
La nostra terra sols vol la pau.
JOSEP GIL

És un poema escrit l'any 1932 pel mestre de l'escola unitària d'Ascó, el sr. Josep Gil Coll, fill de Constantí, i que ha estat reproduïda en l'últim número de la revista Malpàs.

Nova Gent 84

Ha acabat el primer trimestre del curs 2018/19, i amb l'arribada de les vacances de Nadal la comunitat educativa de l'escola Sant Miquel d'Ascó disposa d'un nou exemplar de la revista Nova Gent.

Una portada realitzada per Karim de 4t amb una imatge de la façana fluvial d'Ascó dona pas a l'editorial que ens convida a reviure "aquest caliu tal i com es viu a l'escola" (...) Experiències diverses, treballs fets amb tot el carinyo, sortides en les que la convivència entre tots i totes sense distinció és un dels aprenentatges més importants i inoblidables (...)".

Així trobem des del programa Sí  (Salut Integral) a la classe de P-3 o els panellets elaborats per P-4 i P-5. Els alumnes de 1r ens expliquen com han après les parts del cos, des de 2n l'arribada del Bibliocabàs a la biblioteca, Cicle Mitjà una xerrada durant la setmana de la ciència a càrrec d'una mare de 3r, l'experiment de simular un volcà en erupció i el projecte de la localitat. Finalment Cicle Superior ha explicat la seva participació en el Projecte Aprenentatge i Servei amb el Banc de Sang en què van ser els encarregats de fer difusió i sensibilitzar les famílies en una campanya de donació de sang que es va fer a les pròpies instal·lacions de l'escola. La classe de 5è també explica el projecte Plants que han fet en les sessions de Science.

Finalment la secció de notícies i una imatge del pessebre de l'escola elaborat entre tots els nivells de l'escola posen punt i final al núm. 84 de Nova Gent.

Llibertat!: el calendari 2019 de Malpàs

Un any més, Jaume Ferrús Serra prepara un calendari per l'Associació Cultural Lo Llaüt que s'adjunta en l'últim exemplar de l'any de la revista Malpàs. Cada calendari està dedicat a alguna temàtica, i el fil conductor per aquest 2019 és la paraula LLIBERTAT: llibertat presos polítics, llibertat d'expressió i llibertat per Catalunya. Un any més, cal felicitar l'artista!

Free Forcadell

MANIFEST DE REPRESENTANTS I EXREPRESENTANTS DE CAMBRES PARLAMENTÀRIES EN SUPORT DE CARME FORCADELL

Carme Forcadell, presidenta del Parlament de Catalunya des de l'octubre de 2015 al gener de 2018, es troba en presó preventiva, en espera de judici, des del passat 23 de març. Està acusada d'un delicte de rebel·lió, que pot comportar penes de fins a trenta anys de presó. Un delicte només aplicable en cas d'un alçament violent i públic (art.472 del Codi Penal espanyol), circumstància que no s'ha produït.

Se l'acusa pel fet de no haver impedit tramitacions parlamentàries i debats relacionats amb el projecte polític de creació d'una República Catalana, impulsat per una majoria de la cambra.

​Tanmateix, la llavors presidenta del Parlament de Catalunya va actuar atenent sempre el reglament de la cambra, i va complir les funcions inherents al seu càrrec, tot preservant tant els principis de l’autonomia parlamentària i la separació de poders, com la llibertat d’expressió i el dret d’iniciativa dels diputats i diputades.

L’acusació contra ella, per tant, afecta els fonaments democràtics de tot sistema parlamentari. Una democràcia parlamentària no es pot permetre censurar els debats polítics en el seu parlament, ni prohibir als diputats i diputades d’exercir lliurement les seves funcions amb respecte a la normativa de la cambra. Pot comptar –i és el cas de l’Estat espanyol– amb mecanismes que regulin la constitucionalitat del marc normatiu resultant de l’activitat de les cambres legislatives, però no pot vetar l’exercici de les funcions i els drets inherents a la tasca parlamentària.

El lliure debat d'idees i la seva translació en iniciatives parlamentàries constitueixen l'essència de la política parlamentària. En aquest sentit, la utilització de la justícia penal com a instrument de coacció de l'activitat d'un parlament és incompatible amb els principis que regeixen les democràcies parlamentàries. En conseqüència:

• Instem a resoldre per vies no penals els conflictes institucionals i polítics.
• Manifestem la nostra solidaritat amb l’ex-presidenta Carme Forcadell, i demanem el seu alliberament immediat.

Estadística: renda disponible a la Ribera d'Ebre

Ja fa unes setmanes alguns mitjans es van fer ressò d'una estadística publicada per l'Agència Tributària en relació als declarants de l'IRPF de l'any 2016 en tots aquells municipis més grans de 1.000 habitants. Com sovint passa amb les estadístiques cal prendre-ho amb tota la cautela i més ja que quan es parla de mitjanes, vol dir que n'hi ha que estan per damunt, però també n'hi ha que estan per sota. 

Sempre he sentit explicar aquella estadística que explica que entre dos persones, si un s'ha menjat un pollastre sencer, i l'altre no n'ha menjat cap, la mitjana diu que cadascú s'ha cruspit mig pollastre, quan resulta que n'hi ha un que no n'ha tastat cap.

Així que fet aquest preàmbul, fixem-nos en què diu l'estadística de l'IRPF en aquells municipis de la Ribera d'Ebre que superen els 1.000 habitants, que són dels quals se'n té dades.

Al capdavant es troba Flix, qui obté una mitjana de 24.059 euros disponibles per persona, seguit a certa distància per Ascó, amb 22.724 euros, i Móra d'Ebre, amb 22.048 euros. Es tracta de poblacions amb dependència laboral de la central nuclear d'Ascó o bé de pensionistes de la fàbrica de Flix o de les empreses elèctriques, mentre que a Móra d'Ebre cal afegir-hi la tradició del sector serveis.

En canvi, Tivissa i Benissanet tenen una renda disponible de 17.617 i 16.709 euros, respectivament. Si ens n'adonem, hi ha una important distància de més de 7.000 euros entre Flix i Benissanet.

Hem vist que passa a l'interior de la Ribera d'Ebre, però també podem saber quin és el posicionament de cadascun dels municips respecte la demarcació de Tarragona, respecte la mitjana dels municipis catalans i també a nivell de tot l'estat espanyol. A nivell de Tarragona, Flix ocupa la vuitena posició en renda disponible, mentre Ascó és en el lloc 13 i Móra d'Ebre en el 15. En canvi, Tivissa i Benissanet ocupen els llocs 71 i 73 de la llista. 

MUNICIPI	Titulars	Nombre de declaracions	Nombre d’habitants	Renda bruta (mitjana)	Renda disponible (mitjana)
Flix	2.118	1.697	3.605	29.851	24.059
Ascó	941	829	1.690	28.620	22.724
Móra d’Ebre	2.985	2.555	5.625	27.400	22.048
Riba-roja d’Ebre	599	486	1.116	25.706	21.104
Móra la Nova	1.583	1.295	3.070	24.517	20.233
Tivissa	849	734	1.677	20.528	17.617
Benissanet	594	528	1.172	19.707	16.709

La Ribera d'Ebre amb la Marató de TV3

Des de 1992 la Marató de TV3 esdevé un clàssic televisiu de Catalunya dies abans de Nadal, on la ciutadania s'hi bolca, no únicament a través de les aportacions econòmiques -per cert, amb xifres extraordinàries- sinó també per la quantitat d'activitats populars que se celebren a bona part dels pobles i ciutats del país. 

La Marató ja és una marca de TV3, i juntament amb la recaptació econòmica per destinar a la recerca científica, també juga un paper divulgatiu de la malaltia i en definitiva de sensibilització.

La Marató de 2018 està destinada a la recerca en el càncer, i com diu el lema d'enguany, la investigació dona vida. 

A la Ribera d'Ebre són diverses les iniciatives solidàries organitzades en benefici de la Marató.

ASCÓ

SORTIDA BTT PER LA MARATÓ DE TV3. (Club Ciclista d'Ascó)

L'HANDBOL D'ASCÓ AMB LA MARATÓ. Rifa solidaria de lots confeccionats amb aportacions de la família del club i comerços locals. (Club Handbol Ascó)

A CAVALL PER LA MARATÓ DE TV3 pel terme d'Ascó. (Club Hípic Equus Ascó)

CAMINADA SOLIDÀRIA des de la Rambla fins al Camp de Tir.  (Col·lectiu de Dones d'Ascó)

BENISSANET

PASTISSOS SOLIDARIS (AMPA de l'Escola Antoni Nat)

FLIX

FLIX AMB LA MARATÓ: tallers, música, tapa solidària i caragols. S'han recaptat 4.407,76€ (Ajuntament de Flix i Col·lectiu d'Entitats de Flix)

GINESTAR

CAMINAD, CLOTXA I BINGO SOLIDARI (Ajuntament de Ginestar)

MIRAVET

MIRAVET AMB LA MARATÓ. Bingo popular i xocolatada; tast de vins al castell; xerrada informativa; taller de cuina; marxa BTT solidària; i subhasta de plats.

MÓRA D'EBRE
CANTADA DE NADAL I RIFA DE LOTS NADALENCS. (Escola Lluís Viñas)

MÓRA LA NOVA

MÓRA LA NOVA SOLIDÀRIA AMB LA MARATÓ DE TV3. Lectura del llibre "Les fades són calbes" de Cinta Arasa i conferència sobre el càncer a càrrec del Dr. Albert Muñoz Vendrell (Ajuntament de Móra la Nova)

CAMINADA POPULAR (AMPA Institut Escola 3 d'abril)

LA TÓMBOLA DE L'IE 3 D'ABRIL ENS POT TOCAR A TOTS. (Institut-Escola 3 d'abril)

VENDA DE  MANUALITATS I SORTEIG D'UNA PANERA DE NADAL (Residència i Centre de Dia de Móra la Nova)

RASQUERA

RASQUERA AMB LA MARATÓ. Vende de logos dels xiquets i xiquetes de l'escola Les Eres de Rasquera, berenar i bingo solidari, xerrades divulgatives sobre la malaltia del càncer, bingo solidari i sorteig d'una cistella i diferents lots nadalencs (Ajuntament de Rasquera)

CALENDARI SOLIDARI (Lo Mercadillo de Rasquera)

RIBA-ROJA D'EBRE

JOCS RECREATIUS PER LA MARATÓ (Associació de Dones de Riba-roja)

PARADETA AMB DIFERENTS MANUALITATS I VENDA DE LLIBRES (Biblioteca Dolors Cabré)

LA TORRE DE L'ESPANYOL

CAMINA PER LA MARATÓ (Associació BTTorre la Transrabosenca)

DEGUSTACIÓ DE PASTISSOS (Associació de Dones Bassa d'Oli)

VINEBRE

TÓMBOLA BENÈFICA  I ACTIVITATS D'ENTITATS I PARTICULARS EN EL MARC DE LA FIRA DE NADAL (Ajuntament de Vinebre)

Fem República?

Estimats Lluc i Joana

Amb la revista Sàpiens d'aquest mes de desembre s'hi acompanya Estimats Lluc i Joana, un recull de contes escrits per l'Oriol Junqueras des de les presons d'Estremera i Lledoners.

Són algunes de les cartes en forma de conte que ha adreçat als seus fills en aquests més de 13 mesos de presó injusta i injustificada, i és la seva manera de demostrar-los l'amor malgrat la distància obligada i les escasses dues hores de visita al mes. 

D'una banda es tracta de narracions plenes de tendresa d'un pare a uns fills amb qui en certa manera vol seguir sent present. D'altra banda són històries molt didàctiques ja que tant pot parlar d'un eclipsi de lluna, com de l'arribada dels romans a Sant Vicenç dels Horts, i sobretot els deixa "deures" a fer amb la mare en forma d'experiència (per exemple fer ploure a la cuina de casa).

Llegint aquests contes el cor se't va encongint quan penses com aquests nens de 3 i 5 anys es veuen privats de la presència del pare per decisions arbitràries de la justícia.

Acaba amb un poema en italià, que en català diu així:

Encara que ara sembli

que un oceà separa les nostres platges,

un dia em veureu tornar

sobre un pont d'històries i de contes

que us hauré explicat.

Aleshores, Lluc i Joana, una infinitat d'abraçades

consolarà la llarga absència

i les nostres ànimes, ara ja tan fortes,

no permetran

que cap petitesa els robi mai el somriure.

(Oriol Junqueras)

Segells històrics d'Ascó

A la secció de Colección sellos en tinta de l'Archivo Histórico Nacional es pot consultar un document de 1876 que parla dels segells que fins aquell moment havien estat vigents a la vila d'Ascó, el primer dels quals estava format per una distribució de les quatre lletres del nom del poble mentre que el segon ja esmenta l'alcaldia constitucional d'Ascó i està presidit per la figura de Sant Miquel, patró de la població.

Villa de Ascó.
Partido de Gandesa. Provincia de Tarragona.

Este sello estuvo en uso hasta el año mil ocho cientos setenta, ignorandose su antiguedad, pues nadie recuerda haber visto otro anterior el que fue reemplazado por el que actualmente esta en uso por ser tan facil su falsificacion.

Villa de Ascó.
Partido de Gandesa. Provincia de Tarragona.

Este sello es el que tiene en actualidad la poblacion y empezó a usarse en el año mil ocho cientos setenta debiendo su origen a un propietario de esta villa que fue a Barcelona y viendo elaborar sellos les dijo hiciesen uno que estuviera San Miguel por ser el patron de la poblacion.

Vaga de fam

DENUNCIEM:
el bloqueig a la justícia europea que el Tribunal Constitucional ens imposa

L’accés als tribunals sense dilacions ni traves innecessàries és un dret que tota persona té. Dificultar l’exercici d’aquest dret amb plenes garanties i en condicions justes pot comportar perjudicis i danys irreparables a drets fonamentals.

La causa que l’Estat espanyol instrueix al voltant del Referèndum de l’1 d’octubre evidencia un munt d’afectacions dels nostres drets fonamentals, entre ells el de la presumpció d’innocència, la llibertat, els drets polítics i el d’un procés judicial amb totes les garanties. Les vulneracions del Conveni Europeu de Drets Humans i del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics són ben visibles en moltes de les resolucions que tant el Tribunal Suprem com l’Audiència Nacional han dictat contra nosaltres des del 16 d’octubre del 2017, data en què es van produir les primeres ordres de presó preventiva.

La nostra determinació per tenir un procés i un judici justos segueix més viva que mai. No hem deixat de recórrer judicialment totes aquelles vulneracions que els tribunals espanyols han infringit contra els nostres drets. Però són els tribunals internacionals, i en particular el Tribunal Europeu de Drets Humans, on avui dipositem la confiança per rebre justícia.

El Tribunal Constitucional, però, ens imposa el bloqueig per accedir a la justícia europea. L’acció del TC és tan simple com indissimulada: admetre a tràmit el 100% dels nostres escrits d’empara per, posteriorment, no resoldre’n cap.

D’acord amb les dades oficials del TC, els escrits d’empara admesos es mouen entre un 1% i un 1,5% del total dels presentats. En el nostre cas se n’admeten el 100% per, seguidament, oblidar-los en un calaix. La legislació espanyola (Llei d’enjudiciament criminal) i la doctrina del mateix Tribunal Constitucional estableixen que els recursos contra els escrits de presó provisionalhan de gaudir de tramitació preferent i s’han de resoldre en un termini màxim de 30 dies. El primer recurs d’empara acceptat a tràmit pel Constitucional contra l’ordre de presó provisional decretada per l’Audiència Nacional es va presentar el 22 de novembre del 2017, fa més de 365 dies. Una demora injustificada i més quan tenim ben viu el record de resolucions exprés que el Tribunal Constitucional ha fet en diverses ocasions, on ha arribat a reunir-se en cap de setmana i amb només 24 hores després de ser requerida la seva intervenció.

Manifestem la necessitat d’un Tribunal Constitucional imparcial i diligent, que no obstaculitzi l’exercici dels nostres drets. Denunciem el bloqueig que de facto el Tribunal Constitucional espanyol ens imposa per accedir al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Ens reafirmem en la nostra determinació, d’acord amb el Conveni Europeu de Drets Humans, a exercir amb plenitud de drets la nostra defensa. No renunciarem mai a un judici just

No demanem al Constitucional cap tracte de favor. Però tampoc no acceptem passivament cap discriminació ni dilació injustificada. La qüestió ni tan sols és que es dictamini al nostre favor, sinó simplement que es desbloquegin (inadmetin o desestimin) els recursos d’empara presentats. Només així es desbloquejarà la via per accedir a la justícia europea. Som conscients que com més s’endarrereixi el nostre accés al Tribunal Europeu de Drets Humans més s’endarrerirà la recuperació de la nostra llibertat

Denunciem el bloqueig a la justícia europea que el Constitucional ens imposa. I ho fem amb tota la força i dignitat d’una acció amarada en la no-violència. Una de les poques protestes legítimes que el fet d’estar empresonats ens permet: la vaga de fam

No ho fem contra ningú sinó a favor de remoure consciències i voluntats per impedir que s’assumeixi com a normal allò que no ho és. El funcionament irregular del Tribunal Constitucional és d’una gravetat sense matisos en un Estat de Dret. I això ha d’interpel·lar tots els demòcrates pensin com pensin

Demanem l’atenció i el suport de totes les persones demòcrates de Catalunya, Espanya, Europa i el Món. Convidem a preservar l’actitud cívica i pacífica que tan forts ens ha fet al llarg d’aquests anys. Instem a donar nova volada a la “revolució dels somriures” a través dels actes que els propers dies i setmanes es continuaran celebrant a Catalunya en forma de concentracions, sopars grocs i concerts. I demanem també que la nostra vaga de fam no alteri l’esperit ni les trobades de celebració que aquestes dates properes al Nadal i a Cap d’Any comporten per a la immensa majoria de nosaltres

Agraïm, finalment, la solidaritat de totes les dones i de tots els homes que se senten interpel·lats i compromesos en la defensa efectiva dels drets i les llibertats, personals i col·lectius.

Junts i dignes fins la llibertat!

Jordi Sànchez i Jordi Turull
Lledoners, 1 de desembre del 2018.

Un esforç conjunt, una resposta positiva per a tothom

Llibertat presos i preses polítiques

Presó de Lledoners, novembre de 2018

Lliures i sense por

MANIFEST UNITARI DIA INTERNACIONAL 

PER A L’ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA ENVERS LES DONES 

25 de novembre de 2018

Els temps estan canviant. Vull pensar que aquest cop sí. Vull pensar que la violència masclista és un dels temes de l’agenda de país i sobretot és un tema del que se’n parla, del que en parlem. I no només avui, 25 de novembre. Que se’n parli durant tot l’any i que en parlin moltes veus és important, perquè ens ajuda a totes i a tots a identificar les violències masclistes (més o menys subtils, més o menys visibles) que ens acompanyen des que naixem i que ens fan mal, que ens han fet mal.

 Fa 10 anys que a Catalunya tenim una llei que lluita pels drets de les dones a eradicar les violències masclistes. Totes. Les violacions, les agressions sexuals, l’assetjament, el tràfic i l’explotació de dones però també els matrimonis forçats o la mutilació genital femenina. Però amb les lleis no n’hi ha prou com demostren les dades. La violència masclista s’exerceix al llarg de tot el nostre cicle vital de diverses formes. Al món, una de cada tres dones ha patit violència masclista. A Europa, una de cada tres dones ha patit violència física o sexual durant la seva infantesa a mans d’un adult, i a Catalunya, una de cada quatre dones ha sigut víctima d’un atac masclista d’extrema gravetat. Ens cal educar, ens cal saber, ens cal reconèixer.

Els darrers mesos he pogut conèixer de primera mà històries de violència patida per dones. I el que elles m’explicaven no m’era aliè. Formava part d’una cosa que jo ja sabia, que jo ja notava, que jo ja sentia. Elles hi han donat forma i li han posat paraules. I crec que això ens ha passat una mica a totes com a societat. 

Fa 7 mesos, el 26 d’abril d’aquest any, l’audiència de Navarra va fer pública la sentència del cas de la Manada. Un cas que ha sacsejat consciències i que ha fet entendre a molts i moltes de què va això de les violències sexuals. Una oportunitat de visibilitzar un fenomen sovint silenciat i desconegut. Des que som ben petites ens diuen que sortir a la nit comporta un risc per a la nostra integritat física i pels nostres cossos. 

A casa, la seguretat de les dones tampoc està garantida. En el darrer any a Catalunya, més de 12 mil dones van denunciar a la policia estar patint violència masclista en l’àmbit de la parella, és a dir, violència exercida per les seves parelles o ex parelles. En el que portem d’any, 44 dones han estat assassinades per la seva parella o ex parella a tota Espanya, 6 d’elles a Catalunya. Però els crims només són la cara més amarga d’una violència masclista que obliga a desenes de milers de dones a suportar aquestes situacions, tot i tenir una llei estatal contra la violència de gènere que porta 14 anys en vigor, però que no acaba amb el problema. Perquè necessitem més recursos i més recolzament per a que totes les dones en situació de violència masclista puguin trencar el silenci i en sortir-se’n.

Necessitem prevenció, perquè la violència no sigui una opció vàlida en les relacions de parella. 

Necessitem recursos per garantir una atenció digna i de qualitat a les dones en situació de violència masclista per a la seva total recuperació, i, especialment, en tot el procés de denúncies i procediments judicials.

Necessitem més professionals especialitzats en l’atenció a filles i fills perquè el futur de casa nostra sigui un país lliure de violència masclista. 

Necessitem recursos d’urgència i atenció de qualitat per recolzar les dones en situacions de risc per elles i els seus fills i filles. 

I necessitem avançar en la construcció d’un model català d’abordatge de les violències sexuals, amb una visió integral i amb la voluntat d’explicar què són i com se’n pot sortir. 

Encara hi ha molt camí per fer, però una dècada després de la llei catalana del dret de les dones a eradicar la violència masclista, estem més decidides que mai a superar el patriarcat, a que el poder sigui en mans de les dones a mans iguals i a no tenir por. Perquè no volem més violència contra les dones. Contra cap dona, contra cap nena. Perquè tenim dret a ser nenes i dones lliures. 

I ho seguirem cridant tots els dies de l’any i també cada 25 de novembre, dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones.

13 mesos d'injustícia

Després de la batalla..

El final de la batalla de l'Ebre, que en aquests dies es commemora el 80è aniversari, va ser el començament de la fi de la guerra civil espanyola. La retirada de les tropes republicanes de les seves posicions anava evidenciant la feblesa amb què es trobava aquest bàndol.

Les conseqüències d'una guerra són moltes i en diferents camps, començant per les vides humanes que es cobra. Passen els anys i la gent que l'ha viscut continua neguitejada pels records, les dificultats i les penúries passades.

Un altre enfocament de les repercussions d'una guerra es troba en la destrucció provocada al patrimoni. Qui va fer un buidatge d'aquestes dades va ser Manel Güell en l'article “Cifras declaradas de destrucción en la provincia de Tarragona (1939)” publicat el 2006 a partir de la informació dels expedients de "Regiones devastadas" on hi ha una fitxa per municipi "donde aparecen los principales datos para averiguar los daños sufridos en aquél municipio por causa de la Revolución del 1936 y subsiguiente Guerra Civil".

En començar la guerra civil, l'any 1936, Ascó comptava amb una població de 2.235 habitants. En finalitzar la guerra al cap de tres anys, la població havia disminuït fins als 2.025 habitants (1939). Per tant, la guerra civil va tenir en primer lloc una conseqüència demogràfica amb la pèrdua del 10% de la població.

Segons les dades d'aquest informe, de les 650 cases que hi havia aleshores a Ascó, en van ser destruïdes o afectades un total de 188, que suposa una afectació del 29% dels immobles de la vila.
Finalment, les altres dades que apareixen són les estimacions dels danys patrimonials: en el cas dels béns de l'església es van calcular en 5.800 pessetes, mentre que l'estimació de l'afectació patrimonial a particulars va ascendir a 742.995 pessetes.