dijous, 30 de novembre del 2017
dimecres, 29 de novembre del 2017
dimarts, 28 de novembre del 2017
El asesinato de Sócrates, de Marcos Chicot
Amb El asesinato de Sócrates -de Marcos Chicot- ens trobem davant una novel·la històrica que retrata un dels períodes de la història del món clàssic de la qual som hereus: el segle V a.C. en el context de la guerra del Peloponès.
Tot i que combina trames fictícies amb personatges històrics, recrea una època parant esment en detalls que ajuden a comprendre aquell període històric, per tant, sembla una obra ben ambientada.
A partir d'un oracle que vaticina la mort de Sòcrates i com aquesta es produirà, engega la trama que abasta tres dècades, i que serveix per conèixer la figura d'un dels principals filòsofs de la Grècia clàssica, però també d'altres personatges d'un món que és el bressol de la nostra civilització. Així van apareixent altres pensadors, governants, artistes.
La figura de Sòcrates és omnipresent al llarg de la novel·la -tant quan va a la guerra, com quan es fa escoltar davant de la gent, o la vida familiar-, però van apareixent diferents personatges, alguns dels quals tenen un paper important.
Però és una novel·la que va més enllà dels propis esdeveniments que se succeeixen en aquell període com les batalles i conflictes que els atenencs mantenen amb altres ciutats (Esparta), l'organització de la vida al voltant de l'àgora i com es desenvolupaven les assemblees; sinó que que hi podem trobar amors impossibles o relacions mare-fills (des de l'abandonament a la defensa aferrissada).
diumenge, 26 de novembre del 2017
Defensem els mitjans lliures
Manifest contra el control polític de TV3, Catalunya Ràdio i l’ACN
anunciat per l'Estat espanyol
Els mitjans de comunicació públics existeixen per protegir el dret a la informació dels ciutadans, sobretot en defensa de les minories i aquelles opcions que els mitjans privats no proveeixen.
TV3, Catalunya Ràdio i l’ACN han estat pilars essencials de la societat catalana i unes eines de democratització fonamentals des que es van crear. Han permès la normalització de la llengua i la cultura, han ajudat a vertebrar i cohesionar el país i han enfortit els lligams entre els Països Catalans. Els mitjans públics també ens han permès conèixer què passava al món, de primera mà i en la nostra llengua, de la caiguda del mur de Berlín fins a l’atac a les Torres Bessones.
Catalunya és una societat oberta, europea i moderna, i els seus mitjans públics en són un reflex fidel. Amb les emissores públiques ens hem informat, hem rigut i ens hem emocionat. Gràcies a la seva existència, els catalans som més lliures i més crítics, hem tingut accés a una esfera pública més plural i diversa, i hem pogut fiscalitzar els nostres governs i parlaments.
És per tot això que sempre ens tindran al seu costat.
Els sotasignats creiem que la llibertat d’exercir la professió periodística sense ingerències dels governs és bàsica per garantir els drets democràtics de tothom.
Els sotasignats estem en contra del control polític dels nostres mitjans públics.
Els sotasignats rebutgem qualsevol intervenció política i qualsevol atac a la independència dels seus professionals.
Els sotasignats estem disposats a defensar la independència dels nostres mitjans.
Barcelona, 26 d'octubre de 2017
dissabte, 25 de novembre del 2017
Per una Catalunya lliure de violències sexuals
MANIFEST UNITARI
DIA INTERNACIONAL PER A L’ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA
ENVERS LES DONES
25 de novembre de 2017
Avui, en el Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones, tornarem a denunciar i recordar allò que hauria de ser una obvietat. I ho farem les vegades que calgui. No és una queixa. No és un caprici. Estem reivindicant els nostres drets fonamentals.
La violència masclista no és un problema de les dones. És un problema de tothom, tots i totes. I no són casos aïllats ni inevitables. Les dades són alarmants i només com a societat podem erradicar-la. No és fàcil. Hem heretat una tradició on les dones aguanten amb silenci, patiment i sentiment de culpa les agressions. Perquè encara vivim en una cultura masclista que ha normalitzat les conductes delictives contra les dones.
Ja n’hi ha prou. Cal construir una societat que no toleri la violència masclista. Perquè ara l’estem tolerant. I no és un desig ni un somni: és una necessitat urgent.
N’estem tipes. Estem tipes de tanta violència sexual. A la pròpia llar, al carrer, a la feina. On sigui i quan sigui. Exercida per la parella, per l’exparella, per familiars, per companys, per coneguts o per desconeguts.
Estem tipes de ser notícia, de convertir les dones assassinades en xifres, de ser víctimes, que ens matin, que ens insultin, que ens grapegin, que ens violin, que ens vexin, que ens utilitzin. I tot, només pel fet d’haver nascut dones. Estem tan tipes, que avui ens dirigim a vosaltres. Qui contribueix a perpetuar la violència masclista. Qui us amagueu o passeu desapercebuts però sabem que hi sou. Avui us assenyalarem.
-Als violadors: sí, vosaltres, els homes que ens heu forçat, que heu utilitzat la vostra força física, l’amenaça o la coerció per sotmetre’ns, que no heu volgut escoltar un no, els que us penseu que arriba un moment que ja és massa tard per dir que no. Encara que siguis marit, company, amic o acabat de conèixer. No és no, sempre. I quan sentis no, ni ens toquis. Només un sí és un sí. I aquest sí pot ser que no en qualsevol moment o en una altra ocasió. Quan utilitzeu les drogues, l’alcohol i les substàncies químiques per anul·lar la capacitat de decisió de les dones és masclisme disfressat d’estratègia de submissió. Mai, en cap cas, la pèrdua de consciència és sinònim de consentiment.
-Als abusadors: els que utilitzeu una suposada autoritat, a la feina, a casa, a la família, per sotmetre’ns, per agredir-nos, per fer-nos por, per fer-nos mal, per fer-nos xantatge, per coaccionar-nos, per utilitzar-nos en el vostre benefici i pels vostres interessos. Cap càrrec, cap responsabilitat, cap autoritat és més important que la nostra llibertat. No teniu cap poder sobre el nostre cos.
-Als assetjadors: els que ens molesteu pel carrer, a les festes majors, al transport públic, a la feina o a casa. Els que us refregueu contra els nostres cossos al metro. Els que exhibiu els vostres genitals a l’autobús. Els que ens perseguiu. Els que ens envieu missatges amenaçadors per mòbil o per correu electrònic. Els que controleu els nostres telèfons. Els que ens assetgeu a través de les xarxes socials. Els que espereu en un pàrking, en un ascensor, en un portal o ens perseguiu dient-nos allò que per a vosaltres són inofensives “floretes”. Els que ens insulteu quan no acceptem les vostres propostes. Deixeu-nos en pau. Si us diem que no, no insistiu. No és timidesa. És que les dones som lliures per decidir amb qui volem estar i, sobretot, amb qui no volem estar.
-Als maltractadors: la violència és la vostra manera il·legítima d’exercir el poder. Els que aprofiteu la intimitat o privacitat per colpejar, per matar, per vexar, per agredir sexualment, per espantar. O per matar i maltractar els nostres infants. Això us empobreix com a homes i és un delicte que ha de ser perseguit per la justícia. Sou criminals. Les dones no som propietat de ningú.
-Als i les que calleu però sabeu què passa: qui els hi rieu les gràcies als assetjadors, qui heu consentit que es maltractés o es violés una dona, qui heu mirat cap a l’altra banda, qui no heu recriminat un abús de poder... Ja n’hi ha prou. Parleu. Assenyaleu. No sigueu còmplices. Sigueu íntegres o també us convertireu en culpables. Esteneu la mà a qui ho necessita de veritat. No tolereu la violència contra cap dona. No sou agents passius, teniu molt a dir, per aturar-los a ells i per a acompanyar-les a elles.
-Presentadors i presentadores de televisió que feu espectacle de la violència masclista. Amb la vostra feina mal feta contribuïu a perpetuar la cultura de la violència. Ja n’hi ha prou de veure maltractadors i violadors per televisió que es fan les víctimes i justifiquen el seu comportament. Prou de convertir víctimes en titelles al servei de l’audiència. Prou d’estigmatitzar dones maltractades, de perseguir-les pel carrer, de buscar on s’amaguen. Prou de vulnerar el seu dret a la intimitat i destruir la seva privacitat i la dels seus fills i les seves filles. No confongueu l’audiència: l’amor no és possessió. L’enamorament no és propietat. La violència contra les dones no és un espectacle. Fer-ho va contra l’ètica periodística, contra la responsabilitat professional, contra els drets de les persones i els infants.
-Periodistes i mitjans de comunicació que quan informeu de la violència contra les dones dieu que les dones es moren. Les dones no es moren. A les dones les maten. Les assassinen. A veure si ho enteneu d’una vegada. Assenyaleu el masclisme com a causa d’aquesta violència.
-Periodistes que quan maten una dona o els seus infants pregunteu al veïnat com era l’assassí. Ens és igual saber si saludava o si era bon veí. Prou d’explicar si l’assassí era gelós. Els assassins no es justifiquen ni tenen cap aparença especial. -Professionals de l’audiovisual que perpetueu els tòpics que atempten contra les dones: no les convertiu més en objectes. Que el seu físic no determini la seva feina, no consentiu l’entreteniment que vexa les dones o que banalitza la violència de masclista. Pareu de tolerar missatges masclistes que normalitzen relacions de parella tòxiques, que perpetuen tòpics sobre la realitat femenina que són falsos, caducs i nocius.
-Professionals de la publicitat i empreses anunciants que us recreeu en l’estètica del patiment de les dones. No convertiu la violència contra les dones en bellesa i argument de venda. Prou d’imatges de dones sotmeses als homes, humiliades, mig mortes, per vendre perfums o rellotges o el que sigui. Prou de sexualitzar les criatures. Pareu de dipositar una càrrega eròtica sobre la infància. Les nenes i els nens no són productes al vostre servei.
-Empresaris de l’oci nocturn que utilitzeu les dones com a reclam dels vostres negocis: No sigueu còmplices de la violència masclista. Pareu de posar-ho fàcil als abusadors que poden trobar, en els vostres locals, la coartada perfecta. Ajudeu a combatre l’assetjament. No eludiu un problema molt greu que sabeu perfectament que també s’esdevé en el vostre àmbit.
-Professionals de la judicatura, l’advocacia, la medecina forense, i cossos policials que infravaloreu les denúncies de les dones: el vostre àmbit és essencial per erradicar la violència masclista. Documenteu-vos de les estadístiques i sigueu sensibles a la realitat social. Si menysteniu els testimonis de les dones agredides i el risc que suposa conviure amb un agressor, poseu en joc les seves vides. I recordeu: els fills i les filles també són víctimes de la violència masclista. No permeteu que la justícia sigui utilitzada pels maltractadors com una estratègia per continuar coaccionant les víctimes.
I finalment, a totes les dones:
Ningú pot privar-nos dels nostres drets. Tenim dret a viure sense violències masclistes. Tenim dret a ser lliures. I no us sentiu culpables per ser-ho. Si us sentiu sota amenaça, si viviu amb por, per poca que sigui, demaneu ajuda. La nostra manera de pensar, de vestir, de divertir-nos, de gaudir de la vida, mai ha de ser un argument per acusar-nos o fer-nos sentir malament. No som responsables de les agressions que rebem. Les nostres opinions, desitjos o reivindicacions són tan legítimes com les d’un home. Ningú pot dir-nos com hem de viure o què hem de fer. Només nosaltres podem decidir com volem viure i la dona que volem ser.
La violència masclista no és un problema de les dones. És un problema de tothom, tots i totes. I no són casos aïllats ni inevitables. Les dades són alarmants i només com a societat podem erradicar-la. No és fàcil. Hem heretat una tradició on les dones aguanten amb silenci, patiment i sentiment de culpa les agressions. Perquè encara vivim en una cultura masclista que ha normalitzat les conductes delictives contra les dones.
Ja n’hi ha prou. Cal construir una societat que no toleri la violència masclista. Perquè ara l’estem tolerant. I no és un desig ni un somni: és una necessitat urgent.
N’estem tipes. Estem tipes de tanta violència sexual. A la pròpia llar, al carrer, a la feina. On sigui i quan sigui. Exercida per la parella, per l’exparella, per familiars, per companys, per coneguts o per desconeguts.
Estem tipes de ser notícia, de convertir les dones assassinades en xifres, de ser víctimes, que ens matin, que ens insultin, que ens grapegin, que ens violin, que ens vexin, que ens utilitzin. I tot, només pel fet d’haver nascut dones. Estem tan tipes, que avui ens dirigim a vosaltres. Qui contribueix a perpetuar la violència masclista. Qui us amagueu o passeu desapercebuts però sabem que hi sou. Avui us assenyalarem.
-Als violadors: sí, vosaltres, els homes que ens heu forçat, que heu utilitzat la vostra força física, l’amenaça o la coerció per sotmetre’ns, que no heu volgut escoltar un no, els que us penseu que arriba un moment que ja és massa tard per dir que no. Encara que siguis marit, company, amic o acabat de conèixer. No és no, sempre. I quan sentis no, ni ens toquis. Només un sí és un sí. I aquest sí pot ser que no en qualsevol moment o en una altra ocasió. Quan utilitzeu les drogues, l’alcohol i les substàncies químiques per anul·lar la capacitat de decisió de les dones és masclisme disfressat d’estratègia de submissió. Mai, en cap cas, la pèrdua de consciència és sinònim de consentiment.
-Als abusadors: els que utilitzeu una suposada autoritat, a la feina, a casa, a la família, per sotmetre’ns, per agredir-nos, per fer-nos por, per fer-nos mal, per fer-nos xantatge, per coaccionar-nos, per utilitzar-nos en el vostre benefici i pels vostres interessos. Cap càrrec, cap responsabilitat, cap autoritat és més important que la nostra llibertat. No teniu cap poder sobre el nostre cos.
-Als assetjadors: els que ens molesteu pel carrer, a les festes majors, al transport públic, a la feina o a casa. Els que us refregueu contra els nostres cossos al metro. Els que exhibiu els vostres genitals a l’autobús. Els que ens perseguiu. Els que ens envieu missatges amenaçadors per mòbil o per correu electrònic. Els que controleu els nostres telèfons. Els que ens assetgeu a través de les xarxes socials. Els que espereu en un pàrking, en un ascensor, en un portal o ens perseguiu dient-nos allò que per a vosaltres són inofensives “floretes”. Els que ens insulteu quan no acceptem les vostres propostes. Deixeu-nos en pau. Si us diem que no, no insistiu. No és timidesa. És que les dones som lliures per decidir amb qui volem estar i, sobretot, amb qui no volem estar.
-Als maltractadors: la violència és la vostra manera il·legítima d’exercir el poder. Els que aprofiteu la intimitat o privacitat per colpejar, per matar, per vexar, per agredir sexualment, per espantar. O per matar i maltractar els nostres infants. Això us empobreix com a homes i és un delicte que ha de ser perseguit per la justícia. Sou criminals. Les dones no som propietat de ningú.
-Als i les que calleu però sabeu què passa: qui els hi rieu les gràcies als assetjadors, qui heu consentit que es maltractés o es violés una dona, qui heu mirat cap a l’altra banda, qui no heu recriminat un abús de poder... Ja n’hi ha prou. Parleu. Assenyaleu. No sigueu còmplices. Sigueu íntegres o també us convertireu en culpables. Esteneu la mà a qui ho necessita de veritat. No tolereu la violència contra cap dona. No sou agents passius, teniu molt a dir, per aturar-los a ells i per a acompanyar-les a elles.
-Presentadors i presentadores de televisió que feu espectacle de la violència masclista. Amb la vostra feina mal feta contribuïu a perpetuar la cultura de la violència. Ja n’hi ha prou de veure maltractadors i violadors per televisió que es fan les víctimes i justifiquen el seu comportament. Prou de convertir víctimes en titelles al servei de l’audiència. Prou d’estigmatitzar dones maltractades, de perseguir-les pel carrer, de buscar on s’amaguen. Prou de vulnerar el seu dret a la intimitat i destruir la seva privacitat i la dels seus fills i les seves filles. No confongueu l’audiència: l’amor no és possessió. L’enamorament no és propietat. La violència contra les dones no és un espectacle. Fer-ho va contra l’ètica periodística, contra la responsabilitat professional, contra els drets de les persones i els infants.
-Periodistes i mitjans de comunicació que quan informeu de la violència contra les dones dieu que les dones es moren. Les dones no es moren. A les dones les maten. Les assassinen. A veure si ho enteneu d’una vegada. Assenyaleu el masclisme com a causa d’aquesta violència.
-Periodistes que quan maten una dona o els seus infants pregunteu al veïnat com era l’assassí. Ens és igual saber si saludava o si era bon veí. Prou d’explicar si l’assassí era gelós. Els assassins no es justifiquen ni tenen cap aparença especial. -Professionals de l’audiovisual que perpetueu els tòpics que atempten contra les dones: no les convertiu més en objectes. Que el seu físic no determini la seva feina, no consentiu l’entreteniment que vexa les dones o que banalitza la violència de masclista. Pareu de tolerar missatges masclistes que normalitzen relacions de parella tòxiques, que perpetuen tòpics sobre la realitat femenina que són falsos, caducs i nocius.
-Professionals de la publicitat i empreses anunciants que us recreeu en l’estètica del patiment de les dones. No convertiu la violència contra les dones en bellesa i argument de venda. Prou d’imatges de dones sotmeses als homes, humiliades, mig mortes, per vendre perfums o rellotges o el que sigui. Prou de sexualitzar les criatures. Pareu de dipositar una càrrega eròtica sobre la infància. Les nenes i els nens no són productes al vostre servei.
-Empresaris de l’oci nocturn que utilitzeu les dones com a reclam dels vostres negocis: No sigueu còmplices de la violència masclista. Pareu de posar-ho fàcil als abusadors que poden trobar, en els vostres locals, la coartada perfecta. Ajudeu a combatre l’assetjament. No eludiu un problema molt greu que sabeu perfectament que també s’esdevé en el vostre àmbit.
-Professionals de la judicatura, l’advocacia, la medecina forense, i cossos policials que infravaloreu les denúncies de les dones: el vostre àmbit és essencial per erradicar la violència masclista. Documenteu-vos de les estadístiques i sigueu sensibles a la realitat social. Si menysteniu els testimonis de les dones agredides i el risc que suposa conviure amb un agressor, poseu en joc les seves vides. I recordeu: els fills i les filles també són víctimes de la violència masclista. No permeteu que la justícia sigui utilitzada pels maltractadors com una estratègia per continuar coaccionant les víctimes.
I finalment, a totes les dones:
Ningú pot privar-nos dels nostres drets. Tenim dret a viure sense violències masclistes. Tenim dret a ser lliures. I no us sentiu culpables per ser-ho. Si us sentiu sota amenaça, si viviu amb por, per poca que sigui, demaneu ajuda. La nostra manera de pensar, de vestir, de divertir-nos, de gaudir de la vida, mai ha de ser un argument per acusar-nos o fer-nos sentir malament. No som responsables de les agressions que rebem. Les nostres opinions, desitjos o reivindicacions són tan legítimes com les d’un home. Ningú pot dir-nos com hem de viure o què hem de fer. Només nosaltres podem decidir com volem viure i la dona que volem ser.
Novembre 2017
Text de Mònica Planas
Text de Mònica Planas
dijous, 23 de novembre del 2017
La gran teranyina, de Roger Vinton
La gran teranyina és un llibre d'un enigmàtic Roger Vinton, que s'amaga darrere d'aquesta identitat per fer una radiografia del poder de Catalunya i dels secrets que amaga.. Potser és precisament aquesta autoria semiclandestina el que fa possible que indagui i posi damunt la taula les relacions de poder allunyades de les versions oficials i els vincles familiars que existeixen entre elles. Llegint aquest llibre entens moltes coses que no acostumen a aparèixer en premsa ja que els tentacles del poder poden arribar molt lluny.
Cal dir que aquest llibre -de principis de 2017- arriba després de l'exitós blog en què ha radiografiat tots els ressorts del poder a Catalunya, que, oh sorpresa, estan més connectats del que ens podem imaginar.
El llibre està ple de coincidències, anècdotes, connexions, relacions familiars... que podrien passar desapercebudes, però Roger Vinton mostra, en algun cas, amb tota cruesa. I és que de la corrua de personatges que apareixen, hi ha de tot, i per tant, també circumstàncies poc honorables.
La radiografia inclou des de sectors importants de l'empresariat català -del present però també del passat- com el món del motor, el sector cotoner, les cimenteres o les farmacèutiques, fins a l'aristocràcia nostrada, o bucs insígnia com La Caixa, sense oblidar l'ampli sector de l'alimentació, les finances o les mútues.
Haver llegit aquest llibre les darreres setmanes, també m'ha ajudat a entendre algunes "fugues" d'empreses tot canviant la seu social espantats per represàlies del mercat espanyol o simplement pels consells de la mateixa maquinària d'estat. Al llibre hi van desfilant personatges i empreses que aquests dies han tingut el seu moment de glòria havent de fer-se perdonar el seu origen. Tot molt aclaridor, així com el pròleg signat per Andreu Barnils.
dijous, 16 de novembre del 2017
Un mes sense els Jordis
MANIFEST
Un mes sense els Jordis, un mes que hem perdut la llibertat
Ja fa un mes que els Jordis estan privats de llibertat. Són dies de tristor, allunyats de les persones que estimen. Són dies de constants mobilitzacions, per mostrar-los el nostre suport, a ells i a tots els nostres presos polítics.
L'Estat espanyol s'ha mostrat tal com és: un règim autoritari ancorat en un passat ranci i decadent, amb una administració de justícia sense garanties, fonamentat en uns partits polítics, PP, PSOE/PSC i C's, que no aporten solucions reals perquè formen part del problema en sí mateix.
Exigim recuperar la qualitat democràtica, a hores d'ara inexistent, i que els Jordis, el vicepresident i els consellers del legítim Govern de Catalunya siguin alliberats! Exigim el respecte a la plena llibertat de debat en el Parlament i que es deixi de perseguir la presidenta i la Mesa. Exigim que pugui tornar el Govern a l'exili, que és el que vam votar per fer el que va fer. Exigim que la voluntat de la majoria de la ciutadania de Catalunya sigui escoltada i respectada. Exigim que s'aturi la repressió, policial i judicial. Exigim que se'n vagin els policies que han enviat de Madrid a agredir gent indefensa i els mandarins que han enviat a destruir la Generalitat. Exigim que el nostre dret a governar-nos lliurement a partir de la mateixa nit del 21 de desembre.
Som un poble pacífic, democràticament madur i tossudament alçat per fer valer la voluntat de la majoria. Som demòcrates i mai deixarem de perseguir el nostre més anhelat i preuat objectiu, la llibertat i la República Catalana. Som un poble determinat a guanyar i avançar decididament cap a la creació d'un Estat integrador, inclusiu i obert al món.
Exigim a l'Estat espanyol, a Europa i al món l'immediat alliberament dels qui han estat empresonats per les seves idees i per defensar la independència de Catalunya, d'acord amb el mandat de la majoria parlamentària.
Llibertat als presos polítics i llibertat als Jordis!
dimarts, 14 de novembre del 2017
Bases del XXX Premi Literari Vila d'Ascó
L'Ajuntament d'Ascó ha convocat el Premi Literari Vila d'Ascó en la seva 30a edició.
Aquestes són les bases:
El tema és lliure.
Poden presentar-se a aquest premi obres escrites en llengua catalana. Els treballs han de ser inèdits i no han d’haver estat guardonats en altres certàmens literaris, ni han d’estar compromesos en tràmits de publicació amb cap editorial o presentats en altres premis pendents d’adjudicació. Un cop presentats, els treballs no podran ser retirats del premi fins que s’hagi fet públic el veredicte del jurat.
Els treballs han de tenir una extensió entre 175 i 225 pàgines. Marges superior, inferior i laterals de 2'5cm. Tipus de lletra Arial 12 i interlineat doble. Han de portar el títol a la portada i no poden estar signats. Les pàgines han d'estar numerades.
Les obres s’han de trametre per correu electrònic, a l’adreça premiliterari@asco.cat i cal seguir el procediment següent:
a) En l’apartat Assumpte s’ha de fer constar el nom del premi al qual s’opta, en aquest cas: XXX Premi Literari Vila d’Ascó 2018.
b) En el Cos del Missatge s’ha de fer constar el nom del premi i el títol de l’obra.
c) L’original que opta al premi s’ha d’ajuntar a aquest missatge en format PDF. Aquest document s’ha d’anomenar amb el mateix títol de l’obra.
d) En un altre document adjunt, també en format PDF, s’hi han de fer constar les referències que permetin identificar l’autor/a (nom i cognoms, núm. DNI, data de naixement, domicili, telèfon i adreça de correu electrònic). Aquest document s’ha d’anomenar amb la paraula Plica seguida del títol de l’obra.
La persona responsable de l’Ajuntament d’Ascó, que no és membre del jurat, rebrà els originals i garantirà l’anonimat dels autors/es.
Només s’admetrà un treball per autor/a.
Els autors/es guardonats/des en edicions anteriors hauran d'esperar-se 5 anys per tornar a presentar-se al Premi.
El termini d’admissió conclourà el dia 9 de gener de 2018.
Dotació: 3.600 euros i la publicació del llibre per part de 9 Grup Editorial (Cossetània Edicions/Angle Editorial). A la dotació econòmica s’aplicaran les corresponents retencions establertes per la legislació vigent.
El premi podrà ser declarat desert, si així s’estima convenient.
El jurat es reserva el dret d’interpretar aquestes bases en cas de dubte o decidir sobre qualsevol contingència que no hagi estat prevista.
El veredicte del jurat serà inapel·lable i es donarà a conèixer públicament en un acte de lliurament dels Premis "Vila d’Ascó” que se celebrarà durant el mes de maig de 2018 a Ascó.
L’Ajuntament es reserva el dret de donar a conèixer la relació de participants en aquesta convocatòria.
La participació en aquest premi suposa la total acceptació de les bases.
dilluns, 13 de novembre del 2017
Bases del XIII Premi de Poesia Joan Perucho “Vila d’Ascó”
S'ha obert el termini de presentació de treballs per optar al Premi de Poesia Joan Perucho que organitza la regidoria de Cultura d'Ascó i que arriba a la seva tretzena edició.
***
Poden presentar-se a aquest premi obres de poesia escrites en llengua catalana. Els treballs han de ser
inèdits i no han d’haver estat guardonats en altres certàmens literaris, ni han d’estar compromesos en tràmits de publicació amb cap editorial o presentats en altres premis pendents d’adjudicació. Un cop presentats, els treballs no podran ser retirats del premi fins que s’hagi fet públic el veredicte del jurat.
El tema i la forma són lliures.
Els treballs han de tenir una extensió habitual d’un llibre de poesia (40 pàgines impreses com a mínim). Han de portar el títol a la portada i no poden estar signats. Les pàgines han d'estar numerades.
Les obres s'han de trametre per correu electrònic, a l'adreça premipoesia@asco.cat i cal seguir el procediment següent:
a) En l'apartat Assumpte s'ha de fer constar el nom del premi al qual s'opta, en aquest cas: XIII Premi de Poesia Joan Perucho Vila d'Ascó 2018.
b) En el Cos del Missatge s'ha de fer constar el nom del premi i el títol de l'obra.
c) L'original que opta al premi s'ha d'ajuntar a aquest missatge en format PDF. Aquest document s'ha d'anomenar amb el mateix títol de l'obra.
d) En un altre document adjunt, també en format PDF, s'hi han de fer constar les referències que permetin identificar l'autor/a: nom i cognoms, núm. DNI, data de naixement, domicili, telèfon i adreça de correu electrònic. Aquest document s'ha d'anomenar amb la paraula Plica seguida del títol de l'obra.
La persona responsable de l'Ajuntament d'Ascó, que no és membre del jurat, rebrà els originals i garantirà l'anonimat dels autors/es.
Només s'admetrà un treball per autor/a.
Els autors/es guardonats/des en edicions anteriors hauran d'esperar-se 5 anys per tornar a presentar-se al Premi.
El termini d’admissió conclourà el dia 9 de gener de 2018.
EL PREMI consistirà en un objecte artístic creat per l’artista Antoni Tàpies, més una dotació de 2.400 euros i la publicació en edició comercial dins la col·lecció de poesia Mitilene, d’Editorial Meteora. A la dotació econòmica s’aplicaran les corresponents retencions establertes per la legislació vigent.
El premi podrà ser declarat desert, si així s’estima convenient.
El jurat es reserva el dret d’interpretar aquestes bases en cas de dubte o decidir sobre qualsevol contingència que no hagi estat prevista.
El veredicte del jurat serà inapel·lable i es donarà a conèixer públicament en un acte de lliurament dels Premis “Vila d’Ascó” que se celebrarà durant el mes de maig de 2018 a Ascó.
L’Ajuntament es reserva el dret de donar a conèixer la relació de participants en aquesta convocatòria.
La participació en aquest premi suposa la total acceptació de les bases.
diumenge, 12 de novembre del 2017
Sant Martí del Canigó
En el transcurs de la multitudinària manifestació que ahir va omplir de gom a gom el carrer de la Marina de Barcelona, van ser molts els moments emotius recordant les persones que estan sent privades de llibertat per la justícia espanyola així com aquella part del legítim govern català que viu l'exili a Brussel·les.
Emotives van ser les cartes llegides per familiars i amics dels deu presos polítics, així com les intervencions del President Puigdemont i de la resta del govern a l'exili.
En aquest clam ciutadà també hi va ser present Pau Casals, recordant la seva intervenció davant les Nacions Unides l'any 1971, així com la interpretació d'El cant dels ocells (una peça tradicional catalana però que per sempre més anirà lligada a Casals) i d'una sardana que va compondre amb el títol de Sant Martí del Canigó.
dijous, 9 de novembre del 2017
dimecres, 8 de novembre del 2017
dimarts, 7 de novembre del 2017
dilluns, 6 de novembre del 2017
diumenge, 5 de novembre del 2017
Per una llista electoral unitària
Les eleccions imposades pel govern espanyol el 21-D són una oportunitat per derrotar una altra vegada l’unionisme, com ja va passar recentment l’1 d’octubre i també el 27 de setembre del 2015. Són una tria decisiva entre democràcia i imposició, entre partits sobiranistes i partits destructors de l’autogovern de Catalunya.
El 80 per cent de la societat catalana sempre ha volgut resoldre aquest conflicte mitjançant les urnes. El sobiranisme, amb tots els seus múltiples matisos polítics, ha abanderat aquest moviment amb radicalitat democràtica gràcies a la mobilització pacífica popular. Al davant ha tingut sempre un adversari poc democràtic, trampós i fins i tot violent, còmplice de fiscals que fabriquen delictes i de jutges que violen els drets humans empresonant líders cívics i polítics innocents elegits democràticament.
La persecució judicial i el linxament personal instigat pel nacionalisme espanyol ens explica què passarà si el 21-D no guanya el bloc sobiranista. Només cal veure com s’ha comportat el govern espanyol, i els partits que li donen suport. Jordi Cuixart, Jordi Sánchez, el Govern legítim i els membres sobiranistes de la Mesa del Parlament són avui perseguits per les idees polítiques sobiranistes que defensen i no pas per pertànyer a un partit o un altre.
Demanem afrontar aquest moment decisiu de la nostra història bastint un front electoral sobiranista ampli, que vagi més enllà d’una coalició de partits, amb una llista cívica unitària i transversal, que inclogui tots els sectors que volen enfrontar-se al bloc del 155 i de la repressió. Demanem reforçar la unitat d’acció més enllà d’unes sigles i defensar entre tots la democràcia davant el cop d’estat unionista. Tots els que l’1O vam defensar les urnes contra el segrest i la violència policial hauríem de donar suport a aquesta aliança per la democràcia.
Els sobiranistes hem d’anar plegats per recuperar la llibertat. És per això que un grup de persones, provinents d’espais ideològics diversos, ens hem posat a treballar perquè aquesta aliança sigui possible. El 21D no hi ha un altre pla que guanyar, guanyar i guanyar.
Suma’t a aquesta llista i signa per una candidatura unitària i transversal per aconseguir la fi de l’ocupació, la llibertat dels presos polítics i la República.
dissabte, 4 de novembre del 2017
Ribera d'Ebre: cens electoral per al 21D
Tot i que en un primer moment ens va desconcertar la convocatòria d'eleccions feta de forma il·legítima per un govern de l'estat que ha arrabassat les competències que corresponien al poble català vehiculades a través del seu govern; sembla que tothom -o si més no una gran part de la ciutadania- ha entès que les urnes mai ens han de fer por, així que el 21D acudirem a expressar el nostre sentir polític (sigui el que sigui).
La maquinària electoral s'ha engegat, i és que en només set setmanes, ja haurem votat. Un dels primers aspectes que es posa en marxa és el cens electoral.
A la nostra comarca, el cens està format per 16.779 electors (16.215 residents a la comarca i 564 residents fora de Catalunya i d'Espanya). Respecte les eleccions de 2015, el cos electoral de la Ribera d'Ebre està format per 287 electors menys. Dels catorze municipis de la comarca, en tots hi ha una disminució del cens a excepció de Vinebre.
divendres, 3 de novembre del 2017
Manifest de la Taula per la Democràcia
LA TAULA PER LA DEMOCRÀCIA EN DEFENSA DE LES INSTITUCIONS CATALANES I LA COHESIÓ SOCIAL
La Taula per la Democràcia ens vam constituir per donar una resposta unitària en defensa de les institucions catalanes, els drets fonamentals i el dret que té el poble català a decidir el seu futur polític.
Les mesures aprovades pel Senat espanyol, en aplicació de l'article 155, representen la destitució immediata del Govern de la Generalitat escollit democràticament i la intervenció de facto de les institucions catalanes.
La Taula per la Democràcia declarem el nostre ferm compromís amb les institucions escollides democràticament i reafirmem que els conflictes polítics s’han de resoldre políticament, per la via de la negociació i el diàleg.
Denunciem que la intervenció de les institucions catalanes d’autogovern no només té conseqüències polítiques, sinó que afecta greument la vida de les persones. És un atac directe a la democràcia.
 |
| Jordi Calvís |
Algunes mesures ja es van avançar amb la intervenció econòmica de la Generalitat, el 15 de setembre, i, entre d’altres, han deixat en suspensió les subvencions aprovades per les entitats. Aquestes subvencions són molt importants per garantir el teixit associatiu del país i apaivagar els efectes de les desigualtats socials, i la seva suspensió pot provocar la pèrdua de llocs de treball.
La Taula per la Democràcia continua defensant l’autogovern de Catalunya, així com les institucions catalanes i les persones escollides democràticament per exercir la representació dels interessos generals del conjunt de la ciutadania a Catalunya, sota els principis de l’acció no violenta, la defensa dels drets humans i la preservació de la cohesió social.
Demanem el retorn a la normalitat democràtica. Rebutgem la judicialització de la política. Entenem que les querelles per rebel·lió, sedició i altres delictes contra el Govern i la Mesa del Parlament no són el camí per resoldre cap problema. Així mateix, condemnem els atacs violents feixistes als carrers de Catalunya.
Exigim la llibertat del vicepresident del Govern de Catalunya, Oriol Junqueras, i dels membres del Govern Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull, Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Joaquim Forn i Carles Mundó, així com de l'exmembre del Govern Santi Vila, i dels presidents d'Òmnium i de l'ANC, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. Exigim que es retirin tots els càrrecs i que es posi punt final i immediat a l’ordre de presó preventiva. Us volem a casa!
Amb el govern legítim de Catalunya
El Govern de Catalunya ingressa avui a la presó en compliment d'un procés judicial en què se l'acusa de rebel·lió arran de la proclamació de la República. Aquest és un fet demolidor que ens remet a d'altres moments dramàtics de la nostra història. A més d'aquest empresonament preventiu del vicepresident, set consellers i un exconseller, la resta del Govern i el president Carles Puigdemont són a Bèlgica, pendents d'una ordre de detenció internacional. Per completar aquest escenari, la setmana que ve hauran de prestar declaració la presidenta del Parlament i cinc membres de la mesa, afectats també per les mateixes acusacions. Les principals autoritats del país i els dirigents de dues grans organitzacions civils han estat objecte d'unes mesures repressives que obren un fosc panorama.
Pel bé de la democràcia i de la pau, cal que els membres del Govern legítim de Catalunya siguin alliberats i que, juntament amb els exiliats, puguin reprendre les seves funcions. Cal que es normalitzi el funcionament sobirà del Parlament de Catalunya. Cal que es tanquin els sumaris oberts contra centenars d'alcaldes, càrrecs públics i d'altres ciutadans. I que no es repeteixin episodis de violència contra la població civil com els del dia 1 d'octubre durant la celebració del referèndum.
Cal que les institucions internacionals es facin càrrec que Catalunya és una nació, que no és un invent i que les seves legítimes peticions de democràcia per resoldre el conflicte amb l'Estat espanyol han de ser ateses. La nació catalana no serà silenciada amb mesures repressives. Cal que els drets democràtics i nacionals siguin respectats en un context de civisme i tolerància.
***
Article publicat de manera conjunta als mitjans següents:
El Nacional
El Punt Avui
Diari Ara
Nació Digital
Vilaweb
Directe
El Temps
Racó Català
El Vallenc
Nova Conca
Revista Esguard
L'Opció
Sàpiens
Descobrir
Enderrock
Bonart
El Món
Tot Sant Cugat
Tot Cerdanyola
Tot Rubí
El Món Terrassa
Revista Mirall
L'Esportiu
dijous, 2 de novembre del 2017
Subscriure's a:
Missatges (Atom)