Referèndum o referèndum

De la primera jornada del debat de la qüestió de confiança plantejada pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, el titular que n'ha sortit és 'Referèndum o referèndum'. Un any i un dia després d'aquell 27S que va configurar una majoria independentista al Parlament, s'ha posat fil a l'agulla en el que han de ser els propers mesos en el procés cap a la independència. Com la immensa majoria de sobiranistes creu, allò que va començar a les urnes, ha d'acabar a les urnes. 

Si alguna eina pot mesurar d'una manera clara i diàfana aquesta decisió és un referèndum vinculant. I això, no ho oblidem, és el que defensa el 60% del Parlament actual i entre un 75 i un 80% de la societat, si ens atenim a diferents estudis d'opinió realitzats.

El President Puigdemont ha transmès al Parlament que el proper mes de juliol Catalunya estarà preparada per la desconnexió si així ho ratifiquem els ciutadans. Com? O bé amb un referèndum pactat amb l'Estat, que seria el desitjable, o bé amb un referèndum pactat amb el Parlament. En qualsevol cas, avui s'ha posat de manifest el compromís del govern de culminar el procés i donar l'última paraula al poble de Catalunya.

A punt, tots els sentits de la Diada #11S2016

Els castells, a la BBC

Quan falten dos setmanes per una de les grans cites de la temporada castellera -el concurs biennal de Tarragona- recupero aquest vídeo de la televisió britànica BBC. Es tracta del programa 'Forces of Nature', en el qual es va tractar de la força de la gravetat a partir del món dels castells i del concurs de Tarragona de fa dos anys.

7a Festa de la Jota de la Ribera d'Ebre a Garcia

Som el somni! #11S2016

Han passat ja tres dies d'una altra Diada multitudinària, i ja fa cinc anys en què el món sobiranista surt al carrer exigint el dret a decidir el nostre futur com a nació. Aquest any semblava encara més difícil que mai: mantenir el nivell de mobilització no és fàcil, descentralitzar la concentració en cinc punts podia donar una imatge no tan espectacular que els anys precedents... Però malgrat tot, centenars de milers de persones vam sortir al carrer per dir al món que estem a punt per engegar la República Catalana.

En els darrers tres-cents anys, mai com ara hem estat tan a prop de recuperar les llibertats perdudes. El tram recorregut des de 2010 ençà ha estat espectacular, però ara queda el més difícil, culminar el procés i passar la pantalla democràtica que validi la decisió presa per la ciutadania de Catalunya. En definitiva, es tracta de conjugar paraules com 'llibertat' i 'democràcia', que en canvi, del costat de l'unionisme genera incomoditat, per dir-ho finament.

Què es respirava a la manifestació de diumenge? Que la gent està disposada a sortir tantes vegades com faci falta, que no hi ha cansament... però que això no treu que tothom comparteix la idea que en els següents deu-dotze mesos estem en mans dels polítics, que ara són ells els qui tenen la pilota a la seva teulada, i a ells els correspon seguir el full de ruta compartit que faci possible l'anhel d'una part important del país.

Què més es pot dir d'aquell dia? Que convindria que segons quines persones -no únicament d'Espanya, sinó també de Catalunya- vinguessin a comprovar que ens hi apleguem gent vinguda de llocs ben diferents -ciutats grans, ciutats petites i mitjanes, pobles-; que s'hi parla català i castellà indistintament, quan no les altres llengües dels nous catalans; que segur que votem opcions polítiques diferents; que ens dediquem a feines diverses; que segur que no tots estimem igual; que ens divertim de manera diferent; que hi ha gent de totes les edats... Per tant, potser que almenys es deixi de mentir sobre la manca de transversalitat i d'inclusió d'un moviment que representa societat que és diversa i que s'ha anat enriquint de les diferents aportacions al llarg de la història. 

Mirem enrere amb la satisfacció d'estar protagonitzant les majors mobilitzacions hagudes a l'Europa contemporània, i sobretot mirem endavant amb el repte d'anar sumant voluntats per fer un país millor.

Seguim en marxa! Som el somni!

Després de 134 anys...

Bon curs 2016/17

Avui les classes s'han tornat a omplir amb les rialles i amb els plors de xiquets i xiquetes preparats per iniciar un nou curs. Dia de retrobades entre alumnes, i entre alumnes i mestres. Avui comença a prendre sentit la tasca d'organització dels mestres en els dies previs per a partir d'avui començar una nova travessa que, com cada any, estarà plena de moments de tota manera i cap dia serà igual que l'anterior. En part aquí hi ha part de la màgia de la tasca d'ensenyar.

Aprofito aquest rogle per fer difusió dels consells que ens ha adreçat als mestres la Nati Bergadà en el seu espai web amb l'objectiu que gaudim d'un bon curs. A veure si som capaços de posar-los en pràctica.

1. Organitza't les feines i anticipa les èpoques de més estrès.
2. Creu en el que fas i gaudeix fent-ho.
3. Intenta fer menys coses però més ben fetes.
4. Escolta als teus alumnes que ells t'orientaran molt.
5. Marca't objectius i reptes.
6. Tingues sempre la classe ben ordenada.
7. Omple't de paciència i busca sempre el cantó positiu.
8. Ensenya amb il·lusió i energia.
9. Proposa't somriure cada dia.
10. Recolza't amb els companys i treballa en equip.
11. Aprèn a relaxar-te per superar els moments d'estrès.
12. Confia en tu mateix/a.
13. Prepara't molt bé les classes cada dia.
14. Intenta ser molt creatiu/va.
15. No t'acomodis amb el que has fet sempre i atreveix-te a innovar.
16. Treballa en equip amb les famílies.
17. Lluita contra l'estrès i viu amb un ritme sa.
18. Gaudeix de cada moment no del que vindrà.
19. Intenta no enfadar-te mai.
20. Prepara't per viure amb optimisme i positivitat.
21. Estigues orgullós/a del que fas cada dia.
22. Reforça positivament els teus companys.
23. Posa passió i il·lusió en les teves classes.
24. Autoavalua't i millora la teva tasca docent.
25. No tinguis por a equivocar-te i aprèn dels errors.
26. Intenta millorar i superar-te cada dia.
27. Reinventa't cada dia.
28. Tingues expectatives i confia en els teus alumnes.
29. Para i reflexiona sobre què vols aconseguir.
30. Forma't contínuament.
http://natibergada.cat/consells-pel-nou-curs

Dr. Manel Esteller, Medalla d'Honor del Parlament 2016

La vigília de la Diada, el Parlament ha lliurat al  metge i investigador Manel Esteller Badosa la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya, un guardó que es concedeix des de l'any 2000.  L'acord de l'atorgament de la distinció va ser presa el passat mes de juliol per unanimitat dels membres de la Mesa del Parlament, i en la resolució es va remarcar el reconeixement "a la tasca d'investigació i els èxits assolits per Esteller en la seva lluita contra el càncer humà i la seva contribució a la projecció d'una Catalunya capdavantera en la recerca científica" així com fer palesa "l'aportació al progrés col·lectiu que ha significat l'aplicació de les seves investigacions en àmbits tan diversos com les ciències humanes i socials, les ciències de la vida i de la salut, l'enginyeria, la tecnologia i les ciències experimentals".

Manel Esteller

Manel Esteller Badosa (Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, 1968), és un dels metges i investigadors catalans més reconeguts mundialment per la seva lluita contra el càncer.

Llicenciat en medicina per la Universitat de Barcelona (1992), s'hi va doctorar amb un treball sobre la genètica molecular del carcinoma d'endometri (1996). Del 1997 al 2001, va fer els estudis de postdoctorat a la Universitat Johns Hopkins de Baltimore (EUA), on es va centrar en la relació entre la metilació de l'ADN i el càncer. Entre el 2001 i el 2008, va dirigir el Laboratori d'Epigenètica del Càncer del Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas (CNIO).

Actualment és director del Programa d'Epigenètica i Biologia del Càncer de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques de Bellvitge (IDIBELL). És també professor de genètica de la Universitat de Barcelona, professor d'investigació de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) i ocupa el càrrec de president de la Societat d'Epigenètica, d'àmbit internacional.

És autor de més de tres-cents articles científics i ha rebut nombrosos premis i reconeixements internacionals. La seva tasca investigadora ha estat fonamental per als descobriments recents d'alguns fàrmacs antitumorals i obre el camí per conèixer l'epigenoma humà, un projecte internacional en què Esteller té un paper cabdal.

Perseveràvem! Perseverem!

Muriel Casals, Medalla d'Or de la Generalitat, a títol pòstum

Ahir al vespre el President Puigdemont va lliurar a la filla i al nét de Muriel Casals -Laia Gasch i Max Ros- el reconeixement amb què el govern de la Generalitat ha volgut honorar la seva trajectòria, d'un caire més públic en els darrers anys, però sòlida també en el camp de la docència universitària i els estudis econòmics, així com en la tasca de voluntariat en diferents entitats. Adjunto un fragment de la nota de premsa.

El Consell Executiu va decidir atorgar aquesta distinció a la que fou presidenta d’Òmnium Cultural i diputada de Junts pel Sí, el 16 de febrer passat, en reconeixement a la seva “sòlida trajectòria en el camp docent, cultural i política” i en “defensa de la llengua i les llibertats de Catalunya”.

El decret de concessió de la Medalla d’Or destaca la “tasca política” de Muriel Casals, tant des de la política com de la societat civil. Així, subratlla el seu paper com a “figura essencial per construir ponts entre sensibilitats diverses del catalanisme” i “figura clau pe donar un impuls definitiu als reptes nacionals que s’ha plantejat Catalunya de cara al futur immediat”. A més, en destaca la seva feina “en la projecció i l’impuls de la llengua i la cultura catalanes, en la major comunió entre política i societat civil, així com en la trobada de punts en comú entre sensibilitats catalanistes per enfortir el procés polític actual”.

Sala de premsa gencat.cat

Som un país que batega!

L'Onze de Setembre de 2016 se sentirà la veu de la societat civil catalana en la mobilització a cinc punts del territori que mostrarà al món que som un país viu, en moviment, organitzat i a punt per a esdevenir un nou estat.

Com ho farem?

L'Onze de Setembre posarem tot el país en moviment amb l'organització d'itineraris diversos per arribar a cadascun dels cinc punts: per mar, a peu, amb tractors, amb bicicletes, cavalls, autocars, cotxes, camions, motos, ferrocarril, amb rais, amb globus...

• A les 17.14h les campanes de la Seu Vella de Lleida anunciaran l'inici de l'acció.
• Es llegirà una part del manifest comú i, tot seguit, sonarà una cançó instrumental.
• Tothom a Lleida aixecarà els punts fent l'efecte d'un batec al ritme de la música.
• Tot seguit, farà l'acció Berga. Després, Salt, Tarragona i Barcelona.
• Per acabar de culminar l'acció, un coet a cada ciutat anunciarà que ha arribat el moment d'aixecar els punts alhora al ritme de la música, mentre colles castelleres construiran uns pilars que simbolitzaran els valors de la República Catalana. Serem un país que batega.

Serà una imatge única que demostrarà que ja som sobirans i que decidim construir el nostre futur plegats.

Per això hem de ser-hi tots, i tu també hi has de ser! Perquè la Diada del 2016 esdevindrà un nou punt d'inflexió a la nostra història.

Aquesta és la Diada on ja ens sentim legitimats, després de les eleccions del 27S de 2015, que van culminar amb el primer Parlament independentista de la nostra història. Som sobirans, som República Catalana en un últim punt de construcció.

Farem realitat la mobilització als cinc punts del territori català com el pas definitiu per assolir la independència del nostre país, perquè el poder que hem demostrat cada vegada que hem sortit al carrer aquesta vegada es podrà convertir amb la reafirmació que arriba la República Catalana i, amb ella, un futur millor per a tothom.

L'èxit de la mobilització serà cabdal per manifestar al món que la societat civil estem a punt i que volem que les institucions estiguin preparades per començar la construcció d'un nou país.

Aquesta Diada som República Catalana.

Òmnium Cultural - Assemblea Nacional Catalana

I tu, on aniràs? #11S2016

Escolta el teu cor #11S2016

7è Gelat i Jocs

Estremida memòria, de Jesús Moncada

Jesús Moncada (1941-2005) va regalar els seus lectors amb una altra obra, Estremida memòria, l'any 1997, en què tornava a ser protagonista l'univers de Mequinensa en el sentit ampli del concepte: els personatges, els paisatges, la llengua, la intrahistòria.

Ens transporta a un episodi viscut a la població l'any 1877, i com ens indica en el pròleg, ho fa a partir d'un manuscrit trobat als arxius del jutjat de Casp de l'escrivent Agustí Montolí en què fa una crònica del moment viscut en primera persona, i també dels comentaris d'Arnau de Roda, que es qui li facilita el manuscrit i qui aporta els seus coneixements a partir de tot allò que li havia explicat el seu avi Ulisses.

Quin és l'episodi que es narra? Un acte de bandolerisme viscut al camí de Mequinensa a Casp en què van perdre la vida diverses persones, del qual són acusats un grup de mequinensans. Va ser un terrabastall per la població i tot el que va suposar als diferents estaments socials, als familiars de les víctimes i dels acusats. Tot queda retratat, l'ambient que es respira, les contalles que s'expliquen, les reaccions de tothom. És un crisol de personatges, i la suma de tots ells ens aboquen a reviure un episodi que va començar una nit d'agost de 1877 però que tres mesos després encara manté la població trasbalsada, i pel que sembla, ho va estar moltes generacions després.

Jesús Moncada aconsegueix mantenir l'interès del misteri al llarg de l'obra que va dosificant poc a poc. I un altre element a remarcar és que cada sèrie de capítols s'entrellacen amb les cartes que li enviava Arnau de Roda després d'haver-los llegit, en què aporta el seu punt de vista i quan cal els arrodoneix amb comentaris que ajuden a complementar o fer avançar la trama. 

Per acabar, vull reproduir un apunt que hi ha a la contraportada del llibre: Segons Kjell A. Johansson, traductor suec de Camí de sirga, en una entrevista a 'La Vanguardia', "traduint Moncada he descobert un enorme candidat al Premi Nobel". 

Endavant les atxes!, la cançó de l'11S

Un onze guanyador!

A un pam de la República Catalana. A punt!