Les nits del Liceu

El full de ruta cap a la independència

L'àguila negra, de Joan Carreras

L'àguila negra és el títol de la novel·la amb què Joan Carreras va guanyar el Premi Sant Jordi 2014 que convoca Òmnium Cultural.

La trama està protagonitzada per un dentista jubilat, Marià Solvell, que als setanta anys decideix anar a passar l'aniversari en un poble nudista, també com una manera de saldar comptes amb el passat. Aquesta manera de passar comptes porta a l'autor a fer mirades enrere en les vivències de Marià que corren paral·leles a esdeveniments que a dia d'avui formen part dels llibres d'història.

Records que es remunten a la vaga de tramvies a la Barcelona de 1951, però també una tarda al parc d'atraccions amb el seu pare. O el seu pas per la universitat amb la convulsió política del moment. O la mort de Franco. O la Barcelona olímpica de 1992. I així anar avançant fins a la manifestació independentista de 2012.

Però la novel·la no pretén ser un recorregut històric pel país i el seu cap i casal, sinó que precisament aquest és l'escenari en què es desenvolupa el recorregut vital i emotiu d'una persona, no exempta de sobresalts i sorpreses. Ha procurat adaptar-se als canvis, però la vida no li ha resultat del tot fàcil. 

La novel·la alterna la trama al poble nudista -que va des d'una suposada incomoditat al principi fins a sentir-se un més en aquell cosmos- amb els records viscuts, i que ens ajuden a entendre aquesta necessitat que té d'alliberar-se del passat. Malgrat que la vida de Marià Solvell podria ser aparentment normal, aconsegueix atrapar-te i descobrir els plecs de l'ànima d'una persona que ha anat entomant els esdeveniments que li ha presentat la vida.

Acabo amb una cita de la crítica literària de Vicenç Pagès, que diu així: «El protagonista de L’àguila negra és el pas del temps».

Lo que el día debe a la noche, de Yasmina Khadra

Lo que el día debe a la noche és una novel·la de Yasmina Khadra de l'any 2008, un èxit editorial que també ha estat portada al cinema.

Yasmina Khadra és en realitat el pseudònim de Mohamed Moulessehoul, un exmilitar algerià que actualment resideix a França. Precisament per evitar la repressió per la seva condició de militar, va decidir ocultar el seu nom real.

La història ens transporta a l'Algèria dels anys trenta del segle passat, aleshores sota domini francès, a partir de la història del petit Younes, que per circumstàncies de la vida s'acaba convertint en Jonas. Younes/Jonas ens ajuda a entendre la història de l'Algèria colonial fins de mitjans de segle XX fins a la seva independència.

El pare de Younes es queda totalment arruïnat i decideix deixar el seu fill amb el seu germà farmacèutic a Orà, qui havia adaptat les formes de vida occidentals, casat amb una francesa, i que acaba provocant aquest canvi de nom, de Younes a Jonas. Jonas es relaciona amb amics colons tot i ser musulmà. L'amistat és un aspecte que convida a la reflexió. 

Però a més d'una història que corre paral·lela als fets històrics del moment -la Segona Guerra Mundial o l'expansió d'un nacionalisme àrab-, aquesta novel·la també amaga una història d'amor. L'arribada a la ciutat d'Émilie trastoca la relació entre els amics, i una promesa que havia fet el jove Jonas impossibilita qualsevol relació amb la jove.

El període convuls en què Algèria deixa de ser una colònia francesa juntament amb la presència d'Émilie genera una convulsió entre la colla d'amics, un allunyament que marcarà per sempre la relació entre ells.

Vic 2016

Vic pren el relleu de Vilafranca del Penedès com a Capital de la Cultura Catalana, un reconeixement que aquest any celebra el seu onzè aniversari. 

La Capital de la Cultura Catalana s’adreça a tot el domini lingüístic i cultural català. Té com a objectius els de contribuir a ampliar la difusió, l’ús i el prestigi social de la llengua i la cultura catalanes, incrementar la cohesió cultural dels territoris de llengua i cultura catalanes i, finalment, promocionar i projectar el municipi designat com a Capital de la Cultura Catalana, tant a l’interior com a l’exterior. El Parlament de Catalunya va donar suport a la Capital de la Cultura Catalana, per unanimitat de tots els grups parlamentaris, en data 25 de març de 2004.

Fins ara, han estat elegides capitals de la cultura catalana les següents ciutats de l’àmbit lingüístic català: Banyoles (2004), Esparreguera (2005), Amposta (2006), Lleida (2007), Perpinyà (2008), Figueres (2009), Badalona (2010), Escaldes-Engordany/Principat d’Andorra (2011), Tarragona (2012), Ripoll (2013), Barcelona (2014) i Vilafranca del Penedès (2015). Les ciutats escollides per les següents edicions són Reus (2017) i Manresa (2018).

Nou joc de tauler a Ascó: Sant Antoni mos guardo!

L’Associació cultural Lo Llaüt d’Ascó edita Sant Antoni mos guardo!, un nou joc de tauler que més enllà de la diversió i el gaudi pretén donar a conèixer tots i cadascun dels elements que particularitzen la festa i pels quals ha estat reconeguda Festa Patrimonial d’Interès Nacional. 

El proper dijous 14 de gener, a les 15:30 hores i a la sala d’actes de l’Escola Sant Miquel, tot just acabin d’enlairar-se els coets que anuncien l’inici de la Festa de Sant Antoni d’Ascó, tindrà lloc la presentació del joc de tauler Sant Antoni mos guardo! 

Seguint la línia encetada amb els jocs “La corrida del ruquet” (2005), “Xafa-la!” (2006) i “Assetjats” (2012), l’Associació cultural Lo Llaüt edita aquest nou joc amb la idea de donar a conèixer i difondre el nostre patrimoni festiu més preuat: la festa de Sant Antoni, amb tots els ingredients que la fan tan viscuda i volguda pels asconencs.

I és que la festa de Sant Antoni ha esdevingut un dels millors aparadors que presenta la vila d’Ascó. Una celebració que es perd en l’antigor i que ha sabut mantenir en el temps tot un seguit d’elements inalterables que l’han convertit en festa patrimonial d’interès nacional.La festa d’hivern d’Ascó manté tres blocs clarament definits que la particularitzen:

•  la vessant religiosa, que recorda l’origen de la festa i l’advocació al patró, i que es visualitza en les figures dels majorals –organitzadors de la festa per períodes de tres anys-, la plega –capta de diners que antigament servia per sufragar les despeses de la festa-, els Tres Tombs i la benedicció dels animals, la imatge del Sant que cada any és custodiada per una família del poble, així com la missa major i la processó.
• la vessant lúdica, que com en tota bona festa, aglutina al seu voltant estones de diversió, i en el nostre cas, també de competició. Parlem de les corrides de cavalls, matxos i rucs, que cada migdia de la festa omplen el circuit de Sant Antoni o bé les voreres del carrer dels Clots. Corrides que tenen el seu propi protocol, des de l’aviador amb el seu ‘Sant Antoni mos guardo!’ fins a la victòria de l’animal –no del genet-, passant pels tradicionals premis. Així com tampoc podem obviar la tarda de jocs tradicionals a la plaça, on petits i grans reviuen la corrida de la forca, la cursa de pedres, la tirada de birles o l’estirada de corda, entre d’altres.
•  la vessant social permet fer de la celebració un espai per compartir, en aquest cas, amb una gran foguera al pla de l’església que roman encesa els tres dies de la festa. Al seu voltant es balla una vegada i una altra la Jota d’Ascó. És fàcil que ens marxin els peus només d’escoltar els acords de la jota interpretats pels músics locals. Una dansa senzilla amb dos passos bàsics, el passeig i el punteig, i que també es coneix com Ball de Coques, ja que tot i que cada cop menys, abans era habitual que les paralles la ballessin amb una coca a la mà.

Tots aquests elements configuren una festa particular que Lo Llaüt ha tingut interès en donar a conèixer, ara, des d’una vessant lúdica a través d’un joc de tauler que recull tots i cadascun d’aquests elements que apareixen il·lustrats de la mà de Jaume Ferrús, amb dibuixos atractius i divertits, quasi naïfs, que inviten a jugar.

El joc, ideat per Biel Pubill i Josep M. Raduà, té un preu de venda de 5 euros, està imprès dins d’una carpeta rígida que en obrir-se mostra tot el taulell (42cm x 30cm), i va acompanyat d’una bosseta amb 4 fitxes i un dau. Així mateix a les guardes es recull informació dels orígens del joc així com dels elements que particularitzen la festa.

Una pinzellada històrica

Sant Antoni mos guardo! és un joc d’atzar senzill de jugar. Deriva d’un antic joc hindú anomenat moksha-patamu. Originàriament era emprat per a la instrucció religiosa o moral. A través d’aquest els monjos bramans ensenyaven que el bé i el mal coexisteixen dins l’home, i que una vida de virtut -simbolitzada per escales- ajuda l’individu a progressar cap a la perfecció última o nirvana. En contraposició la maldat humana -representada per la serp-, conduïa irremeiablement a reencarnacions en formes d’animals inferiors.

En el joc original cada escala corresponia a una determinada virtut: la llei, l’honestedat, la generositat, el saber, l’ascetisme... enfront la desobediència, la vanitat, la vulgaritat, l’avarícia, l’odi, l’orgull, la luxúria... tot un joc entre la recerca de l’espiritualitat davant les temptacions de l’home a la terra. I en el nostre cas tot un recordatori a la tradició de les “temptacions de Sant Antoni”?

A Plató se li atribueix la frase: «Pots descobrir més d’una persona en una hora de joc que en un any de conversa», i nosaltres afegiríem que “hi ha jocs que et permeten aprendre i recordar fets, esdeveniments i particularitats de la nostra història i del nostre patrimoni lúdic festiu”. Aquest és l’objectiu amb el qual s’ha dissenyat aquest nou joc de tauler d’Ascó: Sant Antoni mos guardo! 

FITXA TÈCNICA: SANT ANTONI MOS GUARDO!

Idea, comentari històric i descripció del joc: Biel Pubill i Soler / Josep M. Raduà i Serra
Il·lustració: Jaume Ferrús i Serra
Edició: Associació Cultural Lo Llaüt
Amb el suport dels Majorals de la Festa de Sant Antoni (2014-2016) i la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Ascó
Impressió: Gràfiques del Matarranya, CalaceitTirada: 500 exemplars
Preu: 5 euros
Dipòsit legal: T-1629-2015
Ascó (Ribera d’Ebre), gener de 2016

Carles Puigdemont, 130è President de la Generalitat de Catalunya

Un viatge pel món a través dels jocs de tauler

Un viatge pel món a través dels jocs de tauler és el títol de l'exposició que es podrà visitar a Ascó durant la propera festa de Sant Antoni. Es tracta de la col·lecció de jocs de l'amic Biel Pubill i que ha resumit així:

"Aquesta petita mostra us proposa un viatge lúdic pel món a través dels jocs de tauler. Però més enllà del reconeixement o no d'aquests, és una invitació a reflexionar sobre els materials amb què estan fets, així com a valorar el disseny, el text i les il·lustracions que els acompanyen, i a predir i entendre quin tipus de societat i quina cultura els ha produït.

L'exposició us invita, doncs, a compartir instants juganers viscuts, allunyats en l'espai i el temps, dels quals n'ha quedat, si més no, un tauler de joc".

El gest del President Mas

El dia d'avui serà recordat com una data significativa dins d'aquest procés que ha de conduir a Catalunya a assolir les màximes cotes de llibertat: la plena sobirana entre l'estol de nacions del món.

A partir de demà s'obre una nova etapa, es continua el trajecte amb més fortalesa que mai i veient com els 72 diputats independentistes del Parlament posen les bases per a bastir la futura República Catalana.

Arribar fins aquí ha estat dolorós i ha generat, sense cap mena de dubte, un desencís entre els protagonistes de la revolució dels somriures, entre aquells centenars de milers de persones que han sortit pels carrers de Barcelona i per les carreteres de Catalunya, que el 27S van omplir les urnes amb vots d'il·lusió i que veien quina gestió més pèssima feien del mandat democràtic sorgit de les eleccions amb un 48% dels electors a favor d'iniciar un procés constituent, enfront del 39% del vot unionista.

Però avui s'ha sabut trobar el desllorigador que proporciona renovar il·lusions i dur a terme el resultat de les eleccions del 27S que van donar una majoria absoluta independentista al Parlament.

Arribats a aquest punt, és el moment de reconèixer el gest de generositat del President Mas, qui abans que descarrilés el procés, ha entès que fent un pas al costat preservava el mandat democràtic del passat mes de setembre. No ha defraudat el país. Ha hagut de liderar el govern de Catalunya en moments d'extrema duresa per la crisi econòmica, situació que ha acabat esdevenint un passiu pel govern. Però al mateix temps, cal admetre que el President i el seu govern han escoltat el clam d'un país que volia decidir quin havia de ser el futur del país: després de la manifestació de la Diada de 2012 amb unes eleccions anticipades perquè la ciutadania configuréssim el Parlament que havia de gestionar el dret a decidir, amb la convocatòria del procés participatiu del 9-N, a les eleccions de 2015 amb una candidatura unitària que aplegués el vot del Sí a la independència, i ara amb aquest pas al costat que fa que el procés revifi.

Avui toca dir un 'Gràcies President Mas'. 

Programa de Sant Antoni - Ascó 2016

http://www.asco.cat/arxiu/stantoni/ProgramaFestes2016.pdf

Lluís Brull. Un home bo

Lluís Brull. Un home bo va ser el treball guardonat amb el XVI Premi d'Assaig Artur Bladé i Desumvila escrit pel nebot del homenatjat, Adolf Brull i Monner. Es tracta una biografia d'un personatge polifacètic vinculat al món de la cultura i que va tirar endavant grans iniciatives a la seva població natal, Tivissa.

El llibre està escrit en primera persona, amb la qual cosa et fa aproximar-te encara més a la figura de Lluís Brull com si d'unes memòries es tractés. Segurament aquest vincle familiar de l'autor ha fet possible fer una aproximació un punt íntima, relatant en ocasions diàlegs que fa que sigui una biografia molt vivencial.

El que es desprèn del llibre és que Lluís Brull era un enamorat de Tivissa i de la seva gent, que era un personatge inquiet capaç de motivar-se i motivar la gent que l'envoltava, que tot i la malaltia que el va acompanyar bona part de la seva vida era capaç de sobreposar-se, que va saber aprofitar les seves coneixences per dur a terme les seves inquietuds. Què en queda d'ell? Especialment els primers treballs arqueològics al Castellet de Banyoles, però també l'interès en fer possible un espai de gaudi comunitari com la plaça de la Baranova o tirar endavant una publicació periòdica que va portar per nom Tivissa.

Llegint aquest assaig biogràfic, te n'adones que et trobes davant un homenot de la Ribera d'Ebre.

Han arribat els Reis

Ascó, 5 de gener de 2016

Atur registrat a la Ribera d'Ebre

S'han fet públiques les dades de l'atur registrat en què s'ha posat l'èmfasi que a nivell de Catalunya hi ha hagut una disminució de 60.000 persones registrades a les oficines del Servei d'Ocupació de Catalunya, que suposa un 10% menys de persones a l'atur. Tot i aquesta millora, encara trobem més de mig milió de catalans registrats. És evident que encara hi ha massa famílies que no veuen el final de la crisi.

A la Ribera d'Ebre hi ha 1.496 persones registrades a l'atur, que són 115 persones menys que fa un any (1.611 aturats). Dels 14 municipis de la comarca, només en tres hi ha hagut un increment en el nombre d'aturats al llarg de 2015, que són Ascó, Miravet i la Palma d'Ebre.

Els pobles amb una major percentatge d'aturats són Móra la Nova i Móra d'Ebre. En canvi, aquells que tenen un menor índex d'atur són la Palma d'Ebre i Benissanet.

Santiago Costa, escultor (1895-1984)

En els darrers compassos de l'any, s'han publicat dos treballs guardonats amb el Premi d'Assaig Artur Bladé i Desumvila, que convoca el CERE. Tots dos treballs fan incís en una figura destacada de la nostra comarca. Un d'ells és Santiago Costa, escultor (1895-1984) amb el qual Loreto Meix va ser guardonada en la quinzena edició del Premi Bladé.

En les cent pàgines de la publicació es fa un recorregut vital per aquest escultor nascut a Móra d'Ebre a finals del segle XIX, que de ben jove va abandonar la comarca per dedicar-se a la seva passió seguint el passos del seu cosí Julio Antonio, però que sempre mantingué un vincle amb les arrels, i que també es fa palès en la seva obra escultòrica i pictòrica.

Loreto Meix dóna a conèixer una figura potser no prou reconeguda tal i com es mereix, i ho fa des d'una vessant personal, però també fent una anàlisi de l'evolució artística de l'obra de Santiago Costa: ja sigui de les obres com de les diferents exposicions i concursos en què participava.

Avui en dia l'obra de Santiago Costa es pot contemplar al Museu d'Art Modern de Tarragona (en va fer donació l'any 1971), però passejant per Móra d'Ebre hi trobem a la Plaça de Dalt el monument d'homenatge a Julio Antonio (1929). Bona part de la seva trajectòria la viu a Madrid, i és allí on es pot visitar l'escultura 'Mujer del libro' (1943) al Parque del Retiro.

Governem-nos? #CUPonazo

Avui una gran part del món sobiranista està absolutament decebut i descol·locat. Els qui havien d'accelerar el procés cap a la creació de la República Catalana, els que anaven lents perquè volien anar lluny... han mostrat molt poc sentit pragmàtic de l'exercici de la política.

És ben legítima la posició adoptada, i per tant mereix tot el respecte. Però això no treu que no pugui ser motiu de crítica. Què hi guanyen avortant el procés després de les plebiscitàries? Costa de veure quin benefici els reporta a ells com a organització ni al procés d'independència com a motor de canvi. 

El 27S van triplicar els resultats de 2012 assolint la xifra de 10 diputats. L'independentisme va mostrar-se satisfet i confiat per aquest creixement electoral, que al final només ha servit perquè el Parlament més revolucionari de la història s'hagi de dissoldre quan només fa dos mesos i mig que es va constituir. Quines paradoxes! Sembla difícil que puguin mantenir els bons resultats. Els sectors de Podemos, Colaus i Iniciatives s'estan fregant les mans.

Una última reflexió. Quan Colau, Susana Díaz, Rivera, Rajoy, Duran, el grup Godó, la banca, l'IBEX35 estan satisfets de la decisió de la CUP, voleu dir que no us heu equivocat? Tanta coherència -que per cert no és unànime entre tots els sectors de la CUP- referma un sistema monàrquic borbònic anquilosat i posa un fre al que era el major procés de canvi (per canviar-ho tot!) que a dia d'avui viu Europa.

Acaba quedant la sensació que avui no han estat a l'alçada de les circumstàncies. Ep, i no ho dic només jo. Així s'han expressat l'alcalde d'Argentona i un regidor de Girona, tots dos de la CUP.

Les xifres del Rogle el 2015

Com cada inici d'any, és moment de fer balanç de les dades que ha registrat l'activitat del blog al llarg de 2015.

L'estadística indica que durant l'any 2015 Lo Rogle ha sumat un total de 2.226 internautes únics (usuaris diferents que l’han consultat). A més, s’han registrat 3.759 visites i un total de 5.543 pàgines vistes.

Els mesos amb major nombre de visites han estat maig i agost.

La mitjana anual ha estat de 10,30 visites diàries. Gràcies a tots!

D’altra banda, al llarg d’aquest any que hem acabat s’han publicat un total de 190 apunts.

Commemoracions catalanes de 2016

• 700 anys de la mort de l'escriptor i pensador mallorquí Ramon Llull.
• 150 anys del naixement del  pintor, dibuixant i cartellista Ramon Casas i Carbó (1866-1932)
• 100 anys de la mort del compositor i pianista Enric Granados i Campiña (1867-1916) 
• 50 anys de la mort de la novel·lista, narradora, autora teatral i poeta Caterina Albert i Paradís, Víctor Català (1869–1966)
•  50 anys de la seva celebració del 9 a l’11 de març de 1966 de la Caputxinada, l'Assemblea constituent del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona al convent dels caputxins de Sarrià.
• 100 anys de l'estrena dels Pastorets de Josep Maria Folch i Torres.
• Projecte Episcopus del Bisbat de Vic (2015-2018): 1.500 anys de la primera referència històrica d’un bisbe d’Ausona, el bisbe Cinidi (516); 1.000 anys de l’inici de l’episcopat del bisbe Oliba (1016); 200 anys de la mort del bisbe Veyán i Mola (1734-1815), i 100 anys de la mort del bisbe Torras i Bages (1846-1916). 

Sala de premsa, gencat.cat