Construïm una Catalunya lliure de violència masclista

Malpàs 88

L'exemplar de Malpàs que coincideix en el tercer trimestre de l'any (núm. 88) ja és a les llibreries. Com sempre, el bloc informatiu ocupa les primeres pàgines de la revista amb l'actualitat d'Ascó, les notícies del Consell Comarcal i d'ANAV, així com un recull de la informació apareguda a la premsa.

L'Associació Cultural Lo Llaüt fa repàs de les activitats realitzades i programades en breu.

La secció 'Arrels', un cop més, fa una mirada enrere als jocs d'abans i a les fotografies pel record, i en aquesta ocasió, la festa major és representada amb el text del pregó de la festa de 2015, les entrevistes a les Pubilles i als Hereus o les imatges de la festa del passat agost.

Núria Roigé, Núria Brió i Esmeralda Homedes són les protagonistes de les seccions 'Asconencs pel món', 'I tu què estudies?' i 'Declaracions íntimes', respectivament.

No poden faltar les seccions dels 'Racó literari', 'Esports, salut i medi ambient', 'Saps on és?', 'Humor i passatemps' i 'L'agenda'.

La imatge de la portada és de la foto de grup a les escales de l'església per la festa de la gent gran (27.09.2015).

Temps de memòria, de Lluís Danés

El dia en què s'escauen els 40 anys de la mort del dictador Francisco Franco, encara hi ha molta memòria a recuperar i víctimes a homenatjar. Passats tants anys encara hi ha partits que no han condemnat el franquisme, encara hi ha persones desaparegudes en cunetes i fosses comunes.

Fa un temps, el Memorial Democràtic, organisme de la Generalitat de Catalunya, va encarregar aquesta pel·lícula a Lluís Danés per difondre i revalorar la tasca de recuperació de la memòria democràtica arreu del país.

XXI Jornades Musicals de Santa Cecília 2015

Demà comencen les XXI Jornades Musicals de Santa Cecília 2015, amb un seguit d'activitats programades al llarg de la setmana del 16 al 20 de novembre.

Dilluns, 16 de novembre

A les 17.30h fins les 18.30h, Karaoke per a grans i petits amb un munt de cançons infantils i actuals, amb lletra i videoclip.

A les 18.30h, pel·lícula Madagascar3: de marcha por Europa.

Dimarts, 17 de novembre

Des de les 17'30h fins les 18'30h, manteniment i cura dels instruments i roda instrumental.

Des de les 18'30h fins les 20h, Gimcana Musical a càrrec de les professores de l'escola municipal de música.

A les 19h, taller musical per adults.

Dimecres, 18 de novembre

Des de les 17'30h fins les 18'30h, Plàstica Musical amb jocs i activitats de música a càrrec de les professores de l'escola municipal de música.

A les 19h, a l'Escola de Música, concert a càrrec de l'Accent-Ensemble, grup format per viola, clarinet, piano i veu.

Dijous, 19 de novembre

A les 17'30h, Batucada a càrrec de David Maymó i Brescolí, professor de l'EMMA.

A les 19'30h, cercavila pels carrers de la població.

Divendres, 20 de novembre

A les 15’30h, teatre musical amb l'obra “Monstres monstruosos", de la companyia Toc de Retruc, al Casal Municipal.

Organitza:

Escola Municipal de Música d'Ascó

Amb el suport:

Ajuntament d'Ascó

Escola Sant Miquel

Ma Liberté #NousSommesParis

Bases de l'XI Premi de Poesia Joan Perucho “Vila d’Ascó”

S'ha obert el termini de presentació de treballs per optar al Premi de Poesia Joan Perucho que organitza la regidoria de Cultura d'Ascó i que arriba a la seva onzena edició.

***

Poden presentar-se a aquest premi obres de poesia escrites en llengua catalana. Els treballs han de ser

inèdits i no han d’haver estat guardonats en altres certàmens lite-raris, ni han d’estar compromesos en tràmits de publicació amb cap editorial o presentats en altres premis pendents d’adjudicació. Un cop presentats, els treballs no podran ser retirats del premi fins que s’hagi fet públic el veredicte del jurat.

El tema i la forma són lliures.

Els treballs han de tenir una extensió habitual d’un llibre de poesia (40 pàgines impreses com a mínim). Han de portar el títol a la portada i no poden estar signats.

Els i les concursants presentaran 6 còpies encapçalades pel títol de l’obra i anònimes, impreses a una cara i amb els fulls numerats. Les còpies s’acompanyaran d’un sobre tan-cat amb el títol de l’obra. Al seu interior, hi constaran les següents dades de l’autor/a: nom i cognoms, núm. DNI, data de naixement, domicili, telèfon i adreça electrònica. També s’adjuntarà fotocòpia del DNI.

Els treballs s’enviaran per correu certificat o bé es presentaran personalment a l’Ajuntament d’Ascó: Regidoria de Cultura, c/ Hospital, 2; 43791 - Ascó.

El termini d’admissió conclourà el dia 12 de gener de 2016.

EL PREMI consistirà en un objecte artístic creat per l’artista Antoni Tàpies, més una dotació de 2.400 euros i la publicació en edició comercial dins la col·lecció de poesia Mitilene, d’Editorial Meteora. A la dotació econòmica s’aplicaran les corresponents retencions establertes per la legislació vigent.

El premi podrà ser declarat desert, si així s’estima convenient.

El jurat es reserva el dret d’interpretar aquestes bases en cas de dubte o decidir sobre qualsevol contingència que no hagi estat prevista.

El veredicte del jurat serà inapel·lable i es donarà a conèixer públicament en un acte de lliurament dels Premis “Vila d’Ascó” que se celebrarà durant el mes de maig de 2016 a Ascó.

L’Ajuntament d’Ascó accedirà a la propietat de les obres premiades. Els treballs no premiats podran ser retirats de l’Ajuntament en un termini de trenta dies després de l’acte de la concessió del premi. Si no han estat retirats en el termini assenyalat, serà entès que els autors/es renuncien als respectius originals. No s’assumiran responsabilitats per pèrdues o deterioraments.

L’Ajuntament es reserva el dret de donar a conèixer la relació de participants en aquesta convocatòria.

La participació en aquest premi suposa la total acceptació de les bases.

Bases del XXVIII Premi Literari Vila d'Ascó

L'Ajuntament d'Ascó ha convocat el Premi Literari Vila d'Ascó en la seva 28a edició. Enguany hi ha una novetat destacada en la presentació dels originals.

Aquestes són les bases:

El tema és lliure.

Poden presentar-se a aquest premi obres escrites en llengua catalana. Els treballs han de ser inèdits i no han d’haver estat guardonats en altres certàmens literaris, ni han d’estar compro-mesos en tràmits de publicació amb cap editorial o presentats en altres premis pendents d’adjudicació. Un cop presentats, els treballs no podran ser retirats del premi fins que s’hagi fet públic el veredicte del jurat.

Els treballs han de tenir una extensió entre 175 i 225 pàgines d’uns 2.100 espais (30 línies de 70 caràcters), els fulls han d’estar numerats. Han de portar el títol a la portada i no poden estar signats.

Les obres s’han de trametre per correu electrònic, a l’adreça premisvila@asco.cat i cal seguir el procediment següent:

a) En l’apartat Assumpte s’ha de fer constar el nom del premi al qual s’opta, en aquest cas: XXVIII Premi Literari Vila d’Ascó

2016.

b) En el Cos del Missatge s’ha de fer constar el nom del premi i el títol de l’obra.

c) L’original que opta al premi s’ha d’ajuntar a aquest missatge en format PDF. Aquest document s’ha d’anomenar amb el mateix títol de l’obra.

d) En un altre document adjunt, també en format PDF, s’hi han de fer constar les referències que permetin identificar l’autor/a

(nom i cognoms, núm. DNI, data de naixement, domicili, telèfon i adreça de correu electrònica. Aquest document s’ha d’anomenar amb la paraula Plica seguida del títol de l’obra.

La persona responsable de l’Ajuntament d’Ascó, que no és membre del jurat, rebrà els originals i garantirà l’anonimat dels autors/es. Un cop s’hagi rebut l’original es confirmarà per correu electrònic a l’autor/a.

Només s’admetrà un treball per autor/a.

El termini d’admissió conclourà el dia 12 de gener de 2016.

Dotació: 3.600 euros i la publicació del llibre per part de Cossetània Edicions. A la dotació econòmica s’aplicaran les corresponents retencions establertes per la legislació vigent.

El premi podrà ser declarat desert, si així s’estima convenient.

El jurat es reserva el dret d’interpretar aquestes bases en cas de dubte o decidir sobre qualsevol contingència que no hagi estat prevista.

El veredicte del jurat serà inapel·lable i es donarà a conèixer públicament en un acte de lliurament dels Premis "Vila d’Ascó” que se celebrarà durant el mes de maig de 2016 a Ascó.

L’Ajuntament d’Ascó accedirà a la propietat de les obres premiades.

L’Ajuntament es reserva el dret de donar a conèixer la relació de participants en aquesta convocatòria.

La participació en aquest premi suposa la total acceptació de les bases.

Catalunya passa pantalla

Aquest matí el Parlament de Catalunya ha aprovat la declaració que marca l'inici del procés de creació de la República Catalana. D'aquesta manera, s'ha visualitzat el mandat democràtic que el 27S va emanar de les urnes per iniciar el procés del poble català cap a la independència. 

Es tracta d'una declaració que constata que, si volem la independència, és per fer que la gent visqui millor. Per això, inclou tot un seguit de mesures que haurà d’aplicar el futur Govern destinades a blindar els drets fonamentals de les persones.

Els grups parlamentaris de Junts pel Sí i la CUP han avalat la declaració -72 vots- davant dels 52 diputats unionistes als quals se'ls ha sumat la candidatura del sí, però no, sinó tot el contrari (11 vots). En definitiva, 72 a 63.

#SomSobirans #9N

Pas de l'Ase, per Carmel Biarnés

Carmel Biarnés va fer tres col·laboracions amb la revista de l'escola d'Ascó Nova Gent entre 1989 i 1992. Va aprofitar aquests espais per transmetre els seus coneixements sobre la història, la tradició i la gent d'Ascó i de la Ribera d'Ebre. En la seva primera col·laboració va proposar un fragment d'Històries i llegendes de la Comanda d’Ascó, text que no es va arribar a publicar i que va presentar al concurs literari d'Ascó de l'any 1989.

***

CONEIXEM LA NOSTRA CONTRADA AMB CARMEL BIARNÉS

Nota: és un treball històric, geogràfic i mitològic indispensable pel coneixement de l’indret on hem nat; caldria però, que els escolars agrupessin els noms propis en els apartats corresponents i busquessin als diccionaris els noms mitològics esmentats així com fer-ne una excursió al meravellós lloc per un coneixement més profund de la nostra geografia.

PAS DE L’ASE.- Al bell mig dels quatre quilòmetres que té la gorja oberta a la serradala Prelitoral, es troba el Pas de l’Ase (ase = sentinella en àrab).

El camí reial d’Ascó a Móra passa per aquesta roca inclinada, rellisquenta; per defugir el perill d’una segura caiguda al riu, construïren uns murs en ziga-zaga. Ningú no sap la data d’aquesta construcció que es perd en l’antigor. Seria de molt abans que Hannibal passés l’Ebre, car va fer-ho per aquí.

Lloc enigmàtic, misteriós.

Als seus peus bat el riu cabalós i l’aigua fa un gran remolí on el corrent del riu canvia de direcció, volta i volta, però l’aigua del centre és morta. Ningú no ha pogut esbrinar mai la profunditat del riu en aquest indret, dit la Caldera, que per uns és un ull de mar i per d’altres l’entrada a l’infern.

CARMEL BIARNÉS
NOVA GENT INFORMATIU, n. 8, novembre de 1989
Col·legi Públic d’Ascó

Bladé: Cicle dels dietaris I i II

Artur Bladé i Desumvila, d'ençà del seu retorn de l'exili l'any 1961, va combinar les estades a Benissanet amb la vida a Tarragona. D'aquells anys en van resultar quatre dietaris amb el títol de Viure a Tarragona, i abasta des del'any 1966 fins l'any 1976. Dins de la tasca de recopilar l'obra completa d'aquest escriptor de la Ribera d'Ebre, es van recollir els dos dietaris en els volums 10 i 12.

La lectura d'aquestes obres són un exemple de la capacitat de cronista de Bladé. No desvetllem res en aquest sentit.

Amb certa assiduïtat anava recollint notes de la seva quotidianitat, i tant et pot explicar els fenomens meteorològics, l'estat del cel o de la mar, sovint a partir de les passejades que cada migdia feia fins al Balcó del Mediterrani, una 'visita' obligada que li permetia explicar els matisos dels colors o l'onatge.

Bladé deixa testimoni de la seva feina d'escriptor i estudiós, de les seves col·laboracions periodístiques. De les persones amb qui manté contacte epistolar o que simplement es troba pel carrer o en algun acte cultural, excusa que li permet per fer unes semblances biogràfiques, o fins i tot, li permet recordar la manera com es van conèixer. Especialment remarcable la quantitat de persones amb qui va compartir exili tant a França com a Mèxic.

El dia a dia de Bladé també inclou conèixer què està llegint o quines pel·lícules va a veure amb la seva esposa. No passa per alt els esdeveniments familiars.

Un capítol a part és la manera com interpreta l'actualitat, que també es fa molt present en aquests dietaris, i et permet recordar episodis que en aquell moment formaven part de l'actualitat i que avui ja formen part dels llibres d'història: la guerra del Vietnam, el maig de 1968 a París, l'arribada de l'home a la Lluna, la guerra araboisraeliana, la caiguda de la dictadura a Portugal el 1974 o l'execució de Salvador Puig Antich. La situació cultural o editorial a Catalunya també mereixen les seves reflexions.

Com a activista cultural, destaca les seves classes de català, no únicament a Tarragona, sinó també a Móra d'Ebre, així com la seva implicació amb la seu d'Òmnium Cultural a Tarragona.

Finalment, l'últim any dels dietaris, ja amb la mort de Franco, són un reflex del moviment polític que es vivia a Catalunya, i per tant, esdevé un testimoni d'uns moments en què es creia que es posaven les bases per un sistema democràtic que havia de reconèixer les nacions de l'Estat.

Per acabar, transcric què en diu Bladé dels dietaris: "Algun cop he pensat que escriure un dietari com aquest -és a dir sense pretensions- té una certa analogia amb el fet d'escriure cartes a un amic, o a diversos amics -diguem de confiança-, en què les preocupacions d'estil no existeixen i allò que compta és el desig de ser clar, la qual cosa facilita que l'esforç -si n'hi ha- no es noti. Encara que un dietari, literàriament, no valgui gran cosa o no passi de ser subliteratura, sempre té un cert mèrit testimonial".

Manifest del Correllengua 2015

Tots sabem que la llengua catalana és el fil d’acer que cus el nostre passat amb el nostre futur, que teixeix tota una història de resistència nacional, que broda un territori de més de 70.000 kilòmetres quadrats i gairebé 15 milions d’habitants repartits en quatre –i aviat cinc- estats diferents. I, per damunt de tot, sabem que la llengua catalana és la que ens fa realment únics al món. Tota la resta del que ens caracteritza, són petites variacions sobre el que és comú a la resta d’humanitat. 

En canvi, ningú no sap ben bé com és que la llengua catalana, una “estructura” material i espiritual que fa més de tres-cents anys que no disposa d’un estat fort ni d’un exèrcit per defensar-se, s’ha mantingut tan viva. És cert que amb força precarietat, moltes intermitències i duríssimes interferències, a vegades ha tingut tota l’escola amb els seus mestres al costat. Ha disposat de grans poetes, novel·listes, científics i de bellíssimes cançons que l’han universalitzat. Ha comptat amb alguns governs i un grapat de funcionaris que l’han reivindicat amb tota la seva força, certament, molt limitada. I, això sí, ha tingut un munt d’experts que entre tots l’han protegit, estudiat, difós i fet créixer. Però les amenaces a què ha estat i segueix sotmesa són tan enormes, que resta per explicar com ha sobreviscut a l’embat d’aquesta desproporció de forces. 

La meva tesi, pendent de ser passada pel sedàs de la ciència, és que els catalans, en lloc de fer de la nostra llengua un mur de protecció i contenció de la diversitat, de convertir-la en una frontera per distingir-nos dels parlants d’altres llengües, l’hem emprat com a porta d’entrada a casa, com a via d’inclusió, com a espai de contacte i de reconeixement amb la resta de món. És allò que explica tan bé l’anècdota que relatava fa anys la Carme Junyent a l’AVUI, d’una recerca que feia el seu grup de treball universitari. En una entrevista a un fill de gambians nascut a Catalunya, quan li van demanar si li semblava que parlar català era important, el nano –sense fer concessions a la correcció política- va respondre: “I tant que és important! Si parlo català, no sóc tan negre”. 

És clar que això ha volgut dir sotmetre la llengua catalana al risc d’un contacte molt obert amb els amics i d’una promiscuïtat perillosa amb els enemics, fet que sovint l’ha desnaturalitzat i l’ha afeblit, també. Però els catalans –més forçats per les circumstàncies que per mèrit propi, s’ha de dir- sovint hem fet d’una certa irreverència respecte dels nostres senyals d’identitat, la garantia d’una acomodació a l’adversitat que ens permetés seguir endavant. Per arribar on som, conscients de la nostra feblesa política, del “qui dia passa, anys empeny” n’hem fet tanta o més virtut que dels grans heroismes. 

Ara, però, som davant d’una nova esperança que ens ha de permetre abandonar les actituds resignades i que ens promet un futur tant o més obert que l’actual. I ens l’ofereix sense tants riscos i amb moltes més oportunitats. S’hauria d’acabar l’anar fent, l’anar tirant, el “aquí caic, allà m’aixeco” de la llengua, i l’hauríem de substituir per un sempre endavant, per un pas ferm. 

Tanmateix, no serà sobrer advertir que, quan som davant d’un moment tant decisiu com el de demostrar la nostra força democràtica, que és l’única que tenim, hauríem d’evitar les consignes del “o ara, o mai”. No sabem del cert si la promesa s’acabarà complint o encara haurem d’esperar una mica més. Però després de tants anys de lluita, només ens val un “ara, i per sempre més”. Perquè, passi el que passi, sigui més planer o més costerut l’endemà, el nostre combat pel futur de la llengua no s’aturarà mai. 

La llengua, ja ho he dit, és el fil d’acer que ens lliga al nostre futur nacional, és la trama i l’ordit del nostre teixit humà i territorial, és el brodat de la nostra prosperitat i justícia social. 

Visca el proper Estat independent de Catalunya 

Visca els Països Catalans 

Visca el Correllengua 

Salvador Cardús i Ros

Ribera d'Ebre: cens electoral per al 20D

De nou hi ha unes eleccions a la vista, en aquest cas, les eleccions espanyoles, on tot sembla indicar que el tema Catalunya estarà al centre del debat. Des de casa nostra, les eleccions es viuen des de l'escepticisme -difícilment es conformarà un govern amb voluntat de dialogar amb Catalunya- passant per l'absència -de qui creu que a Madrid ja no hi ha res a fer- fins als que creuen que cal ser al Parlament espanyol fins a l'últim moment i evitant que el sector espanyolista/unionista -Chacón, Rivera i altres- monopolitzi el vot des de Catalunya.

El cens electoral de la Ribera d'Ebre per al 20D està format per 17.050 ciutadans, 16.515 residents a la Ribera d'Ebre i 535 residents a l'estranger. Respecte l'últim procés electoral del 27S, a la Ribera d'Ebre hi ha 16 votants menys.

Ascó al Mobile History Map

El curs passat, els alumnes de cinquè de l'Escola Sant Miquel d'Ascó van participar en el projecte Mobile History Map, que va consistir en la geocalització de diferents punts del nostre patrimoni local, i en el desenvolupament de continguts perquè així, tothom qui utilitzi aquesta aplicació mòbil, conegui algunes coses interessants del nostre poble.

Aquest projecte, dins del programa mSchools, va ser promogut per la Mobile World Capital Barcelona, i hi van participar 608 escoles i 774 professors. 

Per participar en aquest projecte, primer de tot, vam escollir quatre espais patrimonials d'Ascó: 

• el castell 
• l'església de Sant Joan Baptista 
• la festa de Sant Antoni 
• el paratge de Mas de Prades-Santa Paulina 

La tasca dels alumnes va consistir en elaborar el text en tres idiomes -català, castellà i anglès- que acompanya cadascun dels elements. Per això, va caldre buscar la informació corresponent i aquelles imatges que podien acompanyar el text.
Podeu consultar el resultat a l'app per mòbil MHM o bé a n'aquesta adreça:

http://mhm.mobileworldcapital.com/

Forcall convoca les IV Jornades d'estudi de la festa de Sant Antoni

Després de les jornades d'estudi sobre la festa de Sant Antoni als Països Catalans celebrades a Ascó (2006), Manacor (2009) i Canals (2014); la gent de Forcall ha pres el relleu i ha convocat unes noves jornades per als dies 8 i 9 de gener de 2016. És així com la Confraria de la Santantonà i l'Ajuntament de Forcall organitzen aquesta nova convocatòria amb el propòsit de treballar en el coneixement de la festa de Sant Antoni així com d'altres manifestacions festives amb components culturals, antropològics i etnològics relacionats a la festa. 

Per prendre part de les jornades presentant comunicacions, ja hi ha publicades les bases des de fa unes setmanes:

Les comunicacions han de ser inèdites i d'una extensió màxima de 15 folies DIN A4 (incloses les il·lustracions), en format electrònic Word, amb lletra 12 punts, del tipus Times New Roman, es remetran a qualsevol dels correus electrònics assenyalats i una còpia impresa dirigida a la Associació Cultural Confraria de la Santantonà de la Vila de Forcall. 

Caldrà presentar un resum de la comunicació conjuntament amb la butlleta d'inscripció del comunicant. El termini màxim de presentació del resum, que no podrà excedir l'espai d'un foli, serà el 15 de novembre. 

El termini de presentació de les comunicacions serà el dia 8 de desembre de 2015. 

La presentació de la ponència per escrit i del resum abans de les dates esmentades serà condició necessària per a la lectura de la comunicació i la posterior publicació. 

Tant a efectes de la seua lectura com de la posterior publicació, les comunicacions seran revisades per una comissió científica formada per persones acadèmicament adients i relacionades amb activitats d'etnografia, etnologia, història, antropologia i sociologia. 

INFORMACIÓ-SECRETARIA DE LES JORNADES
www.jornadesantantoni.blogspot.com
confrariasantantona@gmail.com
info@forcall.es
Adreça:
CONFRARIA DE LA SANTANTONÀ DE FORCALL
PLAÇA MAJOR 13
12310 FORCALL