dissabte, 31 de gener del 2015

Malpàs 85

L'últim número de la revista Malpàs ens convida a fullejar-la amb una portada que té el Pas de l'Ase com a protagonista (fotografia de Biel Pubill) i un editorial de balanç de l'any 2014, posant especial èmfasi a la importància de ciutadans anònims mobilitzats per múltiples motivacions: el procés sobiranista català, associacions d'afectats per la gestió bancària de les preferents, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, el Gran Recapte, la Marató de TV3...
No hi falten els habituals apartats de notícies d'Ascó i la Ribera d'Ebre; les seccions informatives de l'ajuntament, del Consell Comarcal i d'ANAV; i els articles d'opinió. Lo Llaüt exposa les activitats realitzades el darrer any (sumen un total de 41).
Protagonistes de la revista són Elisabet Montaña -a l'apartat "I tu què estudies?"-, Maria Jornet - a "Asconencs pel món"- i Rubèn Viudez - a les "Declaracions íntimes".
La secció "Arrels" sempre permet fer una mirada enrere, ja sigui als jocs d'abans, ja sigui al record fotogràfic. 
Finalment, i com passa cada nou any i des de fa una pila de temps, s'obsequia els lectors de la revista amb el calendari 2015 elaborat per Jaume Ferrús i que ha dedicat a les tradicions del nostre país.

dilluns, 26 de gener del 2015

Dia Internacional de Commemoració de les víctimes de l'Holocaust

AIXAFEM EL FEIXISME
Cartell de Pere Català i Pic (1937)

dissabte, 24 de gener del 2015

Camino a la escuela

Camino a la escuela és un documental que narra la història real i extraordinària de quatre nens, -Jackson, Carlitos, Zahira i Samuel- que s'han d'enfrontar diàriament amb una multitud d’adversitats i perills per arribar a l’escola. Aquests nens viuen en quatre punts molt distants de la terra, però comparteixen les mateixes ganes d’aprendre i són conscients que només l’educació els obrirà les portes a un futur millor. 
Aquesta pel·lícula, dirigida per Pascal Plisson, ha estat guardonada amb el Cèsar 2014 i compta amb el patrocini i suport de la UNESCO i UNICEF. 
 

dimecres, 21 de gener del 2015

Vilafranca del Penedès 2015

Vilafranca del Penedès pren el relleu de Barcelona com a Capital de la Cultura Catalana, un reconeixement que aquest any celebra els seu desè aniversari. 
La Capital de la Cultura Catalana s’adreça a tot el domini lingüístic i cultural català. Té com a objectius els de contribuir a ampliar la difusió, l’ús i el prestigi social de la llengua i la cultura catalanes, incrementar la cohesió cultural dels territoris de llengua i cultura catalanes i, finalment, promocionar i projectar el municipi designat com a Capital de la Cultura Catalana, tant a l’interior com a l’exterior. El Parlament de Catalunya va donar suport a la Capital de la Cultura Catalana, per unanimitat de tots els grups parlamentaris, en data 25 de març de 2004.
Fins ara, han estat elegides capitals de la cultura catalana les següents ciutats de l’àmbit lingüístic català: Banyoles (2004), Esparreguera (2005), Amposta (2006), Lleida (2007), Perpinyà (2008), Figueres (2009), Badalona (2010), Escaldes-Engordany/Principat d’Andorra (2011), Tarragona (2012), Ripoll (2013) i Barcelona (2014). Les ciutats escollides per les següents edicions són Vic (2016), Reus (2017) i Manresa (2018).

dimarts, 20 de gener del 2015

2015, Any de les Biblioteques

El Govern de Catalunya ha declarat el 2015 com l'Any de les Biblioteques, tot commemorant el primer centenari de la creació de la Xarxa de Biblioteques Populars de la Mancomunitat de Catalunya. Sens dubte, la xarxa de biblioteques va ser un dels elements cabdals de l'obra de govern de la Mancomunitat, amb la consideració de la cultura com un dels aspectes clau per al desenvolupament del nostre país.


***

Constituïda l’any 1914, la Mancomunitat va encomanar al Consell d’Investigació Pedagògica un projecte de planificació per crear biblioteques a tot el territori de Catalunya amb l’afany d’estendre la cultura i la formació per tot el país. Fruit d’aquell projecte, redactat bàsicament per Eugeni d’Ors, va néixer el disseny d’un pla ambiciós. El juliol de 1915, la Mancomunitat va convocar el primer concurs per adjudicar quatre biblioteques populars, una en cada demarcació: Valls, Sallent, les Borges Blanques i Olot. A la tardor del mateix any, ja va començar a funcionar l’Escola Superior de Bibliotecàries.


El Departament de Cultura assumirà l’organització i el finançament de commemoració. Per materialitzar-la, s’ha acordat crear la Comissió Promotora de l’Any de les Biblioteques, que encapçalarà el president de la Generalitat i que actuarà com a òrgan de comunicació i de trobada de les institucions relacionades amb l’àmbit de les biblioteques de Catalunya, especialment diputacions, ajuntaments i entitats municipalistes. Es crea també la Comissió Executiva de l’Any de les Biblioteques, que presidirà el conseller de Cultura i que avaluarà i seleccionarà els projectes a desenvolupar en el marc de la commemoració. La comissió podrà proposar millores i farà el seguiment del grau d’èxit dels objectius de la celebració. També es constitueix el Consell Assessor de l’Any de les Biblioteques, que presidirà la cap del Servei de Biblioteques, i que proposarà els projectes de la commemoració i prestarà el suport necessari per realitzar-los.

El Departament de la Presidència nomenarà els vocals i la Secretaria de la Comissió Promotora, mentre que el conseller de Cultura nomenarà els vocals i designarà la Secretaria de la Comissió Executiva i el Consell Assessor. La Secretaria recaurà en una persona tècnica del Departament de Cultura. Els integrants d’aquests òrgans no percebran cap tipus de remuneració per assistir a les reunions. Aquests òrgans col·legiats s’extingiran un cop hagin complert les funcions atribuïdes i, en tot cas, el 30 de juny de 2016.


Sala de Premsa de la Generalitat
premsa.gencat.cat

dilluns, 19 de gener del 2015

Mapping de Sant Antoni d'Ascó

Una de les novetats que ha presentat el programa de la festa de Sant Antoni d'enguany ha estat la projecció d'un mapping de vuit minuts a la façana de l'església d'Ascó. Juntament amb Biel Pubill vaig tenir l'oportunitat de redactar el guió que va fer una pinzellada pels elements cabdals i únics de la nostra festa major d'hivern. La projecció va estar realitzada per Monsuton Creativos. Aquí en teniu un petit tast que han penjat a la xarxa.
 
Mapping Ascó, Sant Antoni 2015 from Monsuton on Vimeo.

diumenge, 18 de gener del 2015

VIII Premi de Pintura de Sant Antoni

Vuit edicions del premi de pintura de Sant Antoni, que té com a temàtica el reflex de qualsevol de les múltiples instantànies, moments i elements que confegeixen la festa major d'hivern d'Ascó. Enguany però, només hi ha hagut dos participants.
El treball pictòric que s'ha endut el primer premi ha estat La música ens acompanya de Cristina Morcillo Faura

L'altre quadre presentat ha estat de Maria Luisa Gimeno Inés, amb el títol Festes i tradicions, que mostra una ballada de jotes davant de l'església i el castell.


Enhorabona a les dos!

dissabte, 17 de gener del 2015

Goigs de Sant Antoni Abat

L'any passat es va editar una carpeta dels goigs que es canten a Ascó: el Santíssim Sagrament, la Mare de Déu del Carme, Sant Miquel, Santa Paulina, Sant Artemi i Sant Pere Màrtir Sans.  Dins d'aquesta tasca realitzada des de Lo Llaüt i amb la inestimable col·laboració de Mossèn Joan Roig, d'Ulldemolins, es va creure oportú integrar en la carpeta uns goigs dedicats a Sant Antoni Abat, atesa l'arrelament de la devoció i la gran celebració que es fa al poble per la seva advocació. Així va ser com Mossèn Joan va encarregar-se de la lletra, la melodia ha estat composta per Mons. Valentí Miserachs (antic president del Pontifici Institut de Música Sacra) i per la il·lustració dels goigs, hi trobem unes xilografies de Ricard Marlet, un dels millors exponents del noucentisme català.
Així és com Mossèn Joan ha definit els goigs de Sant Antoni: "He intentat fer uns goigs populars, que reflectissin alguns trets de la vida del sant, i una mostra del clima de la seva festa: les quatre primeres cobles n'ofereixen algunes de les fites biogràfiques, les dues següents lloen la seva incidència en el cristianisme copte, i també com a protector del bestiar, i les altres tres assenyalen moments emotius de la seva festa a Ascó".



dissabte, 10 de gener del 2015

Actes de les III Jornades d'Estudi de Sant Antoni

L'any passat per aquestes dates es celebrava a Canals, al País Valencià, les III Jornades d'Estudi sobre la Festa de Sant Antoni Abat. Unes jornades que venien a donar continuïtat a les celebrades a Ascó (2006) i Manacor (2009), i que novament van suposar un intercanvi d'experiències, coneixements, de festes i tradicions, en alguns casos compartides, en d'altres ocasions úniques, però totes interessants. Fruit d'aquella trobada, l'Associació Cultural La Pebrella de Canals, organitzadora de la tercera edició de les jornades, ha editat les actes que recullen el contingut de l'extens programa: més de quatre-centes pàgines que recullen vint-i-nou ponències i comunicacions, la majoria provinents del País Valencià, però també n'hi ha tres de Catalunya: dos sobre el Sant Antoni d'Ascó i una tercera sobre la vinculació de la festa amb Carnaval a cura de Salvador Palomar, de Carrutxa.
Probablement no sigui un llibre per llegir d'una tirada, però que et permet anar fent tastets de les diferents celebracions que tenen lloc en molts d'aquests indrets de parla catalana, i que juntament amb les actes de les anteriors jornades, ofereixen un corpus teòric sobre la festa.
La presentació de les actes ho condensa molt bé: "Aquesta festa ens possibilita apreciar la transformació, des de diverses perspectives, del que anomenem la festa popular, de la societat que la va crear i la va fer gran.
La festa antoniana es considera religiosa, perquè així ho celebra la confessió catòlica però també té una projecció profana, en la mesura en què n'és un pretext per retrobar-se en el si d'una col·lectivitat local.
Una de les característiques d'aquesta festa és la gran diversitat de manifestacions festives populars al voltant de la figura del sant patró del animals".

***

Els treballs que confegeixen el llibre són:
  • Literatura popular al voltant de Sant Antoni, de Jesús Huguet Pascual.
  • Per Sant Antoni comencen els focs i s'acaben els jocs. És encara la celebració santantònica valenciana una Festa de Folls? de Sergi Gómez i Soler.
  • El teatre de la festa de Sant Antoni, d'Àlvar Monferrer.
  • Tres Sant Antoni castellonencs i un valencià, d'Henri Bouché.
  • Sant Antoni, la porta del Carnaval, de Salvador Palomar (Carrutxa)
  • Una manifestació festiva d'arrels medievals: la festa de Sant Antoni Abat a Albaida, orígens, tradició i canvis, de Vicent Terol i Reig.
  • La fiesta de San Antón en Alcublas: un ejemplo de fiesta viva, de José Luís Alcaide Verdés.
  • Un tast a la festa de Sant Antoni d'Ascó, de M. Lourdes Ambrós Ortiz (Lo Llaüt)
  • La festa de Sant Antoni d'Ascó, la projecció d'una tradició, de Biel Pubill Soler i Josep M. Raduà Serra (Lo Llaüt)
  • La festa de Sant Antoni de Benissoda, d'Antoni Espí Ferri.
  • La fiesta de San Antón en Énguera, de Miguel Fabra Aparicio "Tascón"
  • Sant Antoni Abat a l'Alforí: la devoció, la iconografia i la festa, de Tomás E. Bordera i Bordera. 
  • La festa de Sant Antoni a Forcall (Castelló), de Juan M. Segura Ferrer i Joaquín Segura Ferrer.
  • La festa de Sant Antoni Abat a Gavarda, de M. Consuelo Galbis Escandell.
  • Montesa i Sant Antoni: unes notícies de llurs relacions, de Josep Cerdà i Ballester.
  • La Festa de Sant Antoni d'Ontinyent: passat, present i futur, de Jesús Bordera Revert.
  • La festa de Sant Antoni a Otos, de Daniel Alfonso.
  • Sant Antoni Abat: titular de la Parròquia o patró titular?, de Joan Campaner.
  • La festa de Sant Antoni a la Safor, de Josep Enric Gonga.
  • La Santantonà de la Todolella, d'Emma Guardiola.
  • La festa de Sant Antoni a Xaló, de Jaume Noguera Mengual.
  • Algunes dades històriques sobre Sant Antoni a Canals i a Xàtiva, d'Agustí Ventura Conejero (cronista oficial de Xàtiva)
  • Tradició i valors en la festa de Sant Antoni Abat a Canals vs les festes xifrades, de M. Teresa Castelló Arnau. 
  • Passat, present i futur de la festa de Sant Antoni a Canals. L'evolució de la festa; continuïtat i transformacions, de Francesc Real Vallés.
  • Els animals en general i el cavalls, en particular, en la festivitat de Sant Antoni Abat de Canals com a recurs turístic, d'Antoni Vicent Pérez Arnau i Llum Pérez Arnau.
  • Gastronomia, festa i turisme: un exemple per dignificar la festa de Sant Antoni i promocionar el poble de Canals, d'Antoni Vicent Pérez Arnau i Llum Pérez Arnau.
  • El fet musical religiós en la festa de Sant Antoni Abat a Canals. Una mirada contemporània, d'Alícia Arnau i Aparicio.
  • El menjar i la comensalia a la festa de Sant Antoni Abat de Canals, de Francesc Tormo Mejías.
  • Els Parells a la  festa de Sant Antoni de Canals, de Francesc Tormo Mejías.

dijous, 8 de gener del 2015

Atur registrat a la Ribera d'Ebre

Comencem l'any amb les dades de l'atur registrat a les oficines del SOC (Servei d'Ocupació de Catalunya). En general han estat positives arreu pel fet que hi ha hagut una reducció, però encara hi ha uns nivells d'atur registrat molt elevat. Al conjunt de Catalunya hi ha 575.000 persones apuntades a les llistes de l'atur, que tot i ser 49.000 persones menys que fa un any, indica que la millora de les dades macroeconòmiques encara no es percep prou nítidament entre la ciutadania.
A la Ribera d'Ebre hi ha 1.611 persones registrades a l'atur, que són 48 persones menys que fa un any (1.659 aturats). Dels 14 municipis de la comarca, només en dos hi ha hagut un increment, que són Ascó i Móra d'Ebre.
Els pobles amb una major percentatge d'aturats són Riba-roja d'Ebre, Móra la Nova i Móra d'Ebre. En canvi, aquells que tenen un menor índex d'atur són la Palma d'Ebre i Miravet.


dimarts, 6 de gener del 2015

Ja han passat els Reis

Ja ha passat la nit més màgica de l'any, la nit en què la il·lusió i la innocència dels més petits ens trasllada a la nostra pròpia infantesa. Les mirades plenes d'emoció dels xiquets i xiquetes no tenen preu. Dia de papallones a l'estómac fins que quan es fa fosc, de lluny, ja es comencen a intuir les primeres llums dels carruatges. Aleshores és l'esclat de joia. Els coets indiquen que ja estan arribant, i amb el castell de focs d'artifici arriba l'esclat de so i de color.

La gent més gran d'Ascó encara recorda aquesta corranda sobre els Reis:
Esta nit és nit de Reis,
baixaran pel fumeral,
i mos portaran rosquetes 

i una ampolla de vinblanc.

Tot i que avui en dia potser és més habitual la cançó:
Els Reis de l'Orient
porten coses, porten coses
Els Reis de l'Orient
porten coses a la gent.

Els Reis d'Ascó
porten coses, porten coses
Els Reis d'Ascó
porten coses al balcó


dilluns, 5 de gener del 2015

Pessebre a Barcino

Enguany la ciutat de Barcelona ha dedicat el pessebre que col·loca a la plaça de Sant Jaume a Barcino, tot recordant el seu origen romà en ser fundada per l'emperador Cèsar August l'any 15 aC.
En aquest pessebre, el mar hi té un paper protagonista: els Reis d'Orient han seguit la llum d'un estel reflectit al mar i s'acosten a la platja en un petit bot.
El naixement se'ns mostra a la sorra de la platja, arrecerat a una barca "que Sant Josep, mestre d'aixa, té a mig reparar. Al fons, damunt del mont Tàber, Barcino contempla l'escena".


diumenge, 4 de gener del 2015

Museu del Disseny de Barcelona

Des de mitjans de desembre que la Plaça de les Glòries de Barcelona compta amb l'edifici Disseny Hub Barcelona, un espai de referència del disseny i que agrupa diferents equipaments com són el Barcelona Centre de Disseny, el FAD (Foment de les Arts i del Disseny) i el Museu del Disseny de Barcelona.
Aquest darrer equipament ha agrupat diferents espais que ja existien a la ciutat i que ara es troben en un mateix indret. 
El Museu té quatre exposicions permanents, una per cadascuna de les plantes:

Del món al museu. Disseny de producte, patrimoni cultural.
Es tracta d'una mostra de 240 peces, totes elles d'ús quotidià, que volen ser una mostra representativa del disseny del seu temps, de les diverses aportacions materials i tècniques proposades pels seus autors; moltes d'aquestes peces van tenir amb un ampli ressò en el seu moment, ja que van suposar un punt d'inflexió pel material utilitzat o pel format en què es presenta. Així hi trobem des de cadires a làmpades, de bústies a contestadors automàtics, sofàs o taules, entre molts d'altres.
Com indica el lema d'aquesta mostra, el disseny de producte és un dels importants patrimonis culturals del país.

Extraordinàries! Col·leccions d'arts decoratives i arts d'autor (segles III-XX)
Aquesta exposició proposa un recorregut cronològic, del segle III al segle XX, entre les diverses col·leccions, conservades al museu, de ceràmica, teixits, mobiliari, vidres, miniatures, rellotges, paper pintats i altres objectes. 
En total hi ha 1.200 peces que si bé en un principi mostra l'evolució dels estils artístics, i per tant de la història de les arts decoratives a Catalunya, quan s'arriba al segle XX s'hi introdueixen les arts d'autor com el vidre, la ceràmica, l’esmalt i la joieria, creacions amb nom propi i majoritàriament d’artistes catalans.
 
El cos vestit. Siluetes i moda (1550-2015)
Una evolució pel món de la indumentària, que en cada època és el resultat dels codis morals, socials i estètics imperants.Al llarg de l'exposició pren rellevància com el vestit modifica el cos amb aquests criteris: amplia, redueix, comprimeix el tors, allarga, allarga, prolonga, perfila, marca la silueta o revelen la figura.
Consta de 170 peces.


Disseny gràfic: d’ofici a professió (1940-1980)
En aquesta planta, el Museu fa un recorregut per la història del disseny gràfic a casa nostra, amb molts dels materials donats pels propis professionals o entitats.
L'època que retrata és la que provoca el pas de l'ofici de cartellista o dibuixant publicitari, a la professionalització per esdevenir dissenyadors gràfics.
En total hi ha 300 peces, tot i que ja se'ns indica que està en creixement, i per tant, que és una mostra "que continuarà" amb els treballs dels dissenyadors gràfics de les generacions posteriors.

***
Fins el 31 de gener, l'entrada al museu és gratuïta.

dissabte, 3 de gener del 2015

Brull, el pessebre català

Fins el dia 6 de gener encara es pot visitar l'exposició sobre el pessebre català amb figures realitzades per l'escultor nascut a Ascó Josep Maria Brull. La mostra, anomenada Brull.,el pessebre català, es troba ubicada al pati de l'Ajuntament de Barcelona.
Les figures que es poden contemplar formen part d'una tipologia basada en el ruralisme català. Així s'hi poden veure pageses, pastors, pubilles i fadrins, abillats amb la indumentària tradicional i festiva.
L'escultor i ceramista Josep Maria Brull va néixer a Ascó l'any 1907, era el fill d'un mestre, tot i que ben aviat ja va traslladar-se a Tivissa. Va exercir de mestre a Ripollet i Olot, tot i que després de la guerra civil va ser apartat de la docència per separatista i catalanista.A Olot va entrar en contacte amb els escultors Josep Clarà i Martí  Casadevall.
Després de la guerra, va crear amb la seva esposa, la pintora Encarnació Braut, una escola-taller des d'on realitzaren una important tasca pedagògica i artística. De 1944 a 1973 va exercir de professor de modelat i ceràmica a l'Escola Industrial d'Arts i Oficis de Sabadell.
Brull va morir a Ripollet l'any 1995.

divendres, 2 de gener del 2015

Les xifres del Rogle el 2014

Com cada inici d'any, és moment de fer balanç de les dades que ha registrat l'activitat del blog al llarg de 2014.
L'estadística indica que durant l'any 2014 Lo Rogle ha sumat un total de 2.850 internautes únics (usuaris diferents que l’han consultat). A més, s’han registrat 6.168 visites i un total de 9.021 pàgines vistes.
Els mesos amb major nombre de visites han estat gener i març.
La mitjana anual ha estat de 16,90 visites diàries. Gràcies a tots!
D’altra banda, al llarg d’aquest any que hem acabat s’han publicat un total de 183 apunts.

Dades del lloc web www.ecoestadistica.com

dijous, 1 de gener del 2015

Ascó 1915

Per començar l'any 2015, podem fer una mirada enrere, exactament cent anys enrere, i recuperar les imatges de la col·lecció del Fons Salvany que va fer al poble d'Ascó. Són sis instantànies que ofereixen una pinzellada de l'Ascó de 1915. Ens parlen d'un temps que avui perdura en el record dels més grans.

Josep Salvany (Martorell, 1866- Barcelona, 1929) era un gran aficionat a la fotografia i l'excursionisme científic, i fruit d'aquest interès va ingressar al Centre Excursionista de Catalunya, realitzant multitud d'excursions arreu de Catalunya, que han permès confegir una àmplia col·lecció de fotografia. Aquesta col·lecció, que avui dia està digitalitzada i accessible, forma part del fons de la Biblioteca de Catalunya.

Ermita de Sant Miquel
Carrer d'Ascó
Exterior i església d'Ascó
Torre i ruïnes del castell
Vista d'Ascó des d'una barca
Vista des del castell d'Ascó