2014

Emocionen els records intensos de l'any que ha passat, 

i sobretot la il·lusió del que hem d'estrenar.

 FELIÇ 2014!

Padró d'Habitants 2013

Acabem l'any amb la publicació de les dades del Padró Municipal d'Habitants, d'aquesta manera es declaren oficials les xifres de població resultants de la revisió dels padrons a 1 de gener de 2013. Aquest procés habitual comença amb l'aprovació de les xifres en Consell de Ministres i la posterior difusió de les dades a través de l'Instituto Nacional de Estadística (INE) i de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat).

Ara fa un any la comarca de la Ribera d'Ebre comptava amb 23.477 habitants, xifra que representa un descens en 390 persones respecte l'any anterior.
Dels catorze municipis de la comarca, en dotze es produeix una pèrdua de població, i únicament dos municipis no disminueixen en població: la Torre de l'Espanyol que en guanya 5, i Benissanet que compta amb el mateix nombre d'empadronats.
L'envelliment de la població i la crisi econòmica poden ser factors que expliquin aquesta davallada de població generalitzada. Amb les actuals condicions, s'ha aguditzat la sortida dels joves (i no tan joves) cercant oportunitats laborals i s'ha frenat l'arribada de nouvinguts.

Catalunya-Cap Verd

Els flaixos de 2013

Via Catalana cap a la independència. Benet XVI / Fumata blanca / Papa Francesc. Alemanya: Angela Merkel, tercera part. Adéu Berlusconi. Itàlia: Enrico Letta. Edward Snowden. UE dels 28: Croàcia. Tràgica Síria. Drama a Lampedusa, Bangla Desh i Filipines. Accident a Santiago. Nelson Mandela (1918-2013). Data i pregunta #9nov2014 #SíSí. Barça: campió de lliga. Barça: Tito Vilanova #ànimsTito. Tata Martino.  Barça: Neymar. Campions de motociclisme: Marc Màrquez, Pol Espargaró, Maverick Viñales. Bayern de Munich: Pep Guardiola. Llei Wert.  Lapao. Marea verda a les Illes. Tancament de Canal 9. Born Centre Cultural. Atur i crisi, crisi i atur.

El somriure de Mandela

Aquest 2013 ens deixava una de les figures més importants del segle XX, amb una empremta que ja forma part dels llibres d'història: Nelson Mandela. Per conèixer amb més profunditat la seva trajectòria, tenim el retrat personal que en fa John Carlin en el seu llibre El somriure de Mandela. Aquest llibre incorpora una visió pròxima a aquesta figura a partir, en molts casos, de les vivències de l'autor, qui va viure a Sud-àfrica com a corresponsal, essent testimoni de l'alliberament de Mandela després d'estar 27 anys empresonat.

El llibre es nodreix d'anècdotes i situacions que ens dibuixen un personatge proper, que té en compte allò que passa al seu voltant i a la gent propera, que creu amb allò que defensa, i que tot i arribar a la presidència del país, continua sent la mateixa persona. Són significatius els episodis en què es retrata com va relacionar-se amb les persones allunyades d'ell ideològicament, però amb qui va intentar mantenir una relació cordial.
Alguns títols apartats del llibre són ben significatius, com per exemple "Mà esquerra amb els negres", "Profeta entre la seva gent" o "Llàgrimes blanques".
Tan important va ser aconseguir que els ciutadans negres de Sud-àfrica gaudissin dels mateixos drets que la població blanca, com reconciliar el país entre sí. Això sí que era una quimera. Però va apostar per un país inclusiu. Segons l'arquebisbe Desmond Tutu, el concepte que millor podria definir la trajectòria de Mandela és "magnanimitat".

100 anys del Concert de Sant Esteve

Aquest Sant Esteve s'ha commemorat el centenari del clàssic concert que acull el Palau de la Música el segon dia de Nadal en el qual intervenen els diferents cors d'aquesta institució. Les nadales en són les protagonistes, però no hi pot faltar "El cant de la senyera". La reivindicació sobiranista també hi ha estat present.

 

Catalonia calling. El món ho ha de saber

Aquest mes de desembre més de 14.000 personalitats d'arreu del món han rebut el llibre Catalonia calling. El món ho ha de saber. Es tracta d'una iniciativa de la revista Sàpiens per tal de donar a conèixer la realitat catalana a personatges de projecció internacional amb responsabilitats institucionals, polítiques, econòmiques, socials o culturals. Qui els hi envia un exemplar d'aquest llibre és una persona anònima que mitjançant un micromecenatge s'encarrega de la despesa.

El llibre és visualment molt atractiu, amb imatges molt potents, amb continguts fets amb una perspectiva molt didàctica i amb la presència d'experts en les diferents matèries de què tracta: Paul Preston, Germà Bel, Josep M. Solé i Sabaté, Agustí Alcoberro...

Primerament hi ha una aproximació a la nació catalana, és com la presentació d'aquest territori per conèixer els principals esdeveniments de la seva història mil·lenària, així com amb dades geogràfiques i socials del país.

A continuació ja hi ha un dossier complet de 1714, de la Guerra de Successió, del perquè va optar pel bàndol austriacista, del setge a Barcelona, i com es posava fi a l'Estat català arran de les conseqüències de la derrota i la instauració del nou ordre borbònic.

Després hi ha una tercera part que es titula "300 anys Catalunya-Espanya" on tracta de la lluita per l'autogovern en aquest període, parla de les desfavorables relacions econòmiques, del injust sistema de les infrastructures a Espanya, de les intervencions militars que ha patit Catalunya com un territori rebel dins de l'Estat, la defensa de la llengua catalana  i de la cultura en general com a nervi del país.

S'acaba la publicació amb una perspectiva optimista de futur, amb la voluntat d'esdevenir un nou estat d'Europa, i posant en valor àmbits on Catalunya és capdavantera com la recerca científica i bioquímica, les exportacions, el turisme, la solidaritat, l'avantguarda...

Prec de Nadal, de Salvador Espriu

Arriba Nadal, i ara que estem a punt de clausurar l'Any Espriu, us brindo aquest poema de Salvador Espriu, que tot i que amb un pòsit de tristesa o de desesperació, en el fons cerca un motiu d'esperança i de companyia.

PREC DE NADAL
Mira com vinc per la nit
del meu poble, del món, sense cants
ni ja somnis, ben buides les mans:
et porto sols el meu gran crit.

Infant que dorms, no l'has sentit?
Desperta amb mi, guia'm la por
de caminant, aquest dolor
d'uns ulls de cec dintre la nit.

Salvador Espriu

BON NADAL!

Nova Gent 69

Amb el final del primer trimestre, ha aparegut un nou exemplar de la revista escolar Nova Gent de l'Escola Sant Miquel d'Ascó. En primer lloc podem hi trobem l'apartat de les notícies de l'escola, on hi té una presència especial la finalització del programa de cuina que s'incloïa en un projecte on es treballava l'expressió oral i el mitjà televisiu, així com la cuina, la salut i la poesia.

Cada classe fa la seva participació a la revista amb articles que donen notícia d'alguna de les activitats realitzades: des de la musicoteràpia de P-3, el Nadal a P-4 o  el projecte dels dinosaures a P-5, el projecte de l'oli de Cicle Inicial, el de la comarca de Cicle Mitjà o el de la fotografia antiga i el d'anglès a Cicle Superior.

Com sempre, en aquesta trentena de pàgines queda condensat una part de les moltes vivències o aprenentatges d'aquests primers mesos de curs.

Concurs de portades de Sant Antoni

Una de les novetats amb què inicien la seva singladura els Majorals de Sant Antoni és el concurs per la confecció de la portada i la contraportada del programa de la festa. Mentre la portada ha consistit en un concurs general, a la contraportada es va cenyir la participació als alumnes de l'escola. Aquesta setmana s'han fet públics els respectius guanyadors.

A la nostra classe hem estat molt contents ja que la Mariona, de sisè, és l'autora del dibuix guardonat i que apareixerà al programa. Un dibuix molt elaborat en què hi són presents els elements més identificatius d'una corrida de cavalls al carrer dels Clots. Enhorabona, Mariona!

Els treballs finalistes del concurs escolar han estat dos alumnes de tercer, Thiago  i Pol. Les corrides i els animals, i la foguera i la jota són els protagonistes dels seus dibuixos. També cal felicitar-los, així com a la resta d'alumnes, que van sentir-se molt motivats de poder participar.

Hem plantat el Pessebre

Aquest matí hem repetit el ritual que des de fa 16 anys, cada dissabte abans de Nadal, organitza l'Associació Cultural Lo Llaüt d'Ascó. Es tracta de la plantada del pessebre a la muntanya del Calvari. Des d'allí dalt es pot gaudir d'unes vistes magnífiques i amb el sol que feia, tot i la fresca, ha propiciat un matí esplèndid.

Fotos: BIEL PUBILL

XVI Plantada del Pessebre al Calvari

El proper dissabte 21 de desembre, i per setzè any consecutiu, l'Associació Cultural Lo Llaüt organitza una petita excursió fins al Calvari per anar a renovar el Pessebre de Muntanya.

La trobada dels excursionistes tindrà lloc al pla de l'Església, a les 11 del matí, i a continuació es sortirà cap al Pla de Vallxiqué i des d'allí pujar fins al Calvari.

Es pot seguir l'agenda de Lo Llaüt al blog http://lollaut.blogspot.com.es

La Via Catalana des de l'aire

#votarésdemocràcia

La solidaritat no degenera

Una nova edició de la Marató de TV3, un esdeveniment de país que de la mà de la televisió pública de Catalunya genera una intensa activitat de sensibilització social davant de les malalties, així com una conscienciació de la necessitat de la recerca científica. Tot plegat fa possible una mobilització d'entitats i particulars que es repeteix any rere any i que vehicula importants dosis de solidaritat.

La Ribera d'Ebre també participa activament de la Marató i aquestes són les activitats populars que s'organitzen als diferents pobles de la nostra comarca:

ASCÓ
L'HANDBOL AMB LA MARATÓ. Aquest any el Club Handbol Ascó celebra el seu 20è aniversari. Per celebrar-ho fan una samarreta commemorativa, els beneficis de la venda aniran per la Marató (Club Handbol Ascó)
SOPAR I BINGO SOLIDARIS (Junta Gestora de l'Associcació espanyola contra el càncer d'Ascó)

BENISSANET

I OPEN PÀDEL SOLIDARI AMB LA MARATÓ DE TV3 (Ajuntament de Benissanet)

PEDALADA POPULAR. Sortida amb bicicleta pel municipi de Benissanet (Amics de la Bici i Penya Ciclista de la Ribera d'Ebre)

VENDA DE COQUES I PASTISSOS (AMPA de l'Escola Antoni Nat)

BINGO POPULAR al Casal Municipal (C.E. Benissanet)

DARMÓS

ACTIVITATS SOLIDÀRIES DIVERSES: xocolatada, paella popular, tirada de birles, bingo, sorteigs de cistelles, assistència a una representació teatral (Associació de Veïns Sant Miquel Arcàngel)

FLIX

EXHIBICIÓ DE BALLS: tallers, música i tapa solidària (Ajuntament de Flix i Col·lectiu d'Entitats de Flix)

EXHIBICIÓ DE BALLET CLÀSSIC I BALLS NADALENCS (Ajuntament de Flix i Col·lectiu d'Entitats de Flix)

GARCIA

GARCIA AMB LA MARATÓ. Marató de relleus, altres activitats esportives i xocolatada.

GINESTAR

CAMINADA POPULAR I BINGO SOLIDARI (Ajuntament de Ginestar)

TAQUILLA PER LA MARATÓ: taquilla del partit de jornada de campionat oficial de 4a Catalana entre el C.E. Ginestar i el Benissanet C.D. (Club Esportiu Ginestar)

MIRAVET

MIRAVET AMB LA MARATÓ.

Bingo solidari i xocolatada per la Marató (Associació de Dones de Miravet)

Caminada popular per la Marató i xocolatada (CEM La Cameta Coixa)

Passejades amb carro i cavall (Associació d'Amics del Cavall de Miravet)

Venda de plats cuinats (Associació de Dones de Miravet)

Rifa solidària, xerrada sobre la Marató i les malalties neurodegeneratives i piscolabis (Miravet amb la Marató: Ajuntament de Miravet, Associació de Dones de Miravet, CEM La Cameta Coixa i Associació d'Amics del Cavall de Miravet)

Passarà pe Miravet els genets de la Marato´al Galop que van a una travessa a galop des del Delta de l'Ebre fins als estudis de TV3.

MÓRA D'EBRE

LA RESIDÈNCIA NATZARET AMB LA MARATÓ DE TV3. Xerrada divulgativa de les malalties neurodegeneratives, venda de productes confeccionats als tallers assistencials de la Residència i bingo solidari (Residència Natzaret)

MÓRA LA NOVA

ACTIVITATS SOLIDÀRIES (Ajuntament de Móra la Nova)

ELS PASTORETS (Esplai Kau-Kau's)

VERMUT I PARTIDES SOLIDÀRIES de futbolí i ping-pong (Penya blanc i blava de Móra la Nova)

LA PALMA D'EBRE

XERRADA SOBRE LA MARATÓ I XOCOLATADA (Associació de Jubilats i Pensionistes de la Palma d'Ebre)

RIBA-ROJA D'EBRE

MERCAT SOLIDARI de treballs manuals realitzats per dones del poble (Associació de Dones de Riba-roja d'Ebre)

BINGO (Associació de Dones de Riba-roja d'Ebre)

TIVISSA

TÓMBOLA SOLIDÀRIA: Tómbola solidària amb donacions de particulars i establiments del poble així com una caminada solidària, bingo i xocolatada (Col·lectiu Solidari Xino-Xano)

VINEBRE 
TÓMBOLA (Ajuntament de Vinebre)

Data i pregunta #9nov2014 #SíSí

Manifest del Correllengua 2013

Hi ha moltes coses que sabem segur: sabem, per exemple, que s’aprèn a parlar en el si d’una comunitat que és la que ens dóna la vida, la llengua, la cultura i la identitat. I sabem també que la llengua no és només un mitjà de comunicació sinó que és el medi en què els humans creixem i les cultures es construeixen. 

Per això la llengua és un bé tan preuat, tan irrenunciable, tan definitiu. Gràcies a la llengua esdevenim humans capaços de parlar i pensar, capaços de somiar i d’imaginar, de tenir sentiments i consciència, d’entrar en diàleg amb altres i de comprometre’ns amb ells i a favor seu. 

Els catalans –antics o nous, arribats de ben a prop o de ben lluny– podem discutir i discrepar, però si ho podem fer és perquè compartim una llengua que ens ajuda a entendre’ns i, fins i tot, a entendre que de vegades no ens entenem. Com que és la llengua la que ens permet fer això, no podem discutir sobre la llengua. La llengua és indiscutible, és bàsica. Sense ella, no seríem capaços d’acceptar-nos tal com som. 

I per això rebutgem amb decisió qualsevol atac contra la llengua, que acostuma a ser un atac o bé ignorant o bé malintencionat. Perquè, ¿quin mal ens ha fet aprendre la nostra llengua? ¿Quin mal li pot fer a ningú aprendre-la? Cap, ben al contrari. A cada país passa el mateix, i a Catalunya també: quan algú rebutja o ataca la pròpia llengua vol dir que no s’accepta a si mateix, que no es troba a gust en el seu país, amb les persones amb què, teòricament, conviu. Recuperar l’amor i l’interès per la llengua és recuperar l’autoestima. I és ben clar que, quan ens respectem a nosaltres mateixos, també és més fàcil que ens respectin els altres. 

La llengua només pot ser element d’unió, de creació, de dinamisme, d’afecte, d’autoestima. Que en aquest Correllengua 2013, la força i la vitalitat de la llengua catalana corrin per carrers i places de tots els Països Catalans. No podem cedir cap racó, ni un pam de terra ha de quedar abandonat: la llengua que ho omple tot, ho fa per omplir-nos a nosaltres, per fer-nos més cultes, més civilitzats, més lliures. Amb gent de molt diversa procedència, passem les hores en amable conversa. Que ningú no se senti sol. Parlem d’un en un i, si cal, tots alhora. Per defensar la llibertat urgent de la llengua i del país, sovint maltractats per intents indignes d’opressió, de reducció, de supressió. “No exagereu?”, preguntarà algú. “Doncs no, gens no exagero, només cal que mireu al voltant vostre.” 

Visca el Correllengua!
Visca el Països Catalans!
Visca Catalunya lliure!

Josep-Maria Terricabras

La dona pagesa de la Guerra Civil als anys 60. Terres de l'Ebre

Des de fa ben pocs dies que ja es pot adquirir la publicació La dona pagesa de la Guerra Civil als anys 60. Terres de l'Ebre de l'amiga Teresa Castelló. Aquest estudi és resultat d'una trentena d'entrevistes a dones pageses de les comarques de l'Ebre i que donen testimoni de la tasca que desenvolupaven. Es tracta d'un territori bàsicament pagès, així que bona part del dia a dia girava a l'entorn de la feina al camp que anava variant segons l'època de l'any (la sega, la vinya i la verema, l'oliva, l'ametlla, l'arròs, l'hort...). Però en el cas de les dones calia afegir-hi la feina a casa (tenir cura del menjar, de la roba, de la canalla, del rebost, del corral...)

També deixa espai per parlar dels moments d'oci. En conjunt, un treball antropològic complet en què la dona és la protagonista, però que no deixa de reflectir la societat en el seu conjunt.

Precisament, aquesta generació de dones ha viscut en primera persona canvis importants des de la tecnificació d'algunes tasques del camp o el regadiu, fins a un canvi de rol social de la dona. 

El que comença com una recerca acaba esdevenint un homenatge a aquestes dones, que qui més qui menys pot identificar amb les dones de la seva família.

El llibre compta amb un pròleg de l'antropòleg Eliseu Carbonell, que diu: "el principal valor d'aquesta obra: articular una recerca antropològica sobre la vida social i el treball agrícola a les Terres de l'Ebre a partir d'escoltar les veus d'un col·lectiu que la història oficial ha silenciat i menystingut".

Sens dubte, aquest estudi de la Teresa es convertirà en una obra de referència que vol posar en valor la feina femenina i omplir un buit, ja que sovint la història no ha estat explicada des del prisma de les dones.

Catalan and the official European Union languages

La Plataforma per la Llengua ha publicat un vídeo en anglès en el qual vol explicar a Europa i al món la situació del català dins de la Unió Europea (UE) i el perquè tot i tenir una dimensió similar a altres llengües oficials de la UE, no ha aconseguit el rang d'oficialitat.

Finalment, arriba a la conclusió que no és estrany que centenars de milers de catalans reclamin un estat propi perquè la nostra llengua sigui reconeguda a la Unió, a l'igual que les llengües pròpies dels altres ciutadans europeus.

#Mandela (1918-2013)

L'educació és l'arma més poderosa per a canviar el món.

***

¡Visca la llibertat! El sol mai ha il·luminat una fita humana més gloriosa.

***

Ningú neix odiant una altra persona pel color de la seva pell, o el seu origen, o la seva religió.

Adéu Joana Raspall

Avui ha mort l'escriptora i bibliotecària Joana Raspall als 100 anys d'edat. Ella ha estat un referent per la seva tasca literària i també un referent a les escoles en esdevenir la poeta dels nens amb una poesia plena de vida.

La família, en anunciar la seva mort, ha animat a totes les escoles de Catalunya a recordar-la llegint un dels seus poemes.

Heus aquí un dels seus poemes magnífics com a comiat i amb un agraïment etern per la seva trajectòria i la seva obra.

Els llibres 

Cada llibre té un secret

disfressat de blanc i negre;

tot allò que et diu a tu

un altre no ho pot entendre.

Tot allò que et donarà

no ocupa lloc, ni pesa,

t’abrigarà contra el fred

d’ignorància i de tristesa.

Amb els llibres per amics

no et faltarà companyia.

Cada pàgina pot ser

un estel que et fa de guia.

Joana Raspall

Catalunya i l'OTAN

Entre les diferents plagues que patirà Catalunya quan esdevingui un estat independent, l'última és la dificultat d'accedir a l'OTAN ja que per a l'ingrés a aquesta aliança de caràcter militar és requereix unanimitat per part dels altres membres del club. Amb la qual cosa, ens estan dient en certa manera, que Espanya s'oposarà a un probable intent de Catalunya d'accedir a l'OTAN. 

Això ve a tomb per les declaracions d'una portaveu de l'OTAN qui a instàncies dels periodistes, ha respost quin és el protocol d'accès a aquesta organització. 

D'una banda, sembla difícil que des de l'OTAN renunciïn a un territori com Catalunya per una qüestió d'estratègia geogràfica. Però d'una altra banda, no hem de passar per alt, que l'únic cop que s'ha preguntat als catalans sobre l'OTAN -març de 1986-, la majoria dels votants van decantar-se per NO romandre a l'Aliança Atlàntica. O sigui, potser no ens acceptaran... o potser serem els catalans qui preferirem no adherir-nos-hi. 

Per fer memòria, aquests van ser els resultats a l'esmentat referèndum:

ELECTORS:           4.614.731

VOTS EMESOS:    2.898.112

ABSTENCIONS:   1.716.619

SÍ                1.263.416 (46'28%)

NO             1.464.035 (53'72%)

BLANCS       146.396 (5'36%)

NULS               21.661

Krzysztof Wojtyczek

Aquest mes es farà arribar a centenars de personalitats influents d'arreu del món una publicació que vol donar a conèixer Catalunya, la seva història i el procés que s'està vivint. Aquesta és una iniciativa de Sàpiens que ha comptat amb centenars de mecenes, que es fan càrrec del cost de la publicació. 

Les persones que hi han volgut col·laborar, se'ls adjudicava de forma aleatòria una personalitat. En el meu cas, la meva tramesa serà per Krzysztof Wojtyczek (Cracòvia, 1968), des de 2012 membre del Tribunal Europeu dels Drets Humans per un període de nou anys.

Biografia

Krzysztof Wojtyczek va nèixer el 1968 a Cracòvia (Polònia), va llicenciar-se en dret el 1991 i va doctorar-se l'any 1998 a la Universitat Jagellònica de Cracòvia.

Des de 1991 és professor de Recerca a la Facultat de Dret i Administració de la Universitat Jagellònica (assistent i conferenciant i professor universitari); des de 2000, Director de l'Escola de Dret francès de Cracòvia i des de 2010, coordinador de les escoles d'advocats estrangers de la Universitat Jagellònica

Ha estat col·laborador habitual de nombroses instàncies com ara el referèndum de l'Oficina de la Cort Constitucional de la República de Polònia (1998). Ha estat professor convidat a moltes universitats franceses com Nantes (2002, 2008, 2009), Estrasburg (2003), Orleans (2008, 2009, 2010), Nancy (2010) i Poitiers (1993, 2011)

És membre actiu de diverses associacions com l'Associació Polonesa de Dret Constitucional, l'Associació Francesa de Dret Constitucional i els Amics de l'Associació Polonesa Henri Capitant de la cultura.

Actualment és membre del Tribunal Europeu dels Drets Humans. També conegut com Tribunal d'Estrasburg, és un òrgan judicial internacional amb seu a la ciutat d'Estrasburg davant el qual poden presentar-se, en determinades circumstàncies, denúncies de violacions dels drets reconeguts a la Convenció Europea de Drets Humans.

Distincions 

Ha estat guardonat amb el Premi del President de la Universitat Jagellònica (tres vegades) i Premi Nicols Copèrnic (atorgat per l'Acadèmia Polonesa de les Arts i les Ciències).

Font: Viquipèdia.

Dia Mundial de la Sida

Lo Llaüt estrena blog

Lo Llaüt ha estrenat un nou mitjà de comunicació per difondre les seves activitats entre els socis, però també entre totes aquelles persones interessades en les diferents manifestacions culturals i patrimonials del poble d'Ascó i del seu entorn més proper.

El blog vol complementar la presència de l'entitat a la xarxa, esdevenint un altre canal a més de la pàgina web (http://lollaut.com/) i el perfil de Facebook (https://www.facebook.com/lollaut.asco)

En aquest blog hi haurà el dia a dia de Lo Llaüt i aquelles informacions sobre la vida de l'entitat en tots els seus àmbits on hi destaca especialment la funció d'agenda.

D'altra banda, serà una bona manera de difondre aquells materials que han aparegut a redós de Lo Llaüt com són els jocs de tauler, les publicacions i les exposicions. Així es podrà sol·licitar alguns dels llibres o jocs que s'han editat en aquests 15 anys de trajectòria de Lo Llaüt, i quant a les exposicions, són materials que es troben a disposició d'aquelles entitats o ajuntaments que les sol·licitin per exposar-les en les seves poblacions. 

http://lollaut.blogspot.com.es/

Lliures o morts

Lliures o morts és una obra de David de Montserrat i Jaume Clotet que relata la història d'un dels herois del 1714, el pallarès Ermengol Amill. Una novel·la històrica que ens trasllada als episodis viscuts durant la Guerra de Successió al tron espanyol i en què Catalunya hi intervé posicionant-se majoritàriament a favor del pretendent de la casa d'Àustria, Carles III. Uns fets històrics que amb les actuals circumstàncies polítiques estan en un primer pla, a més coincideix amb la proximitat de la celebració del Tricentenari de la capitulació de la ciutat de Barcelona. Les conseqüències van ser nefastes per a l'estructura institucional del país i per la llengua catalana, especialment. 

El protagonista de la novel·la esdevé de casualitat defensor de les llibertats catalanes com a fuseller de muntanya i acaba convertint-se en coronel dels austriacistes. Una mala jugada del destí fa que deixi el seu Pallars natal i es traslladi a Agullana (l'Empordà) a exercir de mestre. Novament el destí s'interposa i ha de fugir, i és precisament a partir d'aquí quan acaba enrolant-se a la resistència catalana davant dels borbònics.

La Guerra de Successió és un episodi que no únicament té una lectura interna, sinó que és un element més del tauler europeu i dels interessos dels diferents estats. La Guerra de Successió és l'escenari per on s'hi representa l'amor, la venjança i la traïció, la valentia... tot plegat amb una bona contextualització històrica d'aquella època a Catalunya i a la resta d'Europa.

Els autors ens informen que tot i ser reals els personatges de l'obra així com els fets que s'hi relaten, s'han permès d'adaptar-ho a la ficció quan així s'ha considerat oportú.

El títol, Lliures o morts, és la divisa que es va subscriure en el Pacte dels Vigatans (1705) per foragitar les tropes borbòniques i que en el setge de Barcelona va ser utilitzada també en algunes ensenyes.

Fem tele, fem cuina, fem salut, fem escola

Després de 50 programes, es posa el punt i final al projecte de la nostra escola "Fem tele, fem cuina, fem salut, fem escola". Aquest projecte tot i que donava com a resultat un espai de televisió que ha resultat engrescador per l'alumnat, era molt més que això.

Aquest espai permetia treballar l'expressió oral i conscienciar l'alumnat d'una alimentació saludable mitjançant l'elaboració de receptes de no molta complexitat per afavorir la màxima participació dels xiquets i xiquetes en la seva elaboració. A més, es complementava l'espai amb poemes i rodolins que recitaven davant la càmera. Era un programa que portava feinada, però que també es convertia en un al·licient per l'alumnat.

Es procurava que cada curs participessin totes les classes.

Poder disposar d'un mitjà de comunicació local com Vídeo Ascó Televisió (VAT) ha ajudat perquè tot el procés que se seguia acabés podent ser vist per les famílies i els veïns del poble dins de la programació regular de VAT.

Han passat nou cursos, es pot afirmar que el balanç ha estat molt positiu. Deixar enrere el projecte sap una mica de greu, però segur que ens animarà a endegar alguna altra nova idea.

El projecte necessitava de la complicitat de tots els mestres, però cal destacar l'entusiasme de la Laura Mur que hi ha destinat part del seu temps en la coordinació. D'ella és la lletra de la melodia del programa.

Mira quines coses,

sanes, saboroses,

si et fan venir gana

hauràs de cuinar.

Prova d’embrutar-te.

Mira d’animar-te.

Tria quin és el teu plat.

Ja veuràs que el menjar

és més bo si el fas.

Tot és prou senzill.

Es millor menjar sa

per continuar estant en forma

i no parar mai.

Mira, fem tele, fem cuina,

fem tele i escola,

fem tele i fem molts amics nous, Sí!

Mira, si vols divertir-te

hauràs d’afegir-te

i fer cuina aquí.

LAURA MUR CERVELLÓ

Fira de Nadal i Mostra del Cava 2013

http://asco.cat/arxiu/ajuntament/banners/fira-nadal-i-cava-asco-2013-web.pdf

25 anys de Camí de Sirga

Es commemora el vint-i-cinquè aniversari d'una de les obres de la literatura catalana que ha tingut més ressò internacional en el segle XX, és el Camí de sirga del mequinensà Jesús Moncada (1941-2005). Aquesta  va ser una obra cabdal que va projectar una literatura en català en majúscules. Camí de sirga evoca la desaparició de Mequinensa, antiga vila de la vora de l'Ebre i centre d'una important conca minera i d'un intens tràfic fluvial.Ha estat traduïda en idiomes com el castellà, el francès, el portuguès, el neerlandès, el danès, l'anglès, el suec, l'alemany, el vietnamita, el gallec, el romanès... entre d'altres.

Pels qui som de la vora de l'Ebre, aquesta obra va evocar el nostre paisatge i la cultura fluvial de casa nostra. Va ser la redescoberta d'un paradís perdut endut pel progrés. 

Sempre és bon moment per llegir o per rellegir aquest llibre. N'adjunto un fragment.

"Mister Oliver Wilson arribà a la vila per l'octubre del 1922. Baixà del tren a l'estació de Faió i remuntà l'Ebre amb el llaüt d'un asconès anomenat el Bisbe a causa de la seva beateria, pregonada per la col·lecció ben nodrida de medalles que duia sempre penjades del coll: des d'una Verge del Carme, patrona de navegants, encarregada de protegir-lo de naufragis i d'altres desgràcies del riu, a la d'una beata italiana força miraculosa. Aquesta gaudia de la devoció cega de l'asconès perquè, a mitges amb un desinfectant abrusador que l'espellotava de viu en viu, acabava de deslliurar-lo d'unes bestioles acèrrimes i rabiüdes encomanades per una barjaula tortosina al jaç del pecat ("Phthirus pubis, vulgarment cabres", havia remugat, malèvol, l'Honorat del Cafè, agnòstic de tota la vida, mentre li allargava el flascó amb el remei per damunt del taulell de l'apotecaria, sense adonar-se que la denominació llatina, interpretada pel navegant com a fórmula litúrgica, augmentava les virtuts de la medecina). Una setmana després del miracle, quan l'asconès començava a oblidar la coïssor embogidora, el senyor Wilson va desembarcar al moll de la Plaça davant l'interès de tot déu. El Bisbe, seguit de la tripulació carregada amb l'equipatge del foraster, va acompanyar-lo a la Fonda del Vell Senglar."

Bases del Premi de Pintura Sant Antoni 2014

L'Ajuntament d'Ascó ha publicat les bases del VII Premi de Pintura de Sant Antoni - Vila d'Ascó.

Tema: “La festa de Sant Antoni”

Poden participar en el concurs i accedir al premi totes les persones nascudes, empadronades o vinculades a Ascó. Els i les concursants poden utilitzar qualsevol tècnica de pintura.

Les obres han de tenir unes dimensions mínimes de 36x46 cm. i màximes de 89x116 cm. en qualsevol posició. El suport serà lliure.

Les obres han de ser originals, inèdites i no han d'haver estat guardonades en altres premis.

Les obres han de tenir unes dimensions mínimes de 36x46 cm i màximes de 89x116 cm en qualsevol posició. El suport serà lliure.

Les obres es podran presentar els dies 8, 9 i 10 de gener de 2014, de 10 a 14 hores, a l’Ajuntament d’Ascó. No se n’admetran fora de termini.

S’atorgarà un únic premi de 1.000 euros, sobre el qual s’efectuaran les retencions fiscals que corresponguin. El premi podrà ser declarat desert, si així s’estima convenient.

El jurat es reservarà el dret d’interpretar aquestes bases en cas de dubte o decidir sobre qualsevol contingència que no hagi estat prevista.

El veredicte del jurat serà inapel·lable i es donarà a conèixer públicament durant la Festa de Sant Antoni d’Ascó 2014.

L’exposició es podrà visitar els dies 17, 18 i 19 de gener de 2014.

L’obra premiada quedarà en propietat de l’Ajuntament d’Ascó, ostentant-hi tots els drets existents.

(Extracte de les bases)

Més informació:
http://asco.cat/events/detall/turisme/486/bases-pintura-sant-antoni-2014

Preparats per decidir, des dels Estats Units

Preparats per decidir. La consulta viatja als Estats Units és un documental que es presenta avui i en el qual diferents personalitats americanes i catalanes parlen de la consulta vista des dels Estats Units. El documental l'ha realitzat l'associació Dretadecidir.com i compta amb entrevistes a Mary Ann Newman, impulsora de la Fundació Farragut, ex-directora del Catalan Center de Nova York i Creu de Sant Jordi (1998); Jordi Graupera, professor de filosofia; el president del Catalan Institute of America, Jaume Soler; Gustau Alegret, corresponsal de RAC1 a Washington; Xavier Vilà, corresponsal de Catalunya Ràdio a Washington; Joan Ramon Resina, cap del departament de literatura espanyola i portuguesa de la Universitatde Stanford; Edward W. Goodson, advocat nord-americà i fundador de l'associació Americans for Catalonia; Allen Buchanan, professor de filosofia a la Universitatde Duke i expert en temes de secessió; Liz Castro, editora del llibre 'What’s up with Catalonia?'; i Eduard Vallory, politòleg i periodista, entre d'altres.

Manifest del 75è aniversari de la Batalla de l'Ebre

En aquestes dates en què s'escau el 75è aniversari de la fi de la batalla de l'Ebre, he trobat oportú compartir el Manifest que s'ha redactat per commemorar aquesta efemèride i que ha estat llegit en els diferents actes que s'han organitzat a tal efecte a diferents poblacions del territori, l'última de les quals, serà avui mateix, a Corbera d'Ebre, amb la presència del president de la Generalitat, Artur Mas. L'autor del text és Josep Maria Solé i Sabaté, director del Consell Científic del Consorci Memorials dels Espais de la Batalla de l'Ebre (COMEBE) i catedràtic d'Història de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Avui, 25 de juliol de 2013, es compleixen 75 anys de l’inici de la Batalla de l’Ebre, i amb motiu d’aquesta data, cal escampar als quatre vents que estem recordant el terrible flagell que aquesta Batalla va suposar per a milers de joves, per a la seva vida i la seva joventut, per a la seva família, per a tot Catalunya i Espanya, per a Europa i el món.

Un fet que mai havia d’haver succeït, però durant 115 dies aquestes terres foren un lloc de confrontació i mort, d’enfrontament civil entre germans, seguint el ritme implacable d’una guerra nascuda de la manca de diàleg i d’intolerància, d’un sentit profund de la democràcia.

Un conflicte que ara recordem per poder superar-lo per sempre més. El record —la memòria de tot el que van viure a la batalla, al front o la rereguarda, dins la por, la tragèdia i el dolor— no l’hem d’oblidar, per poder extreure’n una lliçó permanent: mai més guerra, cap guerra. Ni als nostres cors, ni al nostre pensament.

Tenim el record i la memòria que ens han transmès les generacions que la van viure. Les paraules explicades pels pares, els avis o els testimonis d’aquells dies o dels que ho van viure, ens han anat passant a tota la gent de bona fe, un relleu que hi posa la paraula més bella: pau.

Pau per sempre més. Un lema que aquí, a les terres que l’Ebre acaricia, besa i rega, s’ha de transmetre de generació en generació. La pau que uneix pobles i esperances per un futur i país millor.

La guerra va dur, a banda i banda de l’Ebre, un drama que va deixar un solc molt profund. Per anys i anys. Aquest riu nostre és testimoni etern de la nostra història, de la nostra lluita pel progrés, per la millora econòmica, social i cultural, per poder treure més rendiment d’aquesta terra que, al llarg del temps, tant ens ha costat de treballar.

Ara hem d’educar les noves generacions en la cultura de la pau, per això hem d’explicar el que fou la Batalla de l’Ebre: la batalla més gran de totes les que hi va haver durant la Guerra Civil; la que va dur la potència més gran de foc d’aleshores a la nostra terra.

La guerra que vam viure va destruir vides i esperances, va malmetre camps, terres i riquesa. Ara hem d’ensenyar a tothom que vulgui el que va succeir.

Donar a conèixer la nostra història és cultura, és llavor de futur, és convivència, però tothom ha de sumar amb mentalitat oberta i generosa, plural i didàctica, que també pot ser un estímul més en la nostra economia i el nostre quefer diari.

Vivim un temps difícil, la crisi econòmica generalitzada ens afecta molt més que a altres llocs. Cal pensar bé en tot el que podem fer per la nostra gent, el nostre poble sempre ha trobat la gent precisa en els moments més cabdals, però el mèrit ha estat de la gent que li ha donat suport, que ha sabut veure el que era positiu per a tots.

El nostre passat pot ser (si donem a conèixer tot el viscut fonamentat en la lucidesa, la veritat i la concòrdia creadora), un valor per al nostre present. Tots els països del món mostren la seva història, nosaltres també ho hem de fer. Per cultura, civilització, record, memòria i homenatge a tots els que tant hi van perdre.

Els pobles demostren la seva vàlua en l’estima del passat. Nosaltres, ara i aquí, afirmem que el seu record mai l’oblidarem. La tragèdia del que van viure sempre ha estat entre nosaltres, però ara, amb el majoritari suport del poble de Catalunya, del Parlament i del Govern, volem ser un pont del passat cap al present i futur per poder deixar, com a llegat a les noves generacions que ens seguiran, anys de pau, convivència i diàleg.

A banda i banda de l’Ebre, pel record i per l’estima a tots els que tant hi van deixar —la vida, la salut, la joventut, la il·lusió, els ideals, els familiars, els amics o coneguts—, us demano com a reconeixença suprema un minut de silenci per la seva memòria.

XIX Jornades Musicals de Santa Cecília 2013

Demà comencen les XIX Jornades Musicals de Santa Cecília 2013, amb un seguit d'activitats programades al llarg de set dies, des del 16 al 22 de novembre.

Dissabte, 16 de novembre

A les 19h, concert de l’Orfeó d’Ascó, els alumnes de l'EMMA i els alumnes de l'escola Sant Miquel, a l’Església Parroquial.

Dilluns, 18 de novembre

Des de les 17'30h fins les 18'30h, taller de respiració a càrrec dels professors Esmeralda Homedes i Josep Domingo.

Des de les 18'30h fins les 20h es realitzarà una projecció dels espectacles del grup de percussió Stomp (percussió amb tot tipus d'objectes)

Dimarts, 19 de novembre

Des de les 17'30h fins els 20h, Gimcana Musical amb jocs i activitats de música a càrrec de les professores Gisela Torres, Júlia Barberà, Anna Galcerà i Cori Fusté.

Dimecres, 20 de novembre

Des de les 17'30h fins les 19'45h, taller de Plàstica Musical a càrrec de la professora Júlia Barberà.

A les 19h, concert a càrrec de David Espinós, compositor, pianista i guitarrista, i Jon Robles, saxofonista.

Aquest duet de saxo i guitarra interpreten un recull d'estàndards de jazz i alguns temes pop molt coneguts adaptats al llenguatge jazzístic on l'improvisació és la principal protagonista.

Dijous, 21 de novembre

A les 17'30h, taller de batucada a càrrec del professor David Maymó.

A les 19'30h, cercavila pels carrers de la població.

Divendres, 22 de novembre

A les 15’30h, teatre musical amb l'obra “Kei Kei!", de la companyia Toc.

Organitza:

Escola Municipal de Música d'Ascó

Amb el suport:

Ajuntament d'Ascó

Escola Sant Miquel

AMPA Escola Sant Miquel

The Catalan Project

En record de Miquel Martí i Pol

En record pels 10 anys de la mort del poeta Miquel Martí i Pol 
(11.11.2003-11.11.2013)

ARA ÉS DEMÀ 
Ara és demà, no escalfa el foc d'ahir
ni el foc d'avui i haurem de fer foc nou.
Del gran silenci ençà, tot el que es mou
es mou amb voluntat d'esdevenir.

I esdevindrà. Les pedres i el camí
seran el pa i la mar, i el fosc renou
d'ara mateix, el càntic que commou,
l'àmfora nova plena de bon vi.

Ara és demà. Que ploguin noves veus
pel vespres tèrbol, que revinguin deus
desficioses d'amarar l'eixut.

Tot serà poc, i l'heura i la paret
proclamaran conjuntament el dret
de vulnerar la nova plenitud.

Miquel Martí i Pol

La tercera via

FERRERES - El Periódico de Catalunya

JORDI CALVÍS - Twitter

Bases del IX Premi de Poesia Joan Perucho “Vila d’Ascó”

S'ha obert el termini de presentació de treballs per optar al Premi de Poesia Joan Perucho que organitza la regidoria de Cultura d'Ascó. Aquestes són les bases:

Poden presentar-se a aquest premi obres de poesia escrites en llengua catalana. Els treballs han de ser inèdits i no han d’haver estat guardonats en altres certàmens literaris, ni han d’estar compromesos en tràmits de publicació amb cap editorial o presentats en altres premis pendents d’adjudicació. Un cop presentats, els treballs no podran ser retirats del premi fins que s’hagi fet públic el veredicte del jurat.

El tema i la forma són lliures. Els treballs han de tenir una extensió habitual d’un llibre de poesia (40 pàgines impreses com a mínim). Han de portar el títol a la portada i no poden estar signats.  

Els i les concursants presentaran 6 còpies encapçalades pel títol de l'obra i anònimes, impreses a una cara i amb els fulls numerats. Les còpies s’acompanyaran d'un sobre tancat amb el títol de l'obra. Al seu interior, hi constaran les següents dades de l’autor/a: nom i cognoms, núm. DNI, data de naixement, domicili, telèfon i adreça electrònica. També s’adjuntarà fotocòpia del DNI.

Els treballs s’enviaran per correu certificat o bé es presentaran personalment a l’Ajuntament d’Ascó: Regidoria de Cultura, c/ Hospital, 2; 43791 - Ascó.

El termini d’admissió conclourà el dia 9 de gener de 2014.

El premi consistirà en un objecte artístic creat per l’artista Antoni Tàpies, més una dotació de 2.400 euros (sobre els quals s’efectuaran les retencions establertes per la legislació vigent) i la publicació en edició comercial dins la col·lecció de poesia Mitilene, d’Editorial Meteora.

El premi podrà ser declarat desert, si així s’estima convenient.

El jurat es reserva el dret d’interpretar aquestes bases en cas de dubte o decidir sobre qualsevol contingència que no hagi estat prevista.

El veredicte del jurat serà inapel·lable i es donarà a conèixer públicament en un acte de lliurament del premi que se celebrarà el dia 10 de maig de 2014 a Ascó.

L’Ajuntament d’Ascó accedirà a la propietat de les obres premiades. Els treballs no premiats podran ser retirats de l’Ajuntament en un termini de trenta dies després de l’acte de la concessió del premi. Si no han estat retirats en el termini assenyalat, serà entès que els autors/es renuncien als respectius originals. No s’assumiran responsabilitats per pèrdues o deterioraments.

L’Ajuntament es reserva el dret de donar a conèixer la relació de participants en aquesta convocatòria.

La participació en aquest premi suposa la total acceptació de les bases.

Bases del XXVI Premi Literari Vila d'Ascó

L’Ajuntament d’Ascó ja ha convocat el concurs literari, en la modalitat narrativa, que el 2014 arriba a la seva vint-i-sisena edició. Aquestes en són les bases: 

El tema és lliure.

Poden presentar-se a aquest premi obres escrites en llengua catalana. Els treballs han de ser inèdits i no han d’haver estat guardonats en altres certàmens literaris, ni han d’estar compromesos en tràmits de publicació amb cap editorial o presentats en altres premis pendents d’adjudicació. Un cop presentats, els treballs no podran ser retirats del premi fins que s’hagi fet públic el veredicte del jurat.

Els treballs han de tenir una extensió entre 175 i 225 pàgines d’uns 2.100 espais (30 línies de 70 caràcters). Han de portar el títol a la portada i no poden estar signats.

Els i les concursants presentaran 2 còpies, a una cara i amb els fulls numerats. S’acompanyaran d’un sobre tancat amb el títol de l’obra. Al seu interior, hi constaran les següents dades de l’autor/a: nom i cognoms, núm. DNI, data de naixement, domicili, telèfon i adreça electrònica. També s’adjuntarà fotocòpia del DNI.

Els treballs s’enviaran per correu certificat o bé es presentaran personalment a l’Ajuntament d’Ascó: Regidoria de Cultura, c/ Hospital, 2; 43791 - Ascó.

El termini d’admissió conclourà el dia 9 de gener de 2014.

Dotació: 3.600 euros (sobre els quals s’efectuaran les retencions fiscals corresponents en concepte de drets d’autor) i la publicació del llibre per part de Cossetània Edicions.

El premi podrà ser declarat desert, si així s’estima convenient.

El jurat es reserva el dret d’interpretar aquestes bases en cas de dubte o decidir sobre qualsevol contingència que no hagi estat prevista.

El veredicte del jurat serà inapel·lable i es donarà a conèixer públicament en un acte de lliurament del premi que se celebrarà el dia 10 de maig de 2014 a Ascó.

L’Ajuntament d’Ascó accedirà a la propietat de les obres premiades. Els treballs no premiats podran ser retirats de l’Ajuntament en un termini de trenta dies després de l’acte de la concessió del premi. Si no han estat retirats en el termini assenyalat, serà entès que els autors/es renuncien als respectius originals. No s’assumiran responsabilitats per pèrdues o deterioraments.

L’Ajuntament es reserva el dret de donar a conèixer la relació de participants en aquesta convocatòria.

La participació en aquest premi suposa la total acceptació de les bases.